TOT HO HA
FET BÉ
No
sabeu fins a quin punt m’agraden aquestes exclamacions espontànies del poble en
veure el poder de Jesús en actiu o bé el d’aquella bona dona que per exalçar el
Mestre fa una lloança tan femenina de la seva mare: ¡Feliç la que et va portar
al món i la que et va alimentar amb la seva llet! Tot sempre en un ambient de
meravella, de no saber-se’n avenir. La d’avui més particularment agradable
perquè lloa d’una forma generalitzada la bondat de Déu en Jesús. Esdevé una de
les definicions més esplèndides de Jesús. I en conseqüència de Déu. Es parla de
la bondat de Déu. I quina millor definició de Déu: Prenc les primeres paraules
de la Primera
Encíclica del Papa Benet XVI: “Déu és amor” Fa així: “Déu és amor, i el que està en l’amor
està en Déu i Déu en ell.
Aquestes paraules de la Primera carta de
Joan expressen amb singular claredat el cor de la fe cristiana: 1.-la imatge
cristiana de Déu i 2.-també la conseqüent imatge de l’home i 3.-del seu camí. A
més, en aquest mateix verset, Joan ens ofereix, per dir-ho així, una formulació
sintètica de l’existència cristiana: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens
té i hi hem cregut. Hem cregut en
l’amor de Déu: així el cristià pot expressar l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió
ètica o per una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una
Persona, que dóna un nou horitzó a la
vida i, amb això, la direcció decisiva. En el seu evangeli, Joan havia
expressat aquest esdeveniment amb les
paraules següents: “Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic,
perquè tots els qui creuen el ell tinguin vida eterna. La fe cristiana, posant
l’amor al centre, ha assumit el que era el nucli de la fe d’Israel i al
mateix temps li ha donat una nova profunditat i amplitud.... I ja que és Déu
qui ens ha estimat primer, ara l’amor no és només un “manament”, sinó la
resposta al do de l’amor, amb el qual ens ve a trobar”.
“En
un món en el qual de vegades es
relaciona el nom de Déu amb la venjança i la violència, aquest és un missatge de gran actualitat i
amb un significat molt concret. Per això, en la meva primera encíclica desitjo
parlar de l’amor de Déu, del qual Déu ens omple, i que nosaltres hem de
comunicar als altres... El meu desig és insistir sobre alguns elements
fonamentals, per suscitar en el món un renovat dinamisme de compromís en la
resposta humana a l’amor de Déu”. “L’amor de Déu per nosaltres és una qüestió
fonamental per a la vida i planteja
preguntes decisives sobre qui és Déu i qui som nosaltres. Respecte a això, ens
trobem d’entrada davant d’un problema de llenguatge. El terme “amor” s’ha
convertit avui en una de les paraules més usades i també abusades, a la qual
donem accepcions diferents”. Ja el mateix Fromm se’n fa ressò en el seu llibre
clàssic: L’art d’estimar”: “La lectura
d’aquest llibre defraudarà aquells qui esperen una instrucció fàcil en l’art
d’estimar. Aquest llibre pretén, al contrari, mostrar que l’amor no és un
sentiment que pugui ser posseït fàcilment per ningú, qualsevol que sigui el seu
nivell de maduresa. Pretén convèncer el lector que tots els seus intents
d’estimar estan abocats al fracàs si no procura desenvolupar més activament la
seva personalitat total, per aconseguir
una orientació productiva; que la satisfacció de l’amor individual no
pot ser assolida sense la capacitat d’estimar el proïsme, sense una veritable
humilitat, valor, FE i disciplina. En un cultura en què aquestes qualitats són
rares, també ha de ser rara la capacitat d’estimar. Altrament , pregunteu-vos
quantes persones heu conegut veritablement capaces d’estimar”
Per
a mi l’amor té la seva manifestació preferent en la bondat. Potser és
de les expressions que surten més en el context de la Bíblia, bé sigui en l’Antic Testament com en el Nou. Només cal
repassar i subratllar en els salms totes les vegades en que surt la bondat i,
ja d’entrada, es pot veure que és la millor definició de Déu. A tall d’exemple
només: “Vós que sou bo, vós que feu el bé”. També a la litúrgia: “Tot el que és
bo ve de vós”. Això té com a complement
aquell passatge en que en ser interpel·lat Jesús com a Mestre Bo. Jesús contesta dient que
només Déu és bo. Del Pare del cel només en podem esperar coses bones, són paraules de Jesús. Ja tot just estrenades en
la creació, Déu no es pot estar de dir-ne que són bones, que és l’equivalent a
que són belles. Ja la filosofia parlava
dels transcendentals i els anomenava: l’unitat,
la veritat, la bondat i la
bellesa. I deia que tots quatre són reversibles; és a dir: que
equivalen l’un a l’altre. Així Rousseau: “Sempre he cregut que la bondat no era
més que la bellesa en acció”. Plató pel seu compte també hi posa cullerada:
“Les coses bones són les coses belles”. “Qui és bo en família és també un bon
ciutadà” (Sòfocles). Ajunta’t als bons i seràs un d’ells” (Cervantes). “Les
ànimes belles són les úniques que saben tot el que hi ha de gran en la bondat” (Fenelon). Una de ben curiosa,
per profunda i paradoxal que pugui
semblar: “Tot acte de bondat és una demostració de poder” (Bentham). Donar
un got d’aigua en canvi d’un got d’aigua
no té cap mèrit. La grandesa consisteix a fer el bé pel mal”(Gandhi). “Una part
de la bondat consisteix a estimar la gent més que el que es mereix” (Joubert).
“Les invencions dels homes avancen de segle en segle: la bondat i la malícia
del món continuen essent les mateixes (Pascal); “Onsevullla que hi hagi un éssser humà, existeix la possibilitat per
a la bondat” (Sèneca). “La bondat té dos significats: ésser bo per a tothom i
ésser bo només per a alguns” (Aristòtil). I no em tragueu que és fruit de
l’Esperit Sant...
Torralba
afronta el tema ètic en un llibre ¿desmesurat?: Cent valors per viure. La major part dels valors ballen sardanes i
fan fàcilment joc entre tots ells. Busco el que m’interessa i és la bondat i no
la trobo amb noms i cognoms propis, però de cosins en té la mar: a tall de
pròleg i com a bon títol hi posa: Viure i
deixar viure. “Viure és un aprenentatge llarg i apassionant que es
perllonga al llarg del temps i de
l’espai i que mai no acaba d’arribar a la seva plena culminació. De fet sempre
estem en camí i cada moment ens aporta nous materials per reflexionar i per assumir en la pròpia consciència. Viure
és deixar-se interpel·lar constantment per allò que ens aboca l’existència,
sigui plaent o sigui dolorós. No sempre és fàcil, però, d’assumir el repte de
viure i molt més difícil és viure amb dignitat, és a dir, saber viure
lliurement i responsablement... Educar en valors significa ajudar l’educant a
descobrir els valors latents en la seva consciència i a donar-los-hi
consistència i solidesa a través de l’exemple i del testimoniatge... Els valors
es manifesten en les nostres accions i omissions, en les nostres paraules i
també en els nostres silencis... Els valors ens ajuden a viure amb intensitat
la nostra quotidianitat i, quan vivim coherentment la nostra vida amb els
propis valors, ens sentim profundament feliços. De fet, hi ha una estreta
relació entre valors i felicitat. La felicitat és, a grans trets, la vida
ordenada, l’existència harmònica i equilibrada. Quan no hi ha fractura entre
l’home exterior i l’home interior aleshores hi ha transparència. Que és el
súmmum de l’ètica al meu entendre...
Posats
a trobar-hi un lligam he escollit entre el centenar el valor de la benvolença, que Aristòtil la defineix
com el desig de bé per a tots ls éssers,
humans i no humans, és a dir un desig que és tradueix en preocupació pel benestar dels altres. La benvolença es
mou en el pla del
desig, mentre que la beneficència es mou en el pla de l’acció. No sempre som capaços d’encarnar,
en la realitat, els nostres desigs. Pedro Laín Entralgo encara distingeix dues
nocions més: la de benefidència i la de benedicència. La primera consisteix a
fiar-se de l’altre, mentre que la segona significa parlar bé de l’altre. La
benvolença es fa efectiva, realment, quan
el desig es converteix en acció, en paraula i en confiança.
Ja
fa temps i temps que tragino aquesta covicció: “Només l’amor és digne de fe”.
Ara resulta que és el mateix Von Balthasar qui en té un llibre amb aquest
mateix títol. Per a mi són altes teologies. El que sí puc dir i amb la més
forta convicció és que l’amor és sempre una revelació i, com a revelació
que és, només puc entrar-hi a partir de la fe, d’un acte de fe. Tot amor va més
enllà de qualsevol raonament i per tant el seu domini és la fe, la que el fa
creïble. La confiança com més plena, més pot entrar en l’àmbit de l’amor. Això
a tots els nivells: humans, d’amor de parelles, de paternitats i maternitats i
no diguem de Déu. Aquella bona gent ho va entendre en la seva exclamació: “Tot
ho ha fet bé”. Perquè Déu essent amor per definició només pot fer el bé, més
enllà de si hi ha mereixement, que no n’hi ha mai; l’amor és GRATUÏT sempre.
Farem la correspondència que puguem, però sempre ens quedarem en estremit
deute. Res del que és humà o diví de i en l’amor deixarà mai de ser una pura i
deliciosa gratuïtat.
Doneu-me
una persona bondadosa i ja tinc el millor company per qualsevol camí de la
vida...
Diumenge
XXIII de durant l’any, 9 de setembre de 2012
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada