divendres, 4 d’abril de 2014

Homilia del diumenge 06/04/2014 del P. Josep Mª Balcells

PERQUÈ TINGUIN VIDA I AMB ESPLENDIDESA

                                               Hi ha en el cristianisme binònims o díptics que no els podem separar; per exemple: vida i resurrecció, fe i visió, estimar Déu i tot altre, cel i terra; Quaresma i Pasqua, fe i obres, perdó i joia. Sempre interactuen: a més fe més visió; a més fe més vida. Les benaurances són binònims i a més tenen un denominador comú: benaurats.

                                               Aquesta setmana és l’última de quaresma i si hem de ser conseqüents amb l’enfocament que hi vàrem fer de bon començament és bo de recordar que tot el recorregut que ens havíem proposat de fer era el de la col·lecta del primer diumenge: “Déu omnipotent, feu que les pràctiques quaresmals ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències”.

                                               Durant els diumenges de Quaresma hem posat l’accent preferent en la figura i missatge del misteri de Crist de tot el que hem pogut fer, viure i  practicar. Cada paraula té la seva significació més forta o lleu, més radical o més floreal, o dic així perquè solem anar-nos-en per les branques amb molta facilitat: uns quants ritus més o menys, uns panels penjats  a les esglésies, alguna xerradeta més, perquè no sigui dit i poca cosa més. Demano perdó. No ho recrimino, solament em sembla tot plegat de poca consistència i, per tant, d’escàs profit. Ara toca quaresma, demà tocarà una altra cosa, però ens manquen decisions de calat, i poc forat acostumen a fer aquests temps dits forts de la litúrgia, que acostumen a ser el baròmetre de la pressió evangèlica que vivim durant aquests quaranta dies abans de la Pasqua i preparacions per a ella. Potser ens podrem repetir, però a mi m’agradaria que avui féssim una mica de balanç del què ha estat aquesta quaresma. Anirem pas per pas per poder veure’n els efectes en el nostre viure habitual. A compàs amb que desgranaré mot per mot jo pensaré en mi i, si voleu, feu-ho també vosaltres. Som-hi!

                                               Diu “celebracions”: I és justa l’expressió perquè celebrem, dia a dia, vida i missatge de Jesús, el Crist; és a dir: el que anomenem evangeli. Adhesió a una persona vivent del qual en tenim ressò en l’evangeli, i del qual en volem fer el seguiment, que és l’expressió comuna que llegim als evangelis: “Tu, vine i segueix-me!” que suposa crida i seguir-lo, a les verdes i a les madures... esdevenir-ne vertaders deixebles en actiu.

                                               “Que ens siguin profitoses”: que ens alimentin espiritualment, que ens facin créixer, que ens donin la maduresa corresponent a la nostra situació de persones adultes, que no juguen a la vida, sinó que li volen treure’n el suc corresponent, que valoren el significat del propi viure I amb ell la felicitat. Suposa salut, vigor i fortalesa corporal i espiritual.

                                               Per tal de “conèixer”: Paraula de les més ambigües. Pensem que coneixem, que sabem quan només hi ha hagut una passada com de sèrie de tele que al màxim ens pot haver commogut en algun moment, però que no hi ha hagut un “estudi”; ha mancat un entrar el la seva intimitat, haver-nos fets propers, fer-hi amistat, sentir-lo com a propi, dialogant, mirant-nos amb presència activa, amb relació freqüent i comprensió mútua, empàtica, fins al punt de “sentir-hi els mateixos sentiments, com diu Pau.

                                               “Més i més”: aprofundiments successius, sabem que mai esgotarem la capacitat de coneixença, més si és experiencialment, el que suposa una bona amistat. Fent descobertes noves de la seva personalitat. Entrar en el seu viure i sentir: vivenciar-lo des de dins. Saber no sols el què diu o què fa, sinó descobrir-hi el per què i el per a què ho fa. Descobrir, per a identificar-nos cada vegada més intensament amb la seva missió.

                                               “El misteri” que és l’apel·latiu que dóna el Vaticà II a Crist i a l’Esglèsia. Misteri en sentit d’insondabilitat, de no poder arribar mai al fons de la seva persona. Jesús ho omple tot. Nosaltres ens hi perdem en Ell. Sempre hi aflora una novetat. Essent Ell el més íntim de la meva intimitat (segons expressió de sant Agustí). Tenim visions de les coses i de les persones que ens fan creure que ja ho coneixem suficientment per poder-ho judicar, classificar, parlar-ne objectivament, quan tot és ben subjectiu i sotmès a un ulterior aprofundiment. Tot és misteri. I tot s’ha de tocar respectuosament: només faltaria que no ho féssim amb les coses de la fe! Ningú no coneix ningú; ni nosaltres ens coneixem en el què som i valem... Oh, misteri! Joiós misteri!

                                               “Del Crist”: Expressió aquesta, pasqual. Ho he volgut expressar diverses vegades: una quaresma viscuda ja en plena possessió del misteri pasqual. Anticipat, fruit d’una recerca que ens porta més endins. Cada dia és Pasqua. Si m’estimeu i guardeu els meus manaments jo vindré a vosaltres i hi romandré. “Jo seré amb vosaltres...”

                                               “I tot per a viure’l”. Hi ha aquella expressió que a mi em diu tant: ”Jo visc pel Pare vivent, vosaltres viviu per la meva vida; qui em menja a mi viurà a causa de mi”. Tot resulta ser un doll de vida que procedent del Pare ens ve pel Crist, del qual vivim. En la Comunió no som nosaltres qui mengem el Crist vivent, sinó que és ell qui “se’ns menja” Configureu-vos en mi.. Entrem en la vida de Jesús, del Jesús total. Al discurs de l’Àgora a Atenes diu Pau: “Ell que dóna vida i alè a tota cosa. “En Ell vivim, ens movem i som”. “Entrar en la vida” vol significar abastar la vida plena, promesa. “Les paraules que us he dit són esperit i són vida”. “Fes això i viuràs”.

                                               “D’acord amb les seves exigències”: No són pas feixugues, si les sabem viure amb la fe i la fortalesa que Ell mateix ens dóna. L’evangeli és exigent, però té el contrapunt de que és el mateix Crist qui ens dóna la fortalesa per poder-lo viure i com més grans se’ns tornen les exigències d’acord amb la sensibilitat evangèlica que anem assumint, més gran és fa la fortalesa que Ell ens ofereix. No tingueu por! La por ens fa perdre la capacitat de veure les coses en les seves justes dimensions. Res no hi ha que superi la capacitat d’anar més a fons. Sempre anar més mar endins...

                                               Avui la col·lecta va més enllà: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estimar tant el món que es va entregar a la mort”. Diu la litúrgia del Dijous Sant: havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”. Nosaltres coneixem els nostres minsos “extrems”; però, ¿quins són els extrems de Jesús? Això ens supera. Però serà l’única manera de besllumar la Passió, la Mort i l’Eucaristia que esdevé una mena d’Encarnació i Regeneració permanents. El bateig en el qual hem estat batejats el dia de Pasqua amb el Crist suposa un morir a nosaltres mateixos per ressuscitar juntament amb Crist. Viure el Regne és viure l’amor tant com se pugui. Pau ja en fa una traducció humana en parlar ras ras de la caritat: “Que la caritat no sigui fingida; avorriu el mal, adheriu-vos al bé; sigueu sol·lícits a estimar-vos els uns als altres; avanceu-vos mútuament a honorar-vos; no sigueu indolents en el zel; sigueu fervorosos en l’esperit; sigueu bons servents envers el Senyor; alegreu-vos en l’esperança; sigueu pacients en la tribulació; perseverants en l’oració; en les necessitats dels sants feu-los participar dels vostres béns; practiqueu l’hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Tingueu uns mateixos sentiments; no aspireu a grandeses, sinó adapteu-vos als humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. No torneu mal per mal... Viviu en pau amb tothom... Atenció. Comença l’autoavaluació. Tornem-ho a llegir, implicant-nos-hi. Siguem sincers amb nosaltres mateixos. I, reconciliats per Jesucrist amb el Pare per les mocions de l’Esperit, que tinguem la millor Pasqua viscuda fins ara.


                        Diumenge V de quaresma, 6 d’abril de 2014.   Sabadell