Homilia del diumenge de Pasqua 05/04/2015 del P. Josep Mª Balcells

PASSIÓ,  MORT  I  RESURRECCIÓ

                                               Pasqua coincideix amb l’esclat primaveral. Tota la natura es vesteix de Pasqua. L’aire es perfuma i s’omple de mots pasquals: Hosanna, Al·leluia. Enlairat. Pas de Mort a Vida. Atrauré tothom cap a mi. El pecat vençut. L’Amor és la darrera Paraula. Déu és el meu Salvador, confio no m’espanto. Ell, que sempre els havia estimat, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Lliurat voluntàriament. S’havia carregat els nostres dolors. Crist es féu per nosaltres obedient fins a la mort i en creu. Preneu i mengeu-ne. Poble adquirit com a possessió seva. Si heu mort amb Crist, també ressuscitareu amb Crist. Per Ell tots tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit. Adorem la vostra Creu. Pare, si és possible que passi aquest calze, però no es faci la meva voluntat, sinó la vostra. Us adorem, oh Crist i us beneïm, perquè per la vostra creu heu redimit el món. Tot s’ha complert. Pare en les teves mans encomano el meu esperit. Jo que era mort, ara visc per sempre més. Oh mort, jo seré la teva mort. Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Déu l’ha exalçat. Realment el Senyor ha ressuscitat, Al·leluia. Pel baptisme hem estat sepultats en Crist, també nosaltres emprenguem una nova vida. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo. Al·leluia. No és aquí: ha ressuscitat, com ho havia dit. Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança. Si heu ressuscitat amb Crist, cerqueu les coses de dalt. Maria!, Rabboni! Vosaltres com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual. Hem vist el Senyor! Glòria al Senyor per sempre, al·leluia. Crist patí per vosaltres i així us deixà el seu exemple, perquè seguiu les seves petjades. Si no poso les mans... ¿Perquè m’has vist, Tomàs, has cregut? ¡Feliços els qui creuran sense haver vist! Al·leluia. Perdura eternament el seu amor. Ell és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè Ell ha de ser en tot el primer: A ell la glòria i el poder pels segles dels segles, Al·leluia! Els deixebles s’alegraren, al·leluia. De veure el Senyor, al·leluia. Quedeu-vos amb nosaltres, Senyor, que ja es fa tard! Déu ressuscità el Senyor, i amb el seu poder també ens ressuscitarà a  nosaltres. El Pare, que estima el Fill, ho ha deixat tot a les seves mans. Tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu de l’univers, que és, era, i ha de venir. Tot la terra és plena de la seva Glòria, al·leluia! Déu ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva per la Resurrecció de Jesús d’entre els morts. La pau amb vosaltres! Tot jo m’he rejovenit, al·leluia. Vull lloar Déu amb tot el cor, al·leluia. Primavera global “Tot serà nou, si vols”... I així podríem continuar fins a no acabar mai. I seria bo, perquè la Resurrecció és el centre de l’Escriptura, de la Litúrgia i de la Vida dels batejats i dels Fills de Déu, que som tots, sense exclusions de cap mena.

                                               D’Isaïes se n’ha dit el cinquè Evangeli, per l’exaltació profètica amb que prediu els temps futurs que són els nostres. D’aquí l’expressió tan repetida en el NT. “segons les Escriptures”. De Pau se’n pot dir igualment el sisè evangeli. A més dels quatre canònics. Ell centrà tot l’evangeli en la mort redemptora i la resurrecció salvadora. En dirà el “seu” evangeli, perquè és fruit de la Revelació feta a ell pel mateix Jesucrist, ell la va desenvolupar, la va encomanar, la va viure i àdhuc es va atrevir a dir que l’imitessin a ell, com –naturalment- ell n’era de Crist mateix; a qui no va conèixer en vida mortal. La seva meravellosa obertura d’horitzons parteix del peu de la Creu, de la Mort i Resurrecció. Presenta Jesucrist com l’home nou, el nou Adam en una re-creació de tot. “Recapitular totes les coses en Crist”. En Ell comença i recomença la “revolució de l’Amor” en un món renovat i en marxa vers un “Món Nou i una Terra Nova. “Au, pren alè, canta la vida, canta la teva fe. Canta de cor, llança la crida, canta la bona sort. Obre drecera, lluny la quimera, vés pel camí del sol. En l’enyorança guarda esperança, tot serà nou si vols”.

                                               Hem arribat al Tridu Pasqual, “rebatejats” en primera persona, “catecumenats” després d’un procés obert de renovació del sentit del nostre viure, havent fet d’alguna manera el camí que féu Jesús i que d’ara en endavant el farà en i amb nosaltres, a benefici dels germans. No oblidem mai que Jesús és, fou i serà l’Home-Déu “per als altres”. Jesús serà l’Home Nou en qui ens emmirallarem de continu, serà un aprenentatge vers un “plus i un”millor” inabastables, per mor de que tot i tots són misteri viu i vivificador. Tot estem en procés de Resurrecció. Diu el Vaticà II: “En realitat, el misteri de l’home no s’aclareix veritablement, sinó en el misteri del Verb encarnat. Crist en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu Amor, manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva vocació altíssima; troba en Ell la seva font i hi ateny la seva coronació. Ell és imatge visible del Déu invisible. Amb la seva sang vessada lliurement, ens va merèixer la Vida, en ell Déu ens va reconciliar amb si mateix i entre nosaltres; talment que cadascun de nosaltres pot dir amb l’apòstol Pau: “El Fill de Déu em va estimar i es va donar a si mateix per mi” (Ga. 2, 20). Patint per nosaltres no solament va donar exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va restaurar  també el camí pel qual, si el seguim, la Vida i la Mort són santificades i prenen un nou sentit”. El cristià, fet semblant a la imatge del Fill, que és el Primogènit entre molts germans, rep les “primícies de l’Esperit”, amb les quals es fa capaç de complir la nova llei de l’amor. Per aquest Esperit, que és la “penyora de l’herència”, tot l’home és restaurat interiorment, fins a la “redempció del cos”: “Si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en nosaltres, el qui va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també els vostres cossos mortals per mitjà del seu Esperit que habita en vosaltres”. Certament assetgen el cristià la necessitat i el deure de lluitar per moltes tribulacions contra el mal, i fins de sofrir la mort, però, associat al misteri  pasqual, configurat  a la mort de Crist, anirà a l’encontre de la resurrecció, enfortit per l’esperança. Tal és i tan gran el misteri de l’home, que per als creients és il·luminat per la Revelació cristiana. Per Crist, i en Crist, doncs, ha il·luminat l’enigma del dolor i de la mort, que fora del seu evangeli, ens esclafa. Crist va ressuscitar, va destruir la mort amb la seva mort i ens va donar la vida, a fi que, fets fills en el Fill, clamem en l’Esperit: Abbà, Pare! No hem fet més que citar una darrere l’altra les revelacions paulines. De fet, bé en podem dir de tot plegat l’evangeli segons sant Pau.

                                               El Tridu Sant és la condensació de com viu, sent, es deixa “remodelar” Pau per la vida-passió-resurrecció-vida cristiana. Arribarà a dir que “per mi, viure és Crist” És, el seu, evangeli d’autor. I el reivindica com a rebut pel mateix Crist. I anirà a revalidar-lo davant de les figures prominents a Jerusalem per tal de fer un tall net entre la lletra de la Llei i l’esperit de l’Esperit. A l’anomenat Concili de Jerusalem admeten que els pagans en convertir-se no han de passar primer per la circumcisió. El seu és fruit d’una vivència que durarà el que duri la seva vida entera. Per això sona a plena autenticitat. La seva visió de Crist és el de la resurrecció. Arribarà a dir: “I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida també la vostra fe. Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’Ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà  d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes”.

           la quotidianitat. Cadascú de nosaltres hauria de poder dir: “el nostre viure és Crist”. “En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un “Sí”, i per això, gràcies a ell, diem “Amén” a Déu i li donem glòria. És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit. No vull saber res que no sigui Crist; allò que un dia vaig tenir com un valor, ara ho considero una pèrdua en comparació amb Crist com a guany. Acabem amb el desig manifestat per Pau: “Li prego (al Pare) que per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior, que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu. Crist, per Pau, ha esdevingut l’Absolut de Déu. Crist, ahir i avui, principi i fi, alfa i  omega. D’Ell són els temps i els segles. A Ell la glòria i el poder per tot l’eternitat. Amén

                                    La nostra fe, la nostra esperança i el nostre amor es recolzen en la Resurrecció de Jesús. Igualment la nostra espiritualitat és de resurrecció, la nostra moral també és de resurrecció. La nostra vida mateixa no és més que un anar ressuscitant a nova vida. Fent florir accions de més alta qualitat en un context de divinització de la nostra humanitat. Aquest misteri és gran, aplicant-lo a

                        Triduum Pasqual, 3 – 5 d’abril del 2015   Sabadell