QUE TOTS SIGUIN U
“Beneït sigui Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que ens beneí amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel, en el Crist, d’acord amb l’elecció que en Ell féu de nosaltres abans de la creació del món, per tal de ser sants i immaculats a la seva presència, ja que en el seu amor ens ha predestinat a esdevenir fills seus per Jesucrist, segons el beneplàcit de la seva voluntat, per a lloança de glòria de la seva gràcia, amb la qual ens agracià en el seu Benamat”. (Ef 1, 3-6) Beneir és una acció divina que dona la vida i que té com a font i fi el Pare La seva benedicció, és a la vegada paraula i do. Aplicat a l’home, aquest terme significarà l’adoració i el lliurament al seu Creador en acció de gràcies”.
“En la litúrgia de l’Església, la benedicció divina és plenament revelada i comunicada: el Pare és reconegut i adorat com la font i el fi de totes les benediccions de la Creació i de la Salvació: en el seu Verb, encarnat, mort i ressuscitat per nosaltres, ens omple de les seves benediccions, i per Ell escampa en els nostres cors el Do que conté tots els dons: Esperit Sant”.
“Assegut a la dreta del Pare i escampant l’Esperit Sant en el seu Cos que és l’Església, el Crist ja actua per mitjà dels sagraments, instituïts per Ell per tal de comunicar la seva gràcia. Els sagraments són uns signes sensibles (paraules i accions), accessibles a la nostra humanitat actual. Realitzen eficaçment la gràcia que signifiquen en virtut de l’acció del Crist i pel poder de l’Esperit Sant”
“En la litúrgia de l’Església el Crist significa i realitza principalment el seu misteri pasqual. Durant la seva vida terrena, Jesús anunciava amb el seu ensenyament i anticipava amb els seus actes el seu misteri pasqual. Quan arribà la seva Hora visqué l’únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d’entre els morts i és assegut a la dreta del Pare “una vegada per sempre” (Rom 6, 10; Fets 7, 27, 9, 12). És un esdeveniment real , que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen engolits en el passat, el misteri pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que ha sofert per tots els homes participa de l’eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s’hi fa present. L’esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida”.
“Per a realitzar una obra tan gran -la dispensació o comunicació de la seva obra de salvació-, el Crist és sempre present en la seva Església, sobretot en les accions litúrgiques. És present en el sacrifici de la Missa, tant en la persona del ministre, “el mateix que es va oferir a la Creu, ara s’ofereix per ministeri dels sacerdots”, com sobretot sota les espècies eucarístiques. És present per la seva potència en els sagraments, de manera que quan algú bateja el Crist mateix bateja. És present en la seva paraula, ja que quan en l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures, Ell mateix parla. En fi, és present quan l’Església suplica i salmeja, Ell que prometé: “on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí soc Jo enmig d’ells”.
“De fet, en aquesta obra tan gran, amb la qual Déu és perfectament glorificat i els homes se santifiquen, el Crist s’uneix sempre a l’Església, la seva estimadíssima Esposa que l’invoca com a Senyor seu i per Ell dona culte al Pare etern”.
“Per la litúrgia de la terra participem i pregustem la del cel, que se celebra a la ciutat santa de Jerusalem, cap a la qual anem com a peregrins, on el Crist seu a la dreta de Déu, ministre del santuari i de l’autèntic tabernacle, cantem un himne de glòria a Déu amb tot l’exèrcit celestial, venerant la memòria dels sants, esperem compartir la seva companyia; esperem el Salvador, nostre Senyor Jesucrist, fins que Ell es manifesti com a vida nostra i nosaltres ens manifestem gloriosos amb Ell”.
“La Santa Eucaristia corona la iniciació cristiana. Els qui han estat elevats a la dignitat del sacerdoci reial pel Baptisme i més profundament configurats al Crist per la Confirmació participen amb tota la comunitat, per mitjà de l’eucaristia, en el mateix sacrifici del Senyor. El nostre Salvador, a l’últim Sopar, la nit que era lliurat va establir el sacrifici eucarístic del seu Cos i de la seva Sang, amb el qual havia de perpetuar pels segles el sacrifici de la Creu, fins al seu retorn, deixant així a la seva Esposa, l’Església, el memorial de la seva mort i de la seva resurrecció; sagrament de pietat, senyal de unitat, lligam de caritat, convit Pasqual, en el qual es rep el Crist, l’ànima s’omple de gràcia, i se’ns dona penyora de la glòria futura”.
“L’Eucaristia és “font i cimal de tota la vida cristiana”. Els altres sagraments, així com tots els ministeris eclesials i les tasques apostòliques, estan vinculades a l’Eucaristia i ordenats a Ella. Perquè l’Eucaristia conté tot el tresor espiritual de l’Església, que és el Crist mateix, la nostra Pasqua”.
“L’Eucaristia significa i realitza la comunió de vida amb Déu, i la unitat del Poble de Déu, per les quals l’Església és ella mateixa. En l’Eucaristia es troba, a la vegada, la plenitud de l’acció amb que Déu, en el Crist, santifica el món, i del culte que els homes, en l’Esperit Sant, reten al Crist i, per Ell, al Pare”.
“Finalment, per mitjà de la celebració eucarística ens unim ja a la litúrgia del cel i anticipem la vida eterna, quan Déu serà tot en tots”.
“En resum, l’Eucaristia és la síntesi i el summe de la nostra fe. La nostra manera de pensar concorda amb l’Eucaristia, al seu torn confirma la nostra manera de pensar”.
(Tot ha estat extret del Catecisme de l’Església Catòlica. Quina visió plenària del què significa l’Eucaristia! Ens cal una catequesi nova per arribar a una contemplació del què signifiquen les nostres eucaristies tan poc compreses, tan poc substantives, tan lluny del do que se’ns dona cada diumenge).
Només
sé acabar amb l’himne per excel·lència que és el Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes que estima el
Senyor. Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la
vostra immensa Glòria... Perquè Vós sou l’únic Sant, l’únic Senyor, Vós sou
l’únic Altíssim, Jesucrist, amb l’Esperit Sant, en la Glòria de Déu Pare. Amén.
Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist, 22 de juny del 2025, any Sant Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada