dissabte, 24 de desembre de 2016

Nadal 2016 del P. Josep Mª Balcells

  NADAL  I  LA  DIGNITAT  HUMANA

                                               Després de gaudir d’una setmana litúrgica molt densament mariana on els textos de Missa i d’Ofici diví es centraven en el misteri de l’encarnació del Verb fet home, i conseqüentment també on Maria, la “noia del Poble”, en la seva gloriosa i tendra maternitat com a Mare de Déu, Mare de l’Església i Mare de tota la Humanitat hi jugava el paper de protagonista, juntament amb Elisabet com a dones bellament agraciades i plenes de l’esperit Sant, ara abocant-nos als misteris de Jesús en un Nadal ple sorpreses divines ens centrarem en el document conciliar de l’Església en el Món d’avui que se centra en la dignitat de la persona humana.

                                               L’Església té la vocació i el compromís de fer que la persona humana sigui tinguda com a servei fonamental en la seva acció en la història. Així s’expressa de bon començament el document: “Avui dia, la Humanitat, admirada per les seves pròpies descobertes i del seu poder, s’interroga, sovint amb angoixa, sobre l’evolució actual del món, sobre el lloc i la missió de l’home a l’univers, sobre el sentit dels seus esforços individuals i col·lectius, sobre el sentit darrer de les coses i del gènere humà. Per això el concili, testimoni  i guia de la fe del Poble de Déu, aplegat pel Crist, no creu poder donar una prova més gran de solidaritat, de respecte i d’amor a tota las família humana, de la qual forma part, que parlant amb ella de tots aquests problemes, enfocant-los a la llum de l’Evangeli i posant a la disposició de tots els homes la potència salvadora que l’Església, guiada per l’Esperit Sant, ha rebut del seu fundador. Perquè és l’home el que cal salvar, és la comunitat humana el que cal renovellar. És, doncs, la persona humana, això és, tot l’home en la seva unitat –cos i ànima, cor i consciència, intel·ligència i voluntat- que serà l’objecte primordial dels raonaments que exposarem”.

                                               “En proclamar la grandesa de la vocació humana i en afirmar que en l’home hi ha un germen diví, el sant Concili ofereix a la humanitat la col·laboració sincera de l’Església en mires a promoure aquella fraternitat universal dels homes que respongui a la seva vocació. L’església es empesa a continuar, sota el guiatge de l’Esperit, obra mateixa del Crist que va venir en aquest món per retre culte a la veritat, per salvar i no pas per condemnar, per servir i no pas per ser servit”.

                                               “Cada dia són més nombrosos els qui es posen o perceben amb renovellada agudesa les qüestions més cabdals: ¿Què és l’home? ¿Quin sentit tenen el dolor, el mal, la mort, els quals continuen subsistint malgrat que s’hagin fet tants progressos? ¿On treuen cap aquests resultats pagats a un preu tan alt? ¿Què pot aportar l’home a la societat i què pot esperar d’ella? ¿Què vindrà després d’aquesta vida terrenal?

                                               “Ara bé, l’Església creu que el CRIST, mort i ressuscitat per tothom, dóna a l’home, mitjançant el seu Esperit, llum i força, perquè pugui respondre a la grandesa de la seva vocació; Creu igualment que la clau, el centre i el fi de la història humana es troben en el seu Senyor i Mestre”.

                                               “L’Església creu que tot el que hi ha a la terra s’ha d’ordenar a l’home com el seu centre, com a la seva culminació. La Sagrada Escriptura ensenya que l’home fou creat “a imatge de Déu, capaç de conèixer i d’estimar el seu Creador, constituït per Ell senyor sobre totes les criatures terrenals, perquè les governés i en fes ús, tot glorificant Déu”.

                                               Convé tenir consciència molt endinsada, anava a dir roent per saber donar valor programàtic a les consideracions que exposem a continuació, perquè responen a la visió que té l’Església respecte de la dignitat de la persona humana, en moments històrics en què prevalen accions lesives i contraries al seu pensament que els cristians hauríem de portar a les actituds del viure i de l’entorn que ens atenalla. Avui ens toca d’actuar a contracorrent i ens demanarà un posicionaments clars en favor de la dignitat de totes les persones humanes: els emigrants, els sense papers, els racismes, els terroristes, el poc o nul valor a  la vida en totes les seves fases.

                                                Proposem un NADAL vist i viscut amb ulls del Vaticà II, sempre seguint les seves pròpies paraules que ens han d’il·luminar en moments de confusió i de pèrdua del sentit de l’home en l’entorn no massa engrescador en què vivim i en la urgència d’un testimoniatge en favor de la cultura per la vida i la seva dignitat: Són paraules i expressions del Concili:

                                               “En realitat, el misteri de l’home no s’aclareix veritablement sinó en el misteri del Verb encarnat... Crist, en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home a si mateix i li descobreix la seva vocació altíssima... Ell és la imatge del Déu invisible, Ell és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la semblança divina. Com que en Ell la natura humana ha estat assumida, no pas absorbida, per això mateix ha estat elevada a una dignitat sublim. Ell, el Fill de Déu, per l’Encarnació, en certa manera s’ha unit amb tots els homes. Va treballar amb mans humanes, va pensar amb intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, fora del pecat... En Ell Déu ens va merèixer la vida, ens va reconciliar amb si mateix i entre nosaltres... Patint per nosaltres, no sols va donar exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va restaurar també el camí pel qual, si el seguim, la vida i la mort són santificades i prenen nou sentit. Donat que Crist va morir per tots, l’última vocació de l’home és veritablement una sola, és a dir, divina, hem de sostenir que l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat, un cop conegut Déu, d’associar-se al misteri pasqual. Tal és i tan gran el misteri de l’home, que per als creients és il·luminat per la revelació cristiana. Per Crist i en Crist, doncs, és il·luminat l’enigma del dolor i de la mort, que, fora de l’Evangeli , ens esclafa. Crist va ressuscitar, va destruir la mort amb la seva mort i ens va donar la vida a fi que, fets fills en el Fill, clamen en l’Esperit: Abbà, Pare!

                                               “L’home d’avui avança pel camí d’un més ple desenvolupament de la seva personalitat i d’una més clara descoberta i afirmació dels seus drets. Com sigui, però, que l’Església  ha rebut l’encàrrec de manifestar  el misteri de Déu, que és el fi darrer de l’home, ella al mateix temps revela a l’home el sentit de la seva pròpia existència, és a saber, la veritat pregona sobre el mateix home... Qualsevol qui segueix el Crist, l’home perfecte, esdevé també ell més home”.
                     
                                               Passem ara a algunes citacions d’honor sobre la vivència de la dignitat de tot home, professada llargament per l’Església, tant adients pel nostre Nadal: “L’Emmanuel: Déu-amb-nosaltres”:  Diu sant Ireneu: “La glòria de Déu és l'home vivent”.
 Així s’expressa també  sant Lleó, el Gran, papa: “Avui ha nascut el nostre Salvador: alegrem-nos-en. Perquè no s’escau que hi hagi lloc per a  la tristesa en el moment en què ens ha nascut la vida, que, un cop  ja treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l’eternitat promesa. Despullem-nos, doncs, de l’home vell i dels seus actes. Havent participat en la generació de Crist, renunciem a les obres de la carn.

                                               “Adona’t , oh cristià, de la teva dignitat; fet ja partícip de la naturalesa divina, no vulguis retornar, per una vida degenerada, a la vilesa d’abans. No oblidis el cap i el cos dels quals ets membre. Recorda’t que t’han tret de la potestat de les tenebres i que has estat traslladat al Regne i a la llum de Déu.

                                                I per arrodonir-ho demanem la paraula al papa Francesc: “Només gràcies al trobament -o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciencia aïllada i de l’autoreferencialitat (això és:posats amb el jo al mig de tot com a referència central).  Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable. Allí hi ha la deu de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, ¿com pot contenir el desig de comunicar-lo als altres?”

                                                Deixo per a ulteriors escrits el comentari del llibret de Leonardo Boff que té per títol: NADAL La humanitat i las jovialitat del nostre Déu de l’Editorial Claret. Ja ara el recomano perquè és un entrant saborós per a entendre i viure el Nadal des del centre mateix de la nostra fe.

                                                Avui és deguda la meva més entranyable felicitació. En el Fill de Maria ens trobem en la intimitat de la seva família: “ha volgut  unir en el Crist totes les coses, tant les de la terra com les del cel. Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança” (Efesis)

Celebracions vàries del dia de Nadal, 25