dilluns, 20 de febrer de 2017

Homilia del diumenge 19/02/2017 del P. Josep Mª Balcells

POSEU-HI  EN TOT  LA  “TORNA”

                                               Recordeu aquells vells i bells temps de quan anàvem a comprar el pa, que normalment ens donaven la “torna”. Nosaltres ens pensàvem que ens feien una bona mesura més enllà del just. Ho crèiem, ingenus, que d’allò se’n deia: fer-nos una bona mesura, que té uns bons sinònims a casa nostra: com d’escreix, de més a més, de sobrepuig,. D’això, precisament, en parlarem aquesta vegada. El viure a l’evangèlica comporta anar més enllà del que és habitual. En vàrem dir “la nostra marca”. Avui, veurem les aplicacions que ens demanen, en el dia a dia, la nostra atenció. No ens podem quedar solament en el què  és –era?- de persones “ben educades”, complint allò tan usual –obsolet?- de normes d’urbanitat, que avui en diríem de “bones maneres”. Consti que en tot això hi pressuposo que es feia amb bon esperit i no per quedar bé. No faltaria més! Però aquí no pot quedar-se el “fet i el capteniment” cristians, vull dir-ne evangèlic que sona a més ple i actual! “Hem d’anar més lluny!”

                                               Mireu, sigueu, doneu, estimeu i altres.  Ja des d’ara usaré la segona persona del plural, em comptes de la primera també del plural. Això no vol dir de cap de les maneres que jo no m’inclogui en tot el que us comentaré; però la forma en segona persona resulta més personalitzada, va més com fletxa al grup de pertinença, és a dir, als deixebles del Mestre; és més exhortativa, més directa. Jo ja estaré pel meu compte a les “indirectes”, que me les prenc per justícia distributiva. Dit senzillament: Jo també m’hi trobo ben al·ludit. Una molt mica, com quan Moisès diu a tota la comunitat dels israelites: “Sigueu sants”. Evidentment Moisès el primer. Qui anuncia no s’ha de posar en terreny neutral, sinó sentint-se part i més encara! Com fa Francesc que demana pregàries per ser fidel a allò a què ens invita. Sigui dit i vàlid per a tot el que segueix!

                                               Seguim, com es veu per la cita Mt. 5, 38-48, amb allò que enfàticament en diguérem LA SIMFONIA DE L’EVANGELI RETROBAT  (4) L’Evangelista Mateu segueix amb les confrontacions entre Vell i Nou Testament. No oblideu que seguim amb el “Sermó de la Muntanya”. Apa, endavant, doncs.

                                               “Se us va dir i Jo us dic”. La llei del Talió: “Ull per ull...” a l’AT, i Jo us dic: No us hi torneu tant en les menudències de les coses que us surten al pas, dia sí, dia també, “fins als solos” de contralts, a les excel·lències (que és hipèrbole) del “para-li l’altra galta”. Cosa que no s’ha de fer, “si un hom no està preparat” com diu Agustí i Tomàs d’Aquino. Jesús n’estava, ben a les clares, quan respon no gens aïrat, sinó pacient, quan li venten aquella plantofada, pur –impur, vull dir- escarni: “Si he dit quelcom que justifiqui aquest fet, diguem en què...?”

Resultat d'imatges de sant Francesc asis                                               Anem al gra nostre de cada dia: Fer callar la set de venjança, de tornar-nos-hi; ser mansuets, frenar les instintivitats, deixar córrer, no quedar-m’ho a dins, passar per alt, no ser rancorosos. No me la pagaràs, no respondre d’igual manera, res d’un ventallot impulsiu –menys compulsiu, com hi ha món!-, no polemitzar, no voler fer entrar en raó. Ser humil, saber serenar-se amb les motivacions més altes, comptar un, dos,tres... fins que el coratge no se’ns apaivagui; no ser gallet, tirar-ho a bona part, tenir humor -començant per un mateix-. Saber empassar-se el que sigui, àdhuc gripaus i/o “tontaines”, poca-soltades. No fer el sibil·lí, no llençar fletxes enverinades: mirades malignes. Silencis clamorosos, parauletes-“piules”; no mantenir records mal païts, fer-hi una glopada i, apa, avall; fer cara de pomes agres, mantenir no-presències estudiades, ser un corcó. En suma, (res i curt). Ser senzills i humils de cor; i, si es pot, ser benignes i rics en misericòrdia, anar amb el pap buit i el cor net... Buf, i això, qui ho aguanta?  Mireu, això no pot sortir-nos de “natural”, portem massa cops rebuts i instintivament “aniríem a la guerra”. Si et vols exercitar com a l’ase dels cops, mentre aquests siguin més o menys tolerables, cal que aprofundeixis en el que se’n diu l’actitud de no –violència, tenint presents a tals personatges que resplendeixen com a figures memorables en la història, la millor -tantes vegades ignorada, menystinguda-, perquè ens hem tornat una generació violenta, feridora, de cop de puny, dit en metàfora. Hauríem de retornar a Jesús en primer terme, a Francesc d’Assís, a Gandhi, a M. L. King, a Mandela, a tantes dones atropellades en els seus drets de persones humanes, tingudes com a propietat del “mascle”; violència de gènere, camps de refugiats (ahir vaig anar a la manifestació!), terrorismes, bullying, prepotència dels prepotents, les injustícies amagades en sigles, les que siguin; l’urc que demostren, oh i més, exhibeixen personatges-titelles que surten als “mèdia” de tota mena, ai!

                                               Penso que aquí tenim tela i feina per dies, inacabables dies... Déu ens guardi de prendre mal. Conclusió que en trec i ho faig de puntetes. Això no és possible (a allò impossible, no hi tenim obligació!). Ara bé, anem a pams. Mai tan ben dit: si no tenim la saviesa adquirida i renovada constantment, ho tenim ben malament: ruptura profetitzada, que vol dir advertida. Comencem pel poc, mínim i anem-nos entrenant. A cop passat “parlem-ne” sense rancúnies; posem més mel que vinagre, donem oportunitats, sense acotar el cap, “siguem raonables, demanem l’impossible”. Parlar de tot a temps i amb temps, sense alterar-nos, no demostrem més que la dignitat que tenim i sempre, “sisplau, gràcies i perdó” (Francesc dixit). Les guerres es perden sempre a casa. Batalletes mal resoltes. Parlar, no acusant, però fer-ho; seguir estimant ni que de primer costi. Siguem senyors de nosaltres mateixos. Cal demanar els fruits de l’Esperit Sant: “amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix” Pau ens recomana de fer moltes immersions en el seu escrit Gàlates 5, 13-6,10. apa, som-hi! No hi ha com tenir el costum de “refrescar la gràcia” en la Paraula de Déu, directa de la Bíblia. Com sempre ens ho adverteix la Col·lecta de la Missa d’avui: Déu omnipotent, feu que, per la meditació assídua del bé, complim de paraula i d’obra la vostra voluntat”. (al frontis de la nevera, ei!) La paraula de Déu, que és Paraula i Vida.  Recordem-ho!)

                                               I ara aquí el to simfònic puja octaves de “solo”, són els pinyols de sopranos i tenors: “Sigueu generosos”. Aquí em trobo desarmat, aquí s’apunta a un més i millor, aquí es preveu una resposta ben, ben a l’evangèlica. Generar val tant com engendrar, donar a llum; fer aparèixer l’actitud maternal de saber generar –engendrar- sentiments d’amor al proïsme. Agafa totes les paràboles del Regne, les propositives, i trobaràs la senda sagrada que et portarà a viure una fraternitat ungida, (baixada, amarada d’Esperit Sant. No et dic res. Gràcies!)

                                               “Doneu” ve de donar, oferir; sigues positiu, enalteix tot el que toquis, l’excel·lència del donar és el donar-se, així ho defineix l’Art d’estimar de Fromm. I això: fins on? La pregunta està mal formulada: “Ves, on el cor et porti”. Ni menys ni més! Mira de tenir el cor obert a totes les misericòrdies que puguis i vulguis. No siguis ingenu (ja en parlarem més endavant), sigues generós. I tot això culmina amb l’estimació als enemics. Primer de tot posa en aquests apel·latiu, quants menys millor. I exercita’t com, quan, on pugis. No regategis en el què del cor et surt, com un dels fruits de l’Esperit, ja ho hem dit. Repeteix-los com un mantra, et farà bé. Deixa’t obert a les mocions de l’Esperit. Així pas a passet, comença per centèsimes d’unitat sempre amb l’esguard fit en el Pare i en el seu Fill benamat. Cert, es parla de perfecció (feina per-fecta, arrodonida). Exercitant-nos en el millor fer, ja Déu hi posarà “la torna”. M’erro, que és Ell qui hi posa el pa i nosaltres la poca cosa de la “torna”; exercitant-nos ampliem capacitats. I Déu ens posarà al nostre sac de mendicant, pels grans de blat els corresponents d’or (Tagore) Magnanimitat. D’ànim més que gra, oidà! Quina paraula més esplendorosa. Havíem començat pel Sigueu sants! de Moisès, perquè Jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.  I acabem amb aquest Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial. Demaneu, cerqueu, truqueu. Oidà!

                                               No oblidem allò memorable que diu Pau:  “Tot - és- vostre:el món, la vida, el present, la mort, el futur. “Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu”. Final meravellós: el pinyol el posa Jesús i el Pare. Tot a esperar!
Diumenge VII de durant l’any, 19 de febrer del 2017   Sabadell