divendres, 17 d’abril de 2015

Homilia del diumenge 19/04/2015 del P. Josep Mª Balcells

CONTAVEN COM L’HAVIEN RECONEGUT QUAN PARTIA EL PA

                                               Reconèixer Jesús, en el sentit més ple de l’expressió, és la gran feina que s’hauria de fer (tant de bo!) durant aquestes setmanes del cicle pasqual. Per reconèixer s’ha d’haver conegut anticipadament; són directament proporcionals. Tant hi ha d’un com hi pot haver de l’altre.

                                               Les nostres “coneixences” acostumen a ser bastant fluixetes, perifèriques. Moltes vegades ens passa com amb aquelles paraules que intuïm més pel context que no pas pel mateix text. ¡Ai, aquella mandra que tenim congènita o d’habitud de no agafar el diccionari i esclarir la paraula nova en la seva peculiar significació i amb els seus matisos pertinents! Això ens passa sovint als lectors... ¿Quina relació hi ha entre això i la Pasqua? Molt clar. Només cal veure les narracions de les aparicions de Jesús Ressuscitat: que si veuen un fantasma..., que si el mateix Jesús els ha de manifestar de moltes maneres que És Ell. “Palpeu-me, doneu-me menjar. Amb tot, Jesús com diu Lluc “els veu sorpresos; fins i tot diu l’evangelista –és estranya la frase- que “de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho”. Tot això argüeix que no el coneixien prou a Jesús per tal de poder-lo reconèixer. Aquí tenim la il·lustració del que diem, en l’episodi pasqual dels deixebles d’Emaús, amb el qual empalma el començament de l’evangeli d’avui. Narren la trobada de dos deixebles amb un Jesús que els surt a l’encontre i que no l’acaben de reconèixer. El primer que els surt del cor és que estan decebuts. Han passat uns pocs dies des que va morir i res ha succeït..., almenys així ho viuen ells. Fins i tot li fan el retret de com és possible que ell que ve de Jerusalem, no sàpiga que és el que hi ha succeït. Jesús, encara anònim per a ells, els anirà desgranant tot el que ja havien de saber, perquè Jesús els n’havia parlat sovint i solemnement. Mai havia deixat de parlar que després i a partir de la passió s’esdevindria la Resurrecció. Aleshores mentre els parlava, com confessaran després, notaven que els seus cors anaven “caldejant” el seu “coneixement” fins que finalment l’havien reconegut al partir el Pa.

                                               A Jesús només el podran reconèixer –no, només conèixer-quan se’ls “obrin els ulls” a partir de la Fe. ¡Així també ens succeeix a nosaltres!

                                               Aquesta és la nostra tasca pasqual, primordial. Si no el “veiem” ressuscitat, és a dir no solament figurativament, sinó en totes les explicacions que Jesús va utilitzar en el seu magisteri-conversa íntima amb els d’Emaús, repassant els llibres de Moisès, els Profetes i els Salms, és a dir, tota la tríade de les Paraules de Déu concentrades en l’Antic Testament, si no hi ha com una revelació, això per a mi és la fe, de res ens servirà conèìxer-lo aparentment. D’allí, de la Fe, en surt un Jesús, tot nou, redescobert, reconegut. És la definitiva visió, possible només per la fe, en espera de la culminació en la plenitud de visió contemplativa més enllà del temps i de la història...

                                               ¿Com podríem reconèixer el Jesús pasqual els que ens “vantem” de conèixer-lo a través de les narracions del evangelistes? De fet, ¿el coneixem de veres? L’expressió mateixa de “conèixer” en hebreu és riquíssima. Té unes connotacions de tracte, de contacte amistós, d’haver-lo escoltat de viu en viu, directament, no a través de mediacions. Conèixer vol dir en sentit profund “estimar-lo i sentir-se estimat per ell”. Haver fet jornades de comunió verbal, de comunicació no verbal, visual, mirada a mirada, fit a fit, amb contacte gairebé físic... És allò que diu Joan a la seva primera carta (m’admeteu que us inviti a llegir-la i a gaudir-la). En realitat diu allò que en podríem dir un ver enamorament: “Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans”.

                                               Sant Pau, que no va conèixer Jesús de Natzaret en vida, ha passat d’una revolada a reconèixer-lo tan íntimament que dirà aquesta expressió d’encant: “Per a mi viure és Crist”. És paraula d’enamorat. Per a ell no hi ha més ciència i saviesa que haver-se fet u, tot ell, amb el seu Senyor i que s’ha sentit entranyablement destinat a ser-ne apòstol, tot i que no va formar part inicialment dels deixebles que foren cridats “a estar amb ell” i quan van haver-ne de substituir a Judes Iscariot, Pere dirà “cal que sigui amb nosaltres testimoni de la Resurrecció de Jesús, el Senyor, un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que Ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel”. Fou Maties. Que, doncs, l’hagués conegut i reconegut. De Pau se’ns diu que fou un “altre Crist” per comunió d’esperit i de missió. Les paraules més ardents sobre Jesús cal buscar-les i, venturosament trobar-les, en Pau. No ens faci por d’entrar en el cor de Pau a través de les seves cartes, sobretot la que dirigeix als Romans. Si la seguim pas a pas retrobarem trossos que hem sentit, desconnectades però, en les litúrgies de la Paraula. No n’hi ha prou. Obrim-nos a la Paraula viscuda directament. Allí coneixerem i joiosament podrem reconèixer qui és Crist per Pau i per tant per a cadascun de nosaltres. No és el mateix conèixer que reconèixer Crist de primera mà, des dels afectes més vius. Els escrits de Pau són l’epifania, la revelació del reconeixement vital de Jesús, el seu Senyor benamat. ¿Puc abusar de la vostra paciència?: ¡Què en seria de fruit madur pasqual que seguíssim la litúrgia, sobretot de la Paraula, en els llibrets com “La missa de cada dia”, com “Paraula i vida”. Que siguin aquests punt de retrobament amb un Jesús més conegut i més reconegut. La fracció del Pa fou determinant per als deixebles d’Emaús per reconèixer Jesús.  ¿Fins on arriben en profunditat i fruit les nostres Eucaristies?

                                               La fracció de la Paraula (concediu-me el goig de dir-ho així) serà com una eucaristia domèstica, feta al silenci de casa vostra que és també la de Jesús. Una mena de Betània, on Jesús s’hi esplaia, s’hi troba amb amics íntims... Ningú em negarà que fent-ho així rebrem la gràcia de Déu. I una comunió més intensa ens portarà a un re-coneixement una vegada i altra. I Jesús Ressuscitat  ho serà tot en tots i cadascun de nosaltres. I amb els nostres re-coneixements sovintejats, qui dubta que seran cadascun  d’ells gràcia de re-coneixement per a tots els qui estimem. ¡És la pasqua irradiant!

                                               He deixat per finalitzar que per a Joan el re-coneixement és acollida, és confessió de la Resurrecció no tan sols com a fet singular, únic, sinó com a capgirament de tota la manera de veure i de viure-ho tot, tot, tot, des d’ell , amb ulls nous de fe, amorosos, joiosos com una perdurable primavera de l’esperit. “Feliços vosaltres, que sense haver vist, creieu”. Llegim en les pàgines inspiradíssimes (¡Ai, el testament de Jesús! Nosaltres en som els creditors i beneficiaris, Al·leluia !: “He fet conèixer el teu nom als homes que tu has pres del món i m’has donat, eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat la teva Paraula. Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu i han cregut que tu m’has enviat”. “I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable i aquell que tu has enviat, Jesucrist”. “Pare bo, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut, i ells han reconegut que tu m’has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells , i jo també hi estigui”. “Els qui em reconeguin davant dels homes Jo els reconeixerà davant del Pare”. “Que per la fe el Pare faci habitar el Crist en els vostres cors, i així arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement  i, així entreu del tot a la plenitud de Déu”. ¡Ai, què dolça, rica i plena que és  la Pasqua! Anhelem una més íntima coneixença i un enlluernador reconeixement de Jesús Ressuscitat. Al·leluia, al·leluia.


                        Diumenge III de Pasqua, 19 d’abril del 2015.  Sabadell