dissabte, 31 de maig de 2014

Homilia del diumenge 01/06/2014 del P. Josep Mª Balcells

VEIG  ELS  CELS  OBERTS…

                                               ... I el Fill de l’Home dret a la destra de Déu.

                                               En els Fets dels Apòstols que anem llegint aquests dies del temps pasqual, hi ha un passatge corprenedor, ple d’una tendresa al temps que d’una fortalesa més que humana: això per part del diaca Esteve, que l’autor ens el presenta “ple de gràcia i de poder” i que “feia prodigis i grans miracles en el poble”. Van sortir de seguida un conjunt de jueus que volien disputar amb Esteve “però no podien resistir la saviesa i l’Esperit amb què parlava”. Els seus adversaris subornaren uns contradictors que deien que blasfemava contra Moisès i contra Déu. Altres afegien: “Aquest home no para de dir paraules contra el lloc sant i la Llei.  Ja empès al Sanedrí argüien que: “Li hem sentit dir que Jesús, aquest Natzarè, destruirà aquest lloc i canviarà els costums que ens va transmetre Moisès. Tots els qui seien al Sanedrí , el miraren aleshores fixament i veieren el seu rostre com el d’un àngel”.

                                               ¿Qui no hi veu un “doble” del què succeí amb el mateix Jesús? El gran sacerdot preguntà: “¿Són realment així aquestes coses que diuen?”  I ve a continuació un llarg discurs d’Esteve que resumeix la història d’Israel des d’Abraham fins a Moisès i exposa obertament les infidelitats del poble i acaba el seu discurs amb una formidable diatriba a tot el Sanedrí: “Indòmits de coll i incircumcisos de cor i d’orelles; vosaltres sempre feu oposició a l’Esperit Sant; així com els vostres pares, així també sou vosaltres! Van matar aquells que predeien l’adveniment del Just...”   Sentint això, es corsecaven de ràbia i cruixien de dents contra ell. Ell, però ple de l’Esperit Sant, mirant fixament el cel, veié la glòria de Déu i Jesús dret a la destra de Déu, i digué: “Veig obert el cel i el Fill de l’Home dret a la destra de Déu”. Ja sabeu com va acabar aquest episodi dels inicis del cristianisme: S’abraonaren contra ell i arrossegat fora de la ciutat l’apedregaven, mentre ell pregava i deia: “Senyor Jesús rebeu el meu esperit” I, agenollat, clamà amb veu forta: “Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat!” I, havent dit això, s’adormí”. L’afirmació contundent de la glorificació de Jesús, com a Fill de l’Home i com a Senyor, conferint-li el Pare tot poder ja és una declaració definitiva de la seva Ascensió, sense explicacions del com i tanmateix del triomf de l’Home-Déu, que en vida amagava tot el que podia la seva divinitat.

                                               ¿Em direu per què no agafo els dos passatges de Lluc, l’un com a conclusió del seu evangeli i l’altre al començament dels Fets dels Apòstols amb les seves variants que ens parlen de l’Ascensió? Ho trec del llibret de Lohfink que es titula L’Ascensió de Jesús i porta per segon títol: ¿invenció o experiència? Diu de bones a primeres: “La representació del món que ens donen les ciències naturals s’ha encarregat d’arraconar totes les imatges pre-fonamentals de l’ascensió al cel. Avui tothom sap que l’Ascensió va lligada a la Resurrecció; són dos “fets” concomitants. De la mateixa manera que ningú va veure com Ressuscitava Jesucrist, tampoc ningú va veure com fou “Enlairat” al cel. Són dos fets que es produeixen en la invisibilitat de Déu. El veure Esteve Jesucrist dret a la destra del Pare vol dir que es glorificat i que és fet Senyor de cel i terra i que des d’allí recapitula tot el creat i la novetat que suposa el Regne d’uns cels nous i una terra nova. La litúrgia ens indueix en la ingenuïtat de dos “raptes” representats a ulls humans. Al seu evangeli a la fi fi acaba així: “Després se’ls endugué  fins a prop de Betània i, tot alçant les mans , els beneí  i mentre els beneïa, se separà d’ells, i era endut al cel. Ells el van adorar prosternats i retornaren a Jerusalem amb gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu. En la narració dels Fets dels Apòstols a instàncies d’alguns dels apòstols li preguntaven quan seria que s’instauraria el Regne d’Israel, això en el segon relat. Mes Jesús els digué: “No és cosa vostra de conèixer els temps o moments oportuns que el Pare ha fixat amb la seva pròpia potestat, però amb la vinguda de l’Esperit Sant damunt vostre rebreu una força, que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tota la Judea i la Samaria i de cap a cap de la terra”.
Amb això Lluc volia desfer la idea que tenien els primers seguidors,tant els apòstols com els seus deixebles d’un retorn immediat de Jesús per judicar vius i morts i així establir el Regne del Pare, el seu propi i, a més a més, també el de l’Esperit Sant que rebrien a poc de la Resurrecció-Ascenció. Lluc posa l’entremig temporal i geogràfic d’una difusió del Regne feta als quatre punts de l’horitzó. Estem ara encara en temps de testimoniatge. I hi estem invitats tots perquè la força i el poder de l’Esperit Sant el tenim en nosaltres i ens motiva i empeny a proclamar que Jesús és -ell mateix- el Regne i que hem de viure segons vivia ell mateix: proclamem amb la nostra vida la de Jesús. Dels evangelis, com a recull de trets de la vida i accions de Jesús, passem a l’evangeli, en singular: estil de vida, seguiment proper del Mestre, entronitzat.

                                               ¿Com exemplifica Lluc l’Ascensió? Fent recurs al “rapte” que era ja ben conegut en l’Antic Testament. Casos típics: Enoc i sobretot Elies que fou endut cel amunt davant de l’atenta mirada del seu deixeble Eliseu, que s’hi jugava en veure’l marxar la transmissió del seu esperit, significat en el seu mantell que utilitzarà ell com a garantia d’haver rebut l’esperit i el poder del seu mestre. Caldria anar a rellegir aquest passatge deliciós (2R 2, 1ss). Us el recomano perquè ara ens trobarem amb la descripció de l’Ascensió plasmada a calc en aquesta pujada al cel, amb aquest rapte.  Torno als Fets dels Apòstols: Després d’enviar-los a “evangelitzar” segueix Lluc: “S’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc (recordeu la semblança amb els àngels que trobaren les dones en entrar al sepulcre buit) i que els digueren: Homes de Galilea, ¿Per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel”. Invitació explícita a “anar a convertir tots els pobles,  bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mateu) La versió de Marc diu així: “Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren pertot arreu, i al Senyor col·laborava la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien”.

                                               Sembla ser que fou Lluc qui escenificà l’Ascensió com un “rapte”, a l’estil dels que la tradició havia conservat sobretot per a Elies. “L’Església primitiva era molt conscient de la unitat interna de resurrecció, ascensió i vinguda de l’Esperit Sant”. Però també volia deixar ben clar que no era ara el temps de la parusia, sinó el temps del testimoniatge, de l’evangelització, de la fe viscuda en el present i d’una esperança sostinguda que es farà possessió i  plenitud quan Déu voldrà. La mateixa vinguda de l’Esperit Sant és la complementació de presència i d’efectivitat perquè sapiguem fer nostres els desitjos de Pau a la seva carta als efesis que hauríem de llegir com dirigida personalment a cadascú. Demana Pau”els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants”. “Tot ho ha posat sota els seus peus i a Ell l’ha fet cap de tot”.

                                               ¡Quin preciós engranatge entre tots els fets pasquals: Resurrecció, Ascensió i Vinguda de l’Esperit! Tot això és Pasqua. Acabem amb la col·lecta d’avui: “Deu totpoderós, concediu-nos el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació i a la glòria on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança d’arribar-hi”.  “Vaig a buscar-vos estada” “Ai de mi si no evangelitzés!” “Ajudeu la meva pobre fe”.


                        Ascensió del Senyor, 1 de juny de 2014.  Sabadell