MANIFEST DEL MISTERI PASQUAL
-.
“Déu, per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils, i els
qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui no en fan cas;
per restituir els qui són alguna cosa,
ha escollit els qui no valen per a res;
així ningú no pot gloriar-se davant Déu.
-.
Però, vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou,
ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció”. (IC 1, 27b-30) .
-.
“Germans: Fixeu-vos en els qui heu rebut
la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món, ni gaires
d’influents o de bona família, ben al contrari, Déu per confondre els savis, ha
escollit
els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit
els qui són febles als ulls del món.
Déu ha escollit gent que no
compta, els qui el món menysprea, ha escollit els qui no són res per
anul·lar els qui són alguna cosa. Així, ningú no es pot gloriar davant Déu.
És
gràcies a Ell que vosaltres esteu units
a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’Ell la nostra saviesa, la nostra justícia,
la nostra santificació i la nostra redempció, perquè si
algú es gloria, que es gloriï en el Senyor”
Aquesta per a mi és la
bona que és la que porta la BCI (Bíblia catalana interconfessional). És
cita de Jeremies 9, 23-25: “Això diu el Senyor: que el savi no es gloriï de la
seva saviesa, ni el fort de la seva força, ni el ric de la seva riquesa. D’una
sola cosa podeu gloriar-vos: d’entendre’m i conèixer-me. Jo, el Senyor, estimo
fidelment, i obro amb dret i justícia sobre la terra. Aquestes són les coses
que em complauen. Ho dic jo, el Senyor”. També Pau la torna a citar al
començament de la 1Co 1, 4-9 i també a 2C 10-17. Aquest és el nostre manifest del misteri pasqual
-.
“Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com
Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare.
-. Viviu estimant, com el Crist ens estima: Ell s’entregà per nosaltres oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable”. (Ef 4, 32-5, 2)
-.
“Oferim a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua,
Fruit dels llavis que lloen el seu Nom”. (He 13, 15)
-.
“Preguem: Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre
Unigènit, abans d’entregar-se a la mort, confià a la seva Església el sacrifici
nou i perenne, Convit del seu Amor:
Feu que obtinguem d’aquest gran Sagrament la plenitud de la caritat i de la vida”. (Col·lecta de la Missa vespertina de la Cena del Senyor. Per nostre Senyor Jesucrist... Dijous Sant
-.
“Crist patí per nosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les
seves petjades. Ell no obrava amb violència, ni tenia mai als llavis la
perfídia (=la maldat).
Quan l’insultaven, no responia
insultant, quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la
seva causa a Aquell que judica amb justícia.
A la Creu, Ell portà en el seu Cos les nostres culpes, perquè ni visquem més com a pecadors, sinó com a justos. Les seves ferides ens curaven”. (I Pere 2, 21-24)
-.
Preguem: “Oh Déu, Vós per la Passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre,
heu destituït la mort, herència de l’antic pecat, que es perpetuava en tota la nissaga humana: concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l’home terrenal,així portem, per do de la gràcia, la semblança de l’home celestial”. Col. Divendres Sant)
-.
“Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva
mort. Pel Baptisme hem estat sepultats amb Ell en la mort,
perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va Ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d’Ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció”. (Rom 6, 3-5)
-.
Preguem: Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort, ens ha obert les
portes de l’eternitat. Feu que els qui
celebrem la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem
amb Crist en la llum de la vida. Per nostre Senyor Jesucrist...
(Col·lecta del dia del diumenge de Pasqua)
-. Preguem: Oh Déu, Vós d’una manera admirable creàreu l’home, i d’una manera encara més admirable, l’heu redimit; feu que, guiats per la llum de la raó, ens mantinguem ferms contra els falsos atractius del pecat i mereixem d’assolir els gaudis etern” (Vetlla Pasqual)¡
-. Preguem: “Oh Déu, celebrem memoriosos aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, Senyor nostre Jesucrist, abans d’entregar-se a la Mort, confià a la vostra Església el sacrifici Nou i Perenne, Convit del seu Amor, feu que obtinguem d’aquest Sagrament de l’Eucaristia la plenitud de la Caritat i de la Vida. Per nostre Senyor Jesucrist”. (Col·lecta de Dijous Sant)
-. Oh Déu, que feu resplendir (aquesta nit santíssima) avui i sempre amb la glòria de la Resurrecció del Senyor, desvetlleu en la vostra Església l’esperit de fills d’adopció per tal que, renovats en el cos i en l’esperit, us servim amb fidelitat, per Crist, Senyor nostre. (Col·lecta després del cant del Glòria, que el farem nostre resant-lo sovint, àdhuc cada dia)
-.
Preguem: “Oh Déu, avui (i sempre) per mitjà del vostre Unigènit, vencedor de la
mort, ens heu obert les portes de l’eternitat, feu que els qui celebrem la
Solemnitat de la Resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit,
ressuscitem en la llum de la vida” “Per nostre Senyor Jesucrist que viu i regna
pels segles i segles. Amén Al·leluia”.
(Col·lecta del diumenge de Pasqua)
-. Abans era el cant d’entrada amb gregorià dels ben cantats. Vàrem tenir els millora mestres del moment P. Altisent i escoles cantorum: “Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la salvació i la vida i la resurrecció, Ell ens ha salvat i ens ha alliberat”. Missa de Dijous Sant
-. Abans del capítol 13 de Joan que és com narra aquest evangelista la Passió i que seria bo llegir-la i escoltant l’altra Passió segons sant Joan del mateix Johann Sebastian Bach i com a recopilació de qui és Jesús, el nostre Mestre en què es manifesta així: “Jesús va proclamar: “Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en qui m’ha enviat; i els qui em veuen a mi, veuen el qui m’ha enviat. Jo soc la Llum, he vingut al món, perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi a la fosca... Perquè Jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que dic, tal com el Pare m’ho ha comunicat (Jn 12, 44-50)
-. A la Missa del diumenge de Pasqua es fa la proclamació del Manifest del misteri pasqual. Són els tres testimonis més importants: Ala primera lectura Pere fa pública la Manifestació. A la segona és Pau que ens invita a viure-la, aquesta “Mani”. És també Joan que a l’evangeli ens fa veure que només essent Testimonis de fe –creïble- que podrem començar a fer el seguiment de Jesús, Déu i Home com podrem ser “diferent” en un món que viu des-almat” sense passat (la Resurrecció compartida en el Baptisme i en l’Eucaristia), sense present i negant el futur que només en mans i cor de Déu Pare, de Déu Fill i de Déu Esperit Sant amb una “indiferència” que escrueix. Per això després de la Consagració se’ns fa memoriosos pasquals: “Feu això que és el meu MEMORIAL. I tot seguit fem el nostre credo cristològic i l’adhesió de per vida i eternitat del nostre Manifest del misteri pasqual:
Proclameu el misteri de la FE:
Anunciem la vostra Mort,
Confessem la vostra Resurrecció.
Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús
(Amén, vine Senyor Jesús!”) Marana ta)
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia. Acaba
l’Apocalipsi i tot el Nou Testament amb aquesta expressió confirmativa de la
nostra Manifestació del misteri Pasqual: “Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom”.
I ara tots els testimonis de la Resurrecció a caminar en gràcia, en esperança i en servei amorós cada dia, perquè cada dia és misteri de la per sempre la PASQUA, portats per l’alè de l’Esperit que fa fruitar l’evangeli del Regne, predicat i viscut pel mateix Jesús, el primer home nou de la Nova i eterna Aliança.
Variacions:
-.1: Mt 11, 25-27: Pregària de Jesús: “Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills el Regne de Déu, que has amagat als savis (mestres de la Llei) i entesos (fariseus). Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. Tot m’ha estat donat pel meu Pare. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare fora del Fill, i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i Jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i apreneu de Mi (mestre de Déu) que soc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs per les vostres ànimes, perquè el meu jou és lleuger i la meva càrrega és lleugera. (cf. Mt 23, 4): Els ai! de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites. Que pagueu el delme del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: l’acompliment dels criteris de Déu, la misericòrdia i l’amor fidel”, Calia complir tot això sense deixar allò altre, Guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell (Mt 23, 13-32)
-.2: “Diuen i no fan”: (Mt 22, 2-12) “En tot actuen. Els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a la sinagogues i que la gent els saludi per les places i els doni el títol de rabí, perquè de mestre només en teniu un i tots vosaltres sou germans”. (llegim i practiquem Fratelli tutti com ens instà Francesc...El més important entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però qui s’humilïi serà enaltit”.
-.3: “Mestre, ¿quin és el “manament més gran de la Llei? Jesús li digué: “Estima el Senyor, el teu únic Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Així pregaven tots els jueus diàriament amb l’oració del “Xemà Israel...” tret del Deuteronomi 6, 5. I afegí: “Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix (és del Levític 19, 18) En aquests manaments es fonamenta tota la Llei i els Profetes. (Mt 22, 34-40)
-.4: Xemà
Israel: “Escolta Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC.
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les
forces. Grava en el teu Cor les Paraules dels manaments que avui et dono”.
Aquesta és la pregària de l’Antic Testament (la Llei de Yahvé al poble
d’Israel). En el Nou Testament tenim no una llei, sinó la Persona de Jesús
consagrada en la Nova i Eterna Aliança.: “feu això que és el meu Memorial” No
tenim llei, ni lleis: tenim l’Acció de Gràcies: Proclameu el misteri de la Fe:
Anunciem la vostra Mort/Confessem la vostra Resurrecció/ Esperem el vostre
Retorn, Senyor Jesús. (Eucaristia: Acció de Gràcies!!!)
Fem nostre el tríptic de Francesc: Vostè, primer; Perdoneu, Gràcies per...
Diumenge
de pasqua de Resurrecció de Jesús (i nostra també per gràcia de filiació que
ens dona el Baptisme i que renovem en l’Eucaristia de cada dia i lloc!
P. Josep Mª Ballcells. 5, d’abril de 2026. Sabadell-Betània