GREU I
INEXCUSABLE “OBLIT”
Abans
d’acomiadar-nos del cicle pasqual –és un dir, perquè Pasqua és cada dia i a
cada moment- voldria deixar constància de les cites dels principals himnes cristològics. Això ho havia
d’haver escrit abans, però tota la Paraula és tan rellevant, que en subratllar-les i
recomanar-les sempre anem tres passes endarrere... Dels tres que citaré a
continuació és versemblant que, tal qual, formessin part ja de les primeres
litúrgies. Com que ja fa temps que us volia introduir en la lectura directa de
la mateixa Bíblia, només hi posaré les cites, en el ben entès que vosaltres les
buscareu i us hi entretindreu amb el goig de “sentir-les i reviure-les” que serà
el mateix que tingueren els primers deixebles que hi con-formaren la pròpia
vida. Pregària Total!
- De la carta
als efesis: (1, 3-14) a completar amb
els versets: 15-23
- De la Carta
als filipencs: ( 2, 6-11) a
completar: (2, 1-5) i a més: 2,12-18)
- De la carta als
de colosses:(1, 15-20) completat-ho
pels altres
versets del mateix
capítol.
- S’hi podria
afegir el Pròleg de l’evangeli: (Jn 1, 1-18). I d’altres no tan significats.
En
aquests textos s’hi dibuixa el fet històric i metahistòric de la Persona de Jesús i del seu Ensenyament.
Són Revelacions tant memorables que valdria la pena d’aprendre-les de memòria,
perquè així més fàcilment podrien esdevenir pautes d’intel·ligència evangèlica
a tots escenaris, privats i col·lectius. Jesús és fonamentalment el Fill de Déu
encarnat, fet home com nosaltres,
Paraula i Sentit del viure i conviure humà,
Pa viu i vivificador, Aliment de l’esperit, missió d’amor per tal de que tota la humanitat sàpiga que hem
entrat en la intimitat de Déu, essent els seus fills, Hereus d’una Presència
definitiva en Déu, plenitud d’Amor concedit i compartit.
Avui,
dia de Pentecosta, “reactualitzem” la
vinguda de l’Esperit Sant a tota l’Esglèsia i a tots i cadascun dels batejats i
dels confirmats, Ànima de l’Església, Do dinamitzador de la Bona Nova, de la
Missió sempre oberta per a tots els creients i tots els humans, propulsor del
Regne de Déu. Tot concentrat en aquest prec, verb fortament litúrgic: “Vine”
que conté tots els temps i llocs: fou, fes, farà. Més que continuació,
complement, aprofundiment de la Missió Evangelitzadora, que ens fa
sentir i viure la vida mateixa de Déu. Ho diguérem a l’Advent, Ho hem repetit
en la Resurrecció i, ho anirem dient en tot el transcurs de la història
cristiana pròpia: “Veniu Esperit Sant
i de tota la creació (arreu hi ha llavors
del Verb). Així hi queda com a aspiració i constància a les darreres
súpliques del final de tota la Bíblia: “L’Esperit i l’Esposa diuen: “Vine!” Els
que escolten que diguin: “Vine!” Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que
prengui aigua de la vida sense pagar res... El qui dona testimoni de tot això,
diu: Sí, vinc de seguida”. ”marana ta!” que
vol dir: “Amén! Vine, Senyor Jesús”.(Darreres
paraules de l’apocalipsi). Ser cristià és saber, sentir, desitjar, constatar
que tot ve de Déu, passa per Déu i s’envola cap al Cel que és el Déu d’amor.
És
una vertadera llàstima que no invoquem a cada moment i en cada acció la Vinguda
de l’Esperit Sant: Veni Creator Spiritus. No ha de venir, perquè ja hi és. El
que convé és prendre’n consciència. “Veniu, veniu, oh Emmanuel”, “Veniu
i adorem-lo. “Veniu, oh Esperit Sant, aura divina...” La més divina: “Vingui a
nosaltres el vostre Regne”
El nostres germans ortodoxes de
l’Església d’Orient saben que tot s’esdevé per la presència i acció de
l’Esperit Sant. Tres característiques que les tenen més reforçades ells que
nosaltres són: l’espiritualitat obra de l’Esperit Sant, el culte amorós
a la Mare de Déu i una fe viscuda com a espiritualitat. D’ells
n’hem de prendre exemple, reforçant aquests tres amors evangèlics. Més d’una
vegada he citat aquesta frase que és emblema dels orientals. Ho digué el metropolita Ignasi
Hazim fa justament 50 anys en una reunió d’ecumenisme. Estaven a les
immediateses d’un Concili Vaticà II i la seva presència com a invitats al
Concili va ser una gràcia de Déu, perquè varen fer presents aquests amors seus
que podem –i devem- compartir com a
bons germans que som de veritat. Ho vull subratllar i posaré en negreta allò
que vull posar en relleu:
- “L’Esperit
Sant és personalment la novetat
que actua en el nostre món”.
- “És la presència del Déu-amb-nosaltres, unit
al nostre esperit (Rom 8, 16)”.
- Sense
Ell, Déu queda lluny,
Crist resta en el passat,
L’evangeli és lletra morta,
L’església, pura organització,
L’autoritat, tirania,
La missió, propaganda,
El culte, simple record,
I la praxi cristiana, una moral d’esclaus.
Però en Ell, en una
sinèrgia indissociable:
El món és alliberat
I gemega en l’infantament del Regne,
L’home està en lluita contra la carn,
Crist ressuscitat és aquí,
L’evangeli és potència de vida,
L’Església significa comunió trinitària,
L’autoritat és servei alliberador,
La missió pentecosta,
La litúrgia és memorial i anticipació,
L’acció és divinitzada.
Dèiem
greu i inexcusable el nostre oblit,
el nostre sobre la tercera Persona de la Santíssima Trinitat: En el Vaticà II
surt 260 vegades. Copio de Víctor Codina: “El Concili veu l’Església des d’un
perspectiva no monoteista, sinó trinitària
i carismàtica. Aquest darrer aspecte és fonamental per recuperar una visió
activa i positiva de tot el Poble de Déu, per donar als laics la seva dimensió profètica. L’Esperit actualitza la
intel·ligència de la Paraula de Déu,
impulsa l’ecumenisme, actua en totes
les comunitats cristianes i és la força misteriosa present en la història
de la humanitat i que és captada per
les diferents religions de la humanitat”.
Ser
cristians val tant com fer la vida de l’Esperit. “L’Esperit realitza la
consumació escatològica en l’aparició i activitat, en la vida, mort i
resurrecció de Jesucrist, en la seva persona i la seva obra. El batejat és posseït per l’Esperit de Déu i és rebut
en la filiació escatològica de Déu. “Tots vosaltres sou espirituals” sense
vergonya... Persones que estan en l’Esperit i han de viure de l’Esperit.
L’Esperit de Déu i han de viure de l’Esperit. L’Esperit s’estableix en
nosaltres: som temples de l’Esperit com a persones elegides, cridades i
capacitades per a l’amor. Ens obrim a l’amor de Déu i ens deixem
arrabassar, posseir i prendre per l’Esperit de Déu. Cridats a la santedat
domèstica, menuda, facilitadora de bones relacions, glòria i corona de la
família i de tota interrelació empàtica, amical, encomanadissa per la fluència
de la pròpia felicitat, irradiadora. Do i gràcia que fem amb i en els que ens
són de casa. En el document sobre l’Església, Capítol Vè: “La vocació universal a la santedat dins
l’Església” hi llegim: “Tots els cristians (guiats per l’Esperit de Déu),
en qualsevol condició de vida, professió o circumstància, i precisament per
mitjà de tot això, es podran santificar de dia en dia, si ho reben tot amb fe
de la mà del Pare celestial (, Fill i Esperit Sant) i cooperen a la voluntat
divina, manifestant així a tothom en les mateixes accions temporals l’amor amb
que Déu ha estimat el món”. Fruits de l’Esperit Sant: “amor, goig, pau, paciència, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un
mateix” (Ga 5)
Pentecosta (Pasqua
granada) 20 de maig del 2018. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada