CONTAVEN COM L’HAVIEN RECONEGUT QUAN PARTIA
EL PA
Reconèixer Jesús, en el sentit més ple
de l’expressió, és la gran feina que s’hauria de fer (tant de bo!) durant
aquestes setmanes del cicle pasqual. Per reconèixer s’ha d’haver conegut
anticipadament; són directament proporcionals. Tant hi ha d’un com hi pot haver
de l’altre.
Les
nostres “coneixences” acostumen a ser bastant fluixetes, perifèriques. Moltes
vegades ens passa com amb aquelles paraules que intuïm més pel context
que no pas pel mateix text. ¡Ai, aquella mandra que tenim congènita o
d’habitud de no agafar el diccionari i esclarir la paraula nova en la seva
peculiar significació i amb els seus matisos pertinents! Això ens passa sovint
als lectors... ¿Quina relació hi ha entre això i la Pasqua? Molt clar. Només
cal veure les narracions de les aparicions de Jesús Ressuscitat: que si veuen
un fantasma..., que si el mateix Jesús els ha de manifestar de moltes maneres
que És Ell. “Palpeu-me, doneu-me menjar. Amb tot, Jesús com diu Lluc “els veu
sorpresos; fins i tot diu l’evangelista –és estranya la frase- que “de tanta
alegria encara no acabaven de creure-ho”. Tot això argüeix que no el coneixien
prou a Jesús per tal de poder-lo reconèixer. Aquí tenim la il·lustració del que
diem, en l’episodi pasqual dels deixebles d’Emaús, amb el qual empalma el
començament de l’evangeli d’avui. Narren la trobada de dos deixebles amb un
Jesús que els surt a l’encontre i que no l’acaben de reconèixer. El
primer que els surt del cor és que estan decebuts. Han passat uns pocs dies des
que va morir i res ha succeït..., almenys així ho viuen ells. Fins i tot li fan
el retret de com és possible que ell que ve de Jerusalem, no sàpiga que és el
que hi ha succeït. Jesús, encara anònim per a ells, els anirà desgranant tot el
que ja havien de saber, perquè Jesús els n’havia parlat sovint i solemnement.
Mai havia deixat de parlar que després i a partir de la passió s’esdevindria la Resurrecció. Aleshores
mentre els parlava, com confessaran després, notaven que els seus cors anaven
“caldejant” el seu “coneixement” fins que finalment l’havien reconegut al partir el Pa.
A
Jesús només el podran reconèixer –no, només conèixer-quan se’ls “obrin els ulls” a partir de la Fe. ¡Així també ens succeeix a nosaltres!
Aquesta
és la nostra tasca pasqual, primordial. Si no el “veiem” ressuscitat, és a dir
no solament figurativament, sinó en totes les explicacions que Jesús va
utilitzar en el seu magisteri-conversa íntima amb els d’Emaús, repassant els
llibres de Moisès, els Profetes i els Salms, és a dir, tota la tríade de les Paraules
de Déu concentrades en l’Antic Testament, si no hi ha com una revelació, això
per a mi és la fe, de res ens servirà conèìxer-lo aparentment. D’allí, de la Fe,
en surt un Jesús, tot nou, redescobert, reconegut.
És la definitiva visió, possible només per la fe, en espera de la culminació en
la plenitud de visió contemplativa més enllà del temps i de la història...
¿Com
podríem reconèixer el Jesús pasqual
els que ens “vantem” de conèixer-lo a través de les narracions del
evangelistes? De fet, ¿el coneixem de veres? L’expressió mateixa de “conèixer”
en hebreu és riquíssima. Té unes connotacions de tracte, de contacte amistós,
d’haver-lo escoltat de viu en viu, directament, no a través de mediacions. Conèixer
vol dir en sentit profund “estimar-lo i sentir-se estimat per ell”. Haver fet
jornades de comunió verbal, de comunicació no verbal, visual, mirada a mirada,
fit a fit, amb contacte gairebé físic... És allò que diu Joan a la seva primera
carta (m’admeteu que us inviti a llegir-la i a gaudir-la). En realitat diu allò
que en podríem dir un ver enamorament:
“Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem
vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres
mans”.
Sant
Pau, que no va conèixer Jesús de Natzaret en vida, ha passat d’una revolada a reconèixer-lo tan íntimament que dirà
aquesta expressió d’encant: “Per a mi viure és Crist”. És paraula d’enamorat.
Per a ell no hi ha més ciència i saviesa que haver-se fet u, tot ell, amb el
seu Senyor i que s’ha sentit entranyablement destinat a ser-ne apòstol, tot i
que no va formar part inicialment dels deixebles que foren cridats “a estar amb
ell” i quan van haver-ne de substituir a Judes Iscariot, Pere dirà “cal que
sigui amb nosaltres testimoni de la Resurrecció de Jesús, el Senyor, un
d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que Ell visqué entre
nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig
nostre cap al cel”. Fou Maties. Que, doncs, l’hagués conegut i reconegut. De Pau se’ns diu que fou un
“altre Crist” per comunió d’esperit i de missió. Les paraules més ardents sobre
Jesús cal buscar-les i, venturosament trobar-les, en Pau. No ens faci por d’entrar
en el cor de Pau a través de les seves cartes, sobretot la que dirigeix als
Romans. Si la seguim pas a pas retrobarem trossos que hem sentit,
desconnectades però, en les litúrgies de la Paraula. No n’hi ha
prou. Obrim-nos a la Paraula viscuda directament. Allí coneixerem i joiosament
podrem reconèixer qui és Crist per
Pau i per tant per a cadascun de nosaltres. No és el mateix conèixer que reconèixer Crist de primera mà, des dels
afectes més vius. Els escrits de Pau són l’epifania, la revelació del reconeixement vital de Jesús, el seu Senyor
benamat. ¿Puc abusar de la vostra paciència?: ¡Què en seria de fruit madur
pasqual que seguíssim la litúrgia, sobretot de la Paraula, en els llibrets com “La
missa de cada dia”, com “Paraula i vida”. Que siguin aquests punt de
retrobament amb un Jesús més conegut i més reconegut.
La fracció del Pa fou determinant per als deixebles d’Emaús per reconèixer Jesús. ¿Fins on arriben en profunditat i fruit les
nostres Eucaristies?
La
fracció de la Paraula (concediu-me el goig de dir-ho així) serà com una
eucaristia domèstica, feta al silenci de casa vostra que és també la de Jesús. Una mena
de Betània, on Jesús s’hi esplaia, s’hi troba amb amics íntims... Ningú em
negarà que fent-ho així rebrem la gràcia de Déu. I una comunió més intensa ens
portarà a un re-coneixement una
vegada i altra. I Jesús Ressuscitat ho
serà tot en tots i cadascun de nosaltres. I amb els nostres re-coneixements sovintejats, qui dubta
que seran cadascun d’ells gràcia de re-coneixement per a tots els qui
estimem. ¡És la pasqua irradiant!
He
deixat per finalitzar que per a Joan el re-coneixement
és acollida, és confessió de la Resurrecció no tan sols com a fet singular,
únic, sinó com a capgirament de tota la manera de veure i de viure-ho tot, tot,
tot, des d’ell , amb ulls nous de fe, amorosos, joiosos com una perdurable
primavera de l’esperit. “Feliços vosaltres, que sense haver vist, creieu”. Llegim en les pàgines
inspiradíssimes (¡Ai, el testament de Jesús! Nosaltres en som els creditors i
beneficiaris, Al·leluia !: “He fet conèixer el teu nom als homes que tu has
pres del món i m’has donat, eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat
Diumenge
III de Pasqua, 19 d’abril del 2015.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada