BENAURATS, BE(E)NAURATS
El
mateix títol ja em porta a la “tornada” de l’Evangeli d’avui que l’hem cantat
moltes vegades i mai és sobrer tornar-ho a fer joiosament, perquè és la proposa
com a “cànon de la santedat” senzilla però pregona, a començar pel propi
papa Francesc que en el seu vademècum
sobre la santedat entesa, aquesta, amb ulls d’Evangeli i amb ulls d’avui
dia, que saben no veure, sinó mirar i endemés admirar les persones que ens
haurien de ser referents o -si voleu-
pals de paller perquè amb ells,
elles, a la vora, es respiren sentors que tonifiquen, donen descans i inviten a
una “resistència íntima” (Esquirol dixit), anar a contracorrent (en diu el papa)
o bé a una “resiliència”, sostenibilitat, “parresia”, a la santedat, -diguem-ho clar i net-. El papa ens va escriure amb
aquesta frase que surt al final com a colofó de les benaurances: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. (En
llatí amb les dues paraules com comencen els documents eclesials, conciliars i
sinodals: “Gaudete et Exultate”. En la part central del Document del papa
Francesc s’hi donen uns senzills aterratges al dia a dia de les vuit
benaurances que són com el clímax o l’epítom de la santedat que visqué Jesús i
que varen veure els deixebles que acompanyaren i foren –millor- acompanyats per Jesús, Mestre, Profeta,
“Guaridor” i Messies. Els volia a la vora, perquè convisquessin amb Ell. La
convivència no traeix mai: som com són les nostres relacions domèstiques...
Diu
el papa: en el Capítol tercer del Document al·ludit: A la Llum del
Mestre: “Pot haver-hi moltes teories sobre què és la santedat, abundants
explicacions i distincions. Aquesta reflexió podria ser útil, però res no és
més il·luminador que tornar a les paraules de Jesús i recollir la seva manera
de transmetre la veritat. Jesús va explicar amb tota senzillesa què és ser sants, i ho féu quan ens deixà les
benaurances (dues presentacions: la de Lluc: 6, 20-23: conté també malaurances,
com ho veieu a l’evangeli d’avui); i les més arrodonides, les vuit que comenta
el papa en el seu escrit que estan en (Mt 5, 3-12). Les benaurances “Són com el
carnet d’identitat del cristià.
Així, si algun de nosaltres es planteja la pregunta: “¿Com es fa per arribar a
ser un bon cristià?: cal fer, cadascú de la seva manera, el que diu
Jesús en el Sermó de les Benaurances. En aquestes s’hi dibuixa el Rostre de
Benaurat del Mestre, que som cridats a transparentar/endevinar en la nostra
vida diària. La paraula “feliç” o “benaurat” passa a ser sinònim de “sant”, perquè expressa que la persona
que és fidel a Déu i viu de la seva Paraula assoleix, en el lliurament de si
mateix, la vertadera felicitat”.
A
l’Antic Testament benaurat vol dir feliç. Abunda aquesta expressió i se’n poden
comptar més de cinquanta. Són felicitacions. Se’n diuen “macarismes”. Sobre tot
surten en llibres sapiencials: com qui felicités algú per ser i fer com és i
fa. La salut/ació que fa l’àngel a Maria és Salve, Agraciada. Jaire, Plena de
gràcia, salutació que és ensems felicitació, desitjos de que siguis feliç, que
tinguis salut i benestar, que experimentis la joia, el goig de viure i de saber
que Déu està en tu i sobretot en el germà. El papa al·ludeix al capítol de
l’Evangeli de Mateu, el 25 després de les dues paràboles (la de les deu verges
i la dels talents) que són un estímul a viure amb coneixement i responsabilitat
tot el devessall de gràcia sobre gràcia que és el viure la santedat primordial
a que està cridat tot batejat, posa una escena del suposat judici final. El
papa en diu el Gran Protocol. És a dir, com serem judicats: versets del
31 al 46 que és el judici de les sorpreses tant pels benaurats, així declarats
pel Jutge que serà el mateix Jesús com al Fill de l’home que dirà als qui seran
admesos: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que Ell us
tenia preparat des de la creació del món. Perquè
tenia fam i em donàreu menjar; o que tenia set, i em donàreu beure; era
foraster, i em vàreu acollir; anava despullat i em vau vestir; estava malalt, i
em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a visitar-me. Llavors esclata la
sorpresa: els justos li respondran: Senyor, ¿quan us vàrem veure afamat, i et
donarem menjar... ¿Quan et vam veure malalt o a la presó i et vinguérem a
veure’t? El Rei els respondrà: “Us ho asseguro: tot allò que féreu a un
d’aquests germans meus més petits, a Mi m’ho fèieu”. Ja ho sabem: tota obra de
misericòrdia es comptabilitzada com una benaurança i és signe de santedat i
mereix la millor valoració, perquè la misericòrdia “és el cor de l’evangeli”.
(Hi va haver un any sant dedicat a les obres de misericòrdia i fou l’any 2015).
Efectivament aquests versets 35-36 de Mateu al capítol 25 “no és una simple
invitació a la caritat: és una pàgina de cristologia,
que il·lumina el misteri de Crist”. En aquesta crida a reconèixer-lo en els
pobres i sofrents es revela el mateix cor i rostre de Jesús, els seus
sentiments i opcions més profunds amb els quals tot sant mira de
configurar-se.
Només
per posar accents a cadascuna de les benaurances hi posaré uns comentaris,
esperant que féu cosa semblant cadascú de vosaltres.
1ª: Pobres -. Lliures de tot
esclavatge admès per debilitat. No idolatrar res ni ningú. Alliberament interior. Un cor de pobre que hi ha optat. La
divisa del papa: ser pobres, vivint amb els pobres. ¿Quin són els pobres avui:
nens, dones, aturats, desnonats
2ª: Humils -. ¿Qui soc jo davant de
l’Altíssim? ¿Què tens que no hagis rebut? Sóc de poble, vinc de pagès. Puja o
millor baixa els graons de la teva genealogia aviat tocaràs terra. La millor
humilitat és la mansuetud amb el nostre tracte. Senzillesa.
3ª -. Sé domèstic, ser de casa. No sóc dels que es
perden anant d’ací d’allà. Saber fer costat. Ser “presencial”. Que et trobin
sempre qui et busca. Admira les paraules que comencen per sim/patia, sin/tonia,
com/panyia, em/patia. Tot el que fa ajuda a que no es trobin-se sols. Siguem
corals. Fer companyia.
4ª -. Justícia
per tothom, començant pels més
desiguals, per baix. Pa per a tothom. Com/partir el pa per justícia. Saber fer
el modestperò efectiu, miracle de la multiplicació dels pans: Càritas, mans
unides, ONG efectives. Que la dreta no sàpiga que fa l’esquerra. Com/panys.
Pa/beguda accessibles
5ª -. Misericordiosos. Tingueu pietat de
nosaltres, pecadors. Perdonar i eradicar
les llavors tenaces dels rancors. Saber oblidar: sense oblit no hi ha
perdó. El perdó donat mesura el perdó rebut de dalt. El cor no mesura, és o no
és generós. Apropar-se
6ª -.Nets de cor. Tenir ulls panòptics que
acaronin i somriguin. Tant tens de netedat de cor com et brillen els ulls. Besa
amb el cor. El mirar net troba transparents coses i persones. Siguem llum ni
que sigui d’una espelma. Llum que il·lumina i escalfa.
7ª -. Fes-me instrument de pau!
Doneu-vos la pau. Sembradors de llavors de pau: acostar-se, mirar als ulls,
escoltar, dialogar. Que et trobin a faltar quan no hi ets, perquè posaves
avinença, serenitat, donar la mà: encaixar-la. Mans a les mans. Avui serà per a
mi dia de “mans-obertes”. Fer lligams, embastar possibles amistats
8ª -. Sàpigues “entomar”. Sigues positiu. Cada dia té els seus “destrets”, que no ens vinguin mai de nou. No dramatitzar situacions. Saber ser tu mateix quan vagin maldades, hem de saber ser estoics en el sentit de saber més excusar que no tirar pel broc gros. Contenció de paraules, gestos, saber “senyorejar” per damunt de tot. Equànime, si no magnànim.
Estem fent una experiència de tenir un quart d’hora després de la Missa dominical per veure’ns de prop, per anar sabent noms de cadascun, per fer un diàleg sobre document eclesial i indicant els números sobre fer-nos preguntes i respostes, per aclarir conceptes i així anar puntejant els pensaments, volers, desigs, del que anem llegint o rellegint, subratllant, admirant, exultant, compartint emotivitats contingudes, en una paraula convertint-nos en una assemblea sinodal acompanyar-nos en el camí que fa cadascú, posant vasos comunicants entre nosaltres,
P. Josep Mª Balcells.
16/2/25 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada