dissabte, 1 d’agost de 2015

Homilia del diumenge 02/08/2015 del P. Josep Mª Balcells

BUSQUEU  I  TROBAREU

                                               L’Evangeli d’avui queda ben emmarcat amb aquesta actitud de la “búsqueda” que manifesten les persones que el dia anterior havien fet la meravellosa experiència d’haver estat saciats, a cor que vols, amb l’inesperada multiplicació dels pans i peixos. Això suscita en ells una inquietud desficiosa per tal de saber on és el Mestre i d’atansar-s’hi per rebre beneficis similars al rebut, sense prèvia petició, per només la sol·licitud misericordiosa de Jesús. Es podria ben bé inscriure’s tota l’escena en aquella dita de Jesús: “Demaneu i us serà donat; busqueu i trobareu; truqueu i us obriran. Reforçada per la repetició que suposa certesa, confiança quan diu a continuació: “Que tot aquell que demana, rep; a qui cerca troba; i a qui truca li obren”.

                                               Busqueu. A efectes del fet tan extraordinari del què es van beneficiar d’un pa abundós i gratuït, es posarà en marxa literalment una escena de recerca del Mestre que no troben com creien esperar al mateix lloc dels “fets” del captard del dia anterior. Per pura  intuïció s’embarquen posant proa cap a Cafarnaum, que saben que és quarter i punt de trobada possible de Jesús i dels seus deixebles. Dit i fet. “Quan el trobaren el primer que li pregunten en un diàleg “sorprenent”, perquè es van intercanviant preguntes i respostes amb la divina traça de Jesús d’anar alçant el to, fent-los pujar en una escala de nous sentits que els portarà a expressions inoïdes fins aleshores i que darrerament els emmenaran fins a l’avantsala de proclamar-los el do de l’Eucaristia. Però anem per parts, i entrem en la més que dialèctica conversa que es tenen ells (els cercadors) i Jesús que els va desconcertant a cada nou tret. Partim del fet no acomplert de proclamar rei a Jesús, indicant amb això la pretensió que el reconeixien com a Messies, però per dir-ho amb poques paraules, a l’antiga, segons la tradició d’un Rei que els trauria d’esclavatges. La figura de Moisès estarà present en el vaivé de preguntes; i no deixeu de veure-hi també alguns paral·lelismes amb la conversa de Jesús amb la samaritana. Al principi no es mouen, ells i la samaritana, més que per interessos materials. Subvenir a la requesta de pa o d’aigua de manera permanent i sense esforç.

                                               Fem atenció al desenvolupament del diàleg, perquè en les preguntes que li fan a Jesús, ell anirà enlairant successivament el sentit de les respostes.
Vegem-ho: Comencen ells amb l’estranyesa de no haver-lo trobat al lloc dels fets.  Li diuen: “Mestre, quan (amb un com implícit) heu vingut aquí”. Jesús no respondrà gairebé mai a la pregunta de forma directa. Ho fa solemnement amb aquesta expressió que utilitza en moments d’èmfasi: “Us ho dic amb tota veritat”: “Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist” (que en Joan percebre’ls així com a signes és porta d’entrada de la fe, que ells ara no tenen...) El busquen per motivacions interessades. ( Recordeu la petició primera de la samaritana: doneu-me sempre  d’aquesta aigua perquè no hagi de venir a pouar-la cada dia). Ells el mateix. Jesús aixeca la visió de les coses i afegeix: “No heu de treballar (en el sentit bíblic o del Gènesi d’haver d’escarrassar-se per guanyar el pa de cada dia, un pa perible, per un menjar que es fa malbé. Eleva el to del que afirma a continuació: Busqueu, treballeu “pel menjar que es conserva sempre i dóna vida eterna”. Perplexitat en els oients. Això sona a nou. I rebla Jesús amb nou desconcert d’ells: “Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: Ell és el qui Déu, el Pare -novetat respecte a Déu com a Pare- ha marcat amb el seu segell personal” (menció implícita de l’Esperit Sant). Ells entenen que Jesús es presenta com a Messies. Saben que han de col·laborar d’alguna manera i fan la pregunta a aquest nivell: “Què hem de fer per obrar com Déu vol?” Han entès que hi ha qui els donarà resposta a les seves recerques, val a dir Déu mateix. Jesús dóna un pas més en profunditat: El que Déu demana és que cregueu en aquell que Déu ha enviat”. Estan oberts a la messianitat del Mestre. Però com sempre posen per davant una confirmació, ara ja directament a ell. “Quin senyal visible (tot a tocar d’immediatesa) ens dones que ens convenci (tot com un repte que li fan) Tiren de tradició. Aporten, ja que es tracta encara de donar-los pa, de la figura de Moisès al desert quan els donà el mannà. Com si diguessin: És que per ventura ets més que Moisès? Jesús els rebat: “No és Moisès sinó el meu Pare qui ara us dóna el pa baixat del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món”. Segueixen amb la visió d’una messianitat terrena, no transcendent i retornen a la petició com abans. “Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa! Jesús es presenta com qui, en la seva persona, els donarà el pa de vida.  I afegirà. “els qui venen a mi no passaran fam (de vida), els qui creuen en mi no tindran mai més set”, seran assaciats. A ben segur que no el van entendre. Joan utilitza aquests dos verbs freqüents i plens d’un sentit amagat: venir a mi i creure en mi. Aquest “JO SÓC”, a la força els ha de sorprendre. Només potser nosaltres el podem entendre. Només si hi ha, en l’entremig, una continuada experiència de fe que ens ho avala.

                                               La fe ens porta a buscar-lo i a trobar-lo com a Pa de Vida. Encara no ha sortit a la conversa l’al·lusió a l’Eucaristia, però ja s’insinua que hi ha un viure més alt, més intens, més assaciador i que porta a plenitud. Deixem-los a ells perduts per i en les immersions que els fa Jesús. Quedem-nos en el sentit de recerca que ells han manifestat, tot i que els queda curt de sentit.  Apliquem-nos l’expressió de Jesús en el desert que hem llegit abans de proclamar l’evangeli d’avui: “L’home no viu només de pa; viu de tota Paraula que surt de la boca de Déu”. M’he permès a to amb l’evangeli de posar en majúscula la Paraula, personificant-la amb goig i agraïment amb Jesús.

                                               Volia fer en començar un llarg excursus sobre l’actitud de “buscar”, que em sembla de les més humanes i plenes que hi ha. En definitiva que som els humans sinó “cercadors” en tots els sentits humans possibles: raó, ciència, història, antropologia, sentit de la vida, experiències d’interrelació, psicologia, sociologia, sentit de la natura, de la fe, de la divinitat... Posar-se a buscar i mantenir-s’hi és encetar un camí que descobreix permanents panoràmiques d’aquí i del més enllà. Ho us ho deixo a les vostres interioritzacions. Ho diu molt consís Jesús: “JO SÓC EL PA DE VIDA. Tot queda inclòs en aquesta afirmació cabdal. Aquí vindran a raure en definitiva totes les recerques en curs. Si mantenim la dignitat de ser humans ens podem dir “recercadors”.

                                                Hem de dir, en força als evangelis que aniran venint en successius diumenges fins a l’eclosió de la presentació evangèlica de l’Eucaristia, com es deia abans en els blocs de calendari: “Continuarà”. Anirem pujant el to del diàleg de Jesús amb ells i amb nosaltres i demanarem de copsar en profunditat el sentit, el lloc, la sublimitat del que és i ha de ser exponencialment l’Eucaristia en la nostra vida i experiència de cristians. Serà un do que en sortim d’aquesta “catequesi oberta” cada vegada més entusiasmats i més sadollats de l’Eucaristia. De fet no admet només el singular –Eucaristia- i tots els plurals –eucaristies- són de disminució, de to abaixat, de malmetre el do per excel·lència que ens ha deixat en custòdia i comunió el Crist Ressuscitat. Encertadament diu Pau amb èmfasi als efesis: “El Crist tal com vosaltres heu après, com us l’han predicat? No us han ensenyat la veritat de Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure... Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva”.


                        Diumenge XVIII de durant l’any, 2 d’agost de 2015  Sabadell