diumenge, 12 de desembre de 2010

Homilia del diumenge 12/12/2010 del P. Josep Mª Balcells


DIUMENGE GAUDETE: EXULTEU

És una llàstima que no comencem la Missa amb el cant que abans en dèiem introit, és a dir entrada o obertura com tenen les simfonies: així silenciem el que hauria de ser la tonalitat d’un advent madur que se’ns torna goig al cor per moments… Ens ho perdem; ¡què hi farem! Feia així: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. (La raó:) El Senyor és a prop”. Algú posava com a desig de cara als cristians que han de venir que fossin més festius i joiosos. Algú que porta els comptes dels altres deia que els papes des de fa més de quaranta anys no han tocat a fons i sistemàticament el tema de la JOIA, per altra part tan cristià (evangeli és la bona nova!), tan nadalenc (oh quin gran goig quina joia) tan familiar (taula i sobretaula llarga de l’aplec familiar).

Sigui com sigui, el papa Benet fa poc deia a casa nostra: “És necessari que Déu torni a resonar joiosament sota els cels d’Europa” i com que el goig va molt lligat a la percepció de la bellesa i ell la sent de debó: “Déu és bellesa i per tant, el goig que se’n deriva. La bellesa és la gran necessitat de l’home, és l’arrel de la que brota el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa també és la reveladora de Déu, perquè com Ell l’obra bella és pura gratuïtat, invita a la llibertat i arranca l’egoïsme”. Ho deia sobre el cobricel del bosc gaudinià, bo i consagrant la Sagrada Familia, tocat, imposat per la natura feta pedra vivent…

Més que alegria, és goig, el que més se’ns adiu com a cristians. El goig és una alegria profunda, un corrent d’aigües que romoregen, que fa estimar el viure, el viure senzill de cada dia, el viure feiner; un viure que sap molts per qués i que s’inventa els com, pura creativitat de cada deliciós moment. L’alegria ens la busquem; el goig ens és dolçament donat. Atenció: És fruit de l’Esperit Sant. ¡Com em delecta aquesta lletania, que m’és com un mantra vigoritzador: “amor, goig, pau, paciencia, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix”. Dir-ho i repetir-ho en veu somorta però audible per a un mateix tonifica el teu viure. És un entremig entre el desig i la menuda percepció de que hi ha una infusió de benestar arran d’ànima: ¡deliciós! Acabo amb un afegitó de Pau a la mateixa carta als gàlates: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit” Ja és la meva felicitació nadalenca anticipada: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop”.

Josep M Balcells