dissabte, 2 de juliol de 2016

Homilia del diumenge 03/07/2016 del P. Josep Mª Balcells

“OLOR  D’EVANGELI”

                                               Jesús diu avui i sempre: “Aneu. Jo us envio”. El missatge ja venia en continuïtat des del diumenge anterior. Aquest desfici del Mestre que es posa de manifest d’una manera ben explícita: “Cridats (tots) per a ser enviats”. La motivació ben clara: “Portar l’anunci de la Bona Notícia (eu-angelion) de que el Pare vol fer partícip tothom del seu Regne. De bones a primeres com qui mostra, afectuosament, i ens dóna un regal: Ho dic amb una expressió que té dies, d’un company que jove, jove va ser cridat a gaudir del Regne: “Apa, somriu que Déu t’estima”.

                                               Ha florit l’evangeli i el seu perfum primaveral omple i embriaga tota l’Assemblea parroquial. Estem ben bé de festa. De per tot arreu es respira a tots pulmons “l’olor de l’evangeli”. “Jo decantaré cap a l’Església -la que el Vaticà II defineix com a “misteri” trinitari- decantaré cap a cadascú dels destinataris del Regne, cap a tu que llegeixes, cap a mi que t’ho vull fer assaborir, “com un riu, la pau i el benestar. Sereu consolats... La mà del Senyor se us farà conèixer” (Isaïes)

                                               L’evangeli d’avui és el que més bé representa el desig de Jesús de posar tota l’Església en actitud d’evangelitzar tothom. En estat permanent de “missió”.

                                               Sentim-nos-hi concernits en primera persona. Voldria inserir aquí les paraules que venen de Pau VI, la cosa ja té anys i anys, del 1975, en la potser oblidada Evangelii Nuntiandi: “La presentació del missatge evangèlic no constitueix per a l’Església quelcom de caire facultatiu, està de per mig el deure que li és propi, per manament del Senyor en relació a que els homes creguin i se salvin. Sí, aquest missatge és necessari. És únic. Per res podria ser reemplaçat. No admet indiferència, ni sincretisme, ni arranjaments. Representa la bellesa de la Revelació. Porta en seguici una saviesa que no és d’aquest món. És capaç de suscitar de per si mateix la fe, una fe que té el seu fonament en la potència de Déu. És la veritat. Mereix que l’apòstol li dediqui tot el seu temps, totes les seves energies i que, si és necessari, li consagri la seva pròpia vida”.

                                               Missatge i missatger fan una sola cosa.  Jesús va fer madurar en el cor dels seus deixebles la convicció de que  l’amor del Pare  s’expandeix,  omple  omple,
una vegada ha pres de veritat en cadascun dels que enviarà després i arreu a fer l’experiència de ser portadors de l’amor de Déu Pare. Déu és aquí, el seu Regne no tan sols és a prop vostre, sinó ben i ben a dins nostre. “Tots sou una sola cosa en Jesucrist”. “Crist viu en mi i la vida que ara visc la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi”. “Deixeu-vos guiar per l’Esperit” (Pau als gàlates).

                                               No podem tenir millor ocasió i oportunitat de dir-vos “Preneu i llegiu”. Jo us poso virtualment a mans  (tant de bo ho pogués fe de veritat!) L’Exhoració Apostòlica el papa Francesc: La joia de l’evangeli. La tinc de fa temps a la vista a la taula-escriptori, i ja ho sabeu que de tant en tant deixo anar algun paràgraf per incitar-vos a llegir-la. M’he pres l’encàrrec de fer de ressonador del seu missatge i m’he pres etimològicament el fet de que és una exhortació (petició vehement i insistent) de forma que susciti la passió de que tota l’Església quedi “embarassada” d’evangeli i de que s’esperi el seu part com un do i benedicció per a tothom. “L’únic que val és que hàgiu estat creats de nou”, com diu Pau a l’epístola als gàlates. Us adoneu que l’hem seguit, l’epístola, durant cinc diumenges seguits? Recordeu que us vaig dir que seria un do de Déu que féssiu l’experiència de llegir-la -bo i pregant-la- tota sencera en continuïtat, donat que avui en llegirem l’últim tros. Ho heu fet? Com us ha anat?  Jo us felicito! Som homes i dones de lectura divina de la Paraula de Déu. Porto a record allò de Jesús: “Més benaurats aquells que escolten la Paraula de Déu i la posem en pràctica”. Que se us encomani aquesta santa dèria! De ben segur que en sortirem apòstols-enviats tots i comunicadors de la Bona Nova (Bona, excel·lent, sucosa, agradable, treta de forn de poc, apetitosa, sana, mediterrània...) (Nova, notícia, dada, anunci, succés, esdeveniment, primícia, comunicació...)

                                               Li passo la paraula al benaurat Francesc, (que Déu ens el guardi sempre més; i gràcies, moltes gràcies): “No ignoro que avui els documents no desvetllen el mateix interès que en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant això destaco que el que miraré d’expressar aquí té un sentit programàtic i conseqüències importants. Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per a avançar en el camí d’una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una simple administració. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un “estat permanent de missió”.

                                               Pau VI va invitar a ampliar la crida a la renovació, per tal d’expressar amb força que no s’adreça  als individus aïllats, sinó a l’Església sencera. Recordem aquest memorable text que no ha perdut la seva força interpel·ladora: “L’Església ha d’aprofundir en la consciència d’ella mateixa, ha de meditar sobre el misteri que li és propi. D’aquesta il·luminada i activa consciència brota un espontani desig de comparar la imatge ideal de l’Església –tal com Crist la veié, la volgué i l’estimà com a Esposa seva, santa i immaculada i el rostre real que avui l’Església presenta. Brota, per tant, un anhel generós i quasi impacient de renovació, és a dir, d’esmena dels defectes que denuncia i reflecteix la consciència, a tall d’examen interior, davant el mirall del model que Crist ens deixà d’Ell mateix”.

                                               El Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si per fidelitat a Jesucrist: “Tota la renovació de l’Església consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació. Crist crida l’Església pelegrina  cap a una perenne reforma de la qual l’Església mateixa en quant institució humana i terrenal té sempre necessitat”.

                                               Hi ha estructures eclesials que poden arribar a condicionar un dinamisme evangelitzador; igualment les bones estructures serveixen  quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja. Sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, sense “fidelitat de l’Església a la pròpia vocació” qualsevol estructura nova es corromp en poc temps.

                                               Com vibra el papa Francesc! “Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació”.

                                               Ja tenim les coordenades sobre les quals Francesc ens crida íntimament a donar resposta amb la nostra vida. Notem ben bé:

  • Programàticament: vol dir que el tema serà el sant i senya de tot el pontificat a tots els terminis: curt, mitjà i llarg.
  • Necessària una conversió pastoral global i local
  • Sense evangelització personal no n’hi haurà de més llarg abast.
  • No és una qüestió de moral; en tot cas en serà una conseqüència. Allò que compta és abans que res: “la fe que es fa activa per la caritat”. “La principalitat de la llei nova està en la gràcia de l’Esperit que es manifesta en la fe que obra en l’amor. Per això explica que quant a l’actuació exterior, la misericòrdia és la més gran de les virtuts.
  • Desplaçament vers les perifèries de tot tipus, cap a “nous àmbits socioculturals”.
  • Centralitat absoluta: Jesucrist per al Pare empesos per l’Esperit.

Cal més claredat, per sostenir més joiosa decisió?: evangelitzats per evangelitzar
 Diumenge XIV de durant l’any, 3 de juliol del 2016.  Sabadell