PAU, UN
APASSIONAT PER JESUCRIST
Ja
ho advertia en aquests darrers diumenges que em –i us- proposava de seguir, del
més a prop possible, el descabdellament de l’epístola als filipencs que
la litúrgia ens ha estat regalant en aquests quatre diumenges seguits, i que
volem seguir-los amb sentit de “novetat” i de compromís espirituals. Com sigui
que, llegida a poc a poc, és com un regal espiritual que Pau ens fa; i com que,
d’altra part, no és gens llarga, l’aniria glossant tret a tret, bo i invitant-vos
a llegir-la també vosaltres, tota sencera. Crec que se’ns farà una gràcia
de Déu, si l’anem llegint directament
des del llibre de la Bíblia, mirant de fer un assaig d’una experiència
espiritual de molta volada, si és que, fent-ho, a més ara prenguéssim el repte
d’introduir-ho com una nova habitud, fent bona la insistència de
l’Església d’una introducció sistemàtica de la Lectio divina en les “pràctiques” normals i, a ser possible,
diàriament. Heu vist la meva insistència en fer ús del Llibret Paraula i Vida.
Per als de més empenta espiritual de La Missa de cada dia. Crec que
estem en un bon moment de gràcia a
nivell dels que se senten amb ànims de fer una renovació en les “pràctiques”
diàries del bon creient d’avui dia. Fixeu-vos que no tinc de moment paraules
diferents de les “usuals” per anomenar “allò” que fem diàriament, com a
expressió de la nostra fe. Fins i tot haurem d’arribar al canvi del llenguatge
a l’ús. De moment ja ens entenem. El nom aquí no fa la cosa, certament. Dia
sense pregar, sense agrair el do de la vida i el de la fe, l’hem de
tenir com un dia alienat, buit de sentit, sobretot en els que fa gairebé tants
anys de vida com en fa de fe! La fidelitat a honorar ambdues –vida i fe- ens
porta a ser creatius en la manera d’expressar-les, totes dues. Comenceu a fer-ne
l’assaig els que no en teniu ja el costum. Els que ja aneu més avançats, en
podríeu parlar discretíssimament amb aquells que creieu que els pot anar bé
saber dels profits espirituals que se’n deriven. Feliços vosaltres! Ens hem de
treure les pors de que es puguin pensar els altres qui sap què... Avui, fer-ho
amb màxima discreció és una contribució important a l’evangelització. I està a
l’abast de tothom!
Mireu
que el valor amagat de les paraules és un fenomen cert. A mesura que un va
llegint i desentranyant –quina paraula més íntima que m’ha sortit!- el sentit
del que llegim, tota aquesta riquesa es bolca en les noves paraules que ens van
sortint. Això té de bo una lectura feta pausadament: les paraules es tornen
vives i irradien. Això invita a noves lectures, a tornar endarrere, senyal de
que la primera ha estat positiva. Les paraules tenen sentiments que un
descobreix a base de rumiar-les. És molt important la sintonia basal amb qui
les escriu. Aleshores esdevenen simfonies. Totes lliguen i fan melodia que la “sentim”
en el concert com a unitat. Això es veu en Pau i en aquesta carta d’una manera molt
sensible. Ja només dir carta, hem de suscitar en nosaltres el goig de saber que
ara, llegida en les nostres circumstàncies vitals actuals, es torna viva i
dirigida a nosaltres. Això la fa més propera, més íntima, més personal. No és
una argúcia, no, això. Pel fet de ser Paraula de Déu ja pren aquesta
connotació. I a més a més, en ser llegida litúrgicament, on ens és sempre proclamada.
L’actualització del dir i del fer és una característica pròpia de la
litúrgia. “Revivim” en ella els misteris de la nostra fe. Ens fa protagonistes,
actors (en el sentit etimològic: que actuem i s’actua en nosaltres). Sentir-ho és gràcia, indiscutiblement. Ens
amarem de Paraula divina i de Comunió (en el sentit d’unió amb Crist, que dóna
en present acció de gràcies per l’Encarnació, la Resurrecció total, pel Cos
místic que compartim amb Ell i amb els germans...).
Deixeu-me
acompanyar-vos aquesta vegada només:
-La
carta és com un comentari, avant la lettre, de “La joia de l’Evangeli”. El goig
i la joia n’és una actitud sensible o una invitació a gaudir-les, referides
recurrentment. També l’empenta motivacional a seguir evangelitzant per damunt
de les proves i en la lluita.
-
La lectura directa de la Bíblia suposa rebre una il·luminació per
anar a més a fons en la comprensió dels passatges, quan són llegits amb
“intel·ligència espiritual” (cf. Llibre homònim d’en Torralba.) No oblideu que
Pau en diu revelació personal.
-
Us serà de bon ajut seguir les notes a peu de pàgina, això per als avantatjats.
Ajuda molt per fer-ne una Lectio divina. Són ressons que t’ajuden a descobrir
la melodia. Una paraula repetida senyal d’importància, d’insistència.
-
La citació de Timoteu, que la carta el fa coescribent en esperit, no li treu
intimitat. Ja veureu que surt citat i encomiàsticament, amb afecte de pare a
fill.
-
Els encapçalaments de les cartes de Pau solen ser molt afectuoses. Aquest ho és
particularment. El record dels destinataris és barrejat amb l’enyorança. No és
retòric, sinó verament sentit. La lloança que hi fa és, perquè han ajuntat
evangelització pròpia amb la que ells exerceixen amb els altres. La fe,
expressada, contagia.
-
La fe és una “obra”, com un gesta de Déu permanent (no un acte, sinó una
actitud) Qui l’ha iniciat, Déu, la
portarà a bon terme progressivament. Garantia d’un final feliç.
-
Noteu les expressions d’afecte: “Us porta al cor”, “us enyoro”; “us estimo
perquè és Jesús per qui sou estimats”. Un amor resposta a amor. “Goig i corona
meva”.
- Demana
per a ells augment de fe (més clarividència) és a dir un amor més ple.
-
Dóna gràcies per la fe que els sosté en el “combat” d’anar obrint pas a la
vivència de l’evangelització. Pau se’n sent promotor: ho viu així i demana que
els seus deixebles ho visquin també d’aquesta faisó.
-
Que sàpiguen discernir entre els que es prediquen a ells mateixos, preposant
llurs interessos als de l’Evangeli. Cita a Timoteu i a Epafrodit que s’han
jugat la vida per l’Evangeli, amb ells, els filipencs, i en ple seguici de Pau
evangelitzador.
-
Pau s’alegra perquè en darrera instància el que val i lloa és que en definitiva
Jesucrist sigui anunciat.
-
La confiança té bones arrels en Pau. L’ajuda a esperar que ara com sempre el
Crist s’hagi glorificat en el seu cos. Parla com a presoner.
-
El mòbil exclusiu en ell, Pau, està posat en Crist. “El seu viure és
exclusivament el Crist”.
-
“Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’Evangeli
del Crist".
-
És conceptuat com a gràcia, tant en ell com en els seus deixebles, el sofrir i
el patir per Jesucrist.
-
Que s’estimin, que tinguin els mateixos sentiments els uns envers els altres,
que visquin unànimes (=una mateixa ànima) i ben avinguts.
-
Que tingui els mateixos sentiments que tingué Jesús en tota la seva vida (l’himne cristològic impressionant!)
Anorreat, sabent-se humà del tot, immolant-se primer i essent glorificat
després pel Pare.
-
L’expressió kenosi (anorreament)
amaga tots els misteris divins i humans de l’Encarnació. Himne litúrgic usat
segons sembla per les primeres litúrgies. Hi ha altres himnes a Jesucrist: A Ef
1, 5-14 i també a Col 1, 5-20.
-
Vosaltres resplendiu en el món com a estrelles en el cel, perquè manteniu amb
fermesa la Paraula de la Vida.
-
Pau es lliura com a sacrifici que ofereix la vostra fe. Participants de
l’entrega de Pau com a presoner i si mort, si s’escau, posada a mans dels
filipencs.
-
Lloança afectuosíssima a Timoteu, posat al servei de l’Evangeli. Li escriurà
dues cartes. També cita a Epafrodit a qui els hi reenvia; li havia portat ajut
dinerari. Molt d’agrair...
-Fa
insòlitament l’elogi seu, Pau, com a jueu i per als seus connacionals, i els
demana que també l’imitin a ell, com ho ha fet abans, i en un sentit
incomparablement més gran i ple, de Jesucrist: Humilitat, “humanar-se”, pobresa,
deixar de banda la seva divinitat. Capteniment com a misteri dels misteris.
-
Tot el que té, com a persona sobretot,
ho considera una pèrdua -escòria arriba a dia- en comparació amb el guany que
suposa l’estar i viure unit a Crist, reconegut com a únic Salvador.
- Unit als
sofriments de Crist i esperant gaudir de la mateixa resurrecció.
- Pau es
presenta com un corredor de fons en plena cursa. Com exemple a seguir.
-
Espera. Paraula paulina, per excel·lència: quan arribi el “nostre moment”, Ell
transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu Cos gloriós.
- Viviu sempre
contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!
-
Ara arriba el text d’avui. Cal anar
paraula per paraula: “No us inquieteu per res”. (Consonància amb el capítol 6,
versets 25- 34 de Mateu). “Acudiu a la pregària en tota ocasió”. “Feu peticions
i accions de gràcies”. “Viviu la pau de Déu que ho sobrepassa tot i us guardarà
pensament i cor”.
-
Mireu quina ètica promou!: “interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable,
pur, amable, lloable, virtuós i digne d’elogi”. Una meravella!
-
Nova referència al seu exemple: el que heu après, rebut, vist i sentit de mi.
Tota la persona transfigurada per la fe, l’esperança i un amor “apassionat” per Jesucrist.
-
I un primer final, usual en les seves cartes: I el Déu de la pau serà en
vosaltres.
...I
encara continuarà diumenge vinent, per a arrodonir aquest impressionant cant a la vida de la fe, en el sentit “transfiguratiu”,
compartint els dos exemples excepcionals: Crist en vida, mort, resurrecció i
lliurat per gràcia a tothom, i Pau el nostre mestre i pare en la fe. “Passió apassionada de Crist per a tota
persona i més encara, si és creient, i apassionat
capteniment de Pau per Crist a exemple per els que són destinataris de la
seva epístola: els filipencs i nosaltres, els seus lectors actuals.
Diumenge, XXVII de
durant l’any, 8 d’octubre del 2017.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada