ARA, GLORIFICA’M, TU, PARE...
La festivitat de l’Ascensió és la culminació del “fet” Jesucrist, de tota la Història de la Salvació. Del tot Jesús. El terme glòria es fa servir per la manifestació de la divinitat; en efecte durant aquests dies de Pasqua els hem significat amb el cant del Glòria aplicable al Pare i també al Fill com ho expressem al final quan diem “perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor, Vós l’únic Altíssim, Jesucrist amb l’Esperit Sant en la Glòria de Déu Pare. Amén”.
Llegim durant aquest dues setmanes abans i després de la Festivitat de l’Ascensió els capítols senyers de l’Evangelista Joan, els 16 i 17: és el relat del Comiat esdevingut en el mateix Cenacle, després de la institució de l’Eucaristia, el gran llegat viu de Crist a l’Església, en prova concloent de la Presència perdurable del mateix Jesús fet aliment i actuant en la vida i en l’estil de viure-conviure dels qui se saben fills estimats de Déu, agermanats per sempre amb Jesús, encarnat, evangelitzador, missioner, patit en preu per la salvació. Ressuscitat i finalment Glorificat per Déu Pare, en correspondència a haver-lo glorificat a Ell en l’execució de la seva missió de regeneració i amb el do de la vida eterna a tots els escollits, estimats i “custodiats”, segons consta en Joan.
Efectivament, llegirem en la gran plegaria,(capítol dissetè: en un ambient de gran intimitat i d’estremit comiat: “Jesús va alçar els ulls al cel, i digué: “Pare, ha arribat l’hora: Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui... Jo t’he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara, glorifica’m Pare, al teu costat, amb la glòria que Jo tenia abans que el món existís”. En efecte, Joan i Pau ens recorden que la gesta de la salvació pren principi abans de tota la Creació. Recordem que al Dissabte Sant en el simbolisme del Ciri Pasqual dèiem que Jesús era l’Alfa i l’Omega, el principi i el fi de tota creació. Teilhard ens dirà el mateix en un procés d’espiritualització de la matèria, amb l’amorització i punt d’arribada en la figura de Jesús, fi i meta de tota la Creació del cosmos i de la Humanitat sencera.
Estem literalment a dos passos de la primera glorificació amb la Passió i Mort i la subsegüent Resurrecció. Es produirà el retorn al Pare: “He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare”. Missió acomplerta. Missió que travessa més enllà de tot temps: “Des d’abans de la Creació Ja hi ha “previst”, designat, decidit que la humanitat sencera seria consagrada, ja que Déu “ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. Això ho hem llegit en la carta als Efesis citada a bastament i que pertany a l’himne que antecedeix a la segona lectura d’avui que ens el presenta com al Gran i Únic Sacerdot que s’ha ofert ell mateix una sola vegada com a víctima per abolir el pecat. La sang de Jesús ens permet d’entrar confiadament al lloc santíssim vora del Pare. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi Cos. Tenim un gran Sacerdot a la Casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d’un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l’aigua del Baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l’esperança que ens dona la FE que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses”.´
Jesús
enlairat al cel ha esdevingut per sempre el nostre Referent, el nostre únic
Senyor que el Pare el feu seure a la seva dreta dalt del cel. Tot ho ha posat
sota els seus peus, i a Ell l’ha fet Cap de tot i l’ha donat a l’Església que
és el seu Cos i el seu complement, Ell que té en totes les coses la seva
plenitud. Ens deia que tornarà de dues maneres, sense esperar els moments de la
Parusia (=a la fi de tot): l’una, quan
afirma que “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. (ho
afirma en el verset final de l’evangeli de Mateu) i l’altra amb la solemnitat
de la vinguda de l’Esperit Sant perquè ens acompanyi en el nostre caminar
sinodal és a dir que “hi serà on dos o tres estiguin reunits en el meu Nom”.
Tindrem oportunitat de celebrar-ho el diumenge vinent, dia de la Pentecosta o
sigui el dia de la irrupció de l’Esperit Sant sobre l’Església naixent i que
nosaltres l’hem rebut en el baptisme
i en la confirmació. Déu, la
santíssima Trinitat, ens és present i ens acompanya en el quefer de la nostra
vocació de fills de Déu i de germans de Jesucrist. Bé podem pregar amb la
Col·lecta d’avui: “Déu omnipresent (que diu Teilhard), concediu-nos el do d’una
alegria sant i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de
Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha
arribat el Cap també el Cos té l’esperança d’arribar-hi”. Aquesta és la ferma
convicció de tots nosaltres membres del Poble de Déu, que ho és de Batejats i
que després que Jesús ha unit cel i terra, nosaltres ja comencem a viure el
mateix cel a la nostra terra de cada dia. I ho acabem d’arrodonir amb la
pregària final o postcomunió que amb exultança ens permet pregar amb plena
convicció: “Déu omnipresent i enaltidor, vós, mentre encara som a la terra, ens
concediu d’assaborir les coses del cel, moveu la nostra Fe cristiana a desitjar
el Regne celestial, on la nostra humanitat participa de la vostra glòria”.
Estrenem cada nou dematí el goig de saber que soc un “vocacionat” a
viure-conviure ja com si fos un patriota celestial, amb una ciutadania que
ningú no ens la podrà mai arrabassar del nostre cor; el nostre carnet d’identitat
veritable dona constància de ser ciutadans del cel que brolla en el nostre cor
per sempre.
P. Josep Mª Balcells.
Festivitat
de l’Ascensió del Senyor, 1 de juny del 2025
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada