JO FARÉ
QUE TOT SIGUI
NOU
Hem
d’entrar a fons en la percepció pasqual de la novetat de vida que suposa
el baptisme o la seva renovació en la Vetlla Pasqual. Gràcia que ens permet de
viure la Resurrecció, assumint que en la resurrecció de Crist hi experimentem
la nostra pròpia resurrecció. Aquesta s’esdevindrà dia a dia, progressivament,
fins a la transfiguració total, una vegada fet el traspàs del llindar de la
mort. Això, en efecte, és el que proclamem en el CREDO: “Crec en la resurrecció
de la carn i en la vida perdurable”. Aquests dos articles de la fe pressuposen
que creiem que ja ara ens anem renovant, canviant el nostre estil de
viure, conscients de que s’ha obrat un canvi fonamental que queda ben expressat
en aquesta col·lecta que llegíem aquest dijous passat, que fa així: “Oh Déu,
vós en restaurar la naturalesa humana li heu donat una dignitat més gran que la
que tingué en el seu origen: recordeu el sagrament inefable del vostre amor i
conserveu els dons de gràcia i de benedicció que heu atorgat als qui han
renascut en el baptisme”. Cal notar que el baptisme és un nou naixement que ens
dona una vinculació tota nova amb Jesucrist. Creats originàriament com a fets a
imatge i semblança de Déu, ara estem creats de nou a imatge i semblança de Jesucrist.
Com ho afirma Pau abastament. Prenem el que diu a la Carta als colossencs:
“Vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres i us heu
revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança
cap al ple coneixement”. I desclourà tot el que significa vivencialment
centrar-ho tot en la novetat que suposa viure en el Crist. Així ens invita Pau:
“Revestiu-vos dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats:
sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de
paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un
altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres.
Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona”.
Ara
i així podem entendre allò que ve a ser, per les circumstàncies en que fou dit,
el tot del testament de Jesús. No
puc deixar de precedir-ho d’un emotiu i íntim “Fillets, és per poc temps que
encara estic amb vosaltres. Us dono un
manament nou: que us estimeu els uns als
altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”.
Aquest tal com jo només es pot llegir per poder ser factible, no
comparativament, sinó a la manera genèrica com Ell ho feia durant tota la seva vida,
de la qual ells per la proximitat d’haver conviscut amb Ell tan properament en
poden ser uns testimonis oculars, convençuts i convincents. La novetat, per
tant, la podem intuir de l’experiència de la vida i missió que varen compartir.
Per tal d’entendre la invitació com a quelcom determinant la dóna com a
distintiu propi dels seus deixebles, en dir: “Per l’estimació que us tindreu
entre vosaltres, tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Caldrà, doncs,
estimar en Crist. Aquesta comunió totalment nova porta a Pau a dir que
pel coneixement de Crist ha posposat tota cosa i a considerar-la com a escòria
i pèrdua “comparat al bé suprem que és conèixer
Jesucrist, el meu Senyor. Per Ell m’he avingut a perdre-ho tot, a canvi de
guanyar-lo a Ell i de viure unit a Ell... Així conec el Crist i la seva
resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me
a la seva mort, esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts”. I ara per
a estímul de tots nosaltres ens invita a viure-ho en ardidesa: “No vull dir que
ja hagi assolit tot això o que ja sigui
perfecte. Hi corro al darrere per tal d’apoderar-me’n, ja que també
Crist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat,
però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò
que hi ha al davant. Corro cap a la meta...” i en un moment d’excelsitud arribarà
a afirmar que “per a mi Crist és la meva
vida”. Objectiu, desig fervent,
meta, anhel de viure la novetat radical d’anar passant de la mort a l’home vell
a una resurrecció permanent, coratjosa i esforçada.
Mireu
quina és la vida de més novetat a la que ens invita: “Viviu sempre contents en
el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de
bon tracte (en nota llegeixo la traducció pràctica: ponderació i mesura,
flexibilitat i seny), El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota
ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres
peticions amb acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que
podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en
Jesucrist”.
És
citat àdhuc pel papa Francesc el començament del discurs inaugural de
l’Assemblea Ecumènica d’Uppsala de 1968 que fou tingut pel metropolita Ignasi
Hazim titulat “Heus ací que faré noves totes les coses”. Comença dient: “¿Com
es fa nostre, avui, l’Esdeveniment Pasqual realitzat una vegada per sempre?
Mitjançant Aquell que n’és el seu artífex des de l’origen i en la plenitud dels
temps: l’Esperit Sant. Ell és la novetat
en acció. En el món Ell és la Presència de Déu-amb-nosaltres, unit al
nostre esperit (“els interessos terrenals porten a la mort, mentre que els de
l’Esperit duen a la vida i a la pau”: Rom 8, 6) i segueix: “Sense Ell, Déu
queda lluny, Crist resta en el passat, l’evangeli és lletra morta; l’Església,
pura organització; l’autoritat, tirania; la missió, propaganda; el culte,
simple record i la praxi cristiana, una moral d’esclaus. Però en Ell, en una
sinèrgia indissociable, el món és alliberat i gemega en infantament del Regne,
l’home està en lluita contra la carn, Crist ressuscitat és aquí. L’evangeli és
potència de vida; l’Església significa comunió trinitària; l’autoritat és
servei alliberador, la missió, pentecosta. La litúrgia és memorial i anticipació,
l’acció humana és divinitzada”. Segueix Vives en l’explicació de l’article del
Credo: “L’Esperit és el Senyor i infon la vida”: “Aquestes paraules són un
excel·lent resum del que ara voldria explicar: L’Esperit és el principi de novetat en la continuïtat en l’obra de
realització del Regne. Què vull dir amb això? Vull dir que Jesús certament va anunciar el Regne de
Déu a la terra; però el Regne no queda establert d’una vegada per sempre, tot
ben determinat i organitzat, de manera que no hi hagués més a fer que anar
perpetuant i conservant el model ja fet.
S’ha d’anar fent nou i vivent cada dia, perquè només hi ha vida allà on
hi ha novetat. La vida és un renovar-se
constantment”. (Creure el Credo de Josep Vives s.j. Edit. Claret)
És
molt important que vinculem la Pasqua amb Pentecosta. L’Esperit Sant és omnipresent
en la vida de Jesús. La seva vinguda en l’Església n’és la culminació volguda i
auspiciada per Ell mateix, quan ens digué que ens l’enviaria amb una missió de continuació
i aprofundiment. Ell ens portarà al record permanent i vivent i a més en
portarà a la més plena comprensió del misteri del Deu-amb-nosaltres. Quan
invoquem l’Esperit en diem Creador i per tant com a principi de renovació.
També diem, invocant-lo: “”Quan envieu el vostre Esperit, reneix la creació i
renoveu la faç de la terra”. La funció de l’Esperit és, doncs, posar-nos en una
nova situació en relació amb Déu, posar-nos en situació de filiació. No sols ens fa clamar: “Abbà Pare”, diríem, amb la boca,
sinó que ens dóna la confiança per a clamar així, és a dir, ens dóna
consciència, audàcia i responsabilitat de ser fills de Déu. Aquesta és
la funció de l’Esperit: ens fa fills. L’Esperit és la força de Déu que
s’uneix des de dintre al nostre esperit: “l’Esperit s’uneix al nostre esperit
per a donar testimoni que som fills de Déu”. Això no s’esdevé al nivell
conceptual, s’esdevé al nivell d’experiència de vida. L’Esperit és allò
que ens fa viure confiadament com a fills de Déu”. (Vives)
Concloem
amb la col·lecta d’avui: “Oh Déu, Vós ens heu redimit i ens feu la gràcia de ser els vostres fills, mireu aquests
fills vostres que tant estimeu i concediu als qui creuen en Crist la llibertat
veritable i l’herència eterna”. Visquem en novetat de vida. Siguem creatius,
esbandim rutines, posem tota la nostra capacitat d’atenció pasqual en tot allò
que fem, intentem de fer-ho amb “gràcia”, cada vegada com si fos la primera, deixem-nos
portar per l’inesperat, posem al·leluies i somriures al viure modest del
quotidià, valorem més un qualitatiu que molts quantitatius, “només per avui”:
el decàleg del Bon papa Joan: “Jesús l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove”. Així ho pregona el papa
Francesc en aquesta Carta que envia als joves i a aquells que la pasqua
permanent ens rejoveneix i ens porta a inventar una vida digna de ser
viscuda. “La veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar. En canvi, allò
que envelleix l’ànima és tot el que ens separa del altres”. “ Déu t’estima, Crist et salva i Ell viu i et
vol viu!”. Pau diu que ell vol estar unit a Crist per “conèixer el poder de
la seva resurrecció” (Fl 3, 10). “Crist viu”, Exhortació apostòlica en resposta
del Sínode sobre els Joves. Reconfortant i estimulador! L’hem de llegir i
recomanar que sigui llegit.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
i setmana V de Pasqua, 19 – 25 de maig del 2019. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada