dissabte, 26 de març del 2016

Homilia de Pasqua del 27/03/2016 del P. Josep M

RESURRECCIÓ(NS), MISTERI(S) DE LA NOSTRA FE

                                               “Jesús de Natzaret amb la seva Paraula, amb els seus Gestos i amb tota la seva Persona revela la misericòrdia de Déu”, escriu Francesc només començar el text de la Butlla en la què ens invita a sempre -però insistentment en aquesta Setmana Santa Jubilar- a obrir-nos a la MISERICÒRDIA. En aquest text, tal com s’indica en  nota a peu de pàgina, hi ha una cita del Vaticà II, que jo vull portar a consideració, perquè explicita tota la visió que tinc de que Jesús ens va redimir amb tota la seva vida, no solament amb la passió, mort, amb la seva creu, tot i el seu realisme i la plètora de significacions que comporta. Llegeixo a la Constitució Dogmàtica sobre la Revelació Divina: “Després que Déu ha parlat moltes vegades i de moltes maneres per mitjà dels profetes, “aquests darrers dies ens ha parlat a nosaltres per mitjà del Fill”, perquè envià el seu Fill, el Verb etern que il·lumina tots els homes, a fi que visqués entre ells i els manifestés els secrets de Déu. Jesucrist, doncs,  el Verb encarnat, home enviat als homes, diu les paraules de Déu i acompleix l’obra de la salvació que li confià el Pare. Jesucrist, doncs, veure el qual és veure el Pare, amb la seva total presència i manifestació personal, amb paraules i obres, amb senyals i miracles,i, principalment, amb la seva mort i resurrecció gloriosa d’entre els morts, finalment enviant-nos l’Esperit de la veritat, acabà la revelació i confirmà, amb el testimoni diví, que Déu viu amb nosaltres per alliberar-nos de les tenebres del pecat i de la mort i ressuscitar-nos per a la vida eterna” (n. 4)

                                               Endinsem-nos-hi: Sempre he cregut que tota la vida de Jesús tenia aquest sentit de globalitat, de ser “un tot u”: encarnació- nativitat- vida privada- vida de missió per al Regne- mestratge- fets meravellosos- passió- mort i -resurrecció. Aquesta densitat regeneradora, reconfiguradora, redemptora, conversió noatra en fills de Déu, ho era tot en tots. No convé parcel·lar la vida de Jesús, el seu missatge i la seva obra de fer emergir l’home Nou. D’Ell ens afecta tota la persona, el seu pensament, els seus sentiments, les seves expectatives envers cadascú. Ell, fet igual a nosaltres per tal de poder-nos aproximar, compartir trets humans (en tant, semblant a nosaltres, i tan llunyà, tan diví al mateix temps, amb capteniments singulars reconeguts per la bona gent, pels seus oients, possibles deixebles: (“ningú no havia parlat i fet com Jesús”!). Ell fill d’un fuster, Jesús de Natzaret, veí, company de fatigues i no obstant Déu i Home vertaders. La seva biografia no s’explica per l’abundància de referències sinó concentrant-la en l’essencial, tal i com la narra Pau als filipesos: “Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingué el Crist Jesús, el qual, essent de condició divina, no cregué haver-se d’aferrar gelosament a la seva igualtat amb Déu, sinó que s’anorreà (es féu res) prenent la condició d’esclau, esdevingut semblant als homes...” Tot en el seu viure té llavors de vida més plena, Vida que després s’expandirà i ens en farà partícips. No podem separar i compartimentar la Setmana entera, ressaltant-ne només Dijuos Sant, Divendres i la Vetlla i Diumenge pasquals: resseguiu tots els fets que subratlla la litúrgia de cada dia de la setmana, a partir del capítol 19, des del verset 28 (de Lluc) en endavant i veureu moltes més actuacions que són –l’altre dia en digué la “passió apassionada” en un sentit més ampli, que crec que avala que la missió de Jesús no queda circumscrita en la passió en sentit estricte, sinó embolcallant tota la seva vida. També vaig expressar, amb tot el respecte degut, que el Via Crucis era només una, si voleu, venerable devoció, però la vida de Jesús, tota ella, narrada in extenso, és Paraula de Déu. I em sembla que potser ens hem deixat portar pel sentimentalisme més que per la percepció dels sentiments profunds de l’ànima de Jesús. Això suposa una immersió en la espiritualitat, en les vivències, en com vivia Jesús tot el tràfec de la seva vida: decepcions, mals entesos, trampes dels fariseus, dels poders  religiosos dominants dels seus “antagonistes”. La seva intimitat en les pregàries a cor obert que tenia amb el Pare. Que no les sabrem mai, però que ens en queden constància com a fets freqüents. Així llegeixo en Lluc, que és l’evangelista d’aquest Any Litúrgic en el capítol 21, verset 37: “De dia ensenyava al temple, però després sortia per passar les nits a la muntanya anomenada de les Oliveres; i tot el poble, de bon matí, anava al temple per escoltar-lo”.

                                               Tot això es magnifica amb aquests capítols de Joan, que ens permeten una immersió en el cor efusiu, tendre, afectuós de Jesús, que us he invitat a seguir aquests dies des del capítol 13 - 17: rentada dels peus de tots els deixebles; invitació a seguir-lo pas a pas, donant, així com en una paràbola viscuda en vosaltres, és a dir en el vostre llegir atentament, donant, dic, a entendre quin és el sentit de la seva vida i missió. Segueixo llegint: Denuncia la traïdoria d’un d’ells; la desvelació a Joan i Pere de que és Judes qui portat per Satanàs el “vendrà” per una quantitat irrisòria. Trair i vendre: no podia baixar més en la indignitat, ¡com la veuria Jesús en la seva decepció profunda, quan més endavant en les paraules de comiat i de consol arribarà a dir al Pare que els ha conservat i n’ha tingut cura de tots, excepte l’home de la perdició. Era de nit, diu concisament Joan. Anuncia que serà glorificat pel Pare, havent acomplert la seva missió d’estendre el Regne de l’Amor del Pare. Els diu que més endavant els vindrà a recollir per a fer-los participants de la mateixa glorificació actuada ara dins de poc en Ell. Els dóna un manament nou que serà d’identificació significativa: “fillets, (quina expressió més dolça!), estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat”. Pere surt amb una estimació massa carregada de primarietat. Jesús li ha de dir que en comptes de “donar la vida” per Ell, el negarà repetidament...

                                               Ja en la triada dels capítols més intensos de tot l’evangeli de Joan, del 14 fins al 17 inclusiu: paraules de comiat i de consol. Promesa de l’assistència de l’Esperit Sant, el Protector, enviat pel Pare en nom seu, Ell us ensenyarà totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit (quines evocacions tan segures, tan amades, tan pregones, tan enamoradisses...”). Després venen les paraules del comiat més impressionant que mai, mai s’hagi pogut viure.

                                               Hi ha a continuació com un parèntesi que s’inicia en el capítol 15 i es perllonga fins al 17 inclusiu, amarat de la revolució de l’afecte i tendresa i fa que entris en contemplació filial, fraterna, exquisida, com un perfum de primavera -jo no sé com ponderar-la -només s’hi adiu amb el silenci en el fluir d’uns sentiments sempre nous. És l’Ànima Christi, vivifica me; cordis Cristi salva me... Segueixen els capítols 16 i 17. Paladegeu-los, assaboriu-los, deixeu-vos prendre per la proximitat espiritual que s’hi viu; quedeu-vos-hi... Aleshores estareu promptes per viure la Passió des de dins de Jesús. Veureu de seguida que tindrà un to diferent: és l’exaltació de Jesús com a Rei i Senyor de cadascú de nosaltres. Viureu anticipadament el goig de la Resurrecció com un ramell de misteris de goig, de llum, de passió gloriosa i de Resurrecció amb Jesús fet Senyor de tot el cosmos. “Com a Rei universal i etern: Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau” (prefaci de Crist Rei, coronament de l’Any litúrgic i cloenda de l’Any Sant de la misericòrdia).

                                               “Que la Quaresma d’aquest Any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat, com a moment fort per a celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu”.  “Misericordiosos com el Pare és el “lema” de l’Any Sant. En la misericòrdia tenim la prova de com Déu estima. Ell ho dóna tot de si mateix, per sempre, gratuïtament i sense demanar res a canvi. Ve a ajudar-nos quan l’invoquem. És bonic que la pregària quotidiana de l’Església comenci amb aquestes paraules: “Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. Senyor, veniu a ajudar-nos” (salm 70, 2), l’auxili que invoquem és ja el primer pas de la misericòrdia de Déu envers nosaltres. Ell ve a salvar-nos de la condició de debilitat en la qual vivim. I el seu auxili consisteix a permetre’ns captar la seva presència i proximitat. Dia rere dia, tocats per la seva compassió, també nosaltres arribarem a ser compassius amb tothom”. (Francesc)

                                               Una pasqua reeixida, viscuda a ple, do gratuït de Déu Pare i que no quedi mai de fer-nos veure i viure els misteris de tots els misteris: Crist Senyor Ressuscitat i Ressuscitador.

Vetlla pasqual i diumenge de pasqua de la Resurrecció del Senyor, 27 de març del 2016.  Sabadell