“PER ELL,
AMB ELL I
EN ELL…
...a
Vós Pare omnipotent, en la unitat de l’Esperit Sant, tot honor i tota glòria
pels segles dels segles. Amén” Aquesta
és la pregària-doxologia que clou el cànon
o part central de l’Eucaristia. També se’n diu elevació menor que s’hauria de
fer amb la major reverència i dignitat, perquè és com una mena de confirmació o
ratificació de tot el que hem fet i viscut
en la part que conté la consagració que ve a ser com una encarnació i
resurrecció continuades a través de la història de salvació de l’Església i de
cadascú de nosaltres. Amb raó diem sovint després de la doble consagració:
Proclameu el misteri de la fe: anunciem la vostra mort, confessem la vostra
resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús o altres de similars.
Aquesta
proclamació al Pare sobretot per Crist i en l’Esperit Sant dóna sentit ple a l’Eucaristia per la
significació que engloba tant el contingut com el moment en què ho proclamem.
Aquestes
preposicions diferents i diria
graduades en progressió van explicitant el sentit del que hem anat celebrant
potser sense massa consciència de la profunditat a què ens van portant:
- PER ELL: tot el que és cristià passa per Ell. En
Ell té el seu principi i n’és el motor. Sense Crist com a identitat pròpia
del cristià, no hi ha cap consistència en el nostre viure “diferent”. És
una obvietat dir que si som cristians és perquè la nostra existència està
entroncada amb la seva persona i obra. És Ell que passa (i s’hi queda) en
nosaltres. Ell té
- AMB ELL: és el company interior, és l’horitzó de
- EN ELL: Aquí
hem de descalçar-nos perquè el terra és sagrat. Més que terra és la
mateixa persona de Crist al qual ens anem adherint com l’heura a l’arbre,
com la sarment al cep i en ella, en la persona de Crist, “vivim, ens movem
i som”. Aquesta preposició és d’una dimensió mística (d’experiència vital)
de comunió i d’unió de vida nova.
Pau i Joan ens hi poden atansar perquè la utilitzen amb profusió, quan
volen comentar que ens anem “fonent” en Crist i de dos en fa “pretesament”
un. És com compartir la vida trinitària a nivell humà, amb els infinits
límits que mai podrem petjar. “EN”, fa bona la pregària que fèiem de
comunió i on l’AMOR ho és tot i ho fa tot. És posar el primer manament en
execució limitada, però amb ganes de que pugui esdevenir cada vegada més
ple, més dens, més unificador. El primer manament és: Déu és únic, Déu
sobre tot, no avantposar res a Déu u i tri: Estima el Senyor, el teu Déu
amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb tota la força”.
És bo afegir-hi, com a “caminadors” que ho vagin facilitant, la
continuació de la pregària que feien fidelment idiària els devots jueus,
els anawuin: “Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et
dono (que són els de sempre passats per l’elevació d’aquell:”Se us va
dir... Jo us dic” que troba més profunditats que a la moral al peu de la
lletra), inculca’ls als teus fills, parlen a casa teva i tot fent camí,
quan te’n vagis al llit i quan et llevis- Lliga-te-les a la mà amb un
distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants
de les portes de casa teva i dels
portals de la ciutat...” Llàstima que ho varen entendre massa literalment,
perquè té una lectura metafòrica plena de profunditat. A veure quina és la
nostra creativitat! Saber traduir!
- VÓS DÉU PARE OMNIPOTENT:a qui amb l’Eucaristia i en
la petitona vida nostra de cada dia donem gràcies en llevar-nos: “Us dono
gràcies per haver-me creat, redimit, fet cristià, i conservat en aquesta
nit...” (Recordeu?). Tota l’Eucaristia és un himne de Crist (conjuntament -per
gràcia- de tots nosaltres i dels absents i dels increients) al Pare
donant-li gràcies, beneint-lo, estimant-lo, lloant-lo. Agafeu els verbs
del Glòria del principi de la missa i anem-los desgranat un a un, parant
atenció a la seva significació peculiar: “Us lloem, us beneïm, us adorem,
us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria. Valdria la
pena recitar-los poc a poc pretenent
donar-nos-hi la seva pròpia significació. Ai la rutina i les
presses que comporta!
- EN
- TOT PODER I TOTA GLÒRIA PELS SEGLES DELS SEGLES: El
poder, per a Déu, tradueix la capacitat de crear del no res, d’establir el
Regne, d’estimar entranyablement. Poder transmès “a fi de conèixer-lo a
ell, i també el poder de la resurrecció, amb participació en els seus
sofriments tot configurant-me a la seva mort, per si puc arribar a la
resurrecció d’entre els morts. No pas perquè ja hagi assolit el terme o
que sigui ja perfecte, però corro per si me’n puc apoderar, ja que també
el Crist
Rovira
Belloso en el seu llibre “Los sacramentos, símbolos del Espíritu Santo” diu que
“l’Eucaristia és unió i encaix entre cel i terra, frontera entre l’eternitat i
el temps, entre el Regne de Déu anhelat, el nucli del qual és Crist viu i la
nostra història de cada dia. Per això s’ha dit que l’Eucaristia és el mostrador o la vitrina de l’escatologia.
És la font i el centre de la vida de Déu oferta als homes, ja que “l’Eucaristia
fa l’Església”: constitueix el poble com a Església de Déu, ungida per l’Esperit
Sant. És Déu de l’amor que Déu ens té, a fi i efecte per a que li retornem amor
per amor i per a que exercitem l’amor fratern. És també l’eix i vertebrador de
la pastoral de l’Església i de la seva missió evangelitzadora, ja que és l’eix
de tota comunitat eclesial. És finalment, el cimal de la vida cristiana perquè és la comunió més plena amb
Crist, que és la nostra vida.
Sant
Tomàs diu sintèticament què és l’Eucaristia: Memorial de la Passió de Crist, el
Present ple de gràcia i l’Anticipació del futur que ens serà donat. I del Concili
recollim com un pom de flors primaverals: “Deixa a la seva estimada Esposa,
l’Església, el memorial de la seva mort i de la seva resurrecció; sagrament de
pietat, senyal de d’unitat, lligam de caritat, convit pasqual en el qual es rep el Crist, l’ànima
s’omple de gràcia, i se’ns dóna penyora de la glòria futura”.
·
AMÉN: ben fort, ben convençut, ben
amorós, ben sostingut, cantat si pot
ser.
Solemnitat
del Cos i de la Sang de Crist –Corpus- 22 de juny de 2014 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada