Homilia del diumenge 13/05/2018 del P.Josep M

“PER  NOSTRE  SENYOR  JESUCRIST…”

                                               Jo, la Festa de l’Ascensió ja la tinc començada des de l’inici de tota aquesta última setmana, empalmant-la des del diumenge de l’al·legoria del Cep i de les Sarments”, tota ella “Emparaulada” amb un Joan evangelista (capítols 15 i 16) que és qui millor ha entès els misteris de la Paraula Encarnada, Jesús de Natzaret, -no dic ja des del seu Pròleg, en el què ens parla sobretot de l’Encarnació i de la filiació de tots els homes en el Fill, l’Estimat...- sinó sobretot pels “Finals”: (l’acabament que no s’acaba; i motius i motivacions) de la seva vida Ressuscitada per sempre. En relació primer de tot en Ell (Ascensió, Glorificació, Senyor i Rei del tot, tot) com a protagonista bàsic; i també, a més a més, en referència a tots nosaltres, pecadors redimits i amb vocació de Vida plena. Ara i aquí, s’hi escau un Al·leluia ben vibrant!

                                               De seguida ho entendreu. Que què millor que començar amb l’enfilall de col·lectes a disposició per entendre i viure amb més consciència i coresponsabilitat per “festejar” i viure i, si és possible, conviure aquestes festes clausurals en les motivacions definitòries del “tot l’any litúrgic”!

                                               I començo per la del diumenge passat, perquè segons la litúrgica es repeteix la mateixa, quan no n’hi ha de noves. Ha passat així enguany:

                                               - “Déu Totpoderós, feu que sense minvar el fervor celebrem aquest temps de joia en honor del Senyor Ressuscitat, perquè el misteri que anem recordant es manifesti sempre en les nostres obres”.

                                               I ara per centrar la festa i el misteri de l’Ascensió:

                                               - “Déu Totpoderós, concediu-nos el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el Cap també el Cos té l’esperança d’arribar-hi”.

                                               No oblidem que estem enquadrats en el Cicle Pasqual. Ens ho recorda per la gràcia que ens és donada de poder i voler fruitar:

                                               - “Déu misericordiós, feu que les celebracions pasquals donin sempre en nosaltres fruits abundosos”.

                                               Aquesta, va de record i per a poder-la memoritzar:

                                               - “Oh Déu, feu que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit: que els qui ara  s’alegren de sentir-se restituïts a la dignitat de fills esperin el dia de la resurrecció amb l’esperança segura del goig etern”.

                                               Passos vers les conseqüències del retorn de Jesús al Pare:

                                               - “Senyor, concediu-nos que així com ara celebrem en la fe les solemnitats de la Resurrecció del vostre Fill, així també, al seu Retorn gloriós, meresquem  d’alegrar-nos en l’Església dels sants”.

                                               I ara la que ens acosta més pel contingut a la Festa d’avui:

                                               - “Escolteu, Senyor, la nostra pregària, perquè allò que ha estat promès en la glorificació del vostre Verb s’acompleixi arreu per mitjà de l’Evangeli; i que la riquesa baptismal, que ens fa fills de Déu, arribi a la plenitud, anunciada pel testimoni de la veritat”.

                                                “Crist és el principi, el camí i la meta del nostre itinerari cap a Déu”. Retornat al Pare després d’haver iniciat aquí el Regne de Déu, a completar un dia en la plenitud del Crist. Hi ha un enllaç permanent entre el Cel i la Terra. I també entre la terra i el Cel. Allí hi és, glorificat pel Pare, com a Gran Intercessor que actua sobretot a través de l’Esperit. Ell, Jesús és l’únic Mitjancer: “Només n’hi ha un i prou de Mitjancer nostre, diu l’Apòstol: “Déu, un de sol; i només un de sol, de Mitjancer entre Déu i els home, que és Jesucrist fet home, que va morir pel rescat de tothom” (i Tim 2, 5-6) Mireu com s’exaltava Pau VI: “És molt oportú que aquest Concili parteixi de la proclamació de Nostre Senyor Jesucrist, el Verb Encarnat, el Fill de Déu i el Fill de l’home, el Redemptor del món, això és l’esperança de la humanitat i el Mestre únic i Suprem, Pastor, Pa de Vida, Pontífex nostre i Víctima nostra, l’únic Mediador entre Déu i els homes, Salvador de la terra, el Rei que ha de venir del segle etern”. I com ens veia a nosaltres que som cridats per Crist, que som els seus deixebles, els seus apòstols, els seus testimonis, els seus ministres... els seus membres vivents, units en aquest immens i únic Cos Místic, que mitjançant la fe i els sagraments, Ell mateix es forma al transcurs de les generacions humanes, que és la seva Església, societat espiritual i visible, fraterna i jeràrquica, avui temporal i demà eterna”. Crist és el nostre fundador, i el Cap invisible, però real, i que nosaltres ho rebem tot d’Ell, talment que amb Ell formem el Crist Total” (Discurs de Pau VI, durant el Vat II)

                                               Llegit l’evangeli de Joan (16. 23b-28), avui vigília no litúrgica de l’Ascensió: “Fins ara no demanàveu res en el meu Nom; feu-ho en el meu Nom i rebreu allò que demaneu, i en tindrem una alegria plena... I no us dic que pregaré al Pare per vosaltres, perquè el Pare mateix us estima a tots els qui m’estimeu i creieu que Jo vinc de Déu. He sortit del Pare per venir al món; ara deixo el  món i me’n torno al Pare”. Ara, podrem entendre i practicar la pregària tant litúrgica com privada de la forma que s’escau. Acabem a la litúrgia totes les pregàries: “Per Nostre Senyor Jesucrist”. Caldrà posar màxima intenció quan les pronunciem o bé la proclama el sacerdot en nom nostre. He dit intenció a més de l’atenció. Caldria dir-ho més pausat i amb més èmfasi! Des-rutinitzem-ho, des-ritualitzem-ho, i veureu l’alegria que ens dóna fer-ho. És el moll de tota pregària. La forma és el vertader contingut. Ara entendrem la indispensable pregària del Pare Nostre. Allí preguem per allò de més essencial que hi ha en l’àmbit de relació de fills amb el Pare. Demanem per la glòria de Déu en primer lloc; demanem perquè el Regne de Déu ens vingui i que en tot es faci la seva voluntat amorosa. Després una miradeta plena de confiança: pa per avui, l’imprescindible, per a tothom, que tots són germans de taula i de família dels fills de Déu, saber perdonar que és la màxima donació (el per- prefixe vol dir això) I feu que no ens refiem de nosaltres a menys que no sigui amb la confiança plena en Déu i la seva Mare. L’Eucaristia és la pregària de les pregàries i dirigida al Pare Benvolent la brodem amb el “PER ELL, AMB ELL I EN ELL” que és l’acabament solemne de la pregària eucarística central: “rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles, que és l’oferiment de tota aquesta part central. El nostre amén clar, convençut i convincent té el valor de l’expressió de la nostra fe i ensems del nostre compromís de compartir l’amor rebut per Crist amb la con-firma del Pare i de l’Esperit. La Missa o és pregària o no és! L’actitud que prenem en iniciar-la i que mantenim fins al final, ens donarà el test de comprensió i de valoració. Les tres parts: litúrgia de la paraula; la pregària eucarística i la participació en la comunió són essencials per viure la vida, tota l’existència i també l’espiritualitat evangèlica en un permanent Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles. Amén

Diumenge de l’Ascensió del Senyor, 13 de maig del 2018  Sabadell