dissabte, 21 de novembre de 2015

Homilia del diumenge 22/11/2015 del P. Josep Mª Balcells

PER  ELL, AMB  ELL  I  EN  ELL

                                               Festassa de Crist Rei, millor diríem, celebració íntima dels pelegrins,  que han fet camí amb Jesucrit i amb altres caminants que ens hem acompanyat i que ara cansats, però renovellats internament, arribem al final de trajecte de l’any litúrgic. (Benvinguts, gent caminadora en seguici del Mestre!)


                                                El papa Francesc, lloat sigui Déu!, parla moltes vegades de l’autoreferencialitat de l’home modern. Distorsió, com una casa de pagès! M’explico: posar-nos a nosaltres mateixos com a únic referent; això ja ve de lluny, del Renaixement: “l’home, mesura de totes les coses”. El melic del món, sobretot del meu món, sóc jo mateix. Ep,  noi, no n’hi ha per tant! Narcisisme, ser com uns “Prometeus” -hem robat, il·lusos, el foc sagrat dels Olimps, ens hem cregut déus, deuets de pa sucat amb oli: Som obra de les nostres mans, així hem sortit “d’arrugats”! “Nosaltres som nosaltres”(?) (Apa. Qui ho diria?) i ningú no hi ha que rumbegi tant, fora de mi! El cuquet que som se’ns ha esvalotat. Asseu-te i descansa, noi, que bé que ho necessites! Per al cristià el punt absolut de referència és Crist Ressuscitat que irradia i que és, “en Ell vivim, ens movem i som”. Una mica més de sentit del ridícul, toquem de peus a terra, deixem les caretes, els rols! Posem-nos a sol ponent i diguem: Senyor, et lloem, et beneïm, t’adorem, et glorifiquem i et donem gràcies, (ara bé allò que és bo  i preferent, tot això ho fem només): per la vostra immensa glòria.  D’aquí prové tot, ¿voleu que ho rematem?: “Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet (grec) i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui ÉS, el qui ERA i el qui HA DE VENIR, el Déu de l’univers” (Paraula de Déu). “El Verb es féu home i hem vist la seva glòria”. Avui no és la Transfiguració amb el teló de fons de la Passió.  L’acabament de la vida mortal de Jesucrist és la seva Glorificació: “Pare, ha arribat l’hora; glorifiqueu el vostre Fill a fi que el vostre Fill us glorifiqui, segons el poder que li heu donat sobre tot home, perquè doni la vida eterna a tots els qui li heu donat. I això és la vida eterna: que us coneguin a Vós, únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesús , el Messies. Jo us he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’heu donat a acomplir. I ara, Pare, glorifiqueu-me Vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat vostre tenia abans  que el món existís. He manifestat el vostre nom als homes que m’heu donat del món. El Déu Pare de nostre Senyor, Jesucrist, que ens ha “creat, redimit, fets cristians” i que estima tothom, dic, tothom entranyablement). Eren vostres i me’ls heu donats. I han guardat la vostra paraula. Ara saben que tot el que m’heu donat, ve de Vós, perquè els he donat les paraules que m’havíeu donat, i ells han admès veritablement que he sortit de Vós i han cregut que Vós m’heu enviat. Jo prego per ells; no prego pas pel món (per a Joan= el mal), sinó pels qui m’heu donat, perquè són vostres; i tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu, i sóc glorificat en ells... Pare sant, conserveu-los en el vostre Nom (nom, vol dir Persona), els qui m’heu donat, perquè siguin U com nosaltres”...

                                                Podeu seguir vosaltres, perquè ho trec del capítol 17 de l’evangeli de sant Joan. Ens hem d’avesar a llegir directament de les fonts. Fer-ne un hàbit de cada dia. Ara promociono el llibret de Paraula i Vida 2016, l’evangeli que es proclama en la litúrgia de cada dia i un petit comentari, aquest any d’una extraordinària figura de l’Església, el Card. Ravassi, un gran biblista i un home obert a la bellesa, que ha admirat la Sagrada Família, un humanista cristià, vaja! Ajudeu-me a difondre’l, aquest llibret, així sentirem i farem sentir la “Joia de l’Evangeli”. Cada dia en començar a obrir-nos al goig de nou viure i del -tornem a dir-ho-: el nou conviure. Llegeixes l’evangeli del dia un parell de vegades. Ho rumies. Què et diu concretament?  Que es noti que et sona a nou, i amb un somrís als llavis. Llegir la plana corresponent. Pensar el què diu i el què em diu a mi. Agafar una petita frase i fer que ens il·lumini el dia i, som-hi! en el nom de Déu. Coratge i endavant. I bon dia per aquí i per allí i que es deixondin els de prop i els de lluny. Per tots hi ha un record i una mà. Misericòrdia i no sacrificis, vol Déu.

                                               Us proposo que entrats ja en l’any jubilar (=de jubilar, jovialitat, alegria, pau, justícia i un poquet d’amor, si n’hi ha en el nostre cor, donant fe i esperança al papa Francesc que ens parla al cor, dient: “Tota evangelització està fundada en la Paraula de Déu, escoltant-la, meditant-la, vivint-la, celebrant-la, testimoniant-la. Les Sagrades Escriptures són font de l’evangelització. Per tant, fa falta formar-se contínuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no evangelitza si no es deixa contínuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula de Déu sigui més el cor de tota l’activitat eclesial La paraula de Déu escoltada i celebrada sobretot en l’eucaristia alimenta i renova interiorment els cristians i els fa capaços d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida quotidiana... L’evangelització requereix la familiaritat amb la Paraula de Déu i això exigeix a les diòcesis, parròquies i a totes les agrupacions catòliques, proposar un estudi seriós i perseverant  de la Bíblia, com també promoure‘n  la lectura orant personal i comunitària”  I no oblidem –això no ho oblida mai el papa- que dels pobres pobres, d’ells és el Regne del Cel, que el puguin començar aquest, ara i aquí, a través nostre, lloat sigui Déu! El Jubileu de la misericòrdia: siguem-ne, de misericordiosos, com el Pare ho és entranyablement ! Bona ruta a tots els ardits caminants, que el vostre camí sigui el de l’encontre amb Jesús pelegrí anònim, com amb els deixebles d’Emmaús.

                                               Una altra proposta per a tot l’any de la misericòrdia. Primer sentir-la nosaltres de part del Déu que ens és Pare i Mare i que ens fa de la seva família: ara ja som fills i filles de Déu, però la cosa s’anirà fent gran i més gran..! i escampar-la arreu. És la Bona Notícia, no ho oblidem pas mai! El que has rebut gratuïtament, dóna-ho gratuïtament, també tu. Mantinguem-nos en acció de gràcies permanentment. I ara especifico la proposta: Resar cada dia aquest himne de la carta als efesis (poseu-hi: carta a...el vostre lloc, el vostre nom, casa vostra, família, amics i coneguts) Molt poc a poc. Donar valor de pregària a tot el què diem: El títol és el d’aquest escrit: Per Ell, amb ell i en Ell. Aquesta darrera expressió surt un munt de vegades. És una gran benedicció al Pare i a Jesucrist. A semblança de les benediccions que feien a la pregària els jueus: una al Déu creador i una altra a Déu per haver elegit a Israel i per haver-se’ls revelat en la Torà, per amor. Incloc la primera; diu així: “Tu ens estimes, Senyor Déu nostre amb un amor inefable. En la teva gran i sobreabundant misericòrdia, vas tenir pietat de nosaltres. Pare nostre, Rei nostre, per causa del nostres pares que varen confiar en Tu i als quals ensenyares les lleis en la Torà, tingueu pietat de nosaltres i ensenyeu-nos”. Després de la segona benedicció venia la gran oració dels jueus  anomanada “Shemà Israel”. S’hi podria posar el Glòria a continuació, Bé, de vosaltres depèn amb llibertat, cadascú sigui sempre lliure de posar-se en contacte viu amb Déu...

                                               La nostra pregària “Beneït sigui” en la pregària del llibre de les hores hi surt unes quinze vegades, indicació de la veneració que té l’Església d’aquest himne de benedicció. Faríem bé d’entonar-lo abans d’obrir la pàgina corresponent al dia i fer-ne els primers minuts de lloança i d’agraïment a Déu per la vida que ens segueix oferint i per la fe que il·lumina, l’esperança que ens fa forts i tenaços en el bé que fem i per la sensibilitat amorosa i tendra que fa la petita misericòrdia d’obertura a tots, primer als “domèstics”, vol dir als de casa i família i després arreu, areu...                                                 

                                               Heus ací aquesta pregària de Benedicció:

                                               “Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, / que ens ha beneït En Crist / amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. / Ens escollí en Ell abans de crear el món, / perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. // Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist / segons la benèvola decisió, que dóna glòria i lloança a la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat. //  En Ell, per la seva sang, hem obtingut la Redempció / el perdó dels nostres pecats. //  La riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. // Ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim, / ens ha fet conèixer ell seu designi secret, / la decisió benèvola que havia promès / per executar-la en la plenitud dels temps: // ha volgut unir en el Crist totes les coses, / tant les del cel com les de la terra.// En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; / ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. // Volia que fóssim lloança de la seva glòria / nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. // En Ell vosaltres vau escoltar la Paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. //  En Ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. // I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu us té reservada, / quan ens redimirà plenament com a possessió seva / i farà que siguem lloança de la seva glòria. /// (EFESIS 1, 3-14)
                       
                                               Podria complementar els versets que segueixen a la Carta:

                                               “Per això ens diu a la carta , també jo, d’ençà  que he sentit parlar de la vostra fe en el Senyor Jesús i de la vostra caritat envers tots els sants, / no paro de donar gràcies per vosaltres i de recordar-vos en les meves oracions / perquè el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria / us doni un esperit de saviesa que us reveli l’autèntic coneixement d’Ell, / i que il·lumini els ulls del vostre cor / perquè  sapigueu a quina esperança us ha cridat, quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre el sants, / i quina immensa grandesa pren el seu poder envers nosaltres, els creients, obrant amb aquella força amb què va obrar en el Crist / quan el ressuscità d’entre els morts / i el féu seure a la seva dreta al cel, / per damunt de tot nom que es pugui pronunciar / no sols al món present, sinó també en el futur; // tot ha esta sotmès sota els seus peus, i a Ell, / que està damunt de tot, l’ha donat com a Cap a l’Església, que és el seu Cos, / la plenitud d’aquell qui és la plenitud total de tot. Carta als efesis (1, 15- 23).

                                   “Evangelitzar, diu Francesc, és fer present en el món el Regne de Déu. Però cap definició parcial o fragmentària no reflecteix la realitat rica, complexa i dinàmica que comporta l’evangelització, si no és amb el risc d’empobrir-la i àdhuc mutilar-la” (Pau VI). En el cor mateix de l’Evangeli hi ha la vida comunitària i el compromís amb els altres. Per això mateix “el servei de la caritat és també una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable de la seva essència. (Benet XVI).  Així com l’església és missionera per naturalesa, brota ineduliblement d’aquesta naturalesa la caritat efectiva amb el proïsme, la compassió que comprèn, assisteix i promou”.


              Diumenge de Jesús, Crist Rei de tot el món, final de l’any litúrgic, 22 de novembre de l’any de gràcia del 2015.  Sabadell