TEMPS
D’ESGLÉSIA
L’evangeli
de Joan ens transmet “les últimes voluntats” de Crist, abans de “pujar al cel”,
vull dir, abans de fer-se invisible a ulls humans avesats i condicionats a la
percepció formal de les “realitats”. ¡Ai, el món de l’invisible i com n’és
d’important! No podem oblidar la declaració definitiva de que “Jo estaré amb
vosaltres, cada dia, fins a la fi dels temps”. Hi sóc, però només hem podreu
“veure” internament pels ulls de la fe... Aquestes “voluntats” de fi de l’etapa vital
temporal de Jesús, en realitat, n’obren una altra, d’etapa, en la qual hi estem
vinculats tots els creients de tot temps i lloc. En diem complexivament: “temps d’Església”. En relació a aquests,
Jesús va dir amb un to confidencial i al mateix temps definitori: “Amics: No
sou vosaltres els qui m’heu escollit. Sóc Jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu
i donar fruit, un fruit que durarà per sempre”. Text corroborat pels Fets
dels Apòstols on llegim, avui: “Fou endut al cel, després de confiar ,
en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió
als apòstols que Ell havia elegit... Quan l’Esperit Sant vindrà sobre
vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el
país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”. I
encara més, també a l’evangeli d’avui, ajuntant-ho tot seguit a l’Ascensió “Jesús,
el Senyor després de parlar-los fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se
n’anaren a predicar per tot arreu”.
Temps d’Església: Ara tot rau en la
comunitat dels creients, en el poble de
Déu, expressió de l’Església en marxa vers la terra nova i això ben bé fins
a l’eclosió dels temps, quan el Regne de Déu s’establirà definitivament.
L’evangeli està, ara i aquí, a les nostres mans o hi hauria d’estar. Són els
nostres temps. I ben singulars, per cert, aquests temps nostres. Dos moments
conjunturals molt prometedors, si sabem llegir els signes dels temps. D’un
cantó la celebració dels 50 anys del Concili Vaticà II i la celebració, ja
viscuda darrerament de l’Atri dels Gentils a Barcelona aquest cap de setmana.
Deixeu que m’allargui en la rememoració del Vaticà II, del qual n’esperem encara molts fruits i de més
consistència que de l’altra cita, important, ocasional però, que no té el
substractum com té el
record i estímul renovador del Concili, que és un present històric, o ho
hauria de ser per a la nostra generació de creients. Aquest és el nostre
Concili! No hem de pretendre d’encetar-ne un de nou, el cobejat per alguns, el
Vaticà III. Deia Llopis a Foc Nou recentment fent una valoració actual del
Vaticà II que encara en un 80% està encara per portar-lo a la pràctica. Feina ,
rai.
Joan
XXIII i Pau VI havien precisat que l’essencial del Concili era, per a
l’Església, presentar la seva veritable fesomia al món d’avui, recalcant més
enllà del seu fet institucional el
seu caràcter i la funcionalitat
espiritual (sagrament i misteri) que incideix certament en l’àmbit de les
realitats terrenes, però que no les vol interferir, respectant la seva pròpia
autonomia. Estem avui i insistentment com bloquejats per les crítiques dels
mèdia a la “institució” eclesial i a les seves “estructures” feixugues, que més
que tendir ponts a vegades el que fan és allunyar-la i convertir-la en una
secta que enclaustra més que no es fa present. No tot és malvolença, encara que
perviu un anticlericalisme “rampant”. Una més de les institucions blasmades, no
l’única...
Pau
VI en promulgar alguns documents conciliars en data del 28 d’octubre del 1965
deia que “L’Església treu del si de la saviesa interior i amb aquests documents
(conciliars) “se’ls proposa a ella mateixa com a conquestes dels seus
pensaments amorosos i laboriosos, i se’ls fixa a ella mateixa com a un nou
compromís que no la carrega més, sinó que la sosté , l’eleva i li confereix
aquella plenitud, aquella seguretat, aquella joia, a les quals no podem donar
un altre nom sinó el de vida. L’Església
viu ! Heus aquí la prova, heus aquí el respir, la veu, el cant. L’Església
viu!
I
interpel·la els pares conciliars: “¿No heu acudit per sentir viure l’Església;
encara més, per fer-la viure més intensament, per descobrir no pas els anys de
la seva vellesa, sinó l'energia juvenil de la seva vitalitat perenne; per
establir entre el temps –que passa, i que avui, amb les mutacions que
provoca i presenta, esdevé atropellador- i l’obra de Crist, l’Església,
una relació nova, relació que no “historitza” ni “relativitza”, és a dir, que
no redueix només a història, ni mira segons la doctrina del relativisme de les
metamorfosis de la cultura profana, la naturalesa de l’Església, sempre igual i
fidel a ella mateixa, tal com Crist l’ha volguda i la tradició autèntica la
perfecciona; sinó que la fa més apta per a desplegar la seva missió benèfica en
les condicions renovellades de la societat humana? Per a això heu vingut; i
heus aquí que aquests actes conclusius del Concili ens en donen l’experiència:
l’Església viu, l’Església pensa, l’Església creix, l’Església
es construeix”.
“Hem
de gustar aquest fenomen estupend; hem de percebre’n l’aspecte messiànic: de Crist ve l’Església, i aquests són
els seus passos, és a dir, els actes pels quals es perfecciona, es confirma, es
desenvolupa, se santifica. I tot aquest esforç de perfecció de l’Església, si
es mira bé, no és res més que l’expressió d’amor al Crist Senyor; a aquest
Crist que suscita en ella l’exigència de ser i de sentir-se fidel, de
mantenir-se autèntica i coherent, vivent i fecunda; a aquest Crist que la crida
i la guia cap a ell, el seu Espòs diví”.
“El
temps de l’Església està especificat per la incoació d’una nova creació
–que ens és atorgada per l’Esperit Sant- en la primera creació. L’adopció
filial s’estengué ja a l’Església i
aquest encara no s’ha manifestat al món
(I Jn 3, 1-2) . D’aquest ja i aquest encara no brolla la missió de
l’Església. Per aquesta raó és pel que l’Esperit Sant vivifica l’Església de
forma pasqual, tant en els sagraments com en aquesta altra realitat
sagramental que és la
caritat. La redempció del món es realitza avui en l’esperança
(Rom 8, 24), el que vol dir que la caritat de l’Església és el ferment de la
Resurrecció en la farina de la primera creació” (Martelet).
“El
Concili no mira més que a una cosa: servir
l’home. La idea de servir ha ocupat la plaça central en el Concili... Si ens
recordem que en el rostre de cada home –especialment quan les llàgrimes i els
sofriments l’han fet més transparent- podem i devem reconèixer el rostre de
Crist (cf. Mt 25, 40), el Fill de l’home, i si en el rostre de Crist podem i
devem reconèixer el rostre del Pare celestial: “Qui m’ha vist a mi, diu Jesús,
ha vist el Pare” (Jn 14, 9), el nostre humanisme
esdevé cristianisme i el nostre cristianisme es fa teocèntric; de manera que
podem igualment afirmar: per a conèixer
Déu, cal conèixer l’home”.
Aleshores
aquest Concili, que ha consagrat principalment a l’home els seus treballs i les
seves preocupacions, ¿no estaria destinat a obrir una altra vegada al món
modern els camins d’una ascensió vers la llibertat i el veritable benestar?
¿No es donaria, en definitiva, un ensenyament simple, nou i solemne per aprendre a estimar l’home a fi d’estimar
Déu? Estimar l’home, diem, com un primer terme en l’ascensió cap al terme suprem i transcendental, principi
i raó de tot amor. I, aleshores, aquest Concili tot sencer es redueix finalment
al seu sentit religiós, a aquesta conclusió religiosa: no ha estat altra cosa
que una crida amical i urgent que
convida la humanitat d’avui a retrobar ,
pel camí de l’amor fraternal, aquell del qual s’ha pogut dir: “allunyar-se d’Ell, és morir; dirigir-se a Ell
és ressuscitar; romandre en Ell, és aguantar-se ferm; tornar a Ell, és
renéixer, habitar en Ell, és viure”. (sant Agustí).
“Un
corrent d’afecte i d’admiració s’ha desbordat del Concili sobre el món humà
modern. Han estat reprovats errors, sí, perquè aquesta és l’exigència tant de
la caritat com de la veritat; però, envers les persones, no hi ha hagut més que
invitació, respecte i amor. En lloc de diagnòstics depriments, remeis
encoratjadors; en lloc de presagis funestos, missatges de confiança han partit
del Concili cap al món contemporani: els seus valors han estat no solament
respectats, sinó honorats; els seus esforços, sostinguts, les seves aspiracions
purificades i beneïdes”. Ha baixat, per dir-ho així, a dialogar amb l’home; ha
pres la veu fàcil i amiga de la caritat pastoral, ha desitjat fer-se escoltar i
comprendre de tothom; no s’ha adreçat solament a la intel·ligència
especulativa, sinó que ha cercat d’expressar-se també a l’estil de la conversa
ordinària. Recorrent a l’experiència viscuda, utilitzant els recursos del
sentiment i del cor, ha donat a la
paraula més atractiu, més vivacitat i més força persuasiva: ha parlat a l’home
d’avui, tal com és.
Així
d’esperançat concluïa el Concili en paraules de Pau VI: “Heus aquí el que esperem
a la conclusió d’aquest Concili ecumènic Vaticà II i al començament de la
renovació humana i religiosa que ell s’ha proposat d’estudiar i de promoure, heus aquí el que
esperem per a nosaltres mateixos; heus aquí el que esperem per a la humanitat
entera que aquí hem après e estimar més i
a servir millor”. O bé en la
“Salutació final del Concili a tots els homes”: “Inflamats de
la caritat, que puguin veritablement obrar en l’Església i en el món aquella
renovació de pensament, d’activitats, de costums, i de força moral, de joia i
d’esperança, que ha estat l’objectiu mateix del concili”.
Tornem
a les fonts inicials i als propòsits del Concili; reprenem el seu estil de
simpatia i de cordialitat i reencetem-lo una vegada més. Cinquanta anys de
recorregut, de dreceres, de encerts i desencerts ens poden donar la millor
pista per fer veritat tots aquells auspicis primers. Nosaltres, per bé, ¡només
per bé! en som fills i testimonis. El rellegirem i el voldrem trobar tan nou i
encoratjador com quan va sortir a llum i vida a mitjans de la dècada dels
seixanta. Nova oportunitat que se’ns brinda, aprofitem-la de debò. Estem una
vegada més entre el goig i l’esperança.
Diumenge,
festivitat de l’ascensió del Senyor, 20 de maig del 2012 Barcelon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada