“OLOR D’EVANGELI”
Jesús
diu avui i sempre: “Aneu. Jo us envio”. El missatge ja venia en continuïtat des
del diumenge anterior. Aquest desfici del Mestre que es posa de manifest d’una
manera ben explícita: “Cridats (tots) per a ser enviats”. La motivació ben
clara: “Portar l’anunci de la Bona Notícia (eu-angelion) de que el Pare vol fer
partícip tothom del seu Regne. De bones a primeres com qui mostra,
afectuosament, i ens dóna un regal: Ho dic amb una expressió que té dies, d’un
company que jove, jove va ser cridat a gaudir del Regne: “Apa, somriu que Déu
t’estima”.
Ha
florit l’evangeli i el seu perfum primaveral omple i embriaga tota l’Assemblea
parroquial. Estem ben bé de festa. De per tot arreu es respira a tots pulmons
“l’olor de l’evangeli”. “Jo decantaré cap a l’Església -la que el Vaticà II
defineix com a “misteri” trinitari- decantaré cap a cadascú dels destinataris
del Regne, cap a tu que llegeixes, cap a mi que t’ho vull fer assaborir, “com
un riu, la pau i el benestar. Sereu consolats... La mà del Senyor se us farà
conèixer” (Isaïes)
L’evangeli
d’avui és el que més bé representa el desig de Jesús de posar tota l’Església
en actitud d’evangelitzar tothom. En estat permanent de “missió”.
Sentim-nos-hi
concernits en primera persona. Voldria inserir aquí les paraules que venen de
Pau VI, la cosa ja té anys i anys, del 1975, en la potser oblidada Evangelii
Nuntiandi: “La presentació del missatge evangèlic no constitueix per a
l’Església quelcom de caire facultatiu, està de per mig el deure que li és
propi, per manament del Senyor en relació a que els homes creguin i se salvin.
Sí, aquest missatge és necessari. És únic. Per res podria ser reemplaçat. No
admet indiferència, ni sincretisme, ni arranjaments. Representa la bellesa de
la Revelació. Porta en seguici una saviesa que no és d’aquest món. És capaç de
suscitar de per si mateix la fe, una fe que té el seu fonament en la potència
de Déu. És la veritat. Mereix que l’apòstol li dediqui tot el seu temps, totes
les seves energies i que, si és necessari, li consagri la seva pròpia vida”.
Missatge
i missatger fan una sola cosa. Jesús va
fer madurar en el cor dels seus deixebles la convicció de que l’amor del Pare s’expandeix,
omple omple,
una vegada ha pres de veritat
en cadascun dels que enviarà després i arreu a fer l’experiència de ser
portadors de l’amor de Déu Pare. Déu és aquí, el seu Regne no tan sols és a
prop vostre, sinó ben i ben a dins nostre. “Tots sou una sola cosa en
Jesucrist”. “Crist viu en mi i la vida que ara visc la visc gràcies a la fe en
el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi”.
“Deixeu-vos guiar per l’Esperit” (Pau als gàlates).
No
podem tenir millor ocasió i oportunitat de dir-vos “Preneu i llegiu”. Jo us
poso virtualment a mans (tant de bo ho
pogués fe de veritat!) L’Exhoració Apostòlica el papa Francesc: La joia de l’evangeli. La tinc de fa
temps a la vista a la taula-escriptori, i ja ho sabeu que de tant en tant deixo
anar algun paràgraf per incitar-vos a llegir-la. M’he pres l’encàrrec de fer de
ressonador del seu missatge i m’he pres etimològicament el fet de que és una exhortació
(petició vehement i insistent) de forma que susciti la passió de que tota
l’Església quedi “embarassada” d’evangeli i de que s’esperi el seu part com un
do i benedicció per a tothom. “L’únic que val és que hàgiu estat creats de
nou”, com diu Pau a l’epístola als gàlates. Us adoneu que l’hem seguit,
l’epístola, durant cinc diumenges seguits? Recordeu que us vaig dir que seria
un do de Déu que féssiu l’experiència de llegir-la -bo i pregant-la- tota
sencera en continuïtat, donat que avui en llegirem l’últim tros. Ho heu fet?
Com us ha anat? Jo us felicito! Som
homes i dones de lectura divina de la
Paraula de Déu. Porto a record allò de Jesús: “Més benaurats aquells que
escolten la Paraula de Déu i la posem en pràctica”. Que se us encomani aquesta
santa dèria! De ben segur que en sortirem apòstols-enviats tots i comunicadors
de la Bona Nova (Bona, excel·lent, sucosa, agradable, treta de forn de
poc, apetitosa, sana, mediterrània...) (Nova, notícia, dada, anunci,
succés, esdeveniment, primícia, comunicació...)
Li
passo la paraula al benaurat Francesc, (que Déu ens el guardi sempre més; i
gràcies, moltes gràcies): “No ignoro que avui els documents no desvetllen el
mateix interès que en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant
això destaco que el que miraré d’expressar aquí té un sentit programàtic i conseqüències importants. Espero que totes les
comunitats procurin posar els mitjans necessaris
per a avançar en el camí d’una conversió
pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens
serveix una simple administració. Constituïm-nos en totes les regions de
la terra en un “estat permanent de
missió”.
Pau
VI va invitar a ampliar la crida a la
renovació, per tal d’expressar amb força que no s’adreça als individus aïllats, sinó a l’Església
sencera. Recordem aquest memorable text que no ha perdut la seva força
interpel·ladora: “L’Església ha d’aprofundir en la consciència d’ella mateixa,
ha de meditar sobre el misteri que li
és propi. D’aquesta il·luminada i activa consciència brota un espontani desig
de comparar la imatge ideal de l’Església –tal com Crist la veié, la volgué
i l’estimà com a Esposa seva, santa i immaculada i el rostre real que
avui l’Església presenta. Brota, per tant, un anhel generós i quasi impacient
de renovació, és a dir, d’esmena dels
defectes que denuncia i reflecteix la consciència, a tall d’examen interior, davant el mirall del
model que Crist ens deixà d’Ell mateix”.
El
Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si per fidelitat a
Jesucrist: “Tota la renovació de l’Església consisteix essencialment en
l’augment de la fidelitat a la seva vocació. Crist crida l’Església pelegrina cap a una perenne
reforma de la qual l’Església mateixa en quant institució humana i terrenal
té sempre necessitat”.
Hi
ha estructures eclesials que poden arribar a condicionar un dinamisme
evangelitzador; igualment les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté
i les jutja. Sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, sense “fidelitat de
l’Església a la pròpia vocació” qualsevol estructura nova es corromp en poc
temps.
Com
vibra el papa Francesc! “Somio una opció
missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els
estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en
una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació”.
Ja
tenim les coordenades sobre les quals Francesc ens crida íntimament a donar
resposta amb la nostra vida. Notem ben bé:
- Programàticament: vol dir que el tema serà el sant i senya de tot el pontificat a tots els terminis: curt, mitjà i llarg.
- Necessària una conversió pastoral global i local
- Sense evangelització personal no n’hi haurà de més llarg abast.
- No és una qüestió de moral; en tot cas en serà una conseqüència. Allò que compta és abans que res: “la fe que es fa activa per la caritat”. “La principalitat de la llei nova està en la gràcia de l’Esperit que es manifesta en la fe que obra en l’amor. Per això explica que quant a l’actuació exterior, la misericòrdia és la més gran de les virtuts.
- Desplaçament vers les perifèries de tot tipus, cap a “nous àmbits socioculturals”.
- Centralitat absoluta: Jesucrist per al Pare empesos per l’Esperit.
Cal més claredat, per
sostenir més joiosa decisió?: evangelitzats
per evangelitzar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada