Homilia del diumenge 15/06/2025

                              JO  SOC  EL  QUI  SOC 

Vaig llegir una  frase que em va plaure com a definitiva per tal de mantenir-me sempre en el Misteri de Déu. “Déu no existeix, Déu és”. Déu és tot l’Altre, tot el de més existeix. Algú li ha donat l’existència i, clarament, del “no res”. Tot i tots existim i permanentment Déu sosté per la seva bondat única (“Només Déu és bo”, digué Jesús): la Creació, el cosmos i la humanitat sencera. Estem en fase de Creació contínua, sostinguts per la bondat única de Déu; que n’és essencialment i per això crea, en diem Providència, en diem  Amor consubstancial, en diem el tot de tot i de tots. 

Avui com a corol·lari del temps pasqual se’ns invita a una visió oberta de l’Encarnació que no acabarà mai, perquè en el Crist tot queda ancorat per sempre definitivament. Tot apunta “Vers uns cels nous i una terra nova”. A Ell la Glòria per sempre! 

En l’oració col·lecta del dia de la Sma. Trinitat ens adrecem precisament a Ella, la Trinitat adorable, diem: “Déu Pare, Vós ens heu enviat al món el Verb de veritat i l’Esperit santificador per revelar als homes el vostre adorable misteri; feu que professem la FE veritable, tot reconeixent la GLÒRIA de la Trinitat eterna i adorant la seva Unitat de poder i majestat”. 

Ha estat un goig permanent el poder haver seguit durant bona part del cicle pasqual les invitacions de l’evangeli de Joan que ens han permès de mantenir-nos ancorats en les divines “operacions” de les Tres Persones de la Sma. Trinitat. Això ha fet que l’Esperit planés, vessés en els nostres cors “com la rosada” es diu en l’epíclesis de l’Eucaristia a l’ofertori. 

Sabem que és per sintonia amb la gràcia abundosa que estem  oberts a una “contemplació” que anirà creixent. Ara sobretot en mans de l’altre Defensor, l’Esperit Sant que per portant-nos “al cor de la sinodalitat” ens cridarà insistentment a la conversió. Ell té com a ànima de l’Església que és la missió de testimoniar al món “l’Esdeveniment” decisiu de la història: la Resurrecció de Jesús. El Ressuscitat porta la Pau al món i ens fa el do del seu Esperit. El Crist vivent és la font de la veritable llibertat, el fonament de l’esperança que no defrauda, la revelació del veritable rostre de Déu i del destí últim de l’home” (n. 14 doc final sínode). “La identitat del Poble de Déu brolla del baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Baptisme en què Crist ens revesteix i ens fa renéixer per l’Esperit com a fills de Déu. Tota la vida cristiana té la seva font i el seu horitzó en el misteri de la Trinitat, que suscita en nosaltres el dinamisme de la fe, de l’esperança i de la caritat (n. 15) 

“El camí sinodal de l’Església ens ha portat a redescobrir que la varietat de les vocacions, dels carismes i dels ministeris té una arrel: “Tots hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. El baptisme és el fonament de la vida cristiana perquè introdueix tothom en el do més gran: ser fills de Déu, és a dir, partícips de la relació de Jesús amb el Pare en l’Esperit. No hi ha res més alt que aquesta dignitat, donada per igual a cada persona, que ens fa revestir de Crist i ser empeltats en Ell com a sarments en el cep. En el nom de cristià, que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la  gràcia que és la base de la nostra vida i que ens fa “caminar junts” com a germans i germanes”. (n. 21) 

“El procés sinodal ha posat en evidència que l’ Esperit  Sant suscita constantment en el poble de Déu una gran varietat de carismes i ministeris. “També en l’edificació del Cos de Crist vigeix la  diversitat de membres i funcions. Un sol és l’Esperit que distribueix els seus diversos dons per al bé de l’Església, d’acord amb les seves pròpies riqueses i segons les necessitats de ministeris. Igualment, ha sorgit l’aspiració d’ampliar les possibilitats de participació i d’exercici de la coresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, homes i dones. (n. 36) 

Fiem-nos de i en l’Esperit que ens ha de portar a noves coneixences de la realitat im/mensa que és Déu amb els seus dons: “saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, coneixement, pietat i temor de Déu”. 

Només puc recomanar-vos que en el nostre viure l’espiritualitat  sinodal ( 43- 46) que ho fem concentrats en l’evangeli de Joan i que el podeu trobar a partir de les obres del Pare Oriol Tuñí que n’és el millot introductor en els autors de casa nostra.

P. Josep Mª Balcells 

Diumenge de la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, 15 de juny del 2025, també Any Sant.  Sabadell