UNA ALTRA MORAL ÉS POSSIBLE
Fa anys -fou al llunyà 1958- un dels més nomenats teòlegs moralistes va publicar una voluminosa obra que es titulava “La llei de Crist”, l’autor B. Häring. Fou una visió renovada de la moral cristiana que ja apuntava els plantejaments del Vaticà II. Moral basada en la Bona Nova de l’Evangeli. Com a frontispici de tota la seva obra posa aquesta citació ben significativa de Pau en la seva carta als Romans: “La Llei de l’Esperit que dóna vida en Crist Jesús em lliura de la llei del pecat i de la mort” Ja ho havíem dit anteriorment: nosaltres no tenim una moral pròpia en el sentit estricte; tenim a Crist com a centre, norma i finalitat del nostre viure, cridat, d’altra banda, a plenitud de vida. Ja deia Ireneu que “la glòria de Déu és l’home vivent”. Segueix Häring: “Crist en persona és la vertadera i autèntica llei del cristià, ja que El Crist és l’únic Déu que “salva”. Per Ell i en Ell tenim la vida (en efecte, Joan ens diu que “En Ell hi havia la vida i la vida era la llum dels homes”). I afegeix encara l’evangelista: “De la seva plenitud , tots nosaltres n’hem rebut gràcia sobre gràcia”. Acaba dient per arrodonir els fonaments de la nostra moral-espiritualitat: “La llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist”. Per tant, en el Crist Senyor i Salvador tenim la llei de l’Esperit, que dóna la vida -també aquesta de l’Esperit-, alliberats, doncs, de la Llei, bo i superant-la.
Diu Häring: “Per comprendre totes les exigències de la vida cristiana, no basta considerar els termes del decàleg, ni tan sols és suficient mirar allò que la voluntat de Déu imposa i exigeix; el primer que s’ha de ponderar és l’amor que Déu ens té, el què exigeixen els seus amorosos dons. Ara bé, Déu ens ho ha donat tot en Crist; en Ell ens ha revelat les últimes pregoneses del seu amor. És aquest amor de Crist i és per aquest amor que se’ns demana un amor recíproc, això és, ens demana una vida cristiana, de veritat cristiforme. La vida cristiana se’ns presenta així com una imitació, com un seguiment de Crist; però no una imitació o seguiment purament exterior, ni un còpia externa, ni que fos per amor i obediència; no, la vida cristiana és, sobretot, una vida en Crist Jesús”. Incorporats a Ell, formant un sol Cos, el Cos Místic, el Cap del qual és Crist.
“L’home històric i real només el podem comprendre esguardant-lo a la llum de Crist ja que Crist és el model, a la imatge del qual fou format i reformat. La moralitat cristiana només es pot comprendre i realitzar-se a la llum d’aquests esdeveniments capitals: la creació pel Verb de Déu i la redempció per Crist, segona creació. Compresa així la moralitat ve a ser vida que treu tota la seva força i vigor de la victòria de Crist sobre el pecat i l’esperança de l’acompliment de la perfecta revelació d’aquesta victòria al darrer dia. En els capítols 7 i 8 de l’epístola de Pau als romans argumenta: “Tots vosaltres, germans meus, vau morir a la llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist i així hem passat a ser d’un altre, d’Aquell que ha ressuscitat d’entre els morts, i ara doneu fruits per a Déu. Sabem que la Llei és espiritual, però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. No entenc què faig, perquè no faig el que vull, sinó allò que detesto... Els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’interessen per les coses de l’Esperit. Els interessos de l’Esperit duen a la vida i a la pau... Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu... Hem estat salvats en l’esperança. Nosaltres esperem allò que no veiem i ho anhelem amb constància... L’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ha decidit cridar: perquè Ell els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans... Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? ¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? N’estic cert, res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre”. (Llargues les citacions de Pau, però són el fonament incommovible de la moral-espiritualitat cristiana. Valia la pena pel goig de saber que una altra moral és possible i és l’autèntica, no la que disfressada anem arrossegant com a moral no de la gràcia sinó del pecat i dels pecats. ¡Lloat sia Déu!)
Afegiria, i és bo que ho fem ressaltar, doncs tenim una moral cristiana massa individualista, centrada malaltissament en la salvació personal. “Però estar en Crist és essencialment ser membre del seu Cos Místic, presoner gloriós del seu Regne, és viure i sentir amb l’Església. La moral cristiana ha de privilegiar en tots els seus àmbits el caràcter solidari de la salvació i el caràcter apostòlic del cristià, puix que els membres de l’Església “Han de tenir la mateixa sol·licitud els uns pels altres”.
Posa de relleu l’autor que els fonaments sobre els que s’estintolen les veritats més centrals són precisament les bíbliques, les recolzades en el NT.
I com a síntesi dirà en el preàmbul com a finalitat de la seva obra:
Presentar l’ideal de la vida cristiana en la vida en Jesucrist i amb Jesucrist , en el seguiment radical de Crist. És el que en diu les virtuts específicament cristianes (fe, esperança i caritat: les teologals).
Posar el límit entre el que és permès i allò que s’oposa a la vida de Crist i que impossibilita el seguiment de Crist. La llei serà presentada com una realitat establerta pel àmbits de la creació i de la redempció, com el revers de l’amor de Déu, com el límit que no sols protegeix contra l’abim de la mort, sinó que mostra la fita radiant de l’amor que com alba creixent ha d’anar pujant i pujant sempre.
La doctrina de les virtuts específiques i els preceptes de la llei divina no podran estar separats com si fossin quelcom estàtic i sense vida. La moral –ho torna a dir- és vida i vida creixent.
Té per tant un caràcter dinàmic de creixement i d’aquest punt d’incompletesa que es troba en tot cristià que està encara a prova –homo viator- i que aspira a perfeccionar-se i per tant obert a crides de superació.
Una moral, en definitiva, que pel seu contingut i la seva formulació és una predicació, una solemne i vibrant predicació de les veritats centrals del missatge de Crist. D’això, l’autor en diu moral kerigmàtica. Centrada en l’essencial i distintiu.
Això no la fa rigorista, sinó per la seva concreció en la vida de cada dia i de tots els cristians apel·larà sempre que es pugui a la màxima benignitat. En efecte, diu Jesús: “El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”. Però al mateix temps és un glop del gust de Déu que porta a anar més enllà i més endins i del que és millor . De no ser així no hauríem comprès res de la moral cristiana. Espiritualitat de configuració i de seguiment de Crist i de deixebles cridats a més vida, més humana i més divina. Només Déu en té la mesura i l’encoratjament i suport:la gràcia. Sense “ trobament” íntim en Crist no hi haurà vertadera ni autèntica vida en Crist, que és la nostra més preuada moral.
Posats en aquest entramat, en aquesta filigrana de fons, ara ja podem entendre els “se us ha dit... jo us dic”, que completa la llei, donant-li una volada i una densitat que els fa veure amb una perspectiva, la de Jesús, ancorada en la seva mateixa vida i amb el poder de l’Esperit que ens dóna la capacitat de ser l’home i la dona nous, com va especificant Pau al llarg de les seves cartes: “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist”. “Renoveu espiritualment el vostre interior, i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat”. “No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres i us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap el ple coneixement... Ara només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots”. “Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres”. “Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona...” Continueu vosaltres mateixos perquè aquest darrer text de Pau als colossencs és una manera de veure i viure la nova moral cristiana (Col 3, 1- 4, 17), perquè la nostra moral cristiana és un espiritualitat i una saviesa a tall de la que explicita Pau: “Que Déu amb tota la saviesa i la intel·ligència de l’Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot. Així fructificareu en tota mena d’obres bones, creixereu en el coneixement de deu, i el seu poder gloriós us enfortirà perquè sigueu sempre pacients i constants amb alegria”.
¿Fins on arribes tu en sensibilitat evangèlica, en finor de l’esperit i de l’Esperit, en consonància amb les invitacions i seduccions de l’Esperit Sant que és qui porta endavant la nostra santificació. No estem davant d’una moral de prescripcions, sinó d’una espiritualitat que ens fa viure la moral cristiana com un do i una aventura que ens garanteix cotes de felicitat que transcendeixen el que ens podria oferir el millor humanisme. Som-hi, germans, que estem en el millor camí possible i desitjable. “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’Ell a Déu Pare”.
Diumenge VI de durant l’any, 13 de febrer de 2011 Barcelona
Fa anys -fou al llunyà 1958- un dels més nomenats teòlegs moralistes va publicar una voluminosa obra que es titulava “La llei de Crist”, l’autor B. Häring. Fou una visió renovada de la moral cristiana que ja apuntava els plantejaments del Vaticà II. Moral basada en la Bona Nova de l’Evangeli. Com a frontispici de tota la seva obra posa aquesta citació ben significativa de Pau en la seva carta als Romans: “La Llei de l’Esperit que dóna vida en Crist Jesús em lliura de la llei del pecat i de la mort” Ja ho havíem dit anteriorment: nosaltres no tenim una moral pròpia en el sentit estricte; tenim a Crist com a centre, norma i finalitat del nostre viure, cridat, d’altra banda, a plenitud de vida. Ja deia Ireneu que “la glòria de Déu és l’home vivent”. Segueix Häring: “Crist en persona és la vertadera i autèntica llei del cristià, ja que El Crist és l’únic Déu que “salva”. Per Ell i en Ell tenim la vida (en efecte, Joan ens diu que “En Ell hi havia la vida i la vida era la llum dels homes”). I afegeix encara l’evangelista: “De la seva plenitud , tots nosaltres n’hem rebut gràcia sobre gràcia”. Acaba dient per arrodonir els fonaments de la nostra moral-espiritualitat: “La llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist”. Per tant, en el Crist Senyor i Salvador tenim la llei de l’Esperit, que dóna la vida -també aquesta de l’Esperit-, alliberats, doncs, de la Llei, bo i superant-la.
Diu Häring: “Per comprendre totes les exigències de la vida cristiana, no basta considerar els termes del decàleg, ni tan sols és suficient mirar allò que la voluntat de Déu imposa i exigeix; el primer que s’ha de ponderar és l’amor que Déu ens té, el què exigeixen els seus amorosos dons. Ara bé, Déu ens ho ha donat tot en Crist; en Ell ens ha revelat les últimes pregoneses del seu amor. És aquest amor de Crist i és per aquest amor que se’ns demana un amor recíproc, això és, ens demana una vida cristiana, de veritat cristiforme. La vida cristiana se’ns presenta així com una imitació, com un seguiment de Crist; però no una imitació o seguiment purament exterior, ni un còpia externa, ni que fos per amor i obediència; no, la vida cristiana és, sobretot, una vida en Crist Jesús”. Incorporats a Ell, formant un sol Cos, el Cos Místic, el Cap del qual és Crist.
“L’home històric i real només el podem comprendre esguardant-lo a la llum de Crist ja que Crist és el model, a la imatge del qual fou format i reformat. La moralitat cristiana només es pot comprendre i realitzar-se a la llum d’aquests esdeveniments capitals: la creació pel Verb de Déu i la redempció per Crist, segona creació. Compresa així la moralitat ve a ser vida que treu tota la seva força i vigor de la victòria de Crist sobre el pecat i l’esperança de l’acompliment de la perfecta revelació d’aquesta victòria al darrer dia. En els capítols 7 i 8 de l’epístola de Pau als romans argumenta: “Tots vosaltres, germans meus, vau morir a la llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist i així hem passat a ser d’un altre, d’Aquell que ha ressuscitat d’entre els morts, i ara doneu fruits per a Déu. Sabem que la Llei és espiritual, però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. No entenc què faig, perquè no faig el que vull, sinó allò que detesto... Els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’interessen per les coses de l’Esperit. Els interessos de l’Esperit duen a la vida i a la pau... Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu... Hem estat salvats en l’esperança. Nosaltres esperem allò que no veiem i ho anhelem amb constància... L’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ha decidit cridar: perquè Ell els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans... Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? ¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? N’estic cert, res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre”. (Llargues les citacions de Pau, però són el fonament incommovible de la moral-espiritualitat cristiana. Valia la pena pel goig de saber que una altra moral és possible i és l’autèntica, no la que disfressada anem arrossegant com a moral no de la gràcia sinó del pecat i dels pecats. ¡Lloat sia Déu!)
Afegiria, i és bo que ho fem ressaltar, doncs tenim una moral cristiana massa individualista, centrada malaltissament en la salvació personal. “Però estar en Crist és essencialment ser membre del seu Cos Místic, presoner gloriós del seu Regne, és viure i sentir amb l’Església. La moral cristiana ha de privilegiar en tots els seus àmbits el caràcter solidari de la salvació i el caràcter apostòlic del cristià, puix que els membres de l’Església “Han de tenir la mateixa sol·licitud els uns pels altres”.
Posa de relleu l’autor que els fonaments sobre els que s’estintolen les veritats més centrals són precisament les bíbliques, les recolzades en el NT.
I com a síntesi dirà en el preàmbul com a finalitat de la seva obra:
Presentar l’ideal de la vida cristiana en la vida en Jesucrist i amb Jesucrist , en el seguiment radical de Crist. És el que en diu les virtuts específicament cristianes (fe, esperança i caritat: les teologals).
Posar el límit entre el que és permès i allò que s’oposa a la vida de Crist i que impossibilita el seguiment de Crist. La llei serà presentada com una realitat establerta pel àmbits de la creació i de la redempció, com el revers de l’amor de Déu, com el límit que no sols protegeix contra l’abim de la mort, sinó que mostra la fita radiant de l’amor que com alba creixent ha d’anar pujant i pujant sempre.
La doctrina de les virtuts específiques i els preceptes de la llei divina no podran estar separats com si fossin quelcom estàtic i sense vida. La moral –ho torna a dir- és vida i vida creixent.
Té per tant un caràcter dinàmic de creixement i d’aquest punt d’incompletesa que es troba en tot cristià que està encara a prova –homo viator- i que aspira a perfeccionar-se i per tant obert a crides de superació.
Una moral, en definitiva, que pel seu contingut i la seva formulació és una predicació, una solemne i vibrant predicació de les veritats centrals del missatge de Crist. D’això, l’autor en diu moral kerigmàtica. Centrada en l’essencial i distintiu.
Això no la fa rigorista, sinó per la seva concreció en la vida de cada dia i de tots els cristians apel·larà sempre que es pugui a la màxima benignitat. En efecte, diu Jesús: “El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”. Però al mateix temps és un glop del gust de Déu que porta a anar més enllà i més endins i del que és millor . De no ser així no hauríem comprès res de la moral cristiana. Espiritualitat de configuració i de seguiment de Crist i de deixebles cridats a més vida, més humana i més divina. Només Déu en té la mesura i l’encoratjament i suport:la gràcia. Sense “ trobament” íntim en Crist no hi haurà vertadera ni autèntica vida en Crist, que és la nostra més preuada moral.
Posats en aquest entramat, en aquesta filigrana de fons, ara ja podem entendre els “se us ha dit... jo us dic”, que completa la llei, donant-li una volada i una densitat que els fa veure amb una perspectiva, la de Jesús, ancorada en la seva mateixa vida i amb el poder de l’Esperit que ens dóna la capacitat de ser l’home i la dona nous, com va especificant Pau al llarg de les seves cartes: “Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb Ell mateix per Crist”. “Renoveu espiritualment el vostre interior, i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat”. “No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home vell i de les seves obres i us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap el ple coneixement... Ara només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots”. “Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres”. “Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona...” Continueu vosaltres mateixos perquè aquest darrer text de Pau als colossencs és una manera de veure i viure la nova moral cristiana (Col 3, 1- 4, 17), perquè la nostra moral cristiana és un espiritualitat i una saviesa a tall de la que explicita Pau: “Que Déu amb tota la saviesa i la intel·ligència de l’Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot. Així fructificareu en tota mena d’obres bones, creixereu en el coneixement de deu, i el seu poder gloriós us enfortirà perquè sigueu sempre pacients i constants amb alegria”.
¿Fins on arribes tu en sensibilitat evangèlica, en finor de l’esperit i de l’Esperit, en consonància amb les invitacions i seduccions de l’Esperit Sant que és qui porta endavant la nostra santificació. No estem davant d’una moral de prescripcions, sinó d’una espiritualitat que ens fa viure la moral cristiana com un do i una aventura que ens garanteix cotes de felicitat que transcendeixen el que ens podria oferir el millor humanisme. Som-hi, germans, que estem en el millor camí possible i desitjable. “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’Ell a Déu Pare”.
Diumenge VI de durant l’any, 13 de febrer de 2011 Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada