diumenge, 18 de juny de 2017

Homilia del diumenge 18/06/2017

LLOANÇA  I  ACCIÓ  DE  GRÀCIES  AL  PARE

                                               Diu el Concili Vaticà II en el seu document sobre la litúrgia: “La litúrgia, per la qual, sobretot en el diví sacrifici de l’Eucaristia “s’exerceix l’obra de la nostra redempció”, contribueix en grau màxim a fer que els fidels expressin en llur vida i manifestin als altres el misteri de Crist i l’autèntica naturalesa de la veritable Església. Propi d’aquesta és de ser a la vegada humana i divina, visible i rica en realitats invisibles, fervent d’acció i donada a la contemplació, present en el món, i, amb tot, pelegrina; però de tal manera que el que en ella hi ha d’humà s’ordeni al que té de diví i s’hi subordini. D’aquí que la litúrgia, en edificar cada dia els qui són a dins per a fer-ne temple sant en el Senyor i habitacle de Déu en l’Esperit, fins a arribar a la mesura de la plenitud d’edat de Crist, enrobusteix meravellosament llurs forces per predicar Crist, i presenta així l’Església als qui en són fora com a senyal alçat enmig de les nacions per  a congregar sota seu en la unitat dels fills de Déu dispersos fins a aconseguir un sol ramat i un sol pastor”.

                                               “La humanitat de Crist, unida a la persona del Verb, fou l’instrument  de la nostra salvació. Per això en Crist “es realitzà plenament la nostra reconciliació i se’ns donà la plenitud del culte diví”. Aquesta obra de la redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, Crist Nostre Senyor la va acomplir particularment pel misteri pasqual de la seva benaurada passió, resurrecció d’entre els morts i gloriosa ascensió. Per aquest misteri “amb la seva mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida...” Des de llavors l’Església  no deixà de reunir-se per a celebrar el misteri pasqual, llegeix en tota l’Escriptura les coses que a Ell fan referència, celebra l’eucaristia, en la qual “es fa present novament  la victòria i el triomf de la seva mort, i, al mateix temps, dóna gràcies a Déu pel do inefable (2 Cor 9, 15) en Crist Jesús per a lloar la seva glòria (Ef 1, 12) per la força de l’Esperit Sant”.

                                               “Per a la realització d’aquest obra tan gran per la qual Déu és perfectament  glorificat i els homes són santificats, Crist s’associa sempre la seva estimadíssima esposa, l’Església, la qual invoca el seu Senyor i per Ell tributa culte al Pare Etern. Amb raó, per tant, es considera la litúrgia com a exercici de la funció sacerdotal de Crist...d’on , tota celebració litúrgica com a obra que és de Crist sacerdot i del seu Cos que és l’Església, resulta ser l’acció sagrada per excel·lència i cap altra acció de l’Església no la iguala, en paritat de títol ni de grau, en eficàcia”.

                                               “Amb tot, la litúrgia és el cim vers el qual tendeix l’acció de l’Església, i, a la vegada, la font don prové tota la seva força. Car els treballs apostòlics s’ordenen a aconseguir que, fets fills de Déu pel Baptisme i la fe, tots s’uneixin en una sola cosa, lloïn Déu en l’Església, participin del sacrifici i mengin el Sopar del Senyor. Per tant, és de la litúrgia, i sobretot de l’Eucaristia, d’on, com d’una font, ens ve la gràcia o d’on obtenim amb la màxima eficàcia la santificació dels homes en Crist, i la glorificació de Déu que busquen, com a llur finalitat, totes les altres obres de l’Església”.

Resultat d'imatges de corpus christi
                                               El misteri de l’Eucaristia: “El nostre Salvador, en el darrer Sopar, la nit en què era lliurat, instituí el sacrifici eucarístic del seu Cos i de la seva Sang per a perpetuar el sacrifici de la Creu al llarg dels segles fins que vingui, i, a més per a confiar a la seva dilecta esposa, l’Església, el memorial de la seva mort i de la seva resurrecció: un sagrament de pietat, signe d’unitat, vincle de caritat, banquet pasqual en el qual Crist és menjat, l’ànima es omplerta de gràcia i se’ns dóna la penyora de la glòria futura. Per això l’Església cura sol·lícita d’obtenir que els fidels no assisteixin a aquest misteri de la fe com estrangers o muts espectadors, ans, comprenent-lo, bé pels seus ritus i les pregàries, participin piadosament i activa, amb consciència, en l’acció sagrada, s’instrueixin amb la Paraula, s’alimentin a la taula del Cos del Senyor, donin gràcies a Déu, aprenguin a oferir-se ells mateixos tot oferint la víctima immaculada, no sols per mans del sacerdot, sinó units amb ell, en la unió amb Déu, i que dia rere dia siguin consumats, per la mediació del Crist, en la unió amb Déu i entre ells, perquè, finalment, Déu sigui tot en tots”.

- Misteri de la Fe: Anunciem, confessem, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

- Per Ell, amb Ell i en Ell, oh Pare, en la unitat de l’Esperit Sant: Tot honor, i tota glòria

- Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies...

- Donem gràcies al Senyor Déu nostre. Cal fer-ho i és de justícia.

- En Ell vivim, ens movem i som.

- Que l’Esperit Sant ens uneixi en un sol Cos els qui participem del Cos i l Sang de Crist

- Celebrant el memorial de la passió salvadora i de la Resurrecció del vostre Fill.

- Amb els justos que han viscut en la vostra amistat, tinguem part en la vida eterna, i puguem lloar-vos i glorificar-vos per Jesucrist el vostre fill.

- Que Ell faci de nosaltres una ofrena eterna.

- Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació dugui la pau i la salvació.

- Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos de la vostra glòria.

- I doneu-li, a l’església aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar.

- Senyor no sóc digne  que entreu a casa meva, digueu-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima.

- Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

- Paraula de Déu. Paraula del Senyor.

- Oh Déu, Pare ple de tendresa, doneu-nos l’Esperit del vostre Fill, que és l’Esperit d’amor.

- Oh Déu, vós ens heu deixat un sagrament admirable per memorial de la vostra passió. Concediu-nos una devoció tan gran als misteris del vostre Cos i de la Sang, que experimentem constantment  en nosaltres els efectes de la vostra redempció.

- A mi m’ha enviat  el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, 18 de juny del 2017.  Sabadell