dissabte, 15 de març del 2025

Homilia del diumenge 16/03/2025

                                   EL  COR  DE  LA  SINODALITAT

                                               Així es presenta la primera de les cinc parts en què està dividit el Document final de la Sinodalitat acabat de fa poc i que el papa Francesc ens l’ha posat a prova de discerniment per anar trobant concrecions i aterraments que ens donin la certesa de que s’ha treballat a fi de promoure una vertadera renovació eclesial que la puguem viure de prop i que ens porti a l’enunciat precís d’aquesta primera determinació de rejoveniment eclesial, a començar per la base dignificada de nosaltres com a poble de Déu, d’acord amb la Constitució sobre l’Església. Després de fer ressaltar que aquí hi  ha l’ànima i el vertader esperit (en diu Cor) de la sinodalitat, l’explicita, dient significativament: “Cridats a la conversió per l’Esperit Sant. De l’Esperit Sant ja el vàrem posar com el ver protagonista del Sínode i ara ho recentra tot en la conversió personal i també –cal  no perdre-ho ja mai més de vista perquè som aplec, som comunió, som Església, som corresponsables en tot i per tot, això sí -segons carismes i ministeris diferents i complementaris-, cadascú responent a la seva pròpia i personal vocació o crida. Cal posar en consideració que en tots els cinc apartats hi campeja l’expressió de “conversió”. L’actitud de convertir-nos cal que la posem en pràctica en el sentit etimològic de con-versió, com-versus. No en funció dels nostres pecats com n’estem habituats des de menuts en què privilegiàvem la confessió i no la re-conciliació o bé, encara més, el canvi d’orientació envers com ens deia la col·lecta del diumenge passat -i va de repàs!: “Concediu-nos que, celebrant cada any l’exercici sagrat de la Quaresma, progressem en el coneixement del misteri de Crist i el visquem amb més plenitud”. Tot centrat, o com diria Teilhard sobrecentrat en l’aprofundiment i coneixença per “tracte i per freqüentació” del misteri de Crist, Déu i Home veritables. Tota predicació des de les primeries apostòliques s’ha basat en un versus, un acarament, un emmirallament, un pouar en el Cor de Crist com ens demana darrerament el papa Francesc en el seu  document sobre “L’amor que ens té. Dilexit nos” on parla del Cor de Jesús, com a bon jesuïta que és.  Ja ho sabem de sobres que sense Pasqües, de Resurrecció i de Pentecosta, no valen substantivament gaire res les nostres quaresmes, massa centrades en nosaltres. He fet al·lusió  a Teilhard i serà bo de posar les tres accions que porten a maduresa: descentrar-nos, centrar-nos i sobrecentrar-nos. Del narcisisme a l’oblit de les nostres actituds, al trobar el millor de nosaltres en els altres, fins arribar a posar-nos en actitud de recepció de la gracia, donant-li la primacia de gestió nostra, portats per l’Esperit...  

                                               Avui descobrim el sobrecentrament precisament en la Trans-figuració de Crist en el Tabor i en el que significa la nostra personal transfiguració en la seva. La Creació ens va fer admirablement semblants al Pare que ens creà. La nostra transfiguració, més admirablement encara, com a semblança a Crist, ens obren els àmbits de renovellament personal i comunional. A això tendeix quaresma i  sinodalitat. Un versus- cap al misteri de Jesús: primera fita conressuscitats en Crist i segona santificats per l’Esperit Sant. Quina excel·lent quaresma no seria si apuntéssim, focalitzéssim, enfoquéssim vers- el Pare i el Fill moguts per l’Esperit Sant de Déu! La gran novetat d’aquest sínode fou formar petits grups de treball a l’entorn d’una taula rodona, allí veient-se les cares i dialogant, discernint, consensuant les propostes a estudiar amb la metodologia que anomenaven “Conversa en l’Esperit”. Això: conversar amb el sentit una vegada més de con-versar mútuament. Parlar, escoltar-se i ponderar les aportacions de cadascun dels membres de taula, tot donant prioritat a l’escolta de l’Esperit Sant en reiterats moments de pregària i també en conversa i diàleg amb els diferents membres de la taula. Passo a diferenciar els passos a fer en l’escatir un tema que es proposa a dialogar a fons per gràcia! Això ho proposa un que dirigeix tot el procés. Una vegada proposat el tema a discutir es fa un silenci i tothom pensa què podrà dir en un segon moment en que tots s’escolten mútuament deixant parlar lliurement, sense interrompre. Altra vegada uns moments de silenci a l’escolta espiritual, ponderant el què s’ha dit. Altre torn per ponderar allò que ha sortit en la roda anterior i centrar-se en allò que un considera més encertat de tot l’aportat. Altra volta silenci i deixar que l’Esperit insinuï les derivacions d’allò millor que s’ha escollit com a consens de grup. És el moment de sistematitzar tema i derivacions pràctiques. Es requereix un que faci de secretari de grup i que presenti les conclusions del què s’ha esbrinat i concordat. Evidentment que això només és mètode vàlid per a moments en què es demana una solució raonada i concordada d’una cosa fonamental. Aquesta metodologia es va utilitzar en diversos moments de les plenàries a Roma.

                                               “L’esperit sinodal exigeix l’exercici del discerniment, en l’escolta de l’Esperit Sant, en una recerca comuna de la veritat, de la voluntat de Déu per avui, mitjançant un diàleg honest, estant atents per a captar-, estant atents per a  assumir “què diu l’Esperit a les Esglésies” (Apocalipsi 2, 17).

                                               Sintetitzant: preparació personal: Tema a aprofundir en un temps de silenci i oració. En un segon temps: aportació personal i escoltar les aportacions dels altres. En silenci es fan els “ressons” de tot l’aportat per tots i nova roda per veure què és el que es consideri més adient. Nou espai de pregària i passar a la construcció junts i  sistematitzar idees-força i propostes d’acció.

                                               Aquest és una manera disciplinada i d’escolta subliminal de l’Esperit: dialogar, en un ambient de pregària, d’escolta mútua i de consensuar el millor que s’ha il·luminat entre tots i arribant a allò que es digué en el primer “Concili”, el de Jerusalem: “Ens ha semblat a l’Esperit Sant i a nosaltres”. (Fets 15, 28)

                                               Fa notar la sacramentalitat del Poble de Déu, essent el Baptisme el fonament de la vida cristiana perquè introdueix la connotació de que “el bateig és el fonament de la vida cristiana perquè introdueix tothom en el do més gran:  ser fills de Déu: és a dir partícips de la relació de Jesús amb l Pare en l’Esperit. No hi ha res més alt que aquesta dignitat donada per igual a cada persona que ens fa re/vestir (trans-figurats) de Crist i ser empeltats en Ell com a sarments en el cep. En el nom de cristià, que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la gràcia que és la base de la nostra vida i que ens fa caminar junt com a germans i germanes”. (número 21 del doc). Bé podríem dir que és el momentum, dins de tota l’Església, del laïcat. D’ells en parla el Vaticà II en els dos grans capítols: el segon quan ens con-forma a tots: jerarquia i membres del poble sant en el capítol  de la constitució sobre l’Església, antecedent al de la Jerarquia (visió renovada i profundament eclesial: tots germans i germanes en peu d’igualtat i en comunió sinodal) o el quart que versa sobre qui és laic i el paper que els pertoca com a “comunió. participació i missió”, diguem-ho sinodalment! A plena significació i compromís de saber-se’n i d’actuar-hi com a crida i vocació i com a plural servei o ministeri. Mireu que abans de parlar-ne per extens posa aquesta nota més que enigmàtica!: peculiaritat (com si volgués dir: atenció que n’hem de dir de ben i ben grosses!) Aquests números els hauríem d’escatir amb una gloriós “Moment de l’Esperit” No n’hi ha per menys, us ho ben dic! Per coronar-ho tot va precedit del capítol cinquè amb aquest per nosaltres gloriós epígraf: Universal Vocació a la Santedat en l’Església (recordeu com ens vam avançar començant per l’estudi de Francesc “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, de tan per nosaltres benvolguda memòria!) No estarà de més, quan tenim més bones notícies sobre la seva salut, raó per la qual volem donar unes joioses gràcies per sentir-nos per ell escoltats i mimats!) Ja n’hi ha prou per avui, no sigui cas que ens ennueguéssim de tant adelerats  com anem...

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge II de Quaresma, 15 de març del 2025, any sant.  Sabadell