divendres, 11 de desembre de 2015

Homilia del diumenge 13/12/2015 del P. Josep Mª Balcells

EXULTA, EXULTA, ISRAEL

                                               Des que hem encetat aquest preciós i desitjablement nou temps d’Advent, que veig i sento com una onada sobrevinguda de joia que va creixent fins a identificar-se en la meva vida (i per de prompte, n’estic cert, també de tots vosaltres). I la raó és obvia i va més endins a mesura que ens atansem al “25 de desembre, goig, goig, goig!”: “A tu vindrà l’Emmanuel”. La “Trobada” usual i sempre novedosa amb Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home es torna misteriosament una “Retrobada” amb tot el que té de desig incontenible i d’espera lluminosa i en el que té d’abraçada renovada que porta nous gustos, noves delectacions. “Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, broten nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual. En realitat, tota autèntica acció evangelitzadora és sempre nova”. (papa Francesc)

                                               Mireu, repassem els textos només dels tres diumenges recorreguts d’Advent i apareixerà com un alba d’èxtasi –si m’ho permeteu de dir-ho així- de les joies, goig, alegria, benestar, felicitat, i, avui ja incontenible i exultant en la mateixa denominació de “domínica Gaudete”. Sant Pau, de qui prenem aquesta expressió que omple tant, ho escriu així dedicat a tots els destinataris seus, els d’aleshores i dels que vindrem, és a dir, de nosaltres. (no dubteu que a través de la força i irradiació de la litúrgia s’actualitza en nosaltres el misteri que celebrem): “Alegreu-vos en el Senyor”.  O amb la traducció més entusiasmant de l’epístola de Pau:  Germans/nes: Viviu sempre contents, ho repeteixo Viviu contents. Diu viviu, no com qui de sobte li ve una  irrupció de tendresa  o de “misericòrdia filial o fraternal”. Viviu vol dir que heu atès un “estat de...”, una actitud permanent de joia “que és de Déu guspira, generada dalt del cel”. Joia que s’acreixerà a mesura que prenguem consciència de l’esdeveniment de l’encarnació del Fill de Déu i Fill de l’home, que comparteix històricament i -després metahistòricament en la resurrecció- la seva vida i  la nostra, oh, dignitat fora mida, comunicada! Essent per a mi el Misteri dels Misteris el de l’Encarnació, no hi cap més actitud que l’adoració! “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies, “per la vostra immensa GLÒRIA”.

                                               Fem ara una repassada des de finals de novembre, bo i posant-nos en camí per les fondalades, una vegada abaixats turons i muntanyes, segons ens diu Isaïes, camí o “via sacra” cap a Betlem, minyons! Llegeixo tota una profusió d’invitacions a la joia, al goig d’un viure més alt i més endins: “I tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel”. “Us demano que avanceu encara més”. “Alceu el cap ben alt”. “Senyor feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació”. S’obren les portalades de l’espera frisosa d’un Déu, visibilitzat en Jesús, nascut de dona; la seva -i per gràcia nostra- mare, Maria; fet igual amb nosaltres però tan diferent, primer Home Nou! Ja en la segona “entrega” (diumenge II d’advent) el profeta Baruc ens ofega deliciosament amb les encoratjadores expressions de: “Engalana’t amb la glòria de Déu”. “Posa’t el mantell de la bondat, la diadema de la gloria”. “Resplendeix”. Canteu d’alegria les filles i els fills “recordant l’obra de Déu (les “meravelles”, dirà Maria) que “seran portats gloriosament com en un tron”. “Tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: “Possessió-pacífica-del-bé i Gloria-del-culte-a-Déu. Als salms, que són sempre pregària cantada: “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem. La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles”. Sant Pau, en pregar per  nosaltres, la seva oració és plena de goig i el nostre amor s’enriqueix més i més fins a vessar ple de coneixement i de finor d’esperit”. Ah, i les col·lectes!: “Córrer a l’encontre del vostre Fill: i que el coneixement d’Aquell que és la vostra saviesa ens faci participar de la seva vida”. “Concediu-li al vostre poble d’arribar amb alegria a les festes de Nadal i celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit” (Ep, això són paraules majors!). Pau en desgranarà els fruits de l’Esperit. Atenció als tres primers. Van per ordre de plenitud. Són l’amor, el goig i la pau. Entre tots tres hi ha una comunicació “subliminal”, que podríem dir que de tres en fa com un. Es fan interdependents: si hi ha amor d’una certa entitat, forçosament hi haurà goig de fons que és el bo i autèntic, i el goig donarà plenitud a la pau. No qualsevol pau, merament humana i a intermitències, sinó la Pau que dóna Crist, com ho repeteix tantes vegades, que és benedicció, gràcia, serenor i és la característica de la seva messianitat. Ara és temps de pau, de pacificació, la que ens dóna Jesús, Príncep de la Pau, reconciliant-nos amb Déu Pare, amb nosaltres mateixos i amb el proïsme, i també, no ho oblidem, amb la natura, com la vivia san Francesc i el mateix papa que ho broda magníficament en la seva encíclica “Lloat sigueu”, encíclica que jo no deixaré de recomanar mai; i tan actual i rellevant aquests dies en què ens juguem el futur del nostre planeta, a París! Ja n’esteu al cas! Som ben ben immersos en dies messiànics, aquests de Nadal! Pau i Bé a vosaltres! La nit de Nadal serà un esclat del “Glòria”. Direm amb exultança Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau als homes que Déu estima. I hi sentirem “els àngels allà a la glòria la Nova cantem amb goig, i el ressò de les muntanyes espargeix son cant  d’amor...!”
 
                                               Ja em resulta com un costum. Les de vegades que allargo la mà i prenc l’exhortació apostòlica del papa Francesc “Ja joia de l’Evangeli”. Només començar-la aquest bon amic en què s’ha convertit Francesc per a tanta i tanta gent, hi llegim: “Recobrem i acresquem el fervor, “la dolça i confortadora joia d’evangelitzar”, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes... i tant de bo que el món actual –que busca a vegades amb angoixa, a vegades amb esperança- pugui rebre la Bona Nova, no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’evangeli, la vida dels quals irradia el fervor dels qui han rebut, primerament en ells mateixos, la joia de Crist” (Pau VI en l’Evangelii Nuntiandi de desembre de 1975) Més encara, diré: La primera cita que fa el papa Francesc al seu document és d’un passatge del mateix papa Pau VI; que jo sàpiga, el primer papa que després de cloure el Concili Vaticà II ens va sorprendre amb una exhortació sobre la joia que té com a títol “Gaudete in Domino” que és una invitació a viure l’Any Sant del 75, el Concili a deu anys vista  i l’evangelització com uns fruits de la joia. Ja veieu la sintonia amb el papa Francesc! Ja ho dèiem abans: l’evangeli suscita en els dos papes les mateixes ressonàncies que avui he posat de manifest. La llaçada amb que van unides l’amor, el goig i la pau. I com enllacen evangelització i advent! Un pensa que, diguem-ne, és com “la síndrome” dels deixebles d’Emmaús: “No sentíem que el cor s’enardia pel camí quan Ell ens obria els ulls a la deu de les Escriptures?”. Entrar en contacte amb Jesús i trobar i retrobar la joia és tot u.

                                               No puc resistir-me. Us cito unes paraules de l’Exhortació Gaudete in Domino: Posa Pau VI com a figura emblemàtica sobre la joia el mateix Jesús, com no podia ser per menys: “És sobretot l’evangeli de Joan el que descorre el vel, descobrint-nos les paraules íntimes del Fill de Déu fet home. Si Jesús irradia la pau, aquesta seguretat, aquesta alegria, aquesta disponibilitat, es deu a l’amor inefable amb que se sent estimat pel seu Pare: “El Pare em coneix a mi i jo conec el Pare”. Entre ells es dóna una inhabitació recíproca: “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. En correspondència el Fill té envers el Pare un amor sens mida: “Jo estimo el Pare i faig el que correspon a la seva voluntat”.

                                               Acabo com ho feia el diumenge passat: Joia plena amb l’evangeli, i més si aquest s’identifica amb la persona de Jesús; i joia encomanadissa en l’evangelització”. Recordem aquests punts de llum del seu escrit: “No ens deixem robar la joia evangelitzadora” “No ens deixem robar l’esperança”. “No ens deixem robar la comunitat”. “No ens deixem robar l’Evangeli”. “No ens deixem robar l’ideal de l’amor fratern”. “No ens deixem robar la força missionera”.


                                   Diumenge III d’Advent, 13 de desembre de 2015.  Sabadell