divendres, 8 d’abril de 2016

Homilia del diumenge 10/04/2016 del P. Josep Mª Balcells

PASQUA  ÉS  LA  PRIMAVERA   DE  L’ESPERIT

                                               La Pasqua de Resurrecció, la Pasqua Florida que en diuen, s’escau en aquest temps de “resurrecció” de la Natura; però tot plegat és curull de ressonàncies molt més i més profundes: Estem en temps del RE- que és un prefixe que re-fa tantes coses, tantes flors, tantes actituds, tantes trobades “noves” –no diguem en termes cristians- amb el Crist Re-novat. ¡Tant de bo poguéssim posar aquest RE- davant de coses i persones que nosaltres estimem i que passant grans del rosari primaveral ens agradaria que anessin creixent pas a pas, poc a poc, sense castells de foc que de sobte ens meravellen, però que immediatament després fan sentor de fum, només de fum... Pasqua és la primavera de l’Esperit. Santa paraula!

                                               Ja coneixem el Crist, però a cada Pasqua se’ns ofereix una nova oportunitat de RE-conèixer-lo de bell nou. Després de la mutació, de la metamorfosi gloriosa en què el Jesús, Mestre i Amic de sempre, se’ns manifesta resplendent i sense “espantar-nos” (“creien que veien un fantasma”, és una altra escena de Jesús ressuscitat (Lluc 24, 26-43); sinó, ben a l’inrevés, de meravellar-nos de poder-lo RE-trobar, essent Ell mateix, Aquell a qui en vida temporal hem seguit i a qui hem estimat, ara el RE-trobem transfigurat, nou, ¡excessiu!. I ens diu que no ens espantem, ben al contrari, que ens meravellem en Ell, i això perquè també vosaltres, aneu RE-generant-vos (Recordeu la conversa de Jesús amb Nicodem: “Hem de tornar a néixer de dalt” (Jn 3, 1-21); perquè RE-comencem aquesta vida nova que Ell ens encomana i ens RE-comana que la fem  créixer; que la visquem amb una FE més RE-flectint, més irradiant, més testimonial, que és la gran paraula dels Fets dels apòstols.

                                               Comencem amb la invitació tan senzilla de Jesús per les coses petites, quotidianes: “Veniu a esmorzar!”. Ens torna a invitar a taula improvisada. Ens hi RE-torna i ens hi RE-fa per la participació en la seva RE-surrecció. I no ho oblidem mai: en la de Jesús hi va explícita la nostra (segons Pau als colossencs). Ja ens advertia Isaïes quan ens deia que el passat, passat estava.  ¿No us adoneu que hi ha quelcom de RE-novació en vistes? Estem empeltats en el cep de Jesucrist (Jn 15). Som sarments en crisàlide, esperant de RE-néixer, de RE-trobar-nos nous amb ales de papallona per volar i volar... “Aneu i prediqueu”.

                                               “Amb quin goig us exalço, Senyor! Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les meves penes. Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. Al cel de l’Apocalipsi “miríades de miríades d’àngels” han transmutat el Glòria nadalenc: “Glòria a Déu a dalt del cel i Pau als homes que Déu estima”. Gaudiu de la nova versió, la pasqual: “l’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança”. Podríem passar, una per una, aquestes pedres precioses. Guardeu-vos de pensar que són aproximadament sinònims. ¡Ei, que tenen vida i significació pròpies! Per favor, intenteu de pensar-les pausadament, tal com vàrem aprendre de fer-ho amb les corresponents del “Glòria” nadalenc. N’hem fet esment moltes vegades: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies. I tot: per la vostra immensa glòria” Veieu el significat pasqual que té el seu rerefons... Repic de campanetes pasquals que els escolans esperen amb candeletes, repicadissa a gust en retrobar-nos amb el “Glòria” després del mutisme quaresmal. Per damunt de tot, doncs, el GOIG PASQUAL. Anem com sempre a la col·lecta, delitem-nos-hi: “Oh Déu,  que el vostre poble exulti sempre de veure’s espiritualment rejovenit, que els que ara s’alegren de sentir-se restituïts a la dignitat de fills esperin el dia de la resurrecció amb l’esperança del goig etern”.

                                               Entrem ara a l’evangeli (recordeu que és el capítol darrer, de Joan, el 21) No sé si el proclamarem tot sencer. Almenys la primera part de ben segur: “Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades”. En trobem set, de deixebles. Almenys cinc amb el seu nom: Pere que comanda una barca, Tomàs (ara ja som amics d’ell, després del seu “Senyor meu i Déu meu”!) (¿Ho sabíeu que va evangelitzar la part baixa de la Índia i encara hi ha ben desenvolupada avui dia la seva llavor evangelitzadora? Ens traiem el barret!). Segueixen Natanael, Jaume i Joan i dos deixebles més. Tots ¡en retirada!. Després de la desbandada tornen al seu treball d’abans, com si en la seva vida no haguessin conviscut amb el Mestre que els va lliurar a mans la seva missió, la missió del Regne. Fan de pescadors, ¡oh, i quan poc ha durat l’exultació de les aparicions. (Estem centrats, cal no oblidar-ho, en les tres que narra només Joan. Ho diu explícitament).

                                               Surten a pescar. Pere arrossega els altres: “Me’n vaig a pescar”. Nit infructuosa. Res de res. Al clarejar Jesús d’incògnit s’apareix a tocar del llac. Els diu: “Nois, ¿no teniu res per a menjar? Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu. Dit i fet: ¡A rebentar de peixos! Joan que hi veu més que els altres li diu a Pere: ¡És el Senyor! ¡Correm-hi tots! En retornar a platja veieren un foc a terra amb peix i pa coent-se. Porteu-ne dels pescats i farem la repartidora...

                                               Companys (etimològicament: compartir el pa), retrobats, “repescats”. Era la tercera aparició segons Joan. D’altres, als sinòptics, n’afegeixen de noves, aparicions. Recordem que a la primera trobada de Pere amb Jesús aquest li diu. “Vine amb mi. Et faré pescador d’homes”. Ara és ben bé el RE-començament de la missió que els traspassa. Ell ja ha fet la seva feina, ara els tocarà a ells. La Resurrecció marca en dos la vida d’aquells homes un tant rudes i més aviat difícils d’entendre la crida, la missió i l’enviament de Jesús. Aquesta és la definitiva...

                                               Potser que penséssim també en nosaltres. Hem RE-viscut aquests dies la RE-surrecció de Crist i ¿la nostra conjuntament amb la de Crist? Agafo novament l’exhortació del papa Francesc i la refresco i li dono una connotació pasqual: “En l’Exhortació “la Joia de l’Evangeli” ens diu : “Vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora, marcada per aquesta Joia (pasqual), i indicar camins per a la marxa de l’Església en el pròxims anys. (Va firmada ja en el 2003, que se’ns va allunyant sense ni adonar-nos-en. Estem al 2016 ¡Ep!...). Segueix: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a RE-novar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans... Ningú no podrà treure’ns la dignitat  que ens atorga aquest amor infinit i indestructible. Ell ens permet d’aixecar al cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. NO FUGIM DE LA RESURRECCIÓ DE JESÚS, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens fa anar endavant!”.

                                               Deixem-nos RE-trobar per Crist, per Pere o pels Deixebles que conviuen amb nosaltres. D’ells, veïns nostres, hem rebut per testimoni la llavor de la Resurrecció. Déu és qui dona l’increment i fa Re-vifar l’experiència de la Resurrecció. Caminem a tall de nous ressuscitats per do de Déu, agraïts i en confiança, que ens portarà a un renovat creixement de la fe, l’esperança i l’amor teologals, que és dir molt, més del que creiem, segur. Déu hi està més compromès que nosaltres

                                               És primavera pasqual. Les quatre estacions de Vivaldi. Mentre gaudim de la música en pau pasqual que s’obri la crisàlide i volem com papallones noves, de flor en flor: nèctar i pol·linització. Just. Nèctar: la joia; Pol·linització: l’evangeli. “Voleu, voleu”.

Diumenge tercer de Pasqua, 10 d’abril del 2016   Sabadell