LI POSARÀS EL NOM DE JESÚS, PERQUÈ ELL SALVARÀ
El
nom de Jesús significa “El Senyor salva”, nom que tal i tant l’àngel digué a
Maria en l’anunciació, com al mateix Josep en somnis, per tal d’aclarir la tan
singular situació compromesa del misteri de l’Encarnació! A ell li digué més
explícitament: “Tindrà un fill (Maria), i li posaràs el nom de Jesús, perquè Ell
salvarà dels pecats el seu poble”. Jesús pren l’apel·latiu de Salvador i a més de Redemptor i
això porta a una visió excessivament centrada en els pecats que Ell
esborra, cancel·la, redimeix, allibera la persona del pecador. Aquesta visió és –tot i ser
vertadera- massa restrictiva, massa circumscrita als pecats (com si fossin
cosificats, esborrables!). En les visions més àmplies del què significa tota la
salvació, veiem que hi ha per damunt de tot, en la salvació una operació
vivencial de percebre l’àmbit de la gràcia, que de fet ens porta a la participació
en la vida divina, que ens introdueix en la vida de Jesús com a fills en el Fill, com oberts a la més enlairada transcendència. La gràcia venç
el pecat i ens constitueix com una segona naturalesa en l’home pecador.
Salvador,
Déu vos salve, Maria, salutació, salut, salvats: totes aquestes
denominacions provenen d’una mateixa arrel. Jesús va actuar en la seva missió
de predicar en la que denominava la seva hora, el moment propici de fer present
i actuant el Regne de Déu, entenent per tal la configuració amb Ell mateix.
Hi ha la pregonesa del que Pau anomenarà “el Cos Místic”, el misteri de
l’Església, que formarà un tot amb Jesús, glorificat com a Cap i juntament amb
l’Esperit Sant en una constel·lació de membres-estels a l’entorn de la
Presència activa de Déu-Sol, en Jesús ressuscitat i glorificat, que promou una
relació personal i interpersonal, universal. A tots arriba la sanació, la
guarició, la gràcia que ens perdona i al mateix temps ens fa fruir d’una vida
arrelada en Jesús i per Jesús amb tota la Trinitat. El canvi de l’home vell pel
Nou, derivat per la gràcia del baptisme, en una més que purificació dels
mancaments, en un canvi espiritual que ens fa amics de Déu i que ens fa
assumir una nova manera de ser i de viure i conviure: tot conjuntat en
una mena de Cos, de xarxa, de sistema que ens fa alhora membres de Crist i
entre nosaltres. Ens dona la salut-perdó en aquest teixit de relacions amb Déu.
Jesús bé podria prendre el nom de Metge, perquè en perdonar-nos sanejava
les interrelacions en el Cos Místic. Jesús va fer al·lusió a que anava a curar
els malalts i no als “bons”. En efecte, Jesús promovia la fe i amb ella guaria
moltes malalties i retornava la salut. Era Salvador perdonant i retornant la
salut. No li donem el nom de METGE, per evitar que se’l tingués com un
“curandero o un guaridor”. Ara bé, la missió de predicar el Regne suposava la
curació de moltes malalties. D’alguna manera el pecat no deixa de ser com una
malaltia que afecta tota la persona. És un desajustament, una manca del bon
ordre i sintonia vital, trencant l’harmonia de tot el cos. No tenim malalties,
en realitat estem malalts, és tota la persona en la seva totalitat la que en
resulta afectada.
M’agradaria
que seguíssiu els meus raonaments. La OMS defineix la salut no en funció de la no-malaltia,
sinó dient que “la salut és un cert
benestar físic, psíquic. Jo hi afegiria: també social, espiritual. Això, en
una concepció “personalista” sigui de la persona singular i també comunitària.
Sabem que la concepció que els jueus tenien de les malalties que les lligaven a
pecats o bé personals del malat o bé del seu pares. Jesús esbandeix aquesta
visió. Llegiu el passatge del cec de naixement i veureu com desfà aquesta
creença a paraules dels seus deixebles que li ho manifestaven obertament. Tot
amb tot, no hi deixa d’haver una certa comparativa de la malaltia en relació amb
tot el cos, amb la persona directament afectada i la situació de disharmonia,
de grinyolament, comparables amb el trencament de l’harmonia psco-física, del
cos en relació a la malaltia i el pecat en relació amb el Cos místic. Són tots
i cadascun dels seus membres a formar el Cos místic. Tots els pecats -bo i
essent personals- tenen transcendència, afecten en tot el Cos Místic. Tot desajustament:
sigui malaltia, sigui pecat afecta al cos o al Cos Místic. És bo que recuperem
aquesta visió comunitària o de complex psico-somàtic. L’OMS va més enllà quan
apunta a un “benestar” de tipus físic i psíquic. Afecta a tota la persona. Això
és fàcil d’entendre perquè és tota la persona la que està malalta. D’igual
manera el pecat afecta a tot el Cos místic i n´és un desajustament i provoca un
mal-estar en el Cos Místic ja que amb Jesús formem una unitat de vida i de
gràcia o dels seus contraris. Si visquéssim aquesta nostra vinculació al Cos
Místic ens doldrien doblement els nostres pecats, perquè entendríem que són
lesius a tot l’entramat espiritual. Quan Jesús ens cura dels nostres pecats,
quan ens guareix del nostres mancaments, saneja al mateix temps rot el
conjunt de relacions “ad intra”. Tenir aquesta consciència de Cos místic, de
Jesús com a Cap de l’Església, ens donaria una visió més participativa en tot
el que fem i “desfem” com a membres del Cos Místic. Malaltia, Pecat,
Desharmonia del Cos/ del Cos Místic o Església.
Així
hauríem de llegir allò que ressaltàvem en els darrers diumenges, on Pau deia
que no ens havíem de neguitejat vivint els dies-kairós que són els nostres i
que els hem de viure com a dies “escatològics”, finals, que s’emmarquen en la pau, la serenor, en el “benestar”, quan
Mateu formant part del Sermó de la Muntanya en què allò essencial i
característic de la predicació de l’Evangeli que és Bona (saludable,
feliç benestar); Nova( notícia actual, actualitat, present) viscuda
sense neguit, “no us preocupeu” per les necessitats peremptòries, domèstiques.
Tingueu salut mental, fixeu-vos en la natura, en la flora i fauna: la flor
matinera de l’ametller, l’esbojarrada caligrafia celestial dels vols dels estornells;
Déu els mima i embelleix... Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i de fer
el que Ell vol i tot l’altre Déu us ho donarà amb escreix. “No us preocupeu pel
demà que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els
maldecaps”.
Jo
veig una correlació amb la definició de l’OMS que enllaça amb tot el que de
“malestar” en la lectura dels “signes dels temps” que enllaça la persona humana
en allò que té de l’arrel de desordre tan psíquic com ambiental, social, àdhuc
sistèmic. Tot pecat té una dimensió de connaturalitat que afecta el teixit de
les relacions. Tot pecat és una fractura de l’harmonia de la naturalesa i,
vistes les coses en una òptica evangèlica, també el pecat és com una “malaltia”
social, com una contaminació ambiental.
Ens afecta a tots i n’hem de saber viure la coresponsabilitat per tal de
netejar, de purificar l’aire que respirem tots. El pecat és una ona expansiva
que maleja tot al voltant de la persona i el conjunt també d’alguna manera...
La malaltia-pecat emmalalteix la persona tota i abasta el conjunt...
Tenim
el cas del pledejant Job que no entén la situació de la seva malaltia, fins al
punt que voldria no haver nascut i que els seus amics li volen fer veure que és
pels seus pecats que es troba en aquesta situació que no entén, perquè creu i
assevera que no té pecats que justifiquin aquella dissort seva. Al final, serà
Déu mateix qui el reconvé per la seva ignorància i li diu: “Vols litigar
encara, censor del totpoderós? Què respons, crític de Déu?” Déu li farà veure que el sofriment és més una
prova que no una vindicació pel seus pecats. Acaba Job dient que “Jo només us
coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. Per això, ara en
retracto, penedit sobre la pols i la cendra”. El salm responsorial abunda en com “Déu conforta els cors desfets
i embena les ferides. El Senyor sosté els desvalguts”. Hi ha raons que Job no
podia acabar d’entendre. Déu és sobirà i ajuda el pobre sofrent i el fa
coparticipant de la seva saviesa i o transcendència en gestionar tot l’encaix
del món natural i més en profunditat el món social, espiritual. Entenem així la
col·lecta que fa així: “Senyor
vetlleu sempre bondadosament per la vostra família; protegiu-la i defenseu-la
sempre, ja que només espera en la vostra gràcia celestial”. Pau ens invita a compartir
els dolors de la passió de Jesús. I és ben bé una prova d’amistat, poder-ho
fer! Pau se’ns presentarà en la segona
lectura com una crida indefugible a l’evangelització com una obligació, més,
molt més, com un favor ensems que una dignació que el fa apòstol, com els
altres i molt més. Conclou: “Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer
tot el que calgui per poder-hi tenir part”. Significativa l’aclamació:
“Ell portava les nostres malalties i s’havia carregat els nostres dolors”.
Marc
en els exordis de la predicació de Jesús ens mostra la seva activitat com en un dia sencer:
Pel matí predicació i curació del posseït, a la sinagoga .Es retira a dinar a
casa de la sogra de Pere i la cura només donant-li la mà. Al tombant de la
tarda, la ciutat en ple s’aplega davant la porta i ha de curar multitud de
persones que ‘s’estintolen cercant curacions a desdir. Ja guardada la
tranquil·litat a hores de nit entrada, Jesús
es lleva de bon matí i es retira a pregar, ell tot sol. El cerquen els
deixebles per instar-lo a que atengui altres malalts més, insaciables... Ell,
els diu que han d’anar a altres pobles a predicar, ja que aquesta és la seva
missió. Mireu com la promoció de la fe va junta amb la curació. És el que dèiem
de que hi ha un paral·lelisme entre el perdó dels pecats és a dir la conversió
i la curació dels malalts. Entrem de ple en la definició de la salut en els
termes com ho fa l’OMS i el que en podem dir de la salvació, salut en termes d’evangeli. Així podríem dir
que la salut, la salvació consisteix en un benestar que va més enllà del cos i
el psicològic i s’endinsa en la gràcia que, bo i perdonant el pecat, promou un benestar, fruit de l’Esperit Sant; és a
dir: “Amor, Goig, Pau, Paciència, Benvolença, Bondat, Fidelitat, Dolcesa,
Domini d’un mateix”. Mireu com brilla el Cos de Crist i la fulgència és ben
teva, meva, de tots nosaltres. Amén.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge i setmana V de durant l’any, 4 de febrer del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada