ADSUM
Permeteu-me
aquesta locució llatina que està plena, curulla de sentits amagats que caldrà
posar-los en prosa entenedora, concreta, però que té moltes significacions que
ens pertoquen de ple com a cristians en el camí quaresmal-Pasqual que hem emprès,
si de fet volem donar sentit -a més, bíblic- al nostre caminar posant la mirada
en Jesús que ha de centrar tota la nostra existència a l’estil Emmaús.
Significacions
que tradueixen l’expressió del títol dels meus comentaris: “Aquí em teniu”.
“Parleu-me que el vostre servent us escolta”. “Estic prompte, a punt per...”
“Atent i content de seguir-vos”. “Digueu, digueu i us seguirem”. Disposat a
acompanyar-vos”. També és la resposta a una crida, una invitació: “Si algú vol
venir amb Mi, si vol ser el meu deixeble...” També en llatí: fiat, fiat”(=que
així sia) Més sintètic: “Sí” afirmatiu. Més a l’estil del mateix Jesús: “Que es
faci la teva voluntat i no la meva”. Obedient fins a la mort”. “Fer la voluntat
del meu Pare és el meu aliment”.
Aquesta
paraula no es pot dir en un to neutre, sinó amb prestesa, amb promptitud, amb
comunió de vida i de destí. És la resposta que acabem de llegir en la crida
de Jesús a Leví, cobrador d’impostos: “Vine amb Mi”. “Que ho va deixar tot, es dreçà”
(és l’actitud de..., posar-nos drets que vol dir; disposats: és un adsum!
coratjós. Posar-nos drets en la celebració eucarística i similars tenen -entre d’altres-
aquesta significació assertiva) “i se n’anà amb Ell”. I per rematar-ho tot, Leví,
fill d’Alfeu que es convertirà en l’evangelista Mateu, segons tradicions
fonamentades, fa un convit i hi invita als del seu “gremi” amb una displicència
manifesta per part dels de la “colla del sistema”: “Per què mengeu i beveu amb
cobradors d’impostos i pecadors”. Jesús se’ns mostra com un “Metge de família”:
“El metge no el necessiten els qui estan bons (sàtira inclosa!) sinó els
malats. No he vingut a cridar els justos (nova al·lusió suau, però fent
diana!), sinó els pecadors”. Un s’hi troba confortat amb aquest Jesús que ens
invita a acompanyar-lo, a aprendre amb Ell, a esdevenir juntament en Ell “lloança de la seva Glòria”, com ho llegim en
l’himne que hem proposat com a propi d’aquests dies: és de la Carta als efesis,
que us deia diumenge passat. Ser cristià suposa aquesta proclamació vibrant de
la nostra comunió amb Jesús: “Per Ell, amb Ell i en Ell, Vós Déu Pare
omnipotent, en la unitat de l’Esperit Sant, rebeu tot honor i tota Glòria pels
segles i segles. La resposta la tenim en una paraula que significa com les
altres ja al·ludides, aquesta hebrea, Amén
(=ho rubrico!) que és com ho palesem al moment final de la segona part de la
pregària eucarística, just abans de pregar el Parenostre.
Aquest
recolzament en Ell, primer dels qui
retornen a la vida nova -difícil d’especificar- amb la resurrecció i de la qual
participem i congaudim (“la riquesa de la Gràcia de Déu que s’ha desbordat en
nosaltres. Ell ens ha concedit aquesta saviesa i penetració que tenim. En Ell
heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit promès, penyora de
l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió
seva i farà que siguem lloança de la seva Glòria”).
Hem
posat la fidelitat (=ve de Fe) de Jesús a la missió, que la va brodar
com ningú ho ha fet mai, vencent les angunies i estretors a morir d’aquella
forma, assimilable a un malfactor. (“Pare, perdona’ls perquè no sabem el què i
a qui ho fan!) Assimilant-la, contrastant-la per donar entrada a la primera
lectura sobre el sacrifici d’Isaac que posa de relleu la fe incommensurable
també del pare Abraham. El text d’entrada ens posa que fou per posar-lo a
prova. Ja sentim el seu adsum, “Aquí
em teniu”. S’estableix com un paral·lel entre l’Adsum de Jesús (noteu la
pregària que fa Jesús a l’hort de Getsemaní: “Pare, si és possible, que passi
de llarg aquest calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva”.
“Suava sang”, ens diu el relator de la Passió. Abraham el tenen com el pare en
la fe tant els cristians com els musulmans.
A l’evangeli de Joan (8, 31-39)
Jesús té una controvèrsia amb els jueus (denominació de Joan per tot el
“sistema religiós imperant”) que li fan
avinent a Jesús que ells són fills d’Abraham.
“Que potser ets tu més que Abraham el
nostre Pare? Ell va morir i també
van morir els profetes. Per qui et tens?
“Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec i guardo la seva
paraula, Abraham el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia, el
veié i se’n va alegrar”. Llavors els jueus li digueren: “Encara no tens
cinquanta anys i has vist Abraham? Jesús els respongué: Us ben asseguro: des
d’abans que Abraham visqués, Jo Soc”. Ells van agafar pedres per tirar-les-hi,
però Jesús s’amagà...” Més encarull dir respecte d’Abraham que a l’epístola als
Hebreus posa Abraham en un primeríssim lloc constatant que : “Gracies a la fe, Abraham, cridat per
Déu, va obeir i se n’anà cap al país que havia de rebre en herència. Abraham
sortí sense saber on anava. Gràcies a la
fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb
Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promès. És que esperava aquella
ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. “Gràcies a la fe, Abraham, posat a
prova, va oferir Isaac, i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia
rebut les promeses, i li havia estat dit: “La descendència que portarà el teu
nom serà la d’Isaac”. Per això, Abraham confiava que Déu seria prou poderós per
a ressuscitar un mort, i així recobrar el seu fill, prefigurant la
resurrecció”. Pau, fa referència a Abraham i a Isaac, posant de relleu la seva
fe, “pare del nostre llinatge: “Abraham va creure en Déu i Déu li ho comptà com
a justícia”. I fa una comparança amb la fe de Jesucrist en i amb el seu Pare.
(Rom 4, 1ss) Ara, amb aquestes consideracions concernents a la gran figura
d’Abraham, podem llegir amb una admiració semblant -encara que ben lluny- de la
Fe i promptitud a la de Jesús envers el
seu Pare. Admirables tots dos. Abraham respon el seu adsum encomiable. Com
Jesús, fill d’home i primogènit de tots els ressuscitats, “tu, jo, nosaltres”.
Aquestes són les nostres preuades fe i esperança cristianes!
Ara,
entenem per què llegim el passatge de la transfiguració
que tot i que fessin silenci a tot el que havien vist i experimentat,
imposat per Jesús, en evitació de que fos llegit com un miracle portentós, quan
només fou una anticipació de la Resurrecció. “Ells retingueren aquestes
paraules de prudència, tot i que discutien entre ells què volia dir això de
ressuscitar d’entre els morts”.
Camí
quaresmal en la mirada posada en la Pasqua de Jesús i nostra, segons Pau i
Joan. La Col·lecta ens diu: “Oh, Déu, Vós ens maneu d’escoltar el vostre Fill Estimat, i
ens alimenteu espiritualment amb la vostra Paraula;
feu que, purificada la nostra visió espiritual, fruïm de la contemplació
de la vostra Glòria. Ara potser podrem trobar les significacions que tenim
formulades en l’himne Càntic de lloança a Déu. Avui la celebració eucarística
és un crida a arroentar la nostra Fe, empesos per la fe d’Abraham i l’excelsa
de Jesucrist adreçada al Pare seu i nostre!
Faríem
bé de recalar en l’epístola de Pau als Romans en aquest capítol 8é, ple
“saviesa i penetració que tenim”. És de una pregonesa i d’una joia continguda
que no ens la podem perdre de cap de les maneres. Parla de la Vida en
l’Esperit, salvats en esperança i de l’amor de Déu, que engloba la segona
lectura. Quin devessall de constatacions en “favor nostre”. Senyor, ajudeu-me a
mantenir viu. joiós i operant el meu ADSUM. Abraham valeu-me també a tenir una
fe gran, gran, creixent. Amén i Amén. Un per Jesús i un altre pel nostre pare
Abraham!
Diumenge i setmana Segona de Quaresma. Queden: de 34 a 27 dies per a la Pasqua. No oblideu que ara és l’hora de Jesús i també n’és de la salvació!
P. Josep Mª Balcells.
25 de febrer- 3 de març del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada