EL COR DE LA SINODALITAT
Així
es presenta la primera de les cinc parts en què està dividit el Document final
de la Sinodalitat acabat de fa poc i que el papa Francesc ens l’ha posat a
prova de discerniment per anar trobant concrecions i aterraments que ens donin
la certesa de que s’ha treballat a fi de promoure una vertadera renovació
eclesial que la puguem viure de prop i que ens porti a l’enunciat precís
d’aquesta primera determinació de rejoveniment eclesial, a començar per la base
dignificada de nosaltres com a poble de Déu, d’acord amb la Constitució sobre l’Església. Després
de fer ressaltar que aquí hi ha l’ànima
i el vertader esperit (en diu Cor) de
la sinodalitat, l’explicita, dient significativament: “Cridats a la conversió per l’Esperit Sant. De l’Esperit Sant ja el
vàrem posar com el ver protagonista del Sínode i ara ho recentra tot en
la conversió personal i també –cal no perdre-ho ja mai més de vista perquè som
aplec, som comunió, som Església, som corresponsables en tot i per
tot, això sí -segons carismes i ministeris diferents i complementaris-, cadascú
responent a la seva pròpia i personal vocació
o crida. Cal posar en consideració que en tots els cinc apartats hi campeja
l’expressió de “conversió”.
L’actitud de convertir-nos cal que la posem en pràctica en el sentit etimològic
de con-versió, com-versus. No en funció dels nostres pecats com n’estem
habituats des de menuts en què privilegiàvem la confessió i no la
re-conciliació o bé, encara més, el canvi d’orientació envers com ens deia la
col·lecta del diumenge passat -i va de repàs!: “Concediu-nos que, celebrant
cada any l’exercici sagrat de la Quaresma, progressem en el coneixement del
misteri de Crist i el visquem amb més plenitud”. Tot centrat, o com diria
Teilhard sobrecentrat en l’aprofundiment i coneixença per “tracte i per
freqüentació” del misteri de Crist, Déu i Home veritables. Tota predicació des
de les primeries apostòliques s’ha basat en un versus, un acarament, un emmirallament, un pouar en el Cor de Crist
com ens demana darrerament el papa Francesc en el seu document sobre “L’amor que ens té. Dilexit
nos” on parla del Cor de Jesús, com a bon jesuïta que és. Ja ho sabem de sobres que sense Pasqües, de Resurrecció
i de Pentecosta, no valen substantivament gaire res les nostres quaresmes,
massa centrades en nosaltres. He fet al·lusió a Teilhard i serà bo de posar les tres accions
que porten a maduresa: descentrar-nos, centrar-nos i sobrecentrar-nos.
Del narcisisme a l’oblit de les nostres actituds, al trobar el millor de
nosaltres en els altres, fins arribar a posar-nos en actitud de recepció de la
gracia, donant-li la primacia de gestió nostra, portats per l’Esperit...
Avui
descobrim el sobrecentrament precisament en la Trans-figuració de Crist en el Tabor i en el que significa la
nostra personal transfiguració en la seva. La Creació ens va fer admirablement
semblants al Pare que ens creà. La nostra transfiguració, més admirablement
encara, com a semblança a Crist, ens obren els àmbits de renovellament
personal i comunional. A això tendeix quaresma i sinodalitat. Un versus- cap al misteri de
Jesús: primera fita conressuscitats en
Crist i segona santificats per
l’Esperit Sant. Quina excel·lent quaresma no seria si apuntéssim,
focalitzéssim, enfoquéssim vers- el Pare i el Fill moguts per l’Esperit Sant de
Déu! La gran novetat d’aquest sínode fou formar petits grups de treball a
l’entorn d’una taula rodona, allí veient-se les cares i
dialogant, discernint, consensuant les propostes a estudiar amb la metodologia
que anomenaven “Conversa en l’Esperit”. Això: conversar amb el sentit
una vegada més de con-versar mútuament. Parlar, escoltar-se i ponderar les
aportacions de cadascun dels membres de taula, tot donant prioritat a l’escolta de l’Esperit Sant en reiterats moments de pregària i també en conversa
i diàleg amb els diferents membres de la taula. Passo a diferenciar els passos
a fer en l’escatir un tema que es proposa a dialogar a fons per gràcia! Això ho
proposa un que dirigeix tot el procés. Una vegada proposat el tema a
discutir es fa un silenci i tothom pensa què podrà dir en un segon moment en
que tots s’escolten mútuament deixant parlar lliurement, sense interrompre.
Altra vegada uns moments de silenci a l’escolta espiritual, ponderant el
què s’ha dit. Altre torn per ponderar allò que ha sortit en la roda anterior i
centrar-se en allò que un considera més encertat de tot l’aportat. Altra volta
silenci i deixar que l’Esperit insinuï les derivacions d’allò millor que s’ha escollit
com a consens de grup. És el moment de sistematitzar tema i derivacions
pràctiques. Es requereix un que faci de secretari de grup i que presenti les conclusions
del què s’ha esbrinat i concordat. Evidentment que això només és mètode vàlid
per a moments en què es demana una solució raonada i concordada d’una cosa
fonamental. Aquesta metodologia es va utilitzar en diversos moments de les
plenàries a Roma.
“L’esperit
sinodal exigeix l’exercici del discerniment, en l’escolta de l’Esperit Sant, en
una recerca comuna de la veritat, de la voluntat de Déu per avui, mitjançant un
diàleg honest, estant atents per a captar-, estant atents per a assumir “què diu l’Esperit a les Esglésies”
(Apocalipsi 2, 17).
Sintetitzant:
preparació personal: Tema a aprofundir en un temps de silenci i oració. En un
segon temps: aportació personal i escoltar les aportacions dels altres. En
silenci es fan els “ressons” de tot l’aportat per tots i nova roda per veure
què és el que es consideri més adient. Nou espai de pregària i passar a la construcció
junts i sistematitzar idees-força i propostes
d’acció.
Aquest
és una manera disciplinada i d’escolta subliminal de l’Esperit: dialogar, en un
ambient de pregària, d’escolta mútua i de consensuar el millor que s’ha il·luminat
entre tots i arribant a allò que es digué en el primer “Concili”, el de
Jerusalem: “Ens ha semblat a l’Esperit Sant i a nosaltres”. (Fets 15, 28)
Fa
notar la sacramentalitat del Poble de Déu, essent el Baptisme el fonament de la
vida cristiana perquè introdueix la connotació de que “el bateig és el fonament
de la vida cristiana perquè introdueix tothom en el do més gran: ser fills de Déu: és a dir partícips de la
relació de Jesús amb l Pare en l’Esperit. No hi ha res més alt que aquesta
dignitat donada per igual a cada persona que ens fa re/vestir (trans-figurats)
de Crist i ser empeltats en Ell com a sarments en el cep. En el nom de cristià,
que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la gràcia que és la base de la
nostra vida i que ens fa caminar junt
com a germans i germanes”. (número 21 del doc). Bé podríem dir que és el momentum,
dins de tota l’Església, del laïcat. D’ells en parla el Vaticà II en els dos grans
capítols: el segon quan ens con-forma a tots: jerarquia i membres del
poble sant en el capítol de la
constitució sobre l’Església, antecedent al de la Jerarquia (visió renovada i
profundament eclesial: tots germans i germanes en peu d’igualtat i en comunió
sinodal) o el quart que versa sobre qui
és laic i el paper que els pertoca com a “comunió. participació i missió”,
diguem-ho sinodalment! A plena significació i compromís de saber-se’n i d’actuar-hi
com a crida i vocació i com a plural servei o ministeri. Mireu que abans de
parlar-ne per extens posa aquesta nota més que enigmàtica!: peculiaritat (com
si volgués dir: atenció que n’hem de dir de ben i ben grosses!) Aquests números
els hauríem d’escatir amb una gloriós “Moment
de l’Esperit” No n’hi ha per menys, us ho ben dic! Per coronar-ho tot va
precedit del capítol cinquè amb aquest per nosaltres gloriós epígraf: Universal Vocació a la Santedat en
l’Església (recordeu com ens vam avançar començant per l’estudi de Francesc
“Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, de tan per nosaltres benvolguda memòria!) No
estarà de més, quan tenim més bones notícies sobre la seva salut, raó per la
qual volem donar unes joioses gràcies per sentir-nos per ell escoltats i mimats!)
Ja n’hi ha prou per avui, no sigui cas que ens ennueguéssim de tant
adelerats com anem...
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge II de Quaresma, 15 de març del 2025, any sant. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada