REP EL SIGNE DEL DO DE L’ESPERIT SANT
Estem
concloem el cicle pasqual que aquest any ens ve farcit de novetats, a més de
les pròpies d’aquest dia de Pentecosta, tenim obertes les disposicions del
Sínode al qual el papa Francesc ens hi va invitar una i altra vegada, després
d’instituir l’any Sant sota el guiatge de saber-nos pelegrins d’esperança, ens
va deixar precisament dintre d’aquestes setmanes plenes d’eclesialitat. Tenim
un nou papa que ha reafirmat en les tasques no concloses d’una sinodalitat que
ha estat una reivindicació de la nostra vocació de deixebles missioners i
misericordiosos. Temps oberts a una comunicació que l’hem pogut viure en una
manifestació de presència comunicativa social en el traspàs del pontificat dels
dos papes últims. Pentecosta aquesta vegada l’hem de viure-conviure com una
nova vinguda de l’Esperit Sant que ens ha permès parlar de l’Esperit Sant com
una nova creació eclesial. El passatge evangèlic d’avui és de Joan i subratlla
la part V del document del Sínode que porta per títol “Jo també us envio” que
ve especificat amb aquesta rúbrica: “Formar un poble de deixebles missioners”:
“Jesús els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat també Jo us envio a vosaltres. Llavors va
alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu l’Esperit Sant”.
Les
circumstàncies ens han jugat a favor nostre i les llengües de foc són una
paràbola de les multituds de persones aplegades a la Plaça de Sant Pere que van
sentir parlar de les excel·lències de la paraula de Déu que l’Esperit va
difondre urbi et orbe. Donem pas, doncs, a la presència i a l’acció de
l’Esperit Sant que ara, al Cenacle, amb l’alè de l’Esperit comença la nova Creació: neix un poble de
deixebles missioners. L’Esperit Sant tot
i omplir-ho tot, amb aquesta omnipresència de la qual en parlava Teilhard ens
té acostumats a una paradoxa permanent: ho omple tot i al mateix temps ho fa
sense notar-se. Hi és, ho sabem per fe, però no es fa notòria; una mica com la
respiració que bombeja sang i oxigen sense para-hi esment. És, no obstant tot,
el motor de la circulació interna biològicament i també espiritualment. Llegim, i avui és un dia molt apropiat: Dins
de l’itinerari de la iniciació cristiana, el Sagrament de la Confirmació
enriqueix la vida dels creients amb una efusió particular de l’Esperit en vista
al testimoni. L’Esperit del que Jesús era ple, que l’ha consagrat amb la unció
i l’ha enviat a proclamar l’Evangeli que és el mateix que s’aboca sobre els
creients com a segell de la pertinença a Déu i com a unció que
santifica. Per això la Confirmació, que fa actual la gràcia de la
Pentecosta en la vida del batejat i de la comunitat, és un do de gran valor per
a renovar el prodigi d’una Església
moguda pel foc de la missió, que tingui el coratge de sortir pels camins del
món i la capacitat de fer-se comprendre per tots els pobles i per totes les
cultures. Tots els creients estan cridats a contribuir a aquest impuls,
acollint els carismes que l’Esperit distribueix abundantment a cadascú i
comprometent-se a posar-los al servei del Regne amb humilitat i esperit
d’iniciativa creatiu”. Avui és un bon
dia per prendre consciència de que hem estat ungits pel segell del do de
l’Esperit. En el nom de cristià que
vol dir “ungit” que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la gràcia que és
a la base de la nostra vida i que ens fa “caminar junts” com a germans i
germanes. L’aprofundiment del lligam
entre litúrgia i sinodalitat ajudarà totes les comunitats cristianes, en la pluralitat
de les seves cultures i tradicions, a assumir estils de celebracions
litúrgiques que manifestin el rostre d’una Església sinodal. Amb aquesta
finalitat, demanem la institució d’un grup d’estudi específic, al qual confiar
una reflexió sobre com fer les celebracions litúrgiques més expressives de la
sinodalitat; també es podrà ocupar de la predicació dins de les celebracions
litúrgiques i del desenvolupament d’una catequesi sobre la sinodalitat en clau mistagògica”(que ens parla sobre els
misteris a què tenim accés).
“El procés sinodal ha posat en evidència que l’Esperit Sant suscita constantment en el poble de Déu una gran varietat de carismes i ministeris. També en l’edificació del Cos de Crist vigeix la diversitat de membres i de funcions. Un sol és l’Esperit que distribueix els seus diversos dons per al bé de l’Església, d’acord amb les seves pròpies riqueses i segons les necessitats dels ministeris”.
“La sinodalitat és, en primer lloc, una disposició espiritual que impregna la vida quotidiana dels batejats i tots els aspectes de la missió de l’Església. L’espiritualitat sinodal sorgeix de l’acció de l’Esperit Sant i requereix l’escolta de la Paraula de Déu, la contemplació, el silenci i la conversió del cor. Com ha afirmat el papa Francesc en l’obertura d’aquesta segona sessió, “l’Esperit Sant és guia segur, i la nostra primera tasca és aprendre a distingir la seva veu, perquè Ell parla en tots i en totes les coses”. Una espiritualitat sinodal també exigeix ascesi, humilitat, paciència i disponibilitat a perdonar i ser perdonats. Acull amb agraïment i humilitat la varietat de dons i tasques distribuïdes per l’Esperit Sant per al Servei de l’únic Senyor. Ho fa sense ambició i enveja, ni desig de dominació o de control, cultivant els mateixos sentiments que Jesucrist, que “es va fer no res, fins a prendre la condició d’esclau” (Fl 2, 7). En reconeixem el fruit quan la vida quotidiana de l’Església està marcada per la unitat i l’harmonia en la pluriformitat . Ningú no pot seguir sol per un camí d’espiritualitat autèntica. Necessitem el suport, inclosa la formació i l’acompanyament espiritual com a individus i com a comunitat”.
“La renovació de la comunitat només és possible reconeixent la primacia de la gràcia. Si manca la profunditat espiritualitat personal i comunitària, la sinodalitat es redueix a un expedient organitzatiu. Estem cridats a traduir en processos comunitaris els fruits de l’experiència espiritual personal, sinó a fer experiència de com practicar el manament nou de l’amor mutu és lloc i forma d’encontre amb Déu. En aquest sentit, la perspectiva sinodal mentre poua en el ric patrimoni espiritual de la tradició, contribueix a renovar-ne les formes: una pregària oberta a la participació, un discerniment viscut conjuntament, una energia missionera que neix del compartir i s’irradia com a servei”,
“Practicat amb humilitat, l’estil sinodal pot fer de l’Església una veu profètica en el món d’avui. Vivim en una època signada per desigualtats cada vegada més marcades, per un desencís creixent amb els models tradicionals de govern, per la desil·lusió amb el funcionament de la democràcia per les tendències autocràtiques i dictatorials creixents, pel predomini del model de mercat sense tenir en compte la vulnerabilitat de les persones i de la creació, i per la temptació de resoldre els conflictes amb la força, més que no pas amb el diàleg. Pràctiques autèntiques de sinodalitat permeten als cristians d’elaborar una cultura capaç de profecia crítica envers el pensament dominant i oferir així una contribució particular a la recerca de respostes a molts dels reptes que han d’afrontar les societats contemporànies i a la construcció del bé comú”.
“La
manera sinodal d’estar en relació desafia un comunitarisme social
exagerat que asfixia les persones i no les permet que siguin subjectes del seu
propi desenvolupament. La disponibilitat a l’escolta de tothom, especialment
els pobres, contrasta amb claredat amb un món en què la concentració de
poder deixa fora els pobres, els marginats,
les minories i la terra, la nostra casa comuna. Tant la sinodalitat com
l’ecologia integral assumeixen la perspectiva de les relacions i insisteixen en
la necessitat de tenir cura dels lligams: per això es corresponen i
s’integren en la manera de viure la missió de l’Església en el món contemporani”.
Aprofitant la repercussió de l’elecció del nou papa Lleó, caldria dir una
paraula sobre l’impacte de l’entorn digital. “La cultura digital constitueix
una dimensió crucial del testimoniatge de l’Església en la cultura
contemporània, així com un camp missioner emergent. Per això és necessària
tenir cura per tal que el missatge cristià hi sigui present a la xarxa de
manera fiable. És important que les institucions educatives de l’Església
ajudin nois i adults a desenvolupar habilitats crítiques per poder navegar en
la xarxa de manera segura i eficaç”.
“Pau a vosaltres. Alenà damunt d’ells i digué: Rebeu l’Esperit Sant”.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge de Pentecosta, 8 de juny del 2025, any Sant. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada