Homilia Setmana Santa 2025

 NO  FIXEU  ELS  ULLS  EN  NINGÚ  MÉS  QUE  EN  ELL

                                       “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna”.(Jo 3, 16)

                                       “Quan seré enlairat (Creu i/o Resurrecció) atrauré  tothom cap a mi, diu el Senyor”.

                                       “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de Creu. Per això, Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell Nom que està per damunt de tot altre nom” (encara em ressona en llatí i en gregorià!).

                                        “Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la Salvació, la Vida i la Resurrecció; Ell ens ha salvat i ens ha alliberat”.

                                       Avui és dia de contemplació: poques paraules i omplir-les del millor afecte nostre envers Jesús, mort en Creu per nosaltres”

                                       M’abelleix de posar aquest cant que, sentit i modulat per una pregària sostinguda, ha d’obrir-nos a un major coneixement d’amor, de gratitud i de petició de misericòrdia 

          -No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

          -No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

          -No fixeu els ulls en ningú més. (2)

           -No espereu, amics, en ningú més que en Ell...

           -No adoreu, amics, en ningú més que en Ell...

           -Només Ell és el Camí, la Veritat.

          Només Ell és el Camí, la Veritat.

          No fixeu els ulls en ningú més.

          No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

                                       (El Vaticà II ens diu que en cantar exultants hem de resar les lletres: saber què cantem: sant Agustí ens diu que cantar així és pregar dues vegades en una) El cant s’ha de compassar amb els sentiments del què diem.. 

                                       Aquests dies primers de la Santa Setmana Santa he procurat fer lectures que m’han semblat que em podrien atansar més estretament al propòsit d’inici de Quaresma: “Aprofundir en el coneixement del misteri de Jesucrist”. N’he fet lectura subratllada d’un de Hans Urs von Balthasar que m’ha enamorat. Ja el mateix títol m’ha seduït: ¿Nos conoce Jesús? ¿Lo conocemos? No és un llibre fàcil de seguir i passo a la segona pregunta que és la que hem toca de més a prop. Fa d’entrada un distinció que em posa sobre la pista: Jesús no és comparable amb les grans figures de la Història de la Humanitat. Jesús és cas únic, algú va dir que de cristià només n’hi va haver un: el mateix Jesús que era Déu i Home a la vegada i que  les seves manifestacions els deixebles només les van entendre una vegada acomplerta la seva missió en vida corporal. El coneixement de Jesús és un misteri i només es pot apropar-nos-hi el coneixement en el sentit bíblic; un saber per fe en la seva persona. És un saber amorós, reblert de confiança, més enllà de la seva biografia, que llegida al revés s’entén una mica més: És a dir des de la Resurrecció, baixant a la Creu, Passió... he tornat a re-veure (veure amb pregària, admetent que d’entrada no el conec des de dins) com vivia Ell, la seva relació amb el Pare. Com va passar la vida fent el bé, portat per l’Esperit Sant. La fe és do, gràcia, és apertura, és compromís. És missió i enviament a atansar-nos tots a Déu que ens espera i que comparteix l’experiència seva: batejats en l’aigua, la sang i foc, que són  els tres sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, Eucaristia i recepció de l’Esperit Sant que guiarà la nostra vida vers una plenitud, que ja serà en el demà, quan tots ressuscitarem juntament amb Ell. Si m’ho permeteu aniré posant alguns paràgrafs que me’ls tinc subratllats: “Els deixebles de Jesús només el van conèixer en sentit ple quan Ell, després de la Resurrecció, els alenà l’Esperit que habitava en Ell, i l’Església reunida quan rebé el mateix Esperit Sant, des del dia de la Pentecosta.  Només l’Esperit de Déu  sap el que hi ha en Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal de conèixer les gràcies que Déu ens ha concedit (I Co 2, 11s.) Sense Ell la imatge que el nostre esperit es fa de Jesús resta pàl·lida i unilateral, perquè és incapaç de comprendre allò que passa a les interioritats íntimes de Déu. L’Esperit Sant ha estat difós en nosaltres; Ell ens guiarà fins la veritat plena de Crist, “Ell que no parla per pròpia iniciativa sinó que rebrà d’allò meu per tal d’anunciar-vos-ho”. És inseparable del Crist ara ja “espiritualitzat”: “Però el Senyor és l’Esperit” (2 Co 3, 17). Per tant, reconeixerem que l’Esperit Sant està actuant en la mesura en què una persona configura en ell els sentiments de Jesús. Jesús anomena els seus deixebles, amics. Pau mai es definirà com amic de Crist, sinó que es qualificarà com a servent. Tu pots anomenar-me amic, diu Agustí, però jo em considero servent. Aquest saber, obrat per l’Esperit, devers la distància-pregonesa en la intimitat forma part essencial del nostre coneixement de Jesús: així es distingeix l’home vertaderament “espiritual”. Per obra de l’Esperit Sant ens anem transfigurant a semblança de Crist. Nosaltres no podem comprendre “l’esdeveniment” de Crist en tota la seva totalitat. Només des de la Resurrecció i des  de la Creu,  des del lliurament de l’Esperit Sant és qui ens fa descobrir la divinitat de Jesús i ens el fa viure a nivell de tota la realitat, vista en profunditat, on podem reinterpretar les escenes de l’evangeli i ens permet afirmar que en Crist s’ha arribat a una primera plenitud que per fe ens atansa al coneixement de la riquesa que hi ha en el Crist. Ningú pot dir: “Jesús és el Senyor, sinó en l’Esperit Sant” (I Co 12, 3). Pau, sabedor que el vertader coneixement de Jesucrist ens supera de totes totes, Pau conclou amb aquesta oració: “Jo m’agenollo davant del Pare, de qui rep el nom tota família tant al cel com a la terra, i li prego que per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força de l’Esperit allò que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així arrelats i fonamentats en l’amor; sigueu capaços de comprendre amb tot el Poble Sant l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així entreu del tot a la plenitud de Déu. Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més que tot el que som capaços de demanar o d’entendre. Glòria a Ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén (Ef 3, 14-21)

                                       Hi ha una pàgina d’or en la primera carta de Joan que condensa tot el que podem entendre de la coneixença que podem albirar de Jesús. Podria ser la base del coneixement pasqual. (I Jo 4, 7ss) Comença amb aquest entendridor: “Estimats meus...”

                                       Em permeto recomanar-vos un llibre d’aquest autor que és una introducció a la vida de fe des de “La oración contemplativa” de Urs von Balthasar.  Edición Encuentro.  Madrid 1985

          Que tinguem una Pasqua aprofundida i sostinguda; que el Senyor a través de l’Esperit Sant que fa fruitar el cor de l’home i la dona, donant-nos per gràcia: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, temperància. “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit” (Ef 5, 22-23, 25) 

                                       A la cinquena part de les conclusions finals del Sínode titulada “Jo també us envio” hi trobareu aquesta citació de l’evangeli de Joan “Jesús els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat, també Jo us envio a vosaltres”. Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu l’Esperit Sant (Jo 20, 21-22) Es tractava de formar deixebles missioners i el papa va afegir misericordiosos.

 P. Josep Mª Balcells.

Setmana Santa de l’any Sant, 13-21 d’abril 2025   Sabadell