PASQUA ÉS
LA PRIMAVERA DE
L’ESPERIT
La
Pasqua de Resurrecció, la Pasqua Florida que en diuen, s’escau en aquest temps
de “resurrecció” de la Natura; però tot plegat és curull de ressonàncies molt
més i més profundes: Estem en temps del RE- que és un prefixe que re-fa tantes
coses, tantes flors, tantes actituds, tantes trobades “noves” –no diguem en
termes cristians- amb el Crist Re-novat. ¡Tant de bo poguéssim posar aquest RE-
davant de coses i persones que nosaltres estimem i que passant grans del rosari
primaveral ens agradaria que anessin creixent pas a pas, poc a poc, sense
castells de foc que de sobte ens meravellen, però que immediatament després fan
sentor de fum, només de fum... Pasqua és
la primavera de l’Esperit. Santa paraula!
Ja
coneixem el Crist, però a cada Pasqua se’ns ofereix una nova oportunitat de RE-conèixer-lo de bell nou. Després de
la mutació, de la metamorfosi gloriosa en què el Jesús, Mestre i Amic de sempre,
se’ns manifesta resplendent i sense “espantar-nos” (“creien que veien un
fantasma”, és una altra escena de Jesús ressuscitat (Lluc 24, 26-43); sinó, ben
a l’inrevés, de meravellar-nos de poder-lo RE-trobar, essent Ell mateix, Aquell
a qui en vida temporal hem seguit i a qui hem estimat, ara el RE-trobem transfigurat,
nou, ¡excessiu!. I ens diu que no ens espantem, ben al contrari, que ens meravellem
en Ell, i això perquè també vosaltres, aneu RE-generant-vos (Recordeu la
conversa de Jesús amb Nicodem: “Hem de tornar a néixer de dalt” (Jn 3, 1-21);
perquè RE-comencem aquesta vida nova que Ell ens encomana i ens RE-comana que
la fem créixer; que la visquem amb una
FE més RE-flectint, més irradiant, més testimonial, que és la gran
paraula dels Fets dels apòstols.
Comencem
amb la invitació tan senzilla de Jesús per les coses petites, quotidianes:
“Veniu a esmorzar!”. Ens torna a invitar a taula improvisada. Ens hi RE-torna i
ens hi RE-fa per la participació en la seva RE-surrecció. I no ho oblidem mai: en
la de Jesús hi va explícita la nostra (segons Pau als colossencs). Ja ens
advertia Isaïes quan ens deia que el passat, passat estava. ¿No us adoneu que hi ha quelcom de RE-novació
en vistes? Estem empeltats en el cep de Jesucrist (Jn 15). Som sarments en
crisàlide, esperant de RE-néixer, de RE-trobar-nos nous amb ales de papallona
per volar i volar... “Aneu i prediqueu”.
“Amb
quin goig us exalço, Senyor! Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me,
Senyor. Heu mudat en joia les meves penes. Senyor, Déu meu, us lloaré per
sempre. Al cel de l’Apocalipsi “miríades de miríades d’àngels” han transmutat
el Glòria nadalenc: “Glòria a
Déu a dalt del cel i Pau als homes que Déu estima”. Gaudiu de la nova
versió, la pasqual: “l’Anyell que ha
estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor,
glòria i lloança”. Podríem passar, una per una, aquestes pedres precioses.
Guardeu-vos de pensar que són aproximadament sinònims. ¡Ei, que tenen vida i
significació pròpies! Per favor, intenteu de pensar-les pausadament, tal com
vàrem aprendre de fer-ho amb les corresponents del “Glòria” nadalenc. N’hem fet
esment moltes vegades: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies. I tot: per la vostra immensa glòria” Veieu el significat
pasqual que té el seu rerefons... Repic de campanetes pasquals que els escolans
esperen amb candeletes, repicadissa a gust en retrobar-nos amb el “Glòria”
després del mutisme quaresmal. Per damunt de tot, doncs, el GOIG PASQUAL. Anem
com sempre a la col·lecta, delitem-nos-hi: “Oh Déu, que el vostre poble exulti sempre de
veure’s espiritualment rejovenit, que els que ara s’alegren de sentir-se
restituïts a la dignitat de fills esperin el dia de la resurrecció amb l’esperança del goig etern”.
Entrem
ara a l’evangeli (recordeu que és el capítol darrer, de Joan, el 21) No sé si
el proclamarem tot sencer. Almenys la primera part de ben segur: “Jesús encara
s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades”. En trobem set, de
deixebles. Almenys cinc amb el seu nom: Pere que comanda una barca, Tomàs (ara ja
som amics d’ell, després del seu “Senyor meu i Déu meu”!) (¿Ho sabíeu que va
evangelitzar la part baixa de la Índia i encara hi ha ben desenvolupada avui
dia la seva llavor evangelitzadora? Ens traiem el barret!). Segueixen Natanael,
Jaume i Joan i dos deixebles més. Tots ¡en retirada!. Després de la
desbandada tornen al seu treball d’abans, com si en la seva vida no haguessin
conviscut amb el Mestre que els va lliurar a mans la seva missió, la missió del
Regne. Fan de pescadors, ¡oh, i quan poc ha durat l’exultació de les
aparicions. (Estem centrats, cal no oblidar-ho, en les tres que narra només
Joan. Ho diu explícitament).
Surten
a pescar. Pere arrossega els altres: “Me’n vaig a pescar”. Nit infructuosa. Res
de res. Al clarejar Jesús d’incògnit s’apareix a tocar del llac. Els diu:
“Nois, ¿no teniu res per a menjar? Tireu la xarxa a la dreta de la barca i
pescareu. Dit i fet: ¡A rebentar de peixos! Joan que hi veu més que els altres
li diu a Pere: ¡És el Senyor! ¡Correm-hi tots! En retornar a platja veieren un
foc a terra amb peix i pa coent-se. Porteu-ne dels pescats i farem la
repartidora...
Companys
(etimològicament: compartir el pa), retrobats, “repescats”. Era la tercera aparició segons Joan. D’altres, als
sinòptics, n’afegeixen de noves, aparicions. Recordem que a la primera trobada de
Pere amb Jesús aquest li diu. “Vine amb mi. Et faré pescador d’homes”. Ara és
ben bé el RE-començament de la missió que els traspassa. Ell ja ha fet la seva
feina, ara els tocarà a ells. La Resurrecció marca en dos la vida d’aquells
homes un tant rudes i més aviat difícils d’entendre la crida, la missió i
l’enviament de Jesús. Aquesta és la definitiva...
Potser
que penséssim també en nosaltres. Hem RE-viscut aquests dies la RE-surrecció de
Crist i ¿la nostra conjuntament amb la de Crist? Agafo novament l’exhortació
del papa Francesc i la refresco i li dono una connotació pasqual: “En l’Exhortació
“la Joia de l’Evangeli” ens diu : “Vull adreçar-me als fidels cristians per
invitar-los a una etapa evangelitzadora, marcada per aquesta Joia (pasqual), i
indicar camins per a la marxa de l’Església en el pròxims anys. (Va
firmada ja en el 2003, que se’ns va allunyant sense ni adonar-nos-en. Estem al
2016 ¡Ep!...). Segueix: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en
què es trobi, a RE-novar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o,
almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada
dia sense descans... Ningú no podrà treure’ns la dignitat que ens atorga aquest amor infinit i
indestructible. Ell ens permet d’aixecar al cap i tornar a començar, amb una
tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. NO
FUGIM DE LA RESURRECCIÓ DE JESÚS, no ens declarem mai morts, passi el que
passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens fa anar endavant!”.
Deixem-nos
RE-trobar per Crist, per Pere o pels Deixebles que conviuen amb nosaltres.
D’ells, veïns nostres, hem rebut per testimoni la llavor de la Resurrecció. Déu
és qui dona l’increment i fa Re-vifar l’experiència de la Resurrecció. Caminem
a tall de nous ressuscitats per do de Déu, agraïts i en confiança, que ens
portarà a un renovat creixement de la fe, l’esperança i l’amor teologals, que és dir molt, més del que
creiem, segur. Déu hi està més compromès que nosaltres
És
primavera pasqual. Les quatre estacions de Vivaldi. Mentre gaudim de la música
en pau pasqual que s’obri la crisàlide i volem com papallones noves, de flor en
flor: nèctar i pol·linització. Just. Nèctar: la joia; Pol·linització:
l’evangeli. “Voleu, voleu”.
Diumenge tercer de
Pasqua, 10 d’abril del 2016 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada