PÒRTIC DE
LA PASSIÓ
Ens
atansem a la Pasqua. De
fet, ja hi som, com aquell qui diu. Però avui en els textos de la Missa, ens porten
a dir que també ens atansem a la Passió. Avui entrarem en el fons més íntim de la persona humana de Jesús. Aquí, en ell,
tenim el gran mirall per entendre la nostra vida sofrent i moridora. La lectura
de la Carta als hebreus ens porta a la com-passió
(que vol dir a compartir els sentiments de por, de dolor i de sofriment de
Jesús). Jesús s’adreça a Déu Pare en el dolor pressentit, anticipació dels que
sap que vindran tant d’un patiment íntim com d’una mort imminent. Ell sap que
aquesta li està planant a sobre i que l’abat com a qualsevol que ha tingut una
experiència límit de dolor físic i psíquic. “Amb grans clams i llàgrimes”
s’abandona al Pare amb amor i disponibilitat. A Getsemaní la pregària desolada,
però amb tot confiada té aquest toc d’experiència profundament humana que
nosaltres podem intuir de lluny: “Pare, si és possible que passi de mi aquest calze
d’amargor que he de beure fins als pòsits més desoladors. Però, tanmateix, que es
faci la teva voluntat d’amor amagat a voltes irreconoscible que, de saber-ho
desxifrar, a tants ens podria portar a un ressorgir a major plenitud. Qui sap
sofrir gaudirà d’un nou graó en l’escala del sofriment redemptor vers la
plenitud humana. La creu del dolor, de la soledat, de saber acompanyar qui
passa moments amargs, el que no significa que no s’ha de buscar mai res de
masoquisme, enaltidor del dolor pel dolor. Déu estima la vida i el goig de
viure, és creu de vida ressuscitada.
L’essencial
del Sermó de la Muntanya s’obre com un ametller en un pom reblert de flors
dintre de la paradoxa cristiana en uns Benaurats, benaurats..., que suposa
compartir la part que ens pertoca dels sentiments de Jesús: és un signe
d’amistat i d’intimitat poder com-partir en la petita part que ens és possible,
els sofriments de l’ànima delicadíssima de Jesús. És com visitar-lo estant
“malalt” del cor, és com anar-lo a veure empresonat en l’amarguesa de la
soledat i en les “perifèries”on Crist habita compartint tantes penes i
sofrences de tants i tants... D’aquest Jesús crucificat en tantes
crucificacions aparentment anònimes ell ens diu: “Jo estaré amb ells cada dia i
m’identificaré amb cadascú”. La meva solidaritat és la meva missió. “Sóc bla de
blat amb tots els innúmers grans de blat que cauen en terres adobades perquè hi
germini vida superior, vida rica i plena. Mort i Resurrecció són una realitat
indestriable. Gra que es despulla de vida per poder apuntar el germen d’espiga
nova. Ell va donar el cent per u i més , perquè sempre suma la seva plenitud
amb les febleses nostres en morir i ressuscitar. Ja ho dèiem el diumenge passat
de la joia de i en Jesucrist. “Som obra seva. Ell ens ha creat. Tot conflueix
en aquesta expressió que ens revela Joan (3, 16): “Déu estima (en
present!) tant el món (tots hi som cridats a aquest amor del Pare), que
ha donat el seu Fill únic (donar en el sentit més profund de donar-se en
plenitud) perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin
vida eterna. Faríem bé en aquests dies sants de fer una immersió en la
Passió segons Sant Mateu de Bach o bé visionar L’evangeli segons Sant Mateu de
Pasolini.
Com-partir
el dolor és sentir-lo com a propi. Benaurats els com-passius (és l’empatia a
nivell profund espiritual), perquè seran compadits per Crist”. Perquè la
compassió té sempre feed-back, crea sintonia que va i ve, que s’enriqueix a
cada passada i repassada.
Alguns
grecs manifesten el desig de veure Jesús. La resposta a primera vista sembla
desconcertant. No es dirigeix emperò a ells particularment sinó a tots els
deixebles i en un teló de fons als fariseus: “Ha arribat l’hora que el Fill de
l’Home serà glorificat”. Devia desconcertar tothom aquesta expressió. I
segueix: “Us ho dic amb tota veritat (expressió de la màxima importància del
que dirà a continuació): “Si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda
sol (la soledat insolidària!), però (ara ve la lliçó de la pròpia
vida, anticipant una vegada més els esdeveniments totals i essencials, síntesi
de tota la seva persona i missió) “els qui estimen la seva pròpia
vida la perden (en present; no cal esperar judicis posteriors); els qui
no l’estimen en aquest món (no vol dir menysprear-la), aquests la
guarden (les rescaten, les ennobleixen) per a la Vida Eterna.
Estem
gairebé al final del capítol 12 de Joan. Es narren els episodis finals de la
Vida-Missió de Jesús. Havia ja tornat a la vida a Llàtzer. Els “jueus”
reaccionen de la manera més controvertida. Davant de l’admiració de molta gent,
ells prenen o confirmen una vegada més la decisió de matar-lo tan a Llàtzer com
a Ell. Així creuen que podran parar l’escampada de la seva fama. “Eren ja a sis
dies de la Pasqua” i es precipiten els esdeveniments: Entre a Jerusalem i el
reben com a Messies. Abans ens narra l’evangeli d’avui que Jesús estant
contorbat exclama des de la seva
vivència d’aquells moments pre-finals: “¿Què he de dir? ¡Pare, salveu-me
d’aquesta hora!” I li surt de l’ànima un NO rodò!: “És per a arribar a aquesta
hora que jo he vingut”. Diu “arribar” (que vol dir: ja he fet un llarg camí,
tota la vida he portat a terme la missió que el Pare m’ha encomanat i no em
tiraré enrere per res del món); i per darrera vegada se sent la veu del Pare
que respon a la seva petició: “Pare, glorifiqueu el vostre nom”. I la veu del
Pare atent al requeriment del seu Fill: “Ja l’he glorificat i encara el
glorificaré”: paraules de consol i de confirmació malgrat el sofriment del
moment. Jesús afegirà: “Jo quan seré enlairat de terra, atrauré tothom cap a
mi”. I també afirma: “No és per a mi que parla el Pare, sinó per a vosaltres (que
ara esteu amb mi, i per tots els que seguiran creient fermament en Ell). Llegim
tot aquest capítol sencer i fem un acte de fe esperançada i amorosa en Jesús i
que ens senti i tingui com acompanyants en aquests moments dramàtics que ens
avancen els dies del Tridu Sant; i fem el compromís de seguir-lo qualssevulga
que siguin les circumstàncies de dolor seu i nostre. “Si algú es vol fer deixeble
(seguidor) meu, que em segueixi i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els
qui es fan servidors meus”. Amb Jesús farem la voluntat del Pare i ens sentirem
units en el dolor i el sofriment i també en la glorificació, en la Resurrecció. Sols
no podríem aguantar, amb ell ja hem vençut la por al dolor i al sofriment.
Tinc
a mà el llibre “La força de la feblesa” dels autors Armand Puig i d’en Francesc
Torralba on escriuen que “afrontar la feblesa amb dignitat és el gran repte. La
feblesa pròpia i la dels altres. No som superhomes, ni superdones, encara que
ens obstinem a semblar-ho. No arribem a tot, ens fatiguem, ens cansem, sentim
calfreds, tenim por, i, quan estem sols, plorem”. Atendre els que passen circumstàncies
difícils, els que experimenten la feblesa, és una exigència d’humanitat, un
imperatiu que no podem defugir. Aquesta exigència que experimentem en el fons
del cor, com si es tractés d’una llei no escrita, ens fa plenament humans”.
De tot el llibre en podem aprendre les dues lliçons més importants de la
saviesa de la vida. En
la persona de Jesús i particularment del final de la seva passió i mort en
trobarem el tresor de ser més i més humans tant per a nosaltres com per als
altres. Llegim i hi preguem amb la col·lecta d’avui: “Us demanem, Senyor, la
gràcia de progressar contínuament en
aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estimar tant el món, que es va
entregar a la mort”. Diu Gz. Faus en un llibre que jo considero molt apropiat
per llegir i tractar de conformar la nostra imatge de sofrents en la de Jesús en els moments
més crucials de la seva vida, passió
i mort. “Creure en la Resurrecció de Jesús només pot significar el compromís
pel Regne de Déu i per l’”avui” d’aquest
Regne”. “Si heu ressuscitat amb Crist, viviu ja ara com a ressuscitats, és el
resum que ve a concloure Pau de l’existència cristiana. El llibre esmentat és
“El acceso a Jesús” Edicions Sígueme. Clarificar el pensament de Pau respecte a
la Passió ens és fonamental per entrar amb peu dreturer en la Setmana Santa.
Cimalla de Jesús i també nostra.
Bona Passió i Mort i Resurrecció de Jesús i nostres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada