dissabte, 30 de maig de 2015

Homilia del diumenge 31/05/2015 del P. Josep Mª Balcells

GLÒRIA  AL PARE,  AL FILL  I  A  L’ESPERIT  SANT

                                               Com una complementació dels cicles nadalenc i pasquals avui celebrem el do de la nostra fe en la Trinitat. He dit per la fe i podria dir també per la revelació que se’ns ha manifestat àmpliament en la Bíblia. Ho sintetitzaré en unes frases que ens obren als misteris de l’àmbit dels àmbits... Com dir-ho?

                                               “Pare nostre del cel. Santifiqueu el vostre Nom, vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra (Mt 6, 9)

                                               “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui tinc posada la meva complaença. Escolteu-lo”. (Mt. 17, 5b)

                                               “Jesús els va parlar: “M’ha esta donat tot poder al cel i a la terra. Aneu, doncs, convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”. (Mt 28, 18-20)

                                               Això mateix ho podríem pregar juntament amb l’Església d’arreu del món amb l’oració col·lecta d’avui: “Oh Déu Pare, Vós en enviar al món el Verb de veritat i l’Esperit santificador, revelàreu als homes el vostre admirable misteri; concediu-nos que en la professió de la Fe veritable, reconeguem la glòria de la Trinitat eterna i adorem la seva unitat de poder i de majestat”. El mateix es digui del “Te Deum laudamus...

                                               Del “Catecisme sabem que el nostre primer deure joiós és venerar i servir Déu, que és el nostre primer origen i el nostre fi últim. Res no podem preferir per damunt de Déu i amb res no podem substituir-lo. Déu es revela, però contínua essent un misteri impenetrable. Diu sant Agustí: “Si l’has comprès no és Déu”. La raó deixa pas a la FE

                                               El misteri  de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la nostra fe i de la vida cristiana. Cal ressaltar aquesta segona afirmació, perquè Déu entra de ple en la nostra vida. És la font de tots els altres misteris de la fe, la llum que els il·lumina... tota la història de la salvació no és sinó la història del camí i dels mitjans amb que Déu veritable i únic es revela, ens reconcilia i s’uneix als homes. Déu Pare, amb les “missions” (enviaments) del Fill i de l’Esperit Sant realitza el seu designi benvolent de creació, de redempció i de santificació. Jesús ens va revelar que Déu és Pare: “Ningú no coneix el Fill sinó el Pare, com tampoc ningú no coneix el Pare sinó el Fill i aquells a qui el Fill els vulgui revelar” (Mt 11, 27). Jesús és com “la imatge del Déu invisible” (Col 1, 15) i com la resplendor de la seva glòria i l’empremta de la seva substància”. “Tothom és cridat a la unió amb el Crist, llum del món. D’Ell venim, per Ell vivim i cap a Ell anem”, diu el Vaticà II.

                                               L’Esperit és enviat als apòstols i a l’Església tant pel Pare com en nom del Fill, com pel Fill en persona, després que hagué tornat al Pare. Estarà prop i dins mateix dels deixebles per tal d’ensenyar-los i guiar-los a la veritat plena”. (Jn, 14, 17-18).

                                               De Déu en sabem l’existència (“Jo sóc el que sóc”) i l’essència (“Déu és Amor”) per les successives manifestacions  en la naturalesa i el cosmos, en la participació en la gràcia i en el creixement en la veritat, bondat i bellesa que ens va obrint els ulls de la Fe i del cor de mica en mica. “L’amor –diu sant Tomàs- es dóna entre iguals o fa iguals als que en participen o el comparteixen”. Aquest és l’origen i la finalitat de tota l’obra del Regne de Déu i de l’evangelització o del viure diví-humà en creixença. El sentit primordial i la finalitat del nostre viure és ser i sentir-se cada cop més fills adoptius de Déu, per la seva crida i amorosa destinació. Som amor en l’Amor. Hi ha una explícita i sempre sorprenent crida, designi de comunió en Déu. El fi últim de la “creació, regeneració i santificació” és entrar  i romandre en la unitat (“sense Mí no podeu fer res”, “solo Dios basta”) de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Cridats a ser “inhabitats” per la Santíssima Trinitat: “Si algú m’estima, diu el Senyor, guardarà la meva paraula, i el Pare l’estimarà i vindrà a ell, i en ell farem estada”. L’acció de Déu en cada persona és la vivència íntima de les Tres Persones en comunió. “El Pare sempre treballa i jo també treballo”. “Així com el Pare té la vida en si mateix, així també ha donat al Fill de tenir vida en si mateix”. I de la vida del Fill tots nosaltres “en vivim, en ella ens movem i som”. I l’Esperit es santificador i vivificador.

                                               Diem Santíssima a la Trinitat com un reflex  del què se sent al cel de part dels “quatre vivents” que no paren de dir nit i dia: “Sant, sant, sant és el Senyor, el Déu totpoderós, el qui era, el qui és i el qui ve”. Així, donem glòria, honor i acció de gràcies al qui seu al setial, al qui viu pels segles dels segles”. Un ressò d’aquesta escena de l’Apocalipsi el tenim  en l’himne del “Glòria a Déu” que ennobleix en la litúrgia el culte al Déu viu i vivificador, sobretot en temps de Nadal (encarnació), de Pasqua (redempció) i Pentecosta (santificació).  Ja fa temps que en aquest himne hi trobo com una “pregària del cor” o bé com un “mantra” -si voleu dir-ho així- en la repetició pausada i interior, en dir: US LLOEM,/ US BENEÏM,/ US ADOREM,/ US GLORIFIQUEM,/ US DONEM GRÀCIES/ per la vostra immensa GLÒRIA.

*US LLOEM: us alabem, us cantem, us celebrem; la meva ànima magnifica el Senyor; us exaltem, us exalcem; us donem culte amb cants de festa; aclameu el Senyor; faré l’elogi de les seves meravelles; canteu al Senyor un càntic nou; segons la seva benèvola decisió que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu estimat; santificat sigui el vostre Nom; canteu al Senyor, lloeu el seu nom... el seu nom és el Senyor, celebreu davant d’ell el seu triomf. “Laudes” pregària matinal de l’Església. Els salms amarats de lloances!

*US BENEÏM: Beneït sigui el Senyor, la meva roca; Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; criatures del Senyor beneïu-lo; beneeix el Senyor ànima meva, no t’oblidis dels seus favors; beneït segui el Senyor, Déu d’Israel, perquè ha visitat el seu poble i l’ha redimit; beneiré el Senyor en tot moment. T’exalçaré, Déu meu i Rei meu. Et beneiré dia rere dia, lloaré el teu nom. El “benedictus”; el càntic de Daniel: “Beneïu el Senyor, tota creatura...”.

*US ADOREM: ens prostrem, m’agenollo; reconeix que el Senyor és l’únic Déu ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, no n’hi ha d’altre; li donem culte amb santedat i justícia tota la vida. No sóc més que un sospir; sóc terra: Déu em transcendeix; Déu és gran, és immensa la teva grandesa; al Senyor, el teu Déu adoraràs i només a Ell donaràs culte; nosaltres els que donem culte segons l’Esperit de Déu; adoraran el Pare en esperit i veritat.

*US GLORIFIQUEM: Glòria a Déu a dalt del cel; Crist resplendor de la glòria del Pare; el cec va recobrar la vista i el seguia glorificant Déu; hem vist la seva glòria, glòria que rep del Pare com a Fill; si creus veuràs la glòria de Déu; la glòria del meu Pare està en que doneu molt de fruit; Pare, glorifica el teu nom. Vingué llavors una veu del cel: l’he glorificat i encara el glorificaré, a Ell la glòria pels segles. Amén;

*US DONEM GRÀCIES: en tot doneu gràcies, dono gràcies sense parar a Déu; sigueu agraïts; arrelats i edificats en Crist, consolidats en la fe desbordats en acció de gràcies; donar testimoni de l’Evangeli de la gràcia de Déu; va prendre el calze i va donar gràcies; dono gràcies a Déu sense parar per tots vosaltres; eucaristia, acció de gràcies al Pare per Jesucrist; Paraula de Déu. Us donen gràcies; donant gràcies contínuament i per tot a Déu en nom de N. S. Jesucrist; tots deien: Amén, lloança i acció de gràcies al nostre Déu; Sigueu perseverants en l’oració, vetllant en ella amb acció de gràcies.

*PER LA VOSTRA IMMENSA GLÒRIA: Perquè a Ell pertanyen el poder i la glòria.
Tota la Paraula de Déu és un himne a la grandesa única i immensa de Déu: donem-ne gràcies eternament. Els salms són un terreny propici per lloar i donar gràcia sense parar.


            Solemnitat de la Santíssima Trinitat, diumenge 31 de maig del 2015  Sabadell