MARIA, PELEGRINA AMB NOSALTRES...
Parlar de la Mare de Déu és sempre tot un goig i, a més, entranyable, quan amb cor senzill de fills ens dirigim directament a ella. No hi ha Advent sense Maria. No hi ha pelegrinatge que Maria no en sigui ensems companya de camí i meta. En aquest diumenge tan proper al Nadal ens “emparem sota el sostre o el mantell” de la Mare i li fem les anticipacions d’un Nadal maternal, profundament sentit, familiar. La festa d’avui és com si li féssim els “compliments, les felicitacions i els auguris nadalencs”. ¡Què més propi que enviar-li a Ella i al seu Fill la millor felicitació que tinguem disponible! Aquesta, justifica totes les altres. Sense aquesta, ¿Què són les altres?
Avui ens la presenta Lluc com a model acabat de pelegrinatge el pas ferm –canta i camina- “se n’anà decididament a la Muntanya”, diu el text sagrat, per fer els primers compliments de maternitat a la seva parenta. Totes dues han estat introduïdes per gràcia en el misteri del “perquè per a Déu no hi ha res impossible”. I la salutació de tornada d’Elisabet es condensa en aquest festiu i exultant: ”¡Feliç tu que has cregut!”. Estem en el més endinsat àmbit de la fe. Només es pelegrina des de la fe. Pelegrinar no és simplement viatjar, és visitar, que és molt i molt diferent...
Totes les missives (documents, cartes, exhortacions,...) que ens venen dels papes i adlàteres, totes fan sempre “el pinyol musical”, siguin del tema que siguin, al final dels seus escrits, amb una al·lusió plaent i plena de lloances a la Mare de Déu. N’adjuntaré dels Documents que fan referència a l’Any Sant (i així ens les farem del “nostre any jubilar: 2010). Aquest, com anem puntejant darrerament, està al caure (Per aquest Nadal l’inaugurarem, ¿recordeu?)
Així s’expressava Joan Pau II en oficialitzar el Jubileu de l’any 2000. La seva veu la fem nostra: “La joia jubilar no seria completa, si la mirada no es dirigís a aquella que, en l’obediència plena al Pare, engendrà per a nosaltres en la carn el Fill de Déu. A Betlem a Maria “se li van complir els dies per a infantar” i plena de l’Esperit Sant donà a llum el Primogènit de la Nova Creació. Cridada a esdevenir Mare de Déu, Maria visqué plenament la seva maternitat des del dia de la seva concepció virginal i la culminà al Calvari al peu de la Creu. Allí, per un do admirable de Crist, esdevingué també Mare de l’Església, bo i indicant a tothom el camí que duu al Fill”.
“Dona del silenci i de l’escolta, dòcil a les mans del Pare, la Verge Maria és invocada per totes les generacions com a ”benaurada”, perquè va saber reconèixer les meravelles que l’Esperit Sant obrà en ella. Mai no es cansaran els pobles d’invocar la Mare de la misericòrdia, sota la protecció de la qual trobaran sempre refugi. Que ella, que amb el seu fill Jesús i el seu espòs Josep pelegrinà vers el temple sant de Déu, protegeixi el camí de tots els pelegrins aquest any jubilar. Que intercedeixi amb especial intensitat a favor del poble cristià (que pelegrina en aquesta parròquia) durant els propers mesos, per tal que obtingui abundosament gràcia i misericòrdia, tot exultant pels dos mil deu anys transcorreguts des del naixement del Salvador”.
“Que l’Església (parroquial) lloï el Pare en l’Esperit Sant pel do de la salvació en Crist el Senyor, ara i sempre”.
I ja que ens honorem amb les paraules de Joan Pau II, recordem les que va escriure, tot i resseguint els anys preparatoris -¿recordeu ara fa quinze anys..?)- dedicats successivament a les tres persones de la Trinitat Santa: I comencem com va indicar ell mateix per l’any de JESUCRIST: “ Maria santíssima, que estarà present de manera, per dir-ho així “obliqua” al llarg de tota aquesta preparació, serà contemplada en el misteri de la seva Maternitat divina. ¡En el seu si el Verb es va fer carn! L’afirmació de la centralitat del Crist no pot ser, per tant, separada del reconeixement del paper acomplert per la seva Santíssima Mare. El seu culte, encara que valuós, de cap manera no ha de treure res a la dignitat i a l’eficàcia del Crist, únic mitjancer”. Maria, dedicada constantment al seu diví Fill, és proposada a tots els cristians com a model de fe viscuda. “L’Església, meditant piadosament sobre ella i contemplant-la a la llum del Verb fet home, penetra amb veneració més endins del misteri de l’Encarnació i es va configurant més i més al seu Espòs”.
En relació a la preparació respecte a l’any de l‘ESPERIT SANT, el papa deia: ”Maria, que va concebre el Verb encarnat per obra de l’Esperit Sant i que es va deixà portar després en tota la seva vida per la seva acció interior, serà contemplada i imitada al llarg d’aquest any sobretot com la dona dòcil a la veu de l’Esperit, dona del silenci, de l’escolta i de l’esperança, que va saber acollir com Abraham la voluntat de Déu “esperant contra tota esperança”. Va portar a la seva plena expressió l’anhel dels pobres del Senyor i resplendeix com a model per als qui confien de tot cor en les promeses de Déu”.
I com a colofó d’aquesta preparació tan minuciosa, en l’any del PARE, el darrer dels tres, diu: “En aquest ampli programa, Maria Santíssima, filla predilecta del Pare, es presenta davant de la mirada dels creients com a exemple perfecte d’amor, tant a Déu com al proïsme. Com afirma ella mateixa en el càntic del Magníficat, “el Totpoderós, el nom del qual és sant, ha obrat en ella meravelles”. El Pare elegí Maria per a una missió única en la història de la salvació: ser Mare del Salvador esperat. La Verge va respondre a la crida de Déu amb una disponibilitat plena: “Heus ací l’esclava del Senyor”. La seva maternitat iniciada a Natzaret i viscuda en plenitud a Jerusalem vora la Creu, serà percebuda com una afectuosa i insistent invitació, destinada a tots els fills de Déu a tornar a la casa del Pare escoltant la seva veu materna: “Feu allò que us digui”.
Rubrica, ja, en acabar aquest document: “Confio aquesta tasca (de tota la Parròquia en Jubileu) a la materna intercessió de Maria, Mare del Redemptor. Ella, Mare del bell amor, serà per als cristians que s’encaminen vers el Jubileu del 2010 l’Estel que guiï amb seguretat a l’encontre del Senyor. Que l’humil noia de Natzaret, que fa dos mil deu anys va oferir al món el Verb encarnat, orienti avui la humanitat vers aquell que és “la llum veritable, que il·lumina tot home” (En espera del tercer mil·lenni 1994)
Encara vull arrodonir la cosa, si m’ho permeteu, citant un llarg escrit de Joan Pau II sobre La Benaurada Verge Maria en la vida de l’Església PELEGRINA (de l’any marià del 1987), diu: “Si volem meditar sobre les paraules de l’àngel: “Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”, i especialment sobre l’expressió” plena de gràcia”, en podem trobar una verificació significativa precisament en el passatge de la Carta als Efesis (1, 3-14) -que nosaltres hem pres com a pregària bàsica del nostre any sant-. Si després de l’anunci del missatger celestial, la Verge de Natzaret és anomenada també “beneïda entre les dones”, això s’explica per aquella benedicció de la qual “Déu Pare” ens ha omplert “a dalt del cel en el Crist”. És una “benedicció espiritual”, que es refereix a tothom, i comporta la plenitud i la universalitat (“tota benedicció”), que brolla de l’amor que, en l’Esperit Sant, uneix al Pare el Fill consubstancial. Al mateix temps, és una benedicció vessada per obra de Jesucrist en la història de l’home des del començament fins al final. Amb tot, aquesta benedicció es refereix a Maria d’una manera especial i excepcional; en efecte, fou saludada per Elisabet com a beneïda entre les dones”.
Tal com afirma el Concili: ”Maria, havent entrat íntimament en la història de salvació..., mentre és predicada i honorada, atreu els creients vers el seu Fill i el seu sacrifici, i vers l’amor del Pare”. Per tant en certa manera la fe de Maria, sobre la base del testimoniatge apostòlic de l’Església, sense parar esdevé la fe del poble de Déu en marxa: de les persones i de les comunitats, dels ambients i de les assemblees i, finalment dels diferents grups que hi ha a l’Església. És una fe que es transmet al mateix temps, mitjançant el coneixement i el cor. S’adquireix o es torna a adquirir mitjançant la pregària. Per tant, “també en la seva activitat apostòlica amb raó l’Església mira vers aquella que engendrà el Crist, concebut per l’Esperit Sant i nascut de la Verge, precisament per tal que l’Església neixi i creixi també en el cor dels fidels”. (Vaticà II)
Darrerament, sovint, ens n’anem d’osques i de límits. Em sap greu, però com que aquests diumenges d’Advent són els fonaments del nostre any sant parroquial, em permeto allargar-me una mica. Acabo amb un cop ¿d’arrabatament poètic?: ¿Per què no assagem de fer les nostres pròpies, personals LLETANIES? Seria un excel·lent exercici de cantar “amoretes” a la nostra Mare. Ella, embadalida; nosaltres juganers plens de gustet al cor. Començo jo i ja continuareu vosaltres.
Mare de l’amor més gran. pregueu per nosaltres
Mare, plena de gràcia i beneïda entre les dones.
Mare de l’Emmanuel (Déu és amb tu).
Dona del silenci , de l’escolta i de l’esperança.
Mare de la misericòrdia.
Maria, passamà de les nostres febleses, anant escales de la vida amunt.
Maria, ulls tan misericordiosos girats envers nosaltres.
Maria, alba creixent d’estrelles coronada.
Maria, dels catalans sempre sereu princesa.
Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de l’Esperit Sant.
Maria, la primera deixeble, la primera cristiana.
Maria, la dona oberta i oferta a la Paraula.
Beneïda: dona entre les dones, mare entre les mares.
Noia del Poble, Maria.
Maria, Estrella de l’esperança.
Maria del SÍ, disponibilitat plena i total: “Heus ací l’esclava del Senyor”.
Maria, primavera,/la flor primera/ que el món espera.
Maria, Rosa d’abril, Morena de la Serra...
Oh, Maria, mare mia, salvadora del mortal...
Mira l’estrella, invoca Maria...
Maria, amb vostre nom comença nostra història...
Mística Font de l’aigua de la Vida.
Maria, ara i a l’hora de la nostra mort...
Benaurada tu, que has cregut, Maria.
Maria, pelegrina amb nosaltres
Diumenge IV d’Advent, dia 20 de desembre del 2009. Pòrtic del nostre Any Sant. Barcelona
Parlar de la Mare de Déu és sempre tot un goig i, a més, entranyable, quan amb cor senzill de fills ens dirigim directament a ella. No hi ha Advent sense Maria. No hi ha pelegrinatge que Maria no en sigui ensems companya de camí i meta. En aquest diumenge tan proper al Nadal ens “emparem sota el sostre o el mantell” de la Mare i li fem les anticipacions d’un Nadal maternal, profundament sentit, familiar. La festa d’avui és com si li féssim els “compliments, les felicitacions i els auguris nadalencs”. ¡Què més propi que enviar-li a Ella i al seu Fill la millor felicitació que tinguem disponible! Aquesta, justifica totes les altres. Sense aquesta, ¿Què són les altres?
Avui ens la presenta Lluc com a model acabat de pelegrinatge el pas ferm –canta i camina- “se n’anà decididament a la Muntanya”, diu el text sagrat, per fer els primers compliments de maternitat a la seva parenta. Totes dues han estat introduïdes per gràcia en el misteri del “perquè per a Déu no hi ha res impossible”. I la salutació de tornada d’Elisabet es condensa en aquest festiu i exultant: ”¡Feliç tu que has cregut!”. Estem en el més endinsat àmbit de la fe. Només es pelegrina des de la fe. Pelegrinar no és simplement viatjar, és visitar, que és molt i molt diferent...
Totes les missives (documents, cartes, exhortacions,...) que ens venen dels papes i adlàteres, totes fan sempre “el pinyol musical”, siguin del tema que siguin, al final dels seus escrits, amb una al·lusió plaent i plena de lloances a la Mare de Déu. N’adjuntaré dels Documents que fan referència a l’Any Sant (i així ens les farem del “nostre any jubilar: 2010). Aquest, com anem puntejant darrerament, està al caure (Per aquest Nadal l’inaugurarem, ¿recordeu?)
Així s’expressava Joan Pau II en oficialitzar el Jubileu de l’any 2000. La seva veu la fem nostra: “La joia jubilar no seria completa, si la mirada no es dirigís a aquella que, en l’obediència plena al Pare, engendrà per a nosaltres en la carn el Fill de Déu. A Betlem a Maria “se li van complir els dies per a infantar” i plena de l’Esperit Sant donà a llum el Primogènit de la Nova Creació. Cridada a esdevenir Mare de Déu, Maria visqué plenament la seva maternitat des del dia de la seva concepció virginal i la culminà al Calvari al peu de la Creu. Allí, per un do admirable de Crist, esdevingué també Mare de l’Església, bo i indicant a tothom el camí que duu al Fill”.
“Dona del silenci i de l’escolta, dòcil a les mans del Pare, la Verge Maria és invocada per totes les generacions com a ”benaurada”, perquè va saber reconèixer les meravelles que l’Esperit Sant obrà en ella. Mai no es cansaran els pobles d’invocar la Mare de la misericòrdia, sota la protecció de la qual trobaran sempre refugi. Que ella, que amb el seu fill Jesús i el seu espòs Josep pelegrinà vers el temple sant de Déu, protegeixi el camí de tots els pelegrins aquest any jubilar. Que intercedeixi amb especial intensitat a favor del poble cristià (que pelegrina en aquesta parròquia) durant els propers mesos, per tal que obtingui abundosament gràcia i misericòrdia, tot exultant pels dos mil deu anys transcorreguts des del naixement del Salvador”.
“Que l’Església (parroquial) lloï el Pare en l’Esperit Sant pel do de la salvació en Crist el Senyor, ara i sempre”.
I ja que ens honorem amb les paraules de Joan Pau II, recordem les que va escriure, tot i resseguint els anys preparatoris -¿recordeu ara fa quinze anys..?)- dedicats successivament a les tres persones de la Trinitat Santa: I comencem com va indicar ell mateix per l’any de JESUCRIST: “ Maria santíssima, que estarà present de manera, per dir-ho així “obliqua” al llarg de tota aquesta preparació, serà contemplada en el misteri de la seva Maternitat divina. ¡En el seu si el Verb es va fer carn! L’afirmació de la centralitat del Crist no pot ser, per tant, separada del reconeixement del paper acomplert per la seva Santíssima Mare. El seu culte, encara que valuós, de cap manera no ha de treure res a la dignitat i a l’eficàcia del Crist, únic mitjancer”. Maria, dedicada constantment al seu diví Fill, és proposada a tots els cristians com a model de fe viscuda. “L’Església, meditant piadosament sobre ella i contemplant-la a la llum del Verb fet home, penetra amb veneració més endins del misteri de l’Encarnació i es va configurant més i més al seu Espòs”.
En relació a la preparació respecte a l’any de l‘ESPERIT SANT, el papa deia: ”Maria, que va concebre el Verb encarnat per obra de l’Esperit Sant i que es va deixà portar després en tota la seva vida per la seva acció interior, serà contemplada i imitada al llarg d’aquest any sobretot com la dona dòcil a la veu de l’Esperit, dona del silenci, de l’escolta i de l’esperança, que va saber acollir com Abraham la voluntat de Déu “esperant contra tota esperança”. Va portar a la seva plena expressió l’anhel dels pobres del Senyor i resplendeix com a model per als qui confien de tot cor en les promeses de Déu”.
I com a colofó d’aquesta preparació tan minuciosa, en l’any del PARE, el darrer dels tres, diu: “En aquest ampli programa, Maria Santíssima, filla predilecta del Pare, es presenta davant de la mirada dels creients com a exemple perfecte d’amor, tant a Déu com al proïsme. Com afirma ella mateixa en el càntic del Magníficat, “el Totpoderós, el nom del qual és sant, ha obrat en ella meravelles”. El Pare elegí Maria per a una missió única en la història de la salvació: ser Mare del Salvador esperat. La Verge va respondre a la crida de Déu amb una disponibilitat plena: “Heus ací l’esclava del Senyor”. La seva maternitat iniciada a Natzaret i viscuda en plenitud a Jerusalem vora la Creu, serà percebuda com una afectuosa i insistent invitació, destinada a tots els fills de Déu a tornar a la casa del Pare escoltant la seva veu materna: “Feu allò que us digui”.
Rubrica, ja, en acabar aquest document: “Confio aquesta tasca (de tota la Parròquia en Jubileu) a la materna intercessió de Maria, Mare del Redemptor. Ella, Mare del bell amor, serà per als cristians que s’encaminen vers el Jubileu del 2010 l’Estel que guiï amb seguretat a l’encontre del Senyor. Que l’humil noia de Natzaret, que fa dos mil deu anys va oferir al món el Verb encarnat, orienti avui la humanitat vers aquell que és “la llum veritable, que il·lumina tot home” (En espera del tercer mil·lenni 1994)
Encara vull arrodonir la cosa, si m’ho permeteu, citant un llarg escrit de Joan Pau II sobre La Benaurada Verge Maria en la vida de l’Església PELEGRINA (de l’any marià del 1987), diu: “Si volem meditar sobre les paraules de l’àngel: “Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”, i especialment sobre l’expressió” plena de gràcia”, en podem trobar una verificació significativa precisament en el passatge de la Carta als Efesis (1, 3-14) -que nosaltres hem pres com a pregària bàsica del nostre any sant-. Si després de l’anunci del missatger celestial, la Verge de Natzaret és anomenada també “beneïda entre les dones”, això s’explica per aquella benedicció de la qual “Déu Pare” ens ha omplert “a dalt del cel en el Crist”. És una “benedicció espiritual”, que es refereix a tothom, i comporta la plenitud i la universalitat (“tota benedicció”), que brolla de l’amor que, en l’Esperit Sant, uneix al Pare el Fill consubstancial. Al mateix temps, és una benedicció vessada per obra de Jesucrist en la història de l’home des del començament fins al final. Amb tot, aquesta benedicció es refereix a Maria d’una manera especial i excepcional; en efecte, fou saludada per Elisabet com a beneïda entre les dones”.
Tal com afirma el Concili: ”Maria, havent entrat íntimament en la història de salvació..., mentre és predicada i honorada, atreu els creients vers el seu Fill i el seu sacrifici, i vers l’amor del Pare”. Per tant en certa manera la fe de Maria, sobre la base del testimoniatge apostòlic de l’Església, sense parar esdevé la fe del poble de Déu en marxa: de les persones i de les comunitats, dels ambients i de les assemblees i, finalment dels diferents grups que hi ha a l’Església. És una fe que es transmet al mateix temps, mitjançant el coneixement i el cor. S’adquireix o es torna a adquirir mitjançant la pregària. Per tant, “també en la seva activitat apostòlica amb raó l’Església mira vers aquella que engendrà el Crist, concebut per l’Esperit Sant i nascut de la Verge, precisament per tal que l’Església neixi i creixi també en el cor dels fidels”. (Vaticà II)
Darrerament, sovint, ens n’anem d’osques i de límits. Em sap greu, però com que aquests diumenges d’Advent són els fonaments del nostre any sant parroquial, em permeto allargar-me una mica. Acabo amb un cop ¿d’arrabatament poètic?: ¿Per què no assagem de fer les nostres pròpies, personals LLETANIES? Seria un excel·lent exercici de cantar “amoretes” a la nostra Mare. Ella, embadalida; nosaltres juganers plens de gustet al cor. Començo jo i ja continuareu vosaltres.
Mare de l’amor més gran. pregueu per nosaltres
Mare, plena de gràcia i beneïda entre les dones.
Mare de l’Emmanuel (Déu és amb tu).
Dona del silenci , de l’escolta i de l’esperança.
Mare de la misericòrdia.
Maria, passamà de les nostres febleses, anant escales de la vida amunt.
Maria, ulls tan misericordiosos girats envers nosaltres.
Maria, alba creixent d’estrelles coronada.
Maria, dels catalans sempre sereu princesa.
Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de l’Esperit Sant.
Maria, la primera deixeble, la primera cristiana.
Maria, la dona oberta i oferta a la Paraula.
Beneïda: dona entre les dones, mare entre les mares.
Noia del Poble, Maria.
Maria, Estrella de l’esperança.
Maria del SÍ, disponibilitat plena i total: “Heus ací l’esclava del Senyor”.
Maria, primavera,/la flor primera/ que el món espera.
Maria, Rosa d’abril, Morena de la Serra...
Oh, Maria, mare mia, salvadora del mortal...
Mira l’estrella, invoca Maria...
Maria, amb vostre nom comença nostra història...
Mística Font de l’aigua de la Vida.
Maria, ara i a l’hora de la nostra mort...
Benaurada tu, que has cregut, Maria.
Maria, pelegrina amb nosaltres
Diumenge IV d’Advent, dia 20 de desembre del 2009. Pòrtic del nostre Any Sant. Barcelona
1 comentari:
Després d'aquestes lletanies en que la Mare deu fer un somrís complagut, em permeto afegir una acció de gràcies, perqué en aquest moment es el que em surt del cor.
Gràcies Maria pel teu SI
Gràcies Maria, que silent i humil acceptes ser mare de tot un Déu.
Gràcies Maria perqué també vas aceptar ser mare meva.
Gràcies Maria, per tu el mon va tenir un Redemptor.
Gràcies Maria per ser la nostra mitjancera davant Déu.
Gràcie Maria, mare de l'Amor
Publica un comentari a l'entrada