dissabte, 15 de desembre de 2012

Homilia del diumenge 16/12/2012 del P. Josep Mª Balcells


CELEBRAR L’ADVENT AMB EL GOIG DE L’ESPERIT

                        Corren aires de festa, però no em refereixo als ambientals, que no destorben certament, però que són de dubtosa eficàcia de cara a les celebracions nadalenques, viscudes a partir de la fe, amb vivències més evangèliques. Són aires i sentors –si se’m permet de dir-ho així- els que vull destacar ara com ara de caires litúrgics. ¡Quin Advent més sorprenent, deixant en part a Isaïes i gairebé també del Baptista, si se’m permeten aquestes llicències, anant per camins no massa fresats... Diferents, però espero que els considereu ben evangèlics,

                        Tota la litúrgia d’avui és un esclat de joia, de joia plena. Abans se’n deia “domínica gaudete”. Compteu els termes que guarden sinonímia amb goig; repassem-los, compteu-los. És tot un bosc de joia, la litúrgia d’avui. Comencem ja pel cant d’entrada: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo. Viviu contents. I hi afegeix el motiu: “El Senyor és a prop”. Empalmeu-lo sisplau amb la segona lectura, de la que forma part: és dedicada amb termes exultats als germans de Filips i és de les més tendres de les que va escriure Pau.

                        Allí, a més del toc de trompeta del mateix començament: ¡encomaneu la joia!, ens dirà “no us inquieteu per res” (també Mateu té tot un capítol en què fe i poesia van de bracet, donant-se les mans: és el sisè, pertanyent a l’essencialitat del Sermó de la Muntanya: “No us preocupeu per la vostra vida... mireu els ocells, mireu els lliris del camp... no us preocupeu... busqueu primer el Regne de Déu”.) Tornem-hi: “No us inquieteu per res”. (¡Voleu un goig més purificat, més respirable d’aire pur! És com la “Santa indiferència” de sant Ignasi, que vol dir estigueu centrats en l’essencial de la vostra vida que és el Crist!). Es podria traduir com fa Mateu: visqueu, gaudiu del dia a dia. ¡Ja n’hi ha ben bé prou! El demà deixeu-lo en les mans de Déu, ¡tranquils!


                        Mireu quina traducció de la no inquietud en fa Pau en la mateixa carta als filipencs: “Ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions, i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort”. Seria bo que llegíssim sencer tot el capítol quart de la carta que acabarà tal i coma començat, respirant el goig del que parla per experiència personal. ¡I no oblideu que és a la presó...! Pau és un testimoni preclar i ens dóna l’autèntica mesura humano-divina d’aquest reguitzell de sinònims de l’”alegria”. Vejam; mà de diccionari. Encara que qui l’ha fet tinc la impressió de que els ha posat afilerats sense cap ordre de profunditat: “Alegria, alegrança, alegrament, alegrois, joia, goig, plaer, il·lusió, acontentament, jocunditat, gaubança, letícia, emoció, entusiasme, optimisme,complaença, jubilació, exultació, satisfacció, jovialitat...”; i això que deixo de mirar les concordances de les concordàncies, on encara hi trobaríem paraules emparentades... Jo em quedo de preferència amb el “goig de l’Esperit” que té la noblesa paulina de ser enumerada i en un bon segon lloc en un text clàssic de l’epístola als Gàlates (5, 22-23, 25): “Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix”. Aquí van. Les he escrit poc a poc, les assaboreixo una a una. M’agradaria per a mi, i per tants com fos possible, aquesta florida i maduresa de fruits dels que l’ESPERIT SANT n’és autor, creador, conreador, pare i mare, espòs i esposa, germà i amic. Estem per a mi en el nucli de l’evangeli. Estem en viu en la intimitat viscuda –per perdre-s’hi, en el misteri- per Jesús , l’home nou, l’home global, l’home paradigma, l’autèntic referent. Aquell del qual s. Pau diu: “Per a mi viure és Crist”. I ho remata així: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”. Hem trobat el tresor evangèlic que no puc llegir sense sentir endins l’emoció de pensar en la qualitat que tindria el meu i el teu viure, si passéssim de les paraules a les vivències. A l’epístola als Romans ens dóna la raó última de tot plegat: “L’Esperit de Déu habita en nosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist... L’Esperit us dóna vida... Si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu, són fills de Déu. L’Esperit que ens ha fet fills ens fa cridar : “Abbà”, Pare. Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrint amb Ell, serem també glorificats amb Ell”.

                        Sant Pau ho broda així en un altre indret: “Estic segur d’una cosa: Déu que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist”.

                        Tornem als textos de la Missa tota ella plena de ressonàncies gaudioses. Aviu és el torn de Sofonies: “Crida de goig. Aclama. Alegra’t i celebra-ho de tot cor”. S’ha de llegir i assaborir fins al final tota la primera lectura. Un autèntic himne a la joia. Schiller, Beethoven, Maragall, l’EU (un himne d’una Unió d’Europa a  mig fer, precària, però indispensable): “Joia que ets dels déus guspira...”

                        I per si no n’hi havia prou, el salm responsorial. S’enlaira cel amunt amb aquesta antífona: “Aclama’l ple de goig i esmaltat de cantates de goig al llarg del salm: “Canteu, enaltiu, proclameu, feu conèixer, recordeu, que publiquin per tota la terra els fets, les gestes, les coses glorioses”.

                        De la mà de Lluc, a l’evangeli d’avui, se’ns invita a ser “batejats amb l’Esperit Sant i amb poder”. Aquesta serà l’obra de Jesús ja acomplerta des d’ara en cadascú, però encara mig sense saber massa què significa i com es viu. Acaba l’evangeli lucà d’avui, dient-nos que Joan Baptista anunciava a tot el poble la Bona Nova, la Joiosa Actualitat: El Regne de Déu, fet persona humana, Jesucrist, Messies i Senyor.

                        Un bon colofó litúrgic per endinsar-nos més i més encara en el sentit i les vivències d’un Advent, ple del goig de l’Esperit.

                        Un prec o una pregunta, com vulgueu: ¿Eh, que llegireu tota l’epístola carta-felicitació del Nadal dirigida als filipencs i a tots els parroquians de la nostra Parròquia de sant Josep de Calassanç i a d’altres que si afegiran? L’Esperit us ho tindrà en compte i us acreixerà el goig d’Advent i del Nadal de cada dia (!). Ja m’ho sabreu dir. Els francesos l’han encertada millor quan diuen Joyeux Noël, Joiós Nadal.

                        Diumenge III d’Advent, 16 de desembre de 2012  Barcelona