Homilia del diumenge 28/04/2024

       De les flors pasquals als fruits granats  de Pentecosta (II)

 I quina profusió primaveral i tardoral que primegen, deixeu-m’ho dir, una mica fora de llindars!. I com s’esbatan:en jardí-, hort i sobretot vinya. L’ascendència pagesa m’ha revingut de cop i volta. Coses de la imaginació: flors i fruits tot com un brindis a la naturalesa; no n’hi ha per menys! Centrem-nos en aquest evangeli d’avui del gran i estimat evangeli de Joan. Mai s’havia escrit  unes paraules tan íntimes, tan identificades amb Jesús que obre el seu cor i ens transmet la relació més pregona de qualsevol dels deixebles amb Ell, en intimitat. El lligam amb Ell no es pot expressar amb més contundència i propietat: El Pare és el vinyater que conrea la seva vinya preferida. Ja en l’AT Isaïes ens parla, no sé com dir-ho: a meravella!. Aquí reprèn Jesús la imatge i ens porta fins a les dileccions més paternes i  sintòniques amb el Pare. Ell s’identifica amb el cep i a nosaltres ens veu com a les sarments. Vegem com ha anat més enllà de la identificació com a Bon Pastor que ponderàvem diumenge passat. D’aquesta imbricació biològica, diria, se’n derivarà justament aquest contundent “Sense Mi no podríeu fer res”, tan absolut i tan complaent, tan total. Som sarment i en conseqüència som cep també, per a meravella entusiasta. D’aquí que es descabdellin fins a sis vegades la unió sobrenatural d’aquests sublims “en Ell”. M’agrada dir-m’ho una i altra vegada: “Estigueu en Mi i Jo en vosaltres; qui està en Mi dona molt de fruit”. Més, encara, “Si us quedeu en Mi, i el que Jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu i ho tindreu”; i ho arrodoneix vinculant-hi el seu Pare: “la glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit, i sigueu deixebles meus” Senyor, n’hi ha per estar ben trastornats, esbalaïts, captivats! Aquest evangeli tindrà continuació el diumenge vinent seguint el tema de la vinya: “Jo us  estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc”. Tot comença en el Pare, segueix en el Fill i encara hi hem d’incloure el mateix Esperit Sant, el mateix que alenava en el Fill i que el conduïa a reblar la missió encarregada: Llegiu aquest final de la primera lectura on es palesen dues coses: la presència carismàtica de l’Esperit en els començaments. Notem embadalits: “L’Església vivia en pau per tota Judea, Galilea i Samaria. Així anava creixent, s’anava edificant  i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant. La segona és que d’ara en endavant Saule, “convers al mode diví” ens acompanyarà fins a la Pentecosta. Ell es desviurà per la predicació, trobant expressions que només les podia atènyer portat per l’Esperit. Serà el gran Referent de l’Evangeli, fundant comunitats arreu, sobretot en àmbits pagans. Dirà sense més que “el seu viure és només el Crist”.  Joan també ens badarà el cor de deixeble preferit en la Primera Carta seva que faríem santament de llegir i meditar-la acuradament. Primer estimar a totalitat Déu Pare, estendre el seu Regne i recalcar que “el seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ens ho té manat”, sabedors de que “si complim els seus manaments, Ell està en nosaltres i nosaltres en Ell”. per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que Ell està en nosaltres”. I quin cabal de gràcies no atresorarem amb una Trinitat bolcada en cada u de nosaltres. No vull seguir: la Paraula ens és vida, Jesús ha establert en nosaltres la Nova i Eterna Aliança. Només m’abelleix de fer un silenci ple de Déu i restà mut i joiós... En tot cas ancorar-me en el que preguem en la Col·lecta d’avui: “Oh Déu proper i incommensurable, revifeu sempre en nosaltres el sagrament pasqual, per tal que sota la vostra protecció donin molt de fruit els qui heu volgut renovar pel sagrat Baptisme i concediu-los d’arribar als goigs de la vida eterna”. Per Crist Senyor nostre. Amén, amén, al·leluia, al·leluia.               

   (Tenia escrita una primera part que per imperícia meva se m’ha fos, amb el perill de que no la pugui rescatar. Perdoneu aquest meu inveterat no-saber...

P. Josep Mª Balcells

Diumenge i setmana V de Pasqua. 28 d’abril del 2024   Sabadell