Homilia del diumenge 27/04/2025

              JO  ET  BATEIXO  EN  EL  NOM  DEL  PARE

                                       Estem acomplint tota una setmana pasqual festejant “amb la unció d’exultança” la nostra configuració baptismal, de la qual no en sabem gairebé res de consubstancial, un record que ens ha pervingut oralment i que no hi ha hagut –perdoneu- ni una mínima formació sagramental ni una mínima concepció personalitzada, que n’hem tastat dels padrins potser la “mona” (paraula endolcida, sense saber que volia dir de munus llatí: regal. Regal perquè en el baptisme se’ns va donar un nom (i amb aquest nom se’ns rebrà a la cohort dels salvats per la mediació –mai tant ben dit- Jesús és el nostre mitjancer, únic i muni-ficent: ho veus ja torna a sortir la vertadera “mona”! És ell l’únic sacerdot; tots els altres són només subrogats. És, per tant, Crist mateix que ens ha batejat i ens ha donat ell el nom de batejat, pel qual Ell ens coneix (a la bíblica!) Coneixement vol dir estimació Ja ho diu el salm 135: “Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo. Perdura eternament el seu amor”. Ras i curt: el Bateig o Baptisme és un sagrament i tots els sagraments els ad-ministra Jesús Ressuscitat. El sacerdot ho ad-ministrava en nom de Jesús (Déu i Home) i ho acomplia “En Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                       Pasqua vol dir pas: sortida gloriosa de l’esclavatge d’Egipte vers la Terra Promesa. Del pecat a la gràcia, de l’autoreferencialitat (paraula que repetia sovint el nostre gran papa Franciscus (Francesc per als amics) a l’Alteroreferencialitat, paraula que té el so de referència, una de l’”auto” aquest JO que sempre ens el veiem en majúscula i que l’hauríem de canviar per la forma conclusiva de les nostres oracions de les Misses: Per nostre Senyor Jesucrist... El nostre únic referent és –hauria de ser!-, si tinguéssim una mica, micurrina de sentit teologal de la fe-esperança-amor, que són les nostres configuracions amb el Jesús “passionat” apassionadament, mort i lliurat per donar-nos a llum: Jesús ens ha “parit” amb el seu sofriment amorós i misericordiós i ens està donant a llum, aquest és el nou naixement de què en parlava amb un Nicodem que no entenia res –com nosaltres!- (llegiu el tercer capítol de Joan (3, 1ss) i veureu que el baptisme és essencialment la nostra Pasqua en la mort i resurrecció de Jesús i de tots nosaltres amb i –millor dit- en Ell.

                                       ¿Perquè Jesús en les aparicions Ressuscitat porta les marques de la seva immolació? No és únicament pel part que va suposar la passió i mort en Creu que són els emblemes de la Pasqua d’Ell i són memorial/record del naixement nostre a la vida de la Gràcia. Som de Déu, que ens ha engendrat de nou, alliberant-nos del pecat i donant-nos la seva gràcia que ens serà amb la unció-vinguda de l’Esperit Sant promès la percepció d’una il·luminació que “perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel (el cel és un estat gaudiós!) Sota la mirada complaent de la Santíssima Trinitat: Pare creador/engendrador de totes les coses: (natura, humanitat, pobles cridats a l’amor misericordiós), Fill engendrador-pasqua-pas de mort a vida, pecat- “gràcia“,llum per il·luminar els qui viuen a la fosca a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de PAU”, Esperit Sant viu i vivificador, que ens invita a emprendre un camí pasqual santificant-nos i portant-nos a l’acompliment de la nostra esperança que farà fruitar el nostre viure i conviure amb el fruit polivalent i unificat que té totes les virtuts-sentors de l’amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, temperància (Ga, 5, 22, 25) Amb l’afegit, que és com el Glòria del final de les oracions col·lectes de la litúrgia: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord per, en o amb Esperit”.

                                       Pasqua no és cantar l’al·leluia emborratxats d’alegria: és estimar tota la Vida, Missatge- Persona-Lliurament-Glorificació de Jesús, ja Ressuscitat a glòria de Déu Pare. Jesús tenia un cor de Mare, ens encomanà al seu mateix Esperit que ens va gestant per FE, com a primícies baptismals i ens ha donat a llum, en el bany regenerador i ens portarà a coll com mare que ens ha donat la vida amb el seu sofriment de part baptismal. Donem-ne gràcies eternament. Pasqua, en síntesi, és la Resurrecció plena i Glorificació definitiva de Jesús, Déu i Home vertader i la primera resurrecció nostra, amb atraccions amb l’esquer cap a la plenitud si ens deixem portar com a batejats-agraïts-amorosos-misericordiosos.

                                       Qui ens ha batejat no és més que per subrogació, però qui ens ha tret del bany lustral, del naixement a la llum de la vida és el mateix Crist, que ho ha fet en nom de la Trinitat. Portem al cor i en la faç i el front el nom de cristians-batejats-bennascuts! Que res ni ningú ens  l’esborri, per res del món. Així “pelegrins d’esperança” anirem obrint camins de Déu i de pregonesa humana i humanítzadora, la que s’ha de derivar de que “portem el nom que ens vas dar”, que vol dir que Déu ens coneixerà pel nom de baptisme i com parlava amb la Magdalena: “Maria”. I ella: Mestre meu! D’una faisó semblant ens cridarà a l’amor seu

                                       Posaré totes de les oracions col·lectes de les Misses des de Rams fins a aquesta Octava, millor, octavari pasqual que fan referència a la festa de la Resurrecció de Crist i de nosaltres amb o, millor: en Ell. Noteu la nostra condició o dignitat  de batejats!

          “Augmenteu, oh Déu, la fe dels qui esperen en Vós i escolteu la pregària dels qui us supliquem, per tal que els qui avui presentem els rams al Crist triomfant us oferim també el fruit de les bones obres”.

          “Déu omnipotent i etern, Vós, per donar a la nissaga humana un model d’humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i patís una mort de Creu; feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar de la seva Resurrecció”.

          “Déu totpoderós, feu que els qui defallim per la nostra feblesa, trobem la força en la Passió del vostre Fill unigènit” 

          “Déu omnipotent i etern, feu que celebrem de tal manera els misteris de la Passió del Senyor, que mereixem de ser perdonats”.

          “Oh Déu, que heu volgut que el vostre Fill patís per nosaltres el suplici de la Creu per arrencar-nos del poder de l’enemic, feu que aconseguim la gràcia de la Resurrecció”.

          “Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort, confià a la seva Església el sacrifici nou i perenne, convit del seu amor; feu que obtinguem d’aquest gran sagrament la plenitud de la caritat i de la vida”.

          “Recordeu-vos, Senyor, de la vostra misericòrdia i protegiu i santifiqueu els vostres servents; ja que per ells Crist, el vostre Fill, en  vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual”.

          “Oh Déu, Vós per la Passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre, heu destruït la mort, herència de l’antic pecat, que es perpetua en tota la nissaga humana; concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l’home terrenal, així podem també, per do de la gràcia, la semblança de l’home celestial” 

          “Oh Déu, que feu resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la Resurrecció del Senyor, desvetlleu en la vostra Església l’esperit de fills i filles d’adopció per tal que, renovats en el cos i en l’esperit, us servim amb fidelitat” 

          “Oh Déu, avui per mitjà del vostre Unigènit, vencedor de la mort, ens heu obert les portes de l’eternitat; feu que els qui celebrem la solemnitat de la Resurrecció de Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem en la llum de la vida”.

          “Oh Déu, que sempre feu créixer la vostra Església amb una nova fillada; concediu als vostres servents de viure d’acord amb el baptisme, que han rebut en la fe·.

          “Oh Déu, que pels remeis pasquals ens heu salvat, continueu afavorint el vostre Poble amb la gràcia celestial, per tal que, aconseguida la llibertat perfecta, frueixi en el cel del goig que ara ja  el fa feliç a la terra”.

          “Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria, en la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. Feu que, així com celebrem ara aquestes festes, puguem també celebrar-les en el goig etern”.

          “Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos en la confessió del vostre Nom, feu que els qui en les fonts baptismals han nascut a una nova vida, tinguin una sola fe i una mateixa caritat”.

          “Déu omnipotent i etern, Vós en el misteri pasqual del vostre Fill heu segellat el pacte de reconciliació amb la humanitat, feu que les nostres obres acreditin la fe que professem” 

          “Oh Déu, que amb l’abundor de la vostra gràcia multipliqueu els pobles que creuen en Vós, mireu benignament els vostres elegits que pel baptisme han renascut a una nova vida i revestiu-los de la felicitat immortal”.

          “Oh Déu sempre misericordiós, que revifeu la fe del Poble Sant, amb el retorn anual de les festes pasquals, augmenteu els dons de la vostra gràcia, a fi que tots comprenguem millor quin Baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat i quina Sang ens ha redimit”,

Tot això: PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, QUE AMB VÓS  VIU I REGNA EN LA UNITAT DE L’ESPERIT SANT, DÉU PELS SEGLES DELS SEGLES. AMÉN.

P. Josep Mª Balcells.

Setmana Santa i Octava de Pasqua: 21-30, Any Sant 2025: “L’esperança no defrauda”.  Sabadell