diumenge, 29 de maig de 2011

annex a l'Homilia del diumenge 29/05/2011

ANNEX a l’homilia del diumenge VI de Pasqua

Del llibre Inteligencia Espiritual de Torralba. En l’apartat sobre L’educació de la intel·ligència espiritual: “Si no eduquem creativament la intel·ligència espiritual, les noves generacions quedaran tancades en un món purament material, instrumental, estret i limitat. Perdrem col·lectivament la gran riquesa interior que hi ha en elles i, en conseqüència, la seva font de creativitat i d’innovació. Educar la intel·ligència espiritual significa superar allò merament empíric i fer l’aposta per valors com la contemplació en front de l’activisme, l’important en front d’allò urgent, la saviesa en front del tecnicisme, la jerarquia en front de l’anivellament, l’ètica de la responsabilitat en front de la moral llibertària, la tensió d’allò que m’agrada en front d’allò que dec fer, el nivell i qualitat de vida en front de l’egocentrisme, de la sensibilitat estètica en front de la grolleria d’allò kitsch.

Una persona amb vida espiritual resisteix l’embat dels estímuls i pensa per ell mateix què és el que ha d’elegir en cada circumstància. Això només és possible si practica el distanciament crític i sap impermeabilitzar-se.

L’experiència fonamental és l’obertura a l’alteritat, que constitueix la pedra angular del progrés espiritual, porta a implicar-se en el reencontre amb els altres a través del diàleg i el discerniment. Un deixa de viure amb els altres i aprèn a viure per als altres, això franqueja la consciència social. Ser per als altres és ser capaç d’indignació ètica, de ser sensible al sofriment dels altres.

A manera de síntesi es destaquen aquests elements educatius.

1. El silenci juga un paper molt rellevant en l’educació de la intel·ligència espiritual. Mai s’ha de considerar com un fracàs de la pràctica educativa, sinó més bé com un mitjà per a estimular la pregunta sobre el sentit , l’autotranscendència i la investigació sobre la finalitat del propi viure. El silenci, tan absent en els entorns educatius formals, és una circumstància de primer ordre per al cultiu tant de la intel·ligència intrapersonal (la descoberta de la pròpia identitat personal), com de la intel·ligència espiritual. Fa possible la relació amb un mateix, condueix a posar en parèntesi els continguts vitals i les relacions, a un no saber radical, a una profunda relació amb l’inconegut.

2. Una correcta educació de la intel·ligència espiritual destaca valors com la simplicitat, l’austeritat i la senzillesa. Una persona espiritualment rica necessita molt menys que una altra per a cultivar l’oci i per omplir el seu temps lliure. Viu alliberada del consumisme i de la necessitat d’acumular béns, destaca el valor del ser en detriment del tenir. L’educació de la int. esp. és un descentrament de l’ego. La finalitat no és que el deixeble visqui com el mestre, sinó que ausculti la seva veu interior.

3. Es requereix la repetició de certs processos. Només el mestre que repeteix una i altra vegada el missatge aconsegueix transmetre’l. La repetició porta a aprendre finalment; el missatge s’incorpora en l’ésser, s’integra en l’estructura de la persona. La repetició permet concentrar-se en un punt, en comptes de dispersar-se en múltiples direccions. L’exercici físic, l’assaig musical tot això dóna fruits. De la mateixa manera influeix l’exercici espiritual: la repetició d’un mantra, d’una pregària del cor, d’una sentència, d’una jaculatòria, d’una expressió dels salms. La repetició garantitza l’excel·lència.

4. Requereix esforç. Dedicació, tenacitat, perseverància. Un acte perfecte és un acte plenament conscient (bé sigui caminar, respirar o llegir). Fins que no s’ha convertit en un hàbit.

Una persona educada espiritualment hauria de poder:

  • Experimentar, saber identificar i desenvolupar experiències d’estupefacció, misteri i pregunta. La capacitat de meravellar-se és el principi de la ciència, l’art i la filosofia.
  • Qüestionar i explorar preguntes sobre el significat i el sentit. Cercar respostes consistents a partir de la pròpia experiència i de les respostes donades per diverses tradicions espirituals, filosòfiques i religioses.
  • Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, aprendre a saber portar els sentiments com una via de creixement personal. No anul·la la seva vida emocional sinó que és capaç de dirigir-la, canalitzar-la i de posar-la al servei del seu projecte de vida.
  • Promoure el desenvolupament personal i col·lectiu.
  • Practicar i explorar sentiments d’admiració, corresponsabilitat, cura de la naturalesa i del món, també de contemplació i de silenci.
  • Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb altres persones, en situacions d’injustícia, vulnerabilitat, superació i cooperació.
  • Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art.
  • Capacitar-se per a identificar, explorar i elegir valors propis i comprendre els dels altres.
  • Conèixer i saber valorar respostes, interpretacions i experiències d’altres fonts.
  • Prendre autònomament i conscient una opció vital radical, aprenent dels propis errors i aprofitant els encerts, en diàleg obert amb l’entorn proper i llunyà
  • Tenir consciència de ser interdependents. Tots depenem de tots i el benestar d’uns ateny el dels altres. Estem en comunió tots els éssers: natura i societat.
  • Ser responsables per tot el que fem. Tot té repercusió, el bé i el mal.
  • Ens hem de tractar com voldríem que ens tractessin: respectar la vida, la dignitat, l’individualitat i la diversitat. La paciència i la compassió són degudes. Hem d’aprendre a perdonar.
  • Hem de considerar l’humanitat sencera com la nostra família. Ser generosos i amables, servir preferentment els més necessitats. Excloure tota forma d’abús i dominació.
  • Estem per una cultura de la no-violència: respecte, justícia i pau.
  • Lluitar per anar aconseguint un ordre social i econòmic més just, on tothom tingui igualtat d’oportunitats de realització.
  • L’increment de la nostra consciència a partir de la disciplina mental, la meditació, l’oració i els pensaments positius.
  • Acceptar el risc i estar disposats a fer els sacrificis que siguin necessaris en bé d’una ètica global.