Homilia del diumenge 15/06/2025

                              JO  SOC  EL  QUI  SOC 

Vaig llegir una  frase que em va plaure com a definitiva per tal de mantenir-me sempre en el Misteri de Déu. “Déu no existeix, Déu és”. Déu és tot l’Altre, tot el de més existeix. Algú li ha donat l’existència i, clarament, del “no res”. Tot i tots existim i permanentment Déu sosté per la seva bondat única (“Només Déu és bo”, digué Jesús): la Creació, el cosmos i la humanitat sencera. Estem en fase de Creació contínua, sostinguts per la bondat única de Déu; que n’és essencialment i per això crea, en diem Providència, en diem  Amor consubstancial, en diem el tot de tot i de tots. 

Avui com a corol·lari del temps pasqual se’ns invita a una visió oberta de l’Encarnació que no acabarà mai, perquè en el Crist tot queda ancorat per sempre definitivament. Tot apunta “Vers uns cels nous i una terra nova”. A Ell la Glòria per sempre! 

En l’oració col·lecta del dia de la Sma. Trinitat ens adrecem precisament a Ella, la Trinitat adorable, diem: “Déu Pare, Vós ens heu enviat al món el Verb de veritat i l’Esperit santificador per revelar als homes el vostre adorable misteri; feu que professem la FE veritable, tot reconeixent la GLÒRIA de la Trinitat eterna i adorant la seva Unitat de poder i majestat”. 

Ha estat un goig permanent el poder haver seguit durant bona part del cicle pasqual les invitacions de l’evangeli de Joan que ens han permès de mantenir-nos ancorats en les divines “operacions” de les Tres Persones de la Sma. Trinitat. Això ha fet que l’Esperit planés, vessés en els nostres cors “com la rosada” es diu en l’epíclesis de l’Eucaristia a l’ofertori. 

Sabem que és per sintonia amb la gràcia abundosa que estem  oberts a una “contemplació” que anirà creixent. Ara sobretot en mans de l’altre Defensor, l’Esperit Sant que per portant-nos “al cor de la sinodalitat” ens cridarà insistentment a la conversió. Ell té com a ànima de l’Església que és la missió de testimoniar al món “l’Esdeveniment” decisiu de la història: la Resurrecció de Jesús. El Ressuscitat porta la Pau al món i ens fa el do del seu Esperit. El Crist vivent és la font de la veritable llibertat, el fonament de l’esperança que no defrauda, la revelació del veritable rostre de Déu i del destí últim de l’home” (n. 14 doc final sínode). “La identitat del Poble de Déu brolla del baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Baptisme en què Crist ens revesteix i ens fa renéixer per l’Esperit com a fills de Déu. Tota la vida cristiana té la seva font i el seu horitzó en el misteri de la Trinitat, que suscita en nosaltres el dinamisme de la fe, de l’esperança i de la caritat (n. 15) 

“El camí sinodal de l’Església ens ha portat a redescobrir que la varietat de les vocacions, dels carismes i dels ministeris té una arrel: “Tots hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. El baptisme és el fonament de la vida cristiana perquè introdueix tothom en el do més gran: ser fills de Déu, és a dir, partícips de la relació de Jesús amb el Pare en l’Esperit. No hi ha res més alt que aquesta dignitat, donada per igual a cada persona, que ens fa revestir de Crist i ser empeltats en Ell com a sarments en el cep. En el nom de cristià, que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la  gràcia que és la base de la nostra vida i que ens fa “caminar junts” com a germans i germanes”. (n. 21) 

“El procés sinodal ha posat en evidència que l’ Esperit  Sant suscita constantment en el poble de Déu una gran varietat de carismes i ministeris. “També en l’edificació del Cos de Crist vigeix la  diversitat de membres i funcions. Un sol és l’Esperit que distribueix els seus diversos dons per al bé de l’Església, d’acord amb les seves pròpies riqueses i segons les necessitats de ministeris. Igualment, ha sorgit l’aspiració d’ampliar les possibilitats de participació i d’exercici de la coresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, homes i dones. (n. 36) 

Fiem-nos de i en l’Esperit que ens ha de portar a noves coneixences de la realitat im/mensa que és Déu amb els seus dons: “saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, coneixement, pietat i temor de Déu”. 

Només puc recomanar-vos que en el nostre viure l’espiritualitat  sinodal ( 43- 46) que ho fem concentrats en l’evangeli de Joan i que el podeu trobar a partir de les obres del Pare Oriol Tuñí que n’és el millot introductor en els autors de casa nostra.

P. Josep Mª Balcells 

Diumenge de la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, 15 de juny del 2025, també Any Sant.  Sabadell

Homilia del diumenge 08/06/2025

           REP  EL  SIGNE  DEL  DO  DE  L’ESPERIT  SANT

                                               Estem concloem el cicle pasqual que aquest any ens ve farcit de novetats, a més de les pròpies d’aquest dia de Pentecosta, tenim obertes les disposicions del Sínode al qual el papa Francesc ens hi va invitar una i altra vegada, després d’instituir l’any Sant sota el guiatge de saber-nos pelegrins d’esperança, ens va deixar precisament dintre d’aquestes setmanes plenes d’eclesialitat. Tenim un nou papa que ha reafirmat en les tasques no concloses d’una sinodalitat que ha estat una reivindicació de la nostra vocació de deixebles missioners i misericordiosos. Temps oberts a una comunicació que l’hem pogut viure en una manifestació de presència comunicativa social en el traspàs del pontificat dels dos papes últims. Pentecosta aquesta vegada l’hem de viure-conviure com una nova vinguda de l’Esperit Sant que ens ha permès parlar de l’Esperit Sant com una nova creació eclesial. El passatge evangèlic d’avui és de Joan i subratlla la part V del document del Sínode que porta per títol “Jo també us envio” que ve especificat amb aquesta rúbrica: “Formar un poble de deixebles missioners”: “Jesús els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat  també Jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu l’Esperit Sant”.

                                               Les circumstàncies ens han jugat a favor nostre i les llengües de foc són una paràbola de les multituds de persones aplegades a la Plaça de Sant Pere que van sentir parlar de les excel·lències de la paraula de Déu que l’Esperit va difondre urbi et orbe. Donem pas, doncs, a la presència i a l’acció de l’Esperit Sant que ara, al Cenacle, amb l’alè de l’Esperit  comença la nova Creació: neix un poble de deixebles missioners.  L’Esperit Sant tot i omplir-ho tot, amb aquesta omnipresència de la qual en parlava Teilhard ens té acostumats a una paradoxa permanent: ho omple tot i al mateix temps ho fa sense notar-se. Hi és, ho sabem per fe, però no es fa notòria; una mica com la respiració que bombeja sang i oxigen sense para-hi esment. És, no obstant tot, el motor de la circulació interna biològicament i també espiritualment.  Llegim, i avui és un dia molt apropiat: Dins de l’itinerari de la iniciació cristiana, el Sagrament de la Confirmació enriqueix la vida dels creients amb una efusió particular de l’Esperit en vista al testimoni. L’Esperit del que Jesús era ple, que l’ha consagrat amb la unció i l’ha enviat a proclamar l’Evangeli que és el mateix que s’aboca sobre els creients com a segell de la pertinença a Déu i com a unció que santifica. Per això la Confirmació, que fa actual la gràcia de la Pentecosta en la vida del batejat i de la comunitat, és un do de gran valor per a renovar el prodigi  d’una Església moguda pel foc de la missió, que tingui el coratge de sortir pels camins del món i la capacitat de fer-se comprendre per tots els pobles i per totes les cultures. Tots els creients estan cridats a contribuir a aquest impuls, acollint els carismes que l’Esperit distribueix abundantment a cadascú i comprometent-se a posar-los al servei del Regne amb humilitat i esperit d’iniciativa creatiu”.  Avui és un bon dia per prendre consciència de que hem estat ungits pel segell del do de l’Esperit. En el nom de cristià que vol dir “ungit” que tenim l’honor de portar, hi ha continguda la gràcia que és a la base de la nostra vida i que ens fa “caminar junts” com a germans i germanes. L’aprofundiment  del lligam entre litúrgia i sinodalitat ajudarà totes les comunitats cristianes, en la pluralitat de les seves cultures i tradicions, a assumir estils de celebracions litúrgiques que manifestin el rostre d’una Església sinodal. Amb aquesta finalitat, demanem la institució d’un grup d’estudi específic, al qual confiar una reflexió sobre com fer les celebracions litúrgiques més expressives de la sinodalitat; també es podrà ocupar de la predicació dins de les celebracions litúrgiques i del desenvolupament d’una catequesi sobre la sinodalitat en clau mistagògica”(que ens parla sobre els misteris a què tenim accés).

                                               “El procés sinodal ha posat en evidència que l’Esperit Sant suscita constantment en el poble de Déu una gran varietat de carismes i ministeris. També en l’edificació del Cos de Crist  vigeix la diversitat de membres i de funcions. Un sol és l’Esperit que distribueix els seus diversos dons per al bé de l’Església, d’acord amb les seves pròpies riqueses i segons les necessitats dels ministeris”.

                                               “La sinodalitat és, en primer lloc, una disposició espiritual que impregna la vida quotidiana dels  batejats i tots els aspectes de la missió de l’Església. L’espiritualitat sinodal sorgeix de l’acció de l’Esperit Sant i requereix l’escolta de la Paraula de Déu, la contemplació, el silenci i la conversió del cor. Com ha afirmat el papa Francesc  en l’obertura d’aquesta segona sessió, “l’Esperit Sant és guia segur, i la nostra primera tasca és aprendre a distingir la seva veu, perquè Ell parla en tots i en totes les coses”. Una espiritualitat sinodal també exigeix ascesi, humilitat, paciència i disponibilitat a perdonar i ser perdonats. Acull amb agraïment i humilitat la varietat de dons i tasques distribuïdes per l’Esperit Sant per al Servei de l’únic Senyor. Ho fa sense ambició i enveja, ni desig de dominació o de control, cultivant els mateixos sentiments que Jesucrist, que “es va fer no res, fins a prendre la condició d’esclau” (Fl 2, 7). En reconeixem el fruit quan la vida quotidiana  de l’Església està marcada per la unitat i l’harmonia en la pluriformitat . Ningú no pot seguir sol per un camí d’espiritualitat autèntica. Necessitem el suport, inclosa la formació i l’acompanyament espiritual com a individus i com a comunitat”.

                                               “La renovació de la comunitat  només és possible reconeixent la primacia de la gràcia. Si manca la profunditat  espiritualitat personal i comunitària, la sinodalitat es redueix a un expedient organitzatiu. Estem cridats a traduir en processos comunitaris els fruits de l’experiència espiritual personal, sinó a fer experiència de com practicar el manament nou de l’amor mutu és lloc i forma d’encontre amb Déu. En aquest sentit, la perspectiva sinodal mentre poua en el ric patrimoni espiritual de la tradició, contribueix a renovar-ne les formes: una pregària oberta a la participació, un discerniment viscut conjuntament, una energia missionera que neix del compartir i s’irradia com a servei”,

                                               “Practicat amb humilitat, l’estil sinodal pot fer de l’Església una veu profètica en el món d’avui. Vivim en una època signada per desigualtats cada vegada més marcades, per un desencís creixent amb els models tradicionals de govern, per la desil·lusió amb el funcionament de la democràcia per les tendències autocràtiques i dictatorials creixents, pel predomini del model de mercat sense tenir en compte la vulnerabilitat de les persones i de la creació, i per la temptació de resoldre els conflictes amb la força, més que no pas amb el diàleg. Pràctiques autèntiques de sinodalitat permeten als cristians d’elaborar una cultura capaç de profecia crítica envers el pensament dominant  i oferir així una contribució particular a la recerca de respostes a molts dels reptes que han d’afrontar les societats contemporànies i a la construcció del bé comú”.

                                               “La manera sinodal d’estar en relació desafia un comunitarisme social exagerat que asfixia les persones i no les permet que siguin subjectes del seu propi desenvolupament. La disponibilitat a l’escolta de tothom, especialment els pobres, contrasta amb claredat amb un món en què la concentració de poder  deixa fora els pobres, els marginats, les minories i la terra, la nostra casa comuna. Tant la sinodalitat com l’ecologia integral assumeixen la perspectiva de les relacions i insisteixen en la necessitat de tenir cura dels lligams: per això es corresponen i s’integren en la manera de viure la missió de l’Església en el món contemporani”. Aprofitant la repercussió de l’elecció del nou papa Lleó, caldria dir una paraula sobre l’impacte de l’entorn digital. “La cultura digital constitueix una dimensió crucial del testimoniatge de l’Església en la cultura contemporània, així com un camp missioner emergent. Per això és necessària tenir cura per tal que el missatge cristià hi sigui present a la xarxa de manera fiable. És important que les institucions educatives de l’Església ajudin nois i adults a desenvolupar habilitats crítiques per poder navegar en la xarxa de manera segura i eficaç”.

                 “Pau a vosaltres. Alenà damunt d’ells i digué: Rebeu l’Esperit Sant”.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge de Pentecosta, 8 de juny del 2025, any Sant.  Sabadell

Homilia del diumenge 1/06/2025

                               ARA,  GLORIFICA’M, TU,  PARE...

                                               La festivitat de l’Ascensió és la culminació del “fet” Jesucrist, de tota la Història de la Salvació. Del tot Jesús. El terme glòria es fa servir per la manifestació de la divinitat; en efecte durant aquests dies de Pasqua els hem significat amb el cant del Glòria aplicable al Pare i també al Fill com ho expressem al final quan diem “perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor, Vós l’únic Altíssim, Jesucrist  amb l’Esperit Sant en la Glòria de Déu Pare. Amén”. 

                                               Llegim durant aquest dues setmanes abans i després de la Festivitat de l’Ascensió els capítols senyers de l’Evangelista Joan, els 16 i 17: és el relat del Comiat esdevingut en el mateix Cenacle, després de la institució de l’Eucaristia, el gran llegat viu de Crist a l’Església, en prova concloent de la Presència perdurable del mateix Jesús fet aliment i actuant en la vida  i en l’estil de viure-conviure dels qui se saben fills estimats de Déu, agermanats per sempre amb Jesús, encarnat, evangelitzador, missioner, patit en preu per la salvació. Ressuscitat i finalment Glorificat per Déu Pare, en correspondència a haver-lo glorificat a Ell en l’execució de la seva missió de regeneració i amb el do de la vida eterna a tots els escollits, estimats i “custodiats”, segons consta en Joan.

                                               Efectivament, llegirem en la gran plegaria,(capítol dissetè: en un ambient de gran intimitat i d’estremit comiat: “Jesús va alçar els ulls al cel, i digué: “Pare, ha arribat l’hora: Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui... Jo t’he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara, glorifica’m Pare, al teu costat, amb la glòria que Jo tenia  abans que el món existís”. En efecte, Joan i Pau ens recorden que la gesta de la salvació pren principi abans de tota la Creació. Recordem que al Dissabte Sant en el simbolisme del Ciri Pasqual dèiem que Jesús era l’Alfa i  l’Omega, el principi i el fi  de tota creació. Teilhard ens dirà el mateix en un procés d’espiritualització de la matèria, amb l’amorització i punt d’arribada en la figura de Jesús, fi i meta de tota la Creació del cosmos i de la Humanitat sencera.                                             

                                               Estem literalment a dos passos de la primera glorificació amb la Passió i Mort i la subsegüent Resurrecció. Es produirà el retorn al Pare: “He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare”. Missió acomplerta. Missió que travessa més enllà de tot temps: “Des d’abans de la Creació Ja hi ha “previst”, designat, decidit que la humanitat sencera  seria consagrada, ja que Déu “ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. Això ho hem llegit en la carta als Efesis citada a bastament i que pertany a l’himne que antecedeix a la segona lectura d’avui que ens el presenta com al Gran i Únic Sacerdot que s’ha ofert ell mateix una sola vegada com a víctima per abolir el pecat. La sang de Jesús ens permet d’entrar confiadament al lloc santíssim vora del Pare. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi Cos. Tenim un gran Sacerdot a la Casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d’un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l’aigua del Baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa.  Mantinguem ferma l’esperança que ens dona la FE que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses”.´

                                               Jesús enlairat al cel ha esdevingut per sempre el nostre Referent, el nostre únic Senyor que el Pare el feu seure a la seva dreta dalt del cel. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a Ell l’ha fet Cap de tot i l’ha donat a l’Església que és el seu Cos i el seu complement, Ell que té en totes les coses la seva plenitud. Ens deia que tornarà de dues maneres, sense esperar els moments de la Parusia (=a la fi de tot): l’una, quan  afirma que “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. (ho afirma en el verset final de l’evangeli de Mateu) i l’altra amb la solemnitat de la vinguda de l’Esperit Sant perquè ens acompanyi en el nostre caminar sinodal és a dir que “hi serà on dos o tres estiguin reunits en el meu Nom”. Tindrem oportunitat de celebrar-ho el diumenge vinent, dia de la Pentecosta o sigui el dia de la irrupció de l’Esperit Sant sobre l’Església naixent i que nosaltres l’hem rebut en el baptisme i en la confirmació. Déu, la santíssima Trinitat, ens és present i ens acompanya en el quefer de la nostra vocació de fills de Déu i de germans de Jesucrist. Bé podem pregar amb la Col·lecta d’avui: “Déu omnipresent (que diu Teilhard), concediu-nos el do d’una alegria sant i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el Cap també el Cos té l’esperança d’arribar-hi”. Aquesta és la ferma convicció de tots nosaltres membres del Poble de Déu, que ho és de Batejats i que després que Jesús ha unit cel i terra, nosaltres ja comencem a viure el mateix cel a la nostra terra de cada dia. I ho acabem d’arrodonir amb la pregària final o postcomunió que amb exultança ens permet pregar amb plena convicció: “Déu omnipresent i enaltidor, vós, mentre encara som a la terra, ens concediu d’assaborir les coses del cel, moveu la nostra Fe cristiana a desitjar el Regne celestial, on la nostra humanitat participa de la vostra glòria”. Estrenem cada nou dematí el goig de saber que soc un “vocacionat” a viure-conviure ja com si fos un patriota celestial, amb una ciutadania que ningú no ens la podrà mai arrabassar del nostre cor; el nostre carnet d’identitat veritable dona constància de ser ciutadans del cel que brolla en el nostre cor per sempre.

P. Josep Mª Balcells.

Festivitat de l’Ascensió del Senyor, 1 de juny del 2025  Sabadell