dilluns, 16 de novembre de 2015

Homilia del diumenge 15/11/2015 del P. Josep Mª Balcells

“L’ARA I AQUÍ” DEL REGNE DEL PARE

                                               Estem a les acaballes de l’any litúrgic. Acabarem i tornarem a començar. És una visió cíclica a la que hi estem acostumats, però la visió bíblica de la història de la salvació és d’un “continuum”, pròpiament, d’un procés en creixença, per això proclamar l’ara i aquí del Regne és el que vertaderament “toca”. Això està clar o ho hauria d’estar per “gent de missa” (perdoneu, no hi ha cap mena d’ironia). Només havent llegit Marc, evangelista, que ens ha acompanyat durant tota l’anyada litúrgica, tot d’una tirada, no com ho hem fet, a la litúrgia amb el fragmentarisme, àdhuc en la visió actual que tenim (com ho constata i promou el papa Francesc): “Atès que tot està íntimament relacionat... proposo una ecologia integral que incorpori clarament les dimensions humanes i socials, sense la qual ens mancarà una visió completa i a fons del que és el món global”. Insisteixo en una lectura reposada i íntegra de l’evangeli de Marc abans de confiar-nos a Lluc en el nostre proper viatge litúrgic. Això es fa imprescindible per saber i sentir a Marc, com de guia a semblança de Beatriu, que acompanyà Dant a veure i viure el cel, destravant de cop el cor i la ment. ¡Què poc que ens comuniquem  sobre les vivències de la fe, de l’esperança i de l’amor –que naturalment les tres virtuts teologals demanen intimitat!- Fe no expressada és probablement fe minsa o asfixiada...

                                               Avui l’evangeli ens adverteix que del “com” de les “darreries” no en sabem res. És el discurs escatològic –és a dir del final dels temps-. Dic, afortunadament, perquè seria –en tenim llarga tradició que va de generació en degeneració (!)- com una apreciació feta a imatge i semblança dels nostres desigs o de les nostres “sublimacions”, preses en la literalitat dels textos. Ja ho han dit i ens ho retreuen els que contradiuen les nostres pobres imaginacions. Subconscient i imaginari estrafet, fora! També ells han de respectar un “com” que ens depassa a ells i a nosaltres. És massa fàcil dir que no hi ha “com”; allà ells amb la seva insuficient suficiència. Com que degut al misteri del “com” que engloba el quan i on, se’n van i neguen el “què”. Massa fàcil, amics no-creients, massa fàcil. Ja en tornarem a parlar amb més espai per fer-hi un diàleg, quan s’escaigui... Ara recordo una entrevista del papa Francesc amb Scalfari, fundador i director de la Repubblica: Així canviarà l’Església. La podreu trobar a Documents d’Església núm. 1041. És un bell model entre la fe respectuosa i el respecte a la fe, per bé que no es comparteixi. N’hi ha més, de diàlegs, entre creients i no-creients. Porto aquí el record d’haver llegit fructuosament amb un grup “Amb Déu o sense”. Quaranta cartes creuades entre Torralba i Villatoro, i una altra més: “El monjo i la psicoanalista” de Marie Balmary. I Umberto Ecco, i molts més, encara...

                                               Els fariseus que eren agnòstics en algun sentit(!), negadors de la resurrecció, i que no podien entendre a Jesús, predicant el Regne del Pare. Eixuts d’amor, s’agafaven a fer les preguntes d’escàpols: “¿quan vindria el Regne de Déu?”. Ells i nosaltres, almenys alguns,, també fem similar pregunta; i Jesús els (ens) respon amb el què i el primer quan: “El Regne de Déu ja és enmig vostre”, àdhuc dins.  ¿Ja ho sentim bé? S’adreça també a tots nosaltres. El què i el per a què ja ens l’ha dit i predicat a bastament. El “com”, al qual estaven acostumats a pensar, segons la cultura del temps, escatològica; i a nosaltres, ensenyats en la literalitat dels textos. ¿Com i quan acabarem amb tot això? El “Com” demana espectacle, televidents com som; que tot entri pels ulls i emotivament, amb il·lustracions –perdoneu- de manga, com de ciència ficció. Així con-figurem l’in-configurable! Jesús es manifesta així, bo i restant importància al com i al quan: “Ara, el dia i l’hora (finals), ningú no en sap res, ni tan sols els àngels, ni el Fill; només ho sap el Pare”. Aquest Pare-Mare, als braços del qual, com un nen a la falda de sa mare, ens recollim confiats, tranquils i somiant per tal de que el Regne de tal Pare s’expansioni, sigui conegut i viscut en l’ara i l’aquí de cadascú. Em ve a la memòria un novel·lista que es diu Carrère que ha escrit tot un llibràs (de gros que és), titulat precisament “El Regne”. No us el recomano, si abans no aclarim algunes idees bàsiques:

                                                Marc vol centrar l’atenció dels “seus” creients originals, primers, per a qui escriu, i utilitza idees que eren comuns al seu temps, de les quals nosaltres ens n’hem de desfer, perquè ens porten a la confusió. Hem de treure i alleugerir tramoia. Ens hem de centrar en el moment històric nostre i, sense tremendismes i trontolls tel·lúrics, intentar viure la quotidianitat de la nostra fe, vivint el Regne del Pare que és de “justícia, amor i pau”. I ple d’un exercici quotidià de misericòrdia, com dirà Mateu en el seu cèlebre capítol 25, 31-46, on Jesús s’identifica amb els que serveixen als que “ho han de menester” que dèiem abans. La cosa va per llarg. Hi ha feina per a temps llargs. I serà el futur-futur d’una manera que no podem ni sospitar, sense res de teatralitat, només a nivell de consciència i de visió cara a cara amb Déu. (Pausa de reflexió, que hem canviat de xip, atenció!) “Serem examinats d’amor”. I com diu Casaldàliga en un poema preciós: davant de Déu obriré el cor i aniran sortint noms i noms de persones estimades! Així serà al final, és allò que diu Margall: “sigui’m la mort una millor naixença”. I ho serà, ve certificada pel mateix Jesús: “les meves paraules no passaran”. Ja sant Pau va advertir als vagarosos dels inicis del cristianisme que, com que pensaven que el “retorn” de Jesús glorificat seria d’immediat, s’autoexculpaven de que ja no calia treballar i guanyar-se el pa del Regne; i no feien més que anar destorbant la serietat del viure i conviure evangèlics en el dia a dia... L’atenció s’havia de posar en discernir els “signes dels temps” on es revela i s’amaga la presència actual, vivencial de Jesús. Deliciós joc d’amagatall...de “quan érem feliços”. Aquí “retorna” una i altra vegada Jesús, Ell mateix o en els “seus”.

                                               Ara i aquí, amics, ara i aquí, en el lloc i responsabilitats pròpies hem de fangar, sembrar, recollir i, feta ja la feina, esperar a tornar a començar la roda del temps. “Els treballa i els dies”. Anar cansats a dormir, després de acotxar els menuts, per dir-ho amb dues miques de sensibilitat humana; això: hu-ma-na, sobretot.

                                               El Regne del Pare és “desvelació” que vol dir apocalíptic (en el sentit literal del grec). Desvelació o revelació del que és el misteri desembolicat, per dir-ho així, per Jesucrist, missió i missioner principal de tota evangelització: “Déu és Amor”, l’Amor per a tothom, sense exclusions de cap mena, i personalitzant. Tu, jo, l’altre, que té nom propi i que és estimat com s’estima un fill. Déu és el Tot per a tots. “Solo Dios basta”, de Teresa de Jesús.

                                               La tramoia, els decorats, deixem-los perquè l’escena del “retorn” queda teatralitzada a peu de carrer, vestits de carrer, sense endiumenjaments, on la vida i l’alegria passa per a tu i per a mi, per a tots, sense fils de músiques celestials. A peu d’obra, arromangats i feiners... “Veniu i veureu”.

                                               A mi m’impressiona més l’íntima veritat de que el Regne s’està des-velant en el centre de la meva vida de cada dia. Diu Francesc: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Crist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè “ningú queda exclòs de la joia reportada  pel Senyor”  (Pau VI). A qui s’arrisca, el Senyor no el defrauda, i quan algú fa un petit pas cap a Jesús, descobreix que Ell ja l’esperava amb els braços oberts”. (La joia de l’evangeli)


            Diumenge XXXIII de durant l’any, 15 de novembre del 2015.  Sabadell