Homilia del diumenge 27/04/2025

              JO  ET  BATEIXO  EN  EL  NOM  DEL  PARE

                                       Estem acomplint tota una setmana pasqual festejant “amb la unció d’exultança” la nostra configuració baptismal, de la qual no en sabem gairebé res de consubstancial, un record que ens ha pervingut oralment i que no hi ha hagut –perdoneu- ni una mínima formació sagramental ni una mínima concepció personalitzada, que n’hem tastat dels padrins potser la “mona” (paraula endolcida, sense saber que volia dir de munus llatí: regal. Regal perquè en el baptisme se’ns va donar un nom (i amb aquest nom se’ns rebrà a la cohort dels salvats per la mediació –mai tant ben dit- Jesús és el nostre mitjancer, únic i muni-ficent: ho veus ja torna a sortir la vertadera “mona”! És ell l’únic sacerdot; tots els altres són només subrogats. És, per tant, Crist mateix que ens ha batejat i ens ha donat ell el nom de batejat, pel qual Ell ens coneix (a la bíblica!) Coneixement vol dir estimació Ja ho diu el salm 135: “Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo. Perdura eternament el seu amor”. Ras i curt: el Bateig o Baptisme és un sagrament i tots els sagraments els ad-ministra Jesús Ressuscitat. El sacerdot ho ad-ministrava en nom de Jesús (Déu i Home) i ho acomplia “En Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                       Pasqua vol dir pas: sortida gloriosa de l’esclavatge d’Egipte vers la Terra Promesa. Del pecat a la gràcia, de l’autoreferencialitat (paraula que repetia sovint el nostre gran papa Franciscus (Francesc per als amics) a l’Alteroreferencialitat, paraula que té el so de referència, una de l’”auto” aquest JO que sempre ens el veiem en majúscula i que l’hauríem de canviar per la forma conclusiva de les nostres oracions de les Misses: Per nostre Senyor Jesucrist... El nostre únic referent és –hauria de ser!-, si tinguéssim una mica, micurrina de sentit teologal de la fe-esperança-amor, que són les nostres configuracions amb el Jesús “passionat” apassionadament, mort i lliurat per donar-nos a llum: Jesús ens ha “parit” amb el seu sofriment amorós i misericordiós i ens està donant a llum, aquest és el nou naixement de què en parlava amb un Nicodem que no entenia res –com nosaltres!- (llegiu el tercer capítol de Joan (3, 1ss) i veureu que el baptisme és essencialment la nostra Pasqua en la mort i resurrecció de Jesús i de tots nosaltres amb i –millor dit- en Ell.

                                       ¿Perquè Jesús en les aparicions Ressuscitat porta les marques de la seva immolació? No és únicament pel part que va suposar la passió i mort en Creu que són els emblemes de la Pasqua d’Ell i són memorial/record del naixement nostre a la vida de la Gràcia. Som de Déu, que ens ha engendrat de nou, alliberant-nos del pecat i donant-nos la seva gràcia que ens serà amb la unció-vinguda de l’Esperit Sant promès la percepció d’una il·luminació que “perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel (el cel és un estat gaudiós!) Sota la mirada complaent de la Santíssima Trinitat: Pare creador/engendrador de totes les coses: (natura, humanitat, pobles cridats a l’amor misericordiós), Fill engendrador-pasqua-pas de mort a vida, pecat- “gràcia“,llum per il·luminar els qui viuen a la fosca a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de PAU”, Esperit Sant viu i vivificador, que ens invita a emprendre un camí pasqual santificant-nos i portant-nos a l’acompliment de la nostra esperança que farà fruitar el nostre viure i conviure amb el fruit polivalent i unificat que té totes les virtuts-sentors de l’amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, temperància (Ga, 5, 22, 25) Amb l’afegit, que és com el Glòria del final de les oracions col·lectes de la litúrgia: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord per, en o amb Esperit”.

                                       Pasqua no és cantar l’al·leluia emborratxats d’alegria: és estimar tota la Vida, Missatge- Persona-Lliurament-Glorificació de Jesús, ja Ressuscitat a glòria de Déu Pare. Jesús tenia un cor de Mare, ens encomanà al seu mateix Esperit que ens va gestant per FE, com a primícies baptismals i ens ha donat a llum, en el bany regenerador i ens portarà a coll com mare que ens ha donat la vida amb el seu sofriment de part baptismal. Donem-ne gràcies eternament. Pasqua, en síntesi, és la Resurrecció plena i Glorificació definitiva de Jesús, Déu i Home vertader i la primera resurrecció nostra, amb atraccions amb l’esquer cap a la plenitud si ens deixem portar com a batejats-agraïts-amorosos-misericordiosos.

                                       Qui ens ha batejat no és més que per subrogació, però qui ens ha tret del bany lustral, del naixement a la llum de la vida és el mateix Crist, que ho ha fet en nom de la Trinitat. Portem al cor i en la faç i el front el nom de cristians-batejats-bennascuts! Que res ni ningú ens  l’esborri, per res del món. Així “pelegrins d’esperança” anirem obrint camins de Déu i de pregonesa humana i humanítzadora, la que s’ha de derivar de que “portem el nom que ens vas dar”, que vol dir que Déu ens coneixerà pel nom de baptisme i com parlava amb la Magdalena: “Maria”. I ella: Mestre meu! D’una faisó semblant ens cridarà a l’amor seu

                                       Posaré totes de les oracions col·lectes de les Misses des de Rams fins a aquesta Octava, millor, octavari pasqual que fan referència a la festa de la Resurrecció de Crist i de nosaltres amb o, millor: en Ell. Noteu la nostra condició o dignitat  de batejats!

          “Augmenteu, oh Déu, la fe dels qui esperen en Vós i escolteu la pregària dels qui us supliquem, per tal que els qui avui presentem els rams al Crist triomfant us oferim també el fruit de les bones obres”.

          “Déu omnipotent i etern, Vós, per donar a la nissaga humana un model d’humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i patís una mort de Creu; feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar de la seva Resurrecció”.

          “Déu totpoderós, feu que els qui defallim per la nostra feblesa, trobem la força en la Passió del vostre Fill unigènit” 

          “Déu omnipotent i etern, feu que celebrem de tal manera els misteris de la Passió del Senyor, que mereixem de ser perdonats”.

          “Oh Déu, que heu volgut que el vostre Fill patís per nosaltres el suplici de la Creu per arrencar-nos del poder de l’enemic, feu que aconseguim la gràcia de la Resurrecció”.

          “Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima, en la qual el vostre Unigènit, abans d’entregar-se a la mort, confià a la seva Església el sacrifici nou i perenne, convit del seu amor; feu que obtinguem d’aquest gran sagrament la plenitud de la caritat i de la vida”.

          “Recordeu-vos, Senyor, de la vostra misericòrdia i protegiu i santifiqueu els vostres servents; ja que per ells Crist, el vostre Fill, en  vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual”.

          “Oh Déu, Vós per la Passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre, heu destruït la mort, herència de l’antic pecat, que es perpetua en tota la nissaga humana; concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l’home terrenal, així podem també, per do de la gràcia, la semblança de l’home celestial” 

          “Oh Déu, que feu resplendir aquesta nit santíssima amb la glòria de la Resurrecció del Senyor, desvetlleu en la vostra Església l’esperit de fills i filles d’adopció per tal que, renovats en el cos i en l’esperit, us servim amb fidelitat” 

          “Oh Déu, avui per mitjà del vostre Unigènit, vencedor de la mort, ens heu obert les portes de l’eternitat; feu que els qui celebrem la solemnitat de la Resurrecció de Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem en la llum de la vida”.

          “Oh Déu, que sempre feu créixer la vostra Església amb una nova fillada; concediu als vostres servents de viure d’acord amb el baptisme, que han rebut en la fe·.

          “Oh Déu, que pels remeis pasquals ens heu salvat, continueu afavorint el vostre Poble amb la gràcia celestial, per tal que, aconseguida la llibertat perfecta, frueixi en el cel del goig que ara ja  el fa feliç a la terra”.

          “Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria, en la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. Feu que, així com celebrem ara aquestes festes, puguem també celebrar-les en el goig etern”.

          “Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos en la confessió del vostre Nom, feu que els qui en les fonts baptismals han nascut a una nova vida, tinguin una sola fe i una mateixa caritat”.

          “Déu omnipotent i etern, Vós en el misteri pasqual del vostre Fill heu segellat el pacte de reconciliació amb la humanitat, feu que les nostres obres acreditin la fe que professem” 

          “Oh Déu, que amb l’abundor de la vostra gràcia multipliqueu els pobles que creuen en Vós, mireu benignament els vostres elegits que pel baptisme han renascut a una nova vida i revestiu-los de la felicitat immortal”.

          “Oh Déu sempre misericordiós, que revifeu la fe del Poble Sant, amb el retorn anual de les festes pasquals, augmenteu els dons de la vostra gràcia, a fi que tots comprenguem millor quin Baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat i quina Sang ens ha redimit”,

Tot això: PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, QUE AMB VÓS  VIU I REGNA EN LA UNITAT DE L’ESPERIT SANT, DÉU PELS SEGLES DELS SEGLES. AMÉN.

P. Josep Mª Balcells.

Setmana Santa i Octava de Pasqua: 21-30, Any Sant 2025: “L’esperança no defrauda”.  Sabadell

Homilia Setmana Santa 2025

 NO  FIXEU  ELS  ULLS  EN  NINGÚ  MÉS  QUE  EN  ELL

                                       “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna”.(Jo 3, 16)

                                       “Quan seré enlairat (Creu i/o Resurrecció) atrauré  tothom cap a mi, diu el Senyor”.

                                       “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de Creu. Per això, Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell Nom que està per damunt de tot altre nom” (encara em ressona en llatí i en gregorià!).

                                        “Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual tenim la Salvació, la Vida i la Resurrecció; Ell ens ha salvat i ens ha alliberat”.

                                       Avui és dia de contemplació: poques paraules i omplir-les del millor afecte nostre envers Jesús, mort en Creu per nosaltres”

                                       M’abelleix de posar aquest cant que, sentit i modulat per una pregària sostinguda, ha d’obrir-nos a un major coneixement d’amor, de gratitud i de petició de misericòrdia 

          -No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

          -No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

          -No fixeu els ulls en ningú més. (2)

           -No espereu, amics, en ningú més que en Ell...

           -No adoreu, amics, en ningú més que en Ell...

           -Només Ell és el Camí, la Veritat.

          Només Ell és el Camí, la Veritat.

          No fixeu els ulls en ningú més.

          No fixeu els ulls en ningú més que en Ell.

                                       (El Vaticà II ens diu que en cantar exultants hem de resar les lletres: saber què cantem: sant Agustí ens diu que cantar així és pregar dues vegades en una) El cant s’ha de compassar amb els sentiments del què diem.. 

                                       Aquests dies primers de la Santa Setmana Santa he procurat fer lectures que m’han semblat que em podrien atansar més estretament al propòsit d’inici de Quaresma: “Aprofundir en el coneixement del misteri de Jesucrist”. N’he fet lectura subratllada d’un de Hans Urs von Balthasar que m’ha enamorat. Ja el mateix títol m’ha seduït: ¿Nos conoce Jesús? ¿Lo conocemos? No és un llibre fàcil de seguir i passo a la segona pregunta que és la que hem toca de més a prop. Fa d’entrada un distinció que em posa sobre la pista: Jesús no és comparable amb les grans figures de la Història de la Humanitat. Jesús és cas únic, algú va dir que de cristià només n’hi va haver un: el mateix Jesús que era Déu i Home a la vegada i que  les seves manifestacions els deixebles només les van entendre una vegada acomplerta la seva missió en vida corporal. El coneixement de Jesús és un misteri i només es pot apropar-nos-hi el coneixement en el sentit bíblic; un saber per fe en la seva persona. És un saber amorós, reblert de confiança, més enllà de la seva biografia, que llegida al revés s’entén una mica més: És a dir des de la Resurrecció, baixant a la Creu, Passió... he tornat a re-veure (veure amb pregària, admetent que d’entrada no el conec des de dins) com vivia Ell, la seva relació amb el Pare. Com va passar la vida fent el bé, portat per l’Esperit Sant. La fe és do, gràcia, és apertura, és compromís. És missió i enviament a atansar-nos tots a Déu que ens espera i que comparteix l’experiència seva: batejats en l’aigua, la sang i foc, que són  els tres sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, Eucaristia i recepció de l’Esperit Sant que guiarà la nostra vida vers una plenitud, que ja serà en el demà, quan tots ressuscitarem juntament amb Ell. Si m’ho permeteu aniré posant alguns paràgrafs que me’ls tinc subratllats: “Els deixebles de Jesús només el van conèixer en sentit ple quan Ell, després de la Resurrecció, els alenà l’Esperit que habitava en Ell, i l’Església reunida quan rebé el mateix Esperit Sant, des del dia de la Pentecosta.  Només l’Esperit de Déu  sap el que hi ha en Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal de conèixer les gràcies que Déu ens ha concedit (I Co 2, 11s.) Sense Ell la imatge que el nostre esperit es fa de Jesús resta pàl·lida i unilateral, perquè és incapaç de comprendre allò que passa a les interioritats íntimes de Déu. L’Esperit Sant ha estat difós en nosaltres; Ell ens guiarà fins la veritat plena de Crist, “Ell que no parla per pròpia iniciativa sinó que rebrà d’allò meu per tal d’anunciar-vos-ho”. És inseparable del Crist ara ja “espiritualitzat”: “Però el Senyor és l’Esperit” (2 Co 3, 17). Per tant, reconeixerem que l’Esperit Sant està actuant en la mesura en què una persona configura en ell els sentiments de Jesús. Jesús anomena els seus deixebles, amics. Pau mai es definirà com amic de Crist, sinó que es qualificarà com a servent. Tu pots anomenar-me amic, diu Agustí, però jo em considero servent. Aquest saber, obrat per l’Esperit, devers la distància-pregonesa en la intimitat forma part essencial del nostre coneixement de Jesús: així es distingeix l’home vertaderament “espiritual”. Per obra de l’Esperit Sant ens anem transfigurant a semblança de Crist. Nosaltres no podem comprendre “l’esdeveniment” de Crist en tota la seva totalitat. Només des de la Resurrecció i des  de la Creu,  des del lliurament de l’Esperit Sant és qui ens fa descobrir la divinitat de Jesús i ens el fa viure a nivell de tota la realitat, vista en profunditat, on podem reinterpretar les escenes de l’evangeli i ens permet afirmar que en Crist s’ha arribat a una primera plenitud que per fe ens atansa al coneixement de la riquesa que hi ha en el Crist. Ningú pot dir: “Jesús és el Senyor, sinó en l’Esperit Sant” (I Co 12, 3). Pau, sabedor que el vertader coneixement de Jesucrist ens supera de totes totes, Pau conclou amb aquesta oració: “Jo m’agenollo davant del Pare, de qui rep el nom tota família tant al cel com a la terra, i li prego que per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força de l’Esperit allò que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així arrelats i fonamentats en l’amor; sigueu capaços de comprendre amb tot el Poble Sant l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així entreu del tot a la plenitud de Déu. Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més que tot el que som capaços de demanar o d’entendre. Glòria a Ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén (Ef 3, 14-21)

                                       Hi ha una pàgina d’or en la primera carta de Joan que condensa tot el que podem entendre de la coneixença que podem albirar de Jesús. Podria ser la base del coneixement pasqual. (I Jo 4, 7ss) Comença amb aquest entendridor: “Estimats meus...”

                                       Em permeto recomanar-vos un llibre d’aquest autor que és una introducció a la vida de fe des de “La oración contemplativa” de Urs von Balthasar.  Edición Encuentro.  Madrid 1985

          Que tinguem una Pasqua aprofundida i sostinguda; que el Senyor a través de l’Esperit Sant que fa fruitar el cor de l’home i la dona, donant-nos per gràcia: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, temperància. “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit” (Ef 5, 22-23, 25) 

                                       A la cinquena part de les conclusions finals del Sínode titulada “Jo també us envio” hi trobareu aquesta citació de l’evangeli de Joan “Jesús els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat, també Jo us envio a vosaltres”. Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu l’Esperit Sant (Jo 20, 21-22) Es tractava de formar deixebles missioners i el papa va afegir misericordiosos.

 P. Josep Mª Balcells.

Setmana Santa de l’any Sant, 13-21 d’abril 2025   Sabadell

Homilia del diumenge de Rams 13/04/2025

                                ENTRADES  A  TERRA  SANTA

                                               Ens hem acompanyat durant aquest temps quaresmal fent camí tots junts (sin-odé= junts caminem) i vam encetar el Document Final del Sínode posant proa en les successives conversions, des de la primera que porta per divisa: “Cridats per l’Esperit Sant a la conversió”. Totes les conversions tenen sentors pasquals com ho palesen els textos bíblics, /vull dir evangèlics, /vull dir de Joan que acompanyen els encapçalaments de cada part, (de totes les conversions). Joan, en el seu relat de la vida, passió i resurrecció de Jesús i constitució de l’Església és pot ben sintetitzar en la crida i missió, en un “vine i aneu”, modelats a imatge i semblança del capteniment de  Jesús en el seu lliurament pel Pare a instàncies de l’Esperit Sant que ens asseu a la taula familiar (“Un banquet per a tots els pobles”) i ens diu “Jo també us envio”, després de formar, millor: de forjar un Poble de deixebles missioners. Després de la peripècia del desert on veiem Jesús empès per l’Esperit Sant afrontant els combats contra el Maligne i el mal i que després de l’èxode ens invita a fer entrada en la Terra Santa, sense més impedimenta que la promesa que l’Esperit Sant ens anirà guiant com ho feu amb Ell.

                                               Tots els “desembarcaments” a les platges de la Terra Santa els fem ben bé amb les nostres “pasteres” (=us faré pescadors d’homes”) després dels trasbalsos d’unes derives marineres portats per l’esperança de la terra nova promesa i posant a prova el nostre tremp missional. Quaresma és la travessia per mars que prometen pesques  garantides i executades amb el nom del Senyor. Arribem i ja des de l’atzarós aterratge ens trobem  talment sense papers i sense saber on posar estada i refugi. I mans a l’obra, resseguint les perifèries on hem aterrat. Aquí ens vol el Senyor, sota l’impuls de l’Esperit Sant. Les perifèries les trobem en les grans ciutats. No ens cal anar més lluny, però sí “mes endins”, allí hem de calar les xarxes missioneres. Junts ens trobem a Jerusalem amb el Mestre i amb Ell farem entrada solemne més que res per custodiar l’entusiasme dels petits que sempre s’apunten a qualsevol festa i Jesús amb els seus preferits. No us penseu que la cosa vagi de magnificències: “arriba muntant un ase i no propi, deixat per aquesta escomesa. Naturalment seran els de sempre els que volen fer callar les veus infantils. Jesús replica: si ells callen, seran les pedres a cantar les proclames d’una evangelització no precisament cercada i volguda. Ara és l’hora de Jesús i res podrà alentir les guies horàries. “Jesús els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat, també Jo us envio a vosaltres”. Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu l’Esperit Sant”. Llegeixo: “El capvespre de Pasqua, Crist lliurà als deixebles el do messiànic de la seva pau i els fa partícips  de la seva missió. La seva pau és plenitud de l’ésser, harmonia amb Déu, amb els germans i germanes i amb la creació, la missió és anunciar el Regne de Déu, oferint a tota persona, sense excloure ningú, la misericòrdia i l’amor del Pare. El gest delicat que acompanya les paraules del Ressuscitat recorda el que Déu va fer al principi. Ara, al Cenacle, amb l’alè de l’Esperit comença la nova creació: neix un poble de deixebles missioners” (número 141).

                                               Arribats a aquest punt final de Quaresma, fem una succinta síntesi del nostre caminar quaresmal junts, sinodalment i repassem les conversions fetes amb l’alè de l’Esperit. Podem ben bé cantar a l’uníson i harmònicament:             “L’esperit de Déu /omple l’univers: Esperit d’amor, que ens guarda tots en la unitat./ L’Esperit de Déu omple l’univers: / Esperit d’amor, / que ens dona la força d’estimar // Oh Senyor!, oh Senyor. /  Amb l’impuls del teu amor volen bastir, / un món nou, on regni la pau / l’amor i el bé // Oh Déu meu! Oh Déu meu! / l’Esperit que hi ha en nosaltres / ens fa dir a una veu: / “Tot el que tenim és un do teu”

                                               I si per això fos poc en cantem una altra: no debades en la intervenció del papa Francesc el dia que s’iniciava la tongada de dies sinodals de l’octubre del proppassat 2024 es referia a l’Esperit Sant com a promotor, fautor i “coronador” dels afanys sinodals, per ben 17 vegades.

            “L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres. / No tingueu por d’obrir de bat a bat / el vostre cor al seu amor. // “Ell transformarà  les nostres vides, /  us donarà un cor per estimar; / serà foc que purifica, / força en l’actuar. / Ell transformarà les nostres  penes, / us sabreu fills seus ben estimats; / vostres cors obriu joiosos / a la llibertat. // Ell enfortirà tota feblesa, / us dirà com heu de pregar; /  posarà en els nostres llavis / paraules de bondat. / Ell canviarà tota tristesa / pel gran goig  de la fraternitat; / vostre cor obriu joiosos / a la llibertat”.

                                               Em plau rellegir-vos aquestes paraules del papa Francesc en el document de què us parlava suara: “L’Esperit Sant encén un foc en tots els qui el reben, el “foc de tanta joia i amor, que si fos possible s’encendria el cor de tots els homes, bons i dolents, sense cap distinció”. Això perquè Déu acull tothom sempre, no ho oblidem: tots, tots, tots (ter!) i sempre, i ofereix a tothom noves possibilitats de vida, fins a l’últim moment. Per això hem de perdonar a tothom sempre, conscients que la disposició a perdonar neix de l’experiència d’haver estat perdonats. Només un és incapaç de perdonar: aquell que no ha estat perdonat”.

                                               “Quan el Senyor Jesús crucificat i ressuscitat va vessar el seu Esperit Sant  en la Pentecosta: des d’aleshores som en camí, com els “misericordiati” –els beneficiaris de misericòrdia- cap al compliment ple i definitiu de l’amor del Pare. I no oblidem aquesta paraula: som misericordiati. Coneixem la bellesa i l’esforç del camí. El recorrem junts, com a poble que, també en aquest temps, és signe i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà (cf. LG 1). El recorrem amb i per cada home i dona de bona voluntat, en cadascun dels quals la gràcia actua de manera invisible (cf. GS 22), El recorrem convençuts de l’essència relacional de l’Església, vigilant que tal que les relacions que ens són donades i que se’ns confien a la nostra responsabilitat i a la nostra creativitat siguin sempre manifestació de la gratuïtat de la misericòrdia. Un presumpte cristià que no entri en la gratuïtat i en la misericòrdia de Déu, simplement  és un ateu disfressat de cristià. La misericòrdia de Déu ens fa fiables i responsables”.

                                               “Hem d’evitar dos perills: el primer, l’abstracció que oblida la concreció fèrtil dels llocs i de les relacions, i el valor de cada persona; el segon perill: és el de trencar la comunió contrastant  jerarquia i fidels laics. No es tracta, certament, de substituir una per l’altra, excitats pel crit: ara ens toca a nosaltres! No això no és  correcte: “Ara ens toca a nosaltres laics”, “ara ens toca a nosaltres preveres”, no, això no és correcte, En canvi, se’ns demana  practicar junts en un art simfònic, en una composició que ens uneix a tots al servei de la misericòrdia de Déu, segons els diferents ministeris i carismes que el bisbe té la tasca de reconèixer i promoure. Caminar junts, tots, tots, tots (ter, altra vegada!) és un procés en què l’Església, dòcil a l’acció  de l’Esperit Sant, sensible a interpretar els signes dels temps (cf. GS 4), es renova contínuament i perfecciona la seva sacramentalitat, per a testimoni creïble de la missió ala qual està cridada, per tal de reunir tots els pobles de la terra en l’únic poble esperat al final, quan Déu mateix ens farà seure al banquet preparat per Ell (cf, Is 25, 6-10)”.

                                               “És l’Esperit Sant qui assegura que l’Església sigui perennement fidel al mandat del Senyor Jesucrist i perennement a l’escolta de la seva paraula. L’Esperit guia els deixebles a la veritat sencera (cf. Jn 16, 13) També ens està guiant a nosaltres, reunits en l’Esperit Sant en aquesta Assemblea, per tal de donar resposta, després de tres anys de camí, a la pregunta de com ser Església sinodal missionera. Jo afegiria misericordiosa. (Paraules del papa Francesc a l’Aula Paolo VI octubre de 2014.    

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge de Rams,  Setmana Santa: 13-20 d’abril de 2025

Homilia del diumenge 6/04/2025

             EL  SÍNODE,  GRAN  ESDEVENIMENT  ECLESIAL

                                               Ai, si en fóssim més conscients, veuríem el Sínode com el nou intent eclesial de revaluar les quatre grans Constitucions del Concili Vaticà II, pretenent aquesta vegada amb una metodologia que s’ha donat i marcat per tal de que les determinacions preses ho siguin vertaderament pel i del Poble de Déu, expressió, aquesta, cabdal del Vaticà II. Després d’un procés –que en diu emblemàticament conversió- vist des d’una completa visió i perspectives àmplies. La primera i la que dona substractum, i ver fonament a totes les altres conversions. M’agrada posar-la subratllada per la sintonia i vivència de les festes pasquals que traspua i amara: “Cridats per l’Esperit Sant a la conversió” que queda reflectit en aquesta “Oració sobre el poble” al final de l’Eucaristia, conventual per a mi, d’aquest dijous, passat per als qui em llegiu, i ben present per a mi ara que us ho escric. I diu així: “Oh Déu, que protegiu els qui esperen en Vós, beneïu el vostre Poble, salveu-lo, defenseu-lo, guieu-lo, perquè lliure de pecat, alliberat de l’enemic, perseveri  sempre en el vostre amor”. Això i com a càntic final de l’Eucaristia matinera en una comunitat de Vedrunes hem entonat aquest Himne que ve podria passar com a l’himne de les reunions amb el sin-ode (=junts caminar) que anem fent, encara i amb una visió de més llarg termini, volguda pel papa Francesc, (per qui demanem a Déu que li doni més ampli espai de salut i de guiatge), almenys fins passat l’anunciat Sínode del Poble de Déu de l’octubre del 2028, tant de bo! Poso l’himne en la seva totalitat perquè té un vigor de proclama i de mobilització que el podríem anar cantant sovint per mantenir-nos en l’esperit sinodal: “Poble de Déu, Poble en marxa / junts fem camí / Poble de Déu,/  Església que avança, / El Regne ja és aquí.

            1.- “Camina al llarg del temps, / travessa mars pregons, / tan lluny sovint els seus pastors, / tan a prop d’Ell el Crist lluminós. / És barca, és vela, / és signe i és combat. / Poble mogut per l’Esperit, / és Poble que canta a la Vida!

            2.- “En lluita per la Pau, / som veu dels sense veu, / que és fosc sovint nostre dolor, / que és dolç el gest de germanor. / Som força, som Vida, / som llum, som amor. / Poble mogut per l’Esperit, / som  Poble que estima la Vida!

            3.- “Arrelats allà on som, / oberts a tot el món, / enfront  del mal tan impotents, / el Crist en creu ens fa valents. / Som lluita, som denúncia, / som pau, som amistat, / som Poble que dona la vida!

                                               Mireu el tall pasqual que té aquest Document final amb les Conclusions del Sínode en el mes d’octubre del 24. En el número 2 és on s’expliciten  les motivacions amb claredat i contundència. S’expressa així: “Contemplant el Ressuscitat recordem que “hem estat submergits en la seva mort” (Rm 6,3). Hem albirat les marques de les seves ferides, transfigurades per una nova vida, però gravades per sempre en la seva humanitat. Aquestes ferides continuen sagnant en el cos de tants germans i germanes, també a causa de les nostres culpes. Fixar la mirada en el Senyor no ens allunya de les tragèdies de la història, sinó que ens obre els ulls per reconèixer el sofriment que ens envolta i ens travessa: els rostres dels infants aterrits per la guerra, el plor de les mares, els refugiats que afronten viatges terribles, les víctimes del canvi climàtic i de les injustícies socials. Els seus sofriments han ressonat enmig nostre, no només a través dels mitjans de comunicació, sinó també en la veu de molts implicats personalment amb les seves famílies i amb els seus pobles en aquests esdeveniments tràgics. En els dies en què hem estat reunits en Assemblea, moltes, massa guerres han continuat provocant mort i destrucció, desig de venjança, i pèrdua de les consciències. Ens unim a les repetides crides del papa Francesc per la pau, condemnant la lògica de la violència, l’odi, la venjança, o comprometent-nos a promoure la del diàleg, la fraternitat i la reconciliació. Una pau autèntica i duradora és possible i junts podem construir-la. “La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen” (GS 1), han tornat a ser les joies i les tristeses de tots nosaltres, deixebles de Crist”. Així cloïa la Nota d’Acompanyament  a les Conclusions finals del Sant Pare Francesc:  “Que l’Esperit Sant, do del Ressuscitat, sostingui i orienti tota l’Església en aquest camí. Que Ell, que és l’harmonia, continuï fent rejovenir l’Església amb la força de l’Evangeli, la renovi i la condueixi a la unió perfecta amb el seu Espòs (cf. LG 4). Perquè l’Esperit i l’esposa diuen al Senyor Jesús: “Vine” (cf Ap 22, 17).

                                               Aquests dies ens han acompanyats textos bé de l’Antic Testament, per exemple avui Isaïes, ens deia: “Ara no recordeu més els temps passats, no penseu en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer., ¿No us n’adoneu? “Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança”. Pau ens va remarcant una i altra vegada: “Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot l’antic ha passat, ha començat un món nou i tot això és obra de Déu. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva Resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort per poder arribar finalment a ressuscitar. Això em porta a deixar enrere, a oblidar-me dels avantatges que ara menystinc per llançar-me tot jo cap a allò que tinc al davant, corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”.

                                               Diumenge passat se’ns presentava un Pare d’una generositat fora mida i consideració. Aquest és precisament el goig pasqual que ens ha ofert el Pare en la missió del seu Fill. No em puc estar de dir des de les meves entranyes més i més íntimes: “Déu estima tant, tant, tant el món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen vida eterna”. Avui a l’evangeli se’ns presenta l’escena de la dóna adúltera i aquells (que sempre els cita Joan units) mestres de la llei i fariseus delitosos de poder apedregar aquella dona i al mateix temps posar a prova el mateix Jesús. Una escena que jo la posa com a pariona de la del fill pròdig i en la que Jesús amb una actitud sorprenent, sembla que no vol donar i menys la resposta que ells cobegen. Jesús aquí pren una dignitat definitiva en dir sense ni mirar-los: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Expectació. Jesús continua a dibuixar com ho havia fet primer, com si se’n desentengués. Anaren retirant-se d’un a un, començant pels més vells. Jesús s’alça, amb la dona al mig sola. On són? Ningú no t’ha condemnat?. Ella avergonyida diu: Ningú, Senyor. Jesús baixant la veu, li xiuxiueja al cor: Tampoc jo no et condemno! Pausa de compassió amorosa i estimulant: “Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més. Dues escenes de les que fan tremolar de goig i de tendresa. No sé perquè la litúrgia ens ha posat l’una a tocar de l’altra aquests escenes pregonament pasquals. A Jesús més l’interessen les persones, més que les seves biografies contaminades.

                                               Precisament i reblant el tema sinodal. Hi ha una presència exquisida de les dones en el teixit sinodal. El papa Francesc ha subratllat que el sínode és una resposta que fa honor a les dones per la seva presència i acció eclesials, que es vol incrementar i valorar cada dia més invitant-les a compartir una difosa ministerialitat, formant un poble de deixebles missioners i misericordiosos. Al cor de la sinodalitat ens presenta Maria Magdalena com l’apòstola dels apòstols. I afegeix la seva dependència mútua encarna el cor de la sinodalitat. “Ha sorgit l’aspiració d’ampliar les possibilitats de participació i d’exercici de la coresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, homes i dones. En el punt 60 llegim: “En virtut del baptisme, homes i dones gaudeixen de la mateixa dignitat en el poble de Déu. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per aconseguir un reconeixement més ple dels seus carismes, de la seva vocació i del seu lloc en els diferents àmbits de la vida de l’Església, en detriment del servei a la missió comuna. Les Escriptures donen testimoni del paper destacat de moltes dones en la història de la salvació. El primer anunci de la resurrecció es va confiar a una dona, Maria de Magdala; el dia de Pentecosta, Maria, la Mare de Déu, junt amb moltes altres dones que havien seguit el Senyor eren presents al cenacle. Les dones constitueixen la majoria dels que assisteixen a les esglésies i són les primeres testimonis de la fe en les famílies. Són actives en la vida de les petites comunitats cristianes i en les parròquies; gestionen escoles, hospitals i centres d’acollida; lideren iniciatives de reconciliació i de promoció de la dignitat humana i de la justícia social. Les dones contribueixen a la recerca teològica i són presents en llocs de responsabilitat en les institucions vinculades a l’Església, en les cúries diocesanes i en la cúria romana. Hi ha dones que desenvolupen funcions d’autoritat o són líders de comunitats. Aquesta Assemblea convida a que s’apliquin plenament totes les oportunitats que ja preveu el dret vigent en relació al paper de les dones, especialment en els llocs on romanen sense implementar-se. No hi ha motius que impedeixin a les dones assumir papers de guiatge a l’Església: allò que ve de l’Esperit Sant no es pot aturar. També resta oberta la qüestió de l’accés de les dones al ministeri diaconal i cal continuar el discerniment en aquest sentit. L’assemblea també convida a donar més atenció al llenguatge i a les imatges utilitzades en la predicació, en l’ensenyament, en la catequesi i en la redacció dels documents oficials de l’Església, donant més espai a l’aportació de dones santes, teòlogues i místiques”. És una pura delícia el número 29 sobre la Mare de Déu. Queda per un altre moment escaient.

                                               Estem a les envistes de la Setmana Santa; desitgem per a cadascú de nosaltres que visquem la millor experiència evangèlica i que allò que hem desitjat de compartir amb Jesús: tota l’esplendidesa d’una resurrecció compartida i d’una vivència renovada de les promeses del baptisme. Que siguem batejats en l’aigua, el foc i l’Esperit Sant i això ens porti a viure com a veritables deixebles missioners misericordiosos. Pasqua, vida nova!

 P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V de Quaresma, 6 d’abril del 2025, Any sinodal i sant.  Sabadell