Homilia del diumenge 27/05/2018 del P. Josep Mª Balcells

VALORAR  LES  FÒRMULES  TRINITÀRIES

                                               Abans que res, cal fer la proclamació de la nostra fe, la més pura, agosarada, perquè afecta el misteri fontal, el misteri dels misteris, dels que ens defineixen i caracteritzen com a deixebles de Jesús de Natzaret. Som monoteistes, tot i que confessem que hi ha tres persones en la Santíssima Trinitat, una i indivisible.

                                               Del document del Concili Vaticà II, un dels quatre fonamentals Constitució Dogmàtica sobre la Revelació divina transcric aquesta solemne entrada: “Déu volgué en la seva saviesa revelar-se ell mateix i fer conèixer el misteri de la seva voluntat, per mitjà del qual els homes tenen accés al Pare pel Crist, verb encarnat, en l’Esperit Sant i participen de la naturalesa divina (Ef. 2, 18; 2 Pe. 1, 4). És per això que Déu invisible, mitjançant aquesta revelació (Col. 1, 15; 1 Tim. 1, 17) parla als homes com a amics seus, mogut pel seu gran amor (Ex. 33, 11; Jo. 15, 14-15),  conversa amb ells i els convida a comunicar-se i a estar-se amb Ell... La veritat íntima de Déu i de la salvació humana se’ns manifesten per la revelació de Crist, Mitjancer i Plenitud alhora de tota la revelació.

                                               Déu, en la creació i la conservació de tot el que existeix per mitjà del seu Verb (Jo. 1, 3), constantment dóna testimoni d’Ell mateix als homes en les coses creades (Rm. 1, 19-20), i, volent obrir el camí de la salvació baixada del cel, es manifestà encara personalment als nostres primers pares des de bon començament. Després de la seva caiguda, els donà l’esperança de la salvació (Gen. 3, 5) en la promesa de la redempció...”

                                               “Després que Déu ha parlat moltes vegades i de moltes maneres per mitjà dels profetes, “aquests darrers dies ens ha parlat a nosaltres per mitjà del seu Fill (He. 1, 1-2). Perquè envià el seu Fill, el Verb etern que il·lumina tots els homes, a fi que visqués entre ells i els manifestés els secrets de Déu (Jo. 1, 1-18); Jesucrist, doncs, el Verb encarnat, “home enviat als homes”, “diu les paraules de Déu” (Jo. 3, 34) i acompleix l’obra de la salvació que li confià el Pare (Jo. 5, 36; 17, 4). Jesucrist, doncs –veure el qual és veure el Pare (Jo. 14, 9)- amb la seva total presència i manifestació personal, amb paraules i obres, amb senyals i miracles, i, principalment amb la seva mort i resurrecció gloriosa d’entre els morts, finalment enviant-nos l’Esperit  de la veritat, acabà la revelació i confirmà, amb el testimoni diví, que Déu viu amb nosaltres per alliberar-nos de les tenebres del pecat i de la mort i ressuscitar-nos per a la vida eterna. Diem, doncs, que l’economia (=el pla de salvació) cristiana mai no cessarà en tant que aliança nova i definitiva, i que no hem d’esperar ja cap revelació pública, abans de la gloriosa manifestació de nostre Senyor Jesucrist (Tim. 6, 14).

                                               Mitjançant la revelació divina, Déu volgué manifestar-se Ell mateix i els decrets eterns de la seva voluntat de salvar els homes, “per comunicar-los els béns divins, que superen totalment la comprensió de la intel·ligència humana”.

                                               La llarga cita és el nucli de la nostra fe  “a fi que tot el món, escoltant-la, cregui en el missatge de la salvació; creient-hi, esperi, i esperant-hi, Estimi”.

                                               Tot això queda rubricat en una altra Constitució: La de la sagrada litúrgia on llegim que Déu, quan arribà a la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb encarnat, ungit per l’Esperit Sant, a evangelitzar els pobres, a sanar els de cor contrit, “com a metge corporal i espiritual”, mitjancer entre Déu i els homes. Ja que la seva humanitat, en la unitat de la persona del Verb, fou instrument de la nostra salvació. Per això, en el Crist “es realitzà la satisfacció perfecta de la nostra reconciliació i se’ns donà la plenitud del culte diví”. Aquesta obra de la redempció humana i de la glorificació perfecte de Déu, iniciada amb les meravelles de Déu en el poble de l’Antiga Aliança, el Senyor l’acomplí, sobretot amb el misteri pasqual “morint va destruir la nostra mort, ressuscitant reféu la Vida” Ja que del costat del Crist va brollar “el sagrament meravellós que és tota l’Església”... “Així pel Sacrifici i els Sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica, els homes són empeltats en el misteri pasqual del Crist pel baptisme: morts amb Ell, sepultats amb Ell, ressuscitats amb Ell, rebem l’esperit de fills adoptius, “pel qual clamem: Abbà, Pare (Rm. 8, 15), i, d’aquesta manera, esdevenim veritables adoradors volguts pel Pare. Per a realitzar una obra tan gran, Jesucrist és sempre present en la seva Església, sobretot en les accions litúrgiques. És present en el Sacrifici de la Missa, tant en la persona del ministre, “essent Ell mateix el qui es va oferir a la creu, que ara s’ofereix per ministeri dels sacerdots, “com sota les espècies eucarístiques”. És present per la seva potència en els sagraments, de manera que quan algú bateja, el Crist mateix bateja. És present en la seva paraula, ja que quan es llegeixen les Sagrades escriptures, és Ell  mateix qui parla. Per últim, és present quan l’Església suplica i salmeja, Ell que prometé: “on hi ha dos o   tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo enmig d’ells”... Amb raó, doncs, la litúrgia és considerada com l’exercici del sacerdoci de Jesucrist, en la qual, per mitjà de signes sensibles, se significa i es causa la santificació de l’home d’acord amb la naturalesa de cadascú, i tot el cos místic de Jesucrist o sigui el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic íntegrament". Per això, tota la celebració litúrgica, com a obra del Crist sacerdot i del seu Cos, que és l’Església, és eminentment acció sagrada l’eficàcia de la qual no es pot comparar ni en dignitat ni en grau a cap altra acció de l’Església.

                                               Aquesta –la FE TRINITÀRIA- és la fe que creiem i que confessem en totes les modalitats del Credo. Convé separar la primera expressió Crec en un Déu// després direm (que és) PARE..., més endavant interposada una mínima pausa//: I En Jesucrist i al final formant una unitat// Crec en l’Esperit Sant i tot el que segueix. No estaria de més que afegíssim Crec en un sol Déu com ho fem en Credo Llarg, per entendre’ns.

                                                En iniciar totes les oracions sobretot litúrgiques ho fem “En el Nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant. Aquí el nom vol dir la Persona de Déu. Recorda l’oració jueva: Shemà Israel: Adonai és Nostre Senyor, és un de sol.

                                               El senyal de la Santa Creu suposa al final en el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. L’hauríem de fer amb més consciència i més a poc a poc.

                                               Recordeu que al finalitzar els salms en la Litúrgia de les Hores es clou amb un reverend Glòria al Pare i al Fill i a L’Esperit Sant. Com era...

                                               Una de les salutacions del principi de la Missa és molt semblant als inicis de les cartes de Pau, sobretot. Que la gràcia de Nostre Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres...

                                               L’himne del Glòria a Déu dirigit pricipalment al Fill conté l’expressa citació de les tres persones.

                                               El moment de l’ofrena al final de la litúrgia eucarística amb un solemne “Per Ell, amb Ell i en Ell, vós Déu Pare omnipotent, en la unitat de l’esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles. Amén.

                                               A l’acabament de la col·lecta: Per nostre Senyor Jesucrist que amb vós viu i regna amb l’Esperit Sant, i és Déu, pels segles dels segles. Amén

                                               Al moment de la benedicció final: “Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant”. Amén

                                               El papa Francesc ens recorda que en la catequesi té un rol fonamental el primer anunci o kerigma que ha d’ocupar el centre de l’activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació eclesial. El kerigma és trinitari. És el foc de l’Esperit que es dóna en forma de llengües i ens fa creure en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció ens revela i ens comunica la misericòrdia infinita del Pare. En la boca del catequista torna a ressonar sempre el primer anunci: “Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te”.

                                               “Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerigma que es va fent cada més i millor, que mai no deixa d’il·luminar la tasca catequística, i que permet comprendre adequadament el sentit de qualsevol tema que es desenvolupi en la catequesi. És l’anunci que  respon a l’anhel d’infinit que hi ha en el cor humà. La centralitat del kerigma demana certes característiques de l’anunci que avui són necessàries a tot arreu. Que expressi l’Amor Salvífic de Déu, previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa que no redueixi la predicació a unes poques doctrines, a vegades més filosòfiques que evangèliques. Això exigeix a l’evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna”.   (La Joia de l’Evangeli: núm 164 i 165)

Solemnitat de la Santíssima Trinitat, 27 de maig del 2018  Sabadell