dissabte, 3 de juny de 2017

Homilia del diumenge 04/06/2017 del P. Josep Mª Balcells

UNA  NOVA   PENTECOSTA

                                               Del Concili Vaticà II i dels dos papes que el varen propiciar tenim expressions que fan referència a aquesta requesta: “Esperit Sant renova les teves meravelles als nostres dies com en un nou Pentecostès” (Fou una pregària per al Concili). Joan XXIII també en parlà en el discurs de cloenda de la primera sessió: “Aquesta serà verament la nova Pentecosta tan esperada que enriquirà l’Església amb forces espirituals noves i propagarà amplament el seu esperit maternal i la seva acció salvadora a tots els camps de l’activitat humana; serà un nou salt endavant del Reialme de Crist i en el món; una nova proclamació feta d’una manera més profunda i persuasiva, de la Bona Nova, joiosa, de la Redempció; serà una nova afirmació dels drets suprems de Déu totpoderós; de la fraternitat humana en la caritat; de la pau promesa sobre la terra  als homes de bona voluntat”.

Resultat d'imatges de pentecosta                                                “La primera necessitat de l’Església és viure sempre en Pentecostès”. Pau VI deia a l’obertura de la sessió tercera: “L’Esperit és aquí per il·luminar l’Església i guiar-la en bé de l’Església i de tota la humanitat. L’Esperit és aquí. Nosaltres l’invoquem, nosaltres l’esperem, nosaltres el seguim. L’Esperit és aquí. Recordem aquesta doctrina i la realitat d’aquesta presència, abans de tot, per a copsar, una altra vegada i en la manera més plena i en el grau més inefable possible, la nostra comunió amb Crist vivent: és l’Esperit Sant qui ens uneix amb ell. El Concili representa per a nosaltres un moment de profunda docilitat interior, un moment de total i filial adhesió a la paraula del Senyor, un moment de desig ardent, de súplica i d’amor, un moment d’embriaguesa espiritual. Semblen del tot adequades a aquest esdeveniment singular que nosaltres vivim les paraules de sant Ambrós, plenes d’accent poètic: “Acollim amb alegria la sòbria embriaguesa de l’Esperit”. Sí, per nosaltres cal que sigui així tot aquest temps beneït del Concili”.

                                               Un dels pares conciliars que va reorientar per bé les dificultats inicials del Concili Vaticà II fou el Cardenal Suenens que va reflexionar llargament sobre l’acció de l’Esperit Sant en l’Església i fa en el seu llibre ¿Un nuevo Pentecostés? un reclam de cara al futur, dient que l’esperança pertany a l’ésser de l’Església. El Concili afirmà que “És l’Esperit Sant qui renova l’Església, qui la instrueix, qui la dirigeix mitjançant els seus dons, i la rejoveneix amb la força de l’Evangeli”. I hi fa aquest comentari que ens concerneix de ple: L’historiador del futur dirà que el Concili obrí alguns finestrals del Cenacle, donant entrada a un primer ventijol primaveral”. Però, afegirà sens dubte que “la ventolera de Pentecostès encara no ha penetrat en la casa on es troben els deixebles”. Tot sembla indicar que ens trobem en un dels grans girs de la història de l’Església, quan l’Esperit obre, en noves profunditats, un misteri de mort i resurrecció. És l’hora d’escoltar atentament, en silenci interior, “el que l’esperit diu i demana a les Esglésies”. Sembla que ens invita a prosseguir la reforma sempre necessària de les estructures, però que més allà d’aital revisió –per a millor assegurar-se’n- ell no menys suscita a través del món una revisió espiritual d’estranya potència”. Al final del llibre sintetitza allò que ell hauria volgut dir-nos: “El Senyor és a prop; Déu no ha mort; Jesús viu; l’Esperit és fidel, enmig del cor del nostre temps, Pentecostès continua”. I a una pregunta que li feren en vigílies del Concili: Per a vostè ¿quin és el major obstacle en l’obra d’evangelitzar el món?, ell, li va contestar sense dubtar: La falta de fe en els cristians per a acceptar allò que són per la gràcia de Déu”.

                                                           El repte és a la vista. La nostra consciència de cristians n’ha de fornir la resposta, sense discursos ni lamentacions evasives que amaguin les nostres covardies i la manca de fe, d’esperança i d’amor en la capacitat que té Déu de revolucionar les nostres petites vides.

                                                           Hem de fer, arribats a aquest punt madur de la Pasqua granada, un transferiment de l’evangeli de Joan, amb el que hem fet camí aquests dies de Pasqua allargada, als escrits de Pau en els quals es proposa d’ensenyar-nos a viure el que ell en denomina “la ciència de Crist”, que com a tal apunta vers l’espiritualitat, de gent que ha fet experiència d’un nou estil de veure, pensar, sentir i actuar “moguts per l’Esperit Sant” que se’ns donarà, si el demanem amb convicció i insistència aquest jorn de Pentecostès per tal de poder reemprendre el camí de Jesús Ressuscitat. A l’epístola als Efesis trobem aquesta pregària que fa Pau també per a nosaltres: “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació perquè conegueu de veritat qui és Ell. (Col 1, 9-10; 1 Jo, 5,20) Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor (2Co 4, 4-6), perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que Ell ens dóna entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients... Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que Ell mateix havia preparat, perquè visquéssim practicant-les”. Més endavant diu: Despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors... Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al ple coneixement. Revestiu-vos dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència, suporteu-vos els uns als altres... (Col 3, 1-17).

                                               També el papa Francesc ens presta la seva veu en el capítol cinquè de La Joia de l’Evangeli: “Evangelitzadors amb Esperit” (nn. 259- 283): Evangelitzadors amb Esperit vol dir evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant . Per la Pentecosta, l’esperit fa sortir d’ells mateixos els Apòstols i els transforma en anunciadors de les grandeses de Déu... L’Esperit, a més, infon la força per a anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia (parresia), en veu alta i en qualsevol temps i lloc, fins i tot a contracorrent. Invoquem-lo avui, ben recolzats en la pregària, sense la qual tota acció corre el risc de quedar-se buida i l’anunci finalment manca d’ànima. Jesús vol evangelitzadors que anunciïn la Bona Nova no sols amb paraules, sinó sobretot amb una vida que s’ha transfigurat a la presència de Déu”. Quan es diu que una cosa té “esperit” això sol indicar uns mòbils interiors que impulsen, motiven, encoratgen i donen sentit a l’acció personal i comunitària... Com voldria  trobar les paraules per a encoratjar una etapa evangelitzadora més fervorosa, alegre, generosa, audaç, plena d’amor fins a la fi i de vida contagiosa!... “Sempre fa falta conrear un espai interior que atorgui sentit cristià al compromís i a la activitat. Sense moments entretinguts d’adoració, de trobament orant amb la Paraula, de diàleg sincer amb el Senyor, les tasques finalment es buiden de sentit, ens afeblim pel cansament i les dificultats, i el fervor s’apaga. L’Església necessita imperiosament el pulmó de la pregària i m’alegra enormement que es multipliquin en totes les institucions eclesials els grups de pregària, d’intercessió, de lectura orant de la Paraula, les adoracions perpètues de l’eucaristia. Al mateix temps “s’ha de rebutjar ta temptació d’una espiritualitat amagada i individualista, que poc té a veure amb les exigències de la caritat i amb la lògica de l’Encarnació.

                                               “Fa algun temps –diu Suenens- jo havia composat, per iniciativa dels meus diocesans, una pregària d’esperança que ara voldria dir-la de nou, amb fe rejovenida. Us invito a prendre-hi part amb mi, en comunió de fe, d’esperança i de caritat.
Diumenge de Pentecosta, dia 4 de juny del 2017  Sabadell