LA TROBADA EXPERIENCIAL DE I EN JESÚS
Estem en una escena primordial a nivell de continguts experiencials en l’evangeli de Joan en la què Jesús propicia un encontre de màxima transcendència pastoral i evangelitzadora en la què partint d’un diàleg d’aparença casual amb, ja d’entrada no dic una samaritana sinó la samaritana, que anirà descobrint la profunditat a què la conversa-diàleg a tocar del pou de Jacob la portarà a esdevenir a més d’evangelitzada la gran evangelitzadora dels seus conveïns de Sicar. Poso de relleu que l’incís: “calia travessar Samaria”, segons els entesos és d’una segona redacció que així queda carregada l’expressió d’un sentit, de primeres “amagat”, i que es farà explícit progressivament en tot el llarg del relat que és de totes, totes kerigmàtic i amb un intent de gust “catecumenal”. Deixeu-me dir que és tot un encert inserir-lo en el camí quaresmal, tot ell pasqual, enfocat al baptisme que celebrarem a les fonts primicials dels neòfits i de les confirmacions o “promeses” dels llunyans i repristinats baptismes nostres... (Per als “iniciats” voldria que anéssiu als núm. 34-39: Des del cor de l’Evangeli, de les Conclusions del Sínode on s’explicita el que vol dir i promoure “la primera evangelització i d’iniciació” de i en la formació cristiana) La “trobada” que es va intensificant al llarg de la conversa de Jesús amb la samaritana m’ha portat de seguida a la frase que emet Francesc, citant a Benet, als inicis del Document “La Joia de l’Evangeli”, que de grat copio: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una PERSONA, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva”. Afegeixo el número següent que ja fa referència a nosaltres també i així anirem personalitzant el relat de la samaritana, veient-nos-hi d’una manera plena inserits i implicats (us recordo també l’estil catecumenal que té el temps de Quaresma): “Només gràcies a aquest trobament -o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable. Allí hi ha la deu de l’acció evangelitzadora. Perquè si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo als altres?” (Aquí hi ha un ampli implícit que afecta tant a la samaritana com a tots nosaltres, invitats a rellegir en les conclusions del Sínode aquests núm. del 6 fins al 18 on es parla de la finalitat de La Joia de l’Evangeli. Però hem de tornar el relat que ens invita a seguir punt per punt el capítol 4rt de Joan. Tot comença amb la petició de Jesús de que ella li donés aigua de la pouada que pretenia fer la samaritana. Després de fer un atansament per vèncer la dificultat derivada de ser Jesús jueu i de ser sol sense l’acompanyament dels deixebles que havien anat a comprar, això fa més intensa la conversa entre tots dos, només. Jesús li diu misteriosament: “si sabessis el do de Déu” i qui és que et diu de li donis l’aigua, series tu a demanar-li que et donés aigua viva. -D’on la trauràs? És que ets més que el nostre pare Jacob, que ens donà aquest pou per a nosaltres? -La meva aigua farà que no tinguis mai més set. Li canvia el pla de la conversa i ja li fa avinent que l’aigua que li donarà esdevindrà en ella una font d’aigua que brollarà fins a la vida eterna. No l’entén, però li desperta el desig d’haver-la, l’aigua, entenent que no haurà de tornar mai més a pouar-la. Aleshores li demana pel marit que vingui i ella li fa la confessió de la situació de plena fallença, amb la corroboració anticipada per Jesús. Això li desperta la sospita de que és un profeta. Ella li surt en on hem d’adorar Déu: o a la nostra pròpia muntanya de Garizín o a Jerusalem, la competència jueva. Jesús li gira la conversa, dient-li que des d’ara no serà ni una ni l’altra, perquè el Pare cerca adoradors en esperit i en veritat, no lligats a llocs concrets. La dona li diu: -“sé que ha de venir el Messies que ho renovarà tot. Jesús li fa: -“Soc Jo el qui et parlo”. En aquestes, arriben els deixebles i li ofereixen menjar... La dona s’escapoleix deixant la gerra que portava, (noteu el fet precís que amaga sentits a descobrir!) Jesús els diu: el meu aliment és portar a terme la comesa del qui m’ha enviat. Fa un incís al·ludint a les meses que ja rossegen... Fa referència a que no són els mateixos els qui sembren i els qui seguen i els fa avinent que ells seran enviats a segar el que no hagin sembrat, al·ludint a que Ell ha sembrat en la samaritana, que “esvalota” els seus veïns dient-los la conversa haguda i promovent que l’invitin a estar uns dies amb ells per entrar més a fons en les dites de la samaritana i concloent que ells l’han comprés per experiència directa amb la Persona de Jesús. En el transcurs de la conversa es posa de manifest les novetats que li ha transmès que som nosaltres els qui les podem ponderar millor en propi ja, per les coneixences que hem compartit en la nostra formació “querigmàtica” i ulteriors que ens han descobert qui és la Persona de Jesús i com ha trasbalsat el nostre viure. Ara és el moment just per tornar a llegir aquesta frase de Benet, que ha emmarcat Francesc per tal d’introduir-nos de ple en la seva vivència de batejats i de deixebles d’un catecumenat reprès que seria una bona manera de preparar-nos per viure amb més plenitud la primigènia identitat de batejats que és la denominació que ens dona la sinodalitat en la trilogia que la podem rastrejar llegint i compartint les Conclusions del Sínode: Comunió-Participació-Missió. La gaudirem a partir d’aquest “retrobament” amb la Persona de Jesús, reactualitzant aquesta experiència nodal i definitiva. Faxit Deus!, que Déu ens hi porti. Joan l’hem de llegir amb fe personalitzadora. Tot ell té finalitats catequètiques de primera! És sempre un atansament al misteri joiós. És revelació directa i viva.
P. Josep Mª Balcells.
8/3/26 Sabadell
