Homilia del diumenge 18/05/2025

                              TAL  COM  JO  US  HE  ESTIMAT

                                       Ja fa la mar de dies que tinc al cor aquesta frase, tot fent-li cadireta. No me n’estic de donar-li voltes i se m’enardeix el cor sovint i dolçament em cremo, una cremor suau per de més... Tirem de contextos i llegirem que la llei central que ostenta l’evangeli d’avui és el centre-axial de tot “evangeli” i no cal dir que aquí s’expressa “el tot Joan”: “Fillets, per poc temps encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. TAL COM Jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Primera connotació: és del tram que abasta des del capítol 13  fins al 21 que engloba tot el procés o història de salvació des de l’entrada solemne a Jerusalem, on la quitxalla hi van tenir el seu do de pit, enlairant  palmes i brots d’olivera, ambdós signes de lloança i d’auguris de pau, fins als dos darrers capítols amb la glorificació de Jesús amb la seva Resurrecció. El precís context ens porta al moment ple de dramatisme de la defecció, a  més -oh ignomínia!- per venda a preu d’esclau!, de Judes i amb la sortida del cenacle. Després d’aquesta traïdoria inconcebible Joan posa intencionadament: “I  era de nit”, la de Judes: nit com aquella no ni ha cap de semblant, d’horrorosa... Ja asserenat després de la contorbació per la desfeta de perdre un dels seus, estimat fins l’últim moment; recordeu el que li digué als horts de Getsemaní: “Amic, amb una besada em traeixes!”                                

                                       Joan és el guia de tot el cicle litúrgic pasqual. La densitat de la narració s’endinsa en les intimitats de Jesús, notòriament en els capítols del 15 al 17, que seria de desitjar que fossin de lectura meditativa nostra, recurrent. No s’ha escrit mai res de tanta fondària, i són les converses que Joan adjunta com de lliurades pel Jesús que sap que està a tocar de la seva Passió... Figurem-nos amb quina actitud, amb quina estimació: ressalto el “tal com” Jo us he estimat”. Això em porta a explicitar uns versets sublims que els proclamàvem el dimecres passat que els he de reportar per no perdre’n  gens ni punt ni coma, perquè no podríeu entrar en les expressions més dirigides al cor de deixebles en intimitat única, esbalaïdora. És del capítol 15 de Joan: el del cep i les sarments: exaltació de la permanència de la vida de Déu en nosaltres!, i diu així: “Jo us estimo TAL COM el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com Jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria  que Jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres TAL COM us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la VIDA pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que Jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit AMICS, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc Jo qui us he escollit per confiar-vos la MISSIÓ d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que perdurarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en Nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres”. (Jo 15, 9-17)

                                       Estem en profunds temps pasquals. Joan en el seu evangeli ens dona la versió més íntima de Jesús. És la inclosa en aquests capítols on posa en relleu que ens té per amics i la raó és perquè ens permet entrar en la seva intimitat relacional amb el Pare. Jesús diu que Ell viu de la vida del seu Pare. que fa el què veu fer al seu Pare, que parla com a Fill amb Ell, que és mira en la mirada del Pare, que transmet el què sent del Pare, que se sent estimat privilegiadament per Ell, que fa el que el seu Pare li demana, fins a donar la Vida per Ell i, conseqüentment, per nosaltres, pecadors. Jesús dona la VIDA: la sang vessada n’és el seu testimoni, ara convertit en Eucaristia. És  per do i gràcia que ens pervé per l’Esperit Sant que rebem cada dia fent de la Pasqua de Resurrecció la Pasqua Granada, fruitada amb el fruit arborescent de l’amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix. En Déu tot s’unifica. Estem en la placenta de Déu Pare-Mare. Rebem la seva vida, el seu amor, la seva alegria, el tot de tot.

                                       Perquè no perdeu tota la riquesa de la litúrgia pasqual, de la mateixa manera que us vaig reportar les estimades col·lectes, avui em plau posar-vos les aclamacions pròpies d’aquesta setmana. Vull destacar la significació de l’aclamació que és un crit joiós, una exclamació revestida d’al·leluies, compartint l’alegria en el sentit ple que té aquesta paraula tan buidada, reblanida en el llenguatge col·loquial, Donem-li-n el sentit ple que li ha donat Jesús suara, més amunt! L’aclamació que precedeix a la “proclamació” –dic proclamació!- i que en resumeix el sentit cabdal del que sentirem. Direm en la litúrgia seguidament: Paraula del Senyor! Per acollir-la amb el valor que té, un valor d’amistat. Cal donar accent als gestos i a les paraules que ens amaren o ens hi haurien d’amarar. Cal retrobar el sentit en l’ambient gestual i la paraula eucarística. La participació activa que ens demana el Vaticà II en la Constitució sobre la Litúrgia hauria de ser con-sentida, i estimada, gaudida.

          -: “Jo soc el Bon Pastor –diu el Senyor-; Jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a Mi”.

          -:  “Les meves ovelles reconeixen la meva veu –diu el Senyor-; també jo les reconec i elles em reconeixen”.

          -:  “Soc Jo qui us he escollit del món per confiar-vos la Missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”.

          -:  “Jesucrist, testimoni fidel, el primer Ressuscitat d’entre els morts, Vós ens heu estimat i ens heu alliberat dels nostres pecats amb la vostra sang”.

          -:   “Jo soc el camí, la veritat i la vida –diu el Senyor-; ningú no ve al Pare sinó per mi”.

          -:  “si us manteniu ferms en el que Jo us dic, sereu de debò deixebles meus, i coneixereu la veritat, diu el Senyor”.

          -:  “Us dono un manament nou, diu el Senyor: Que us estimeu els uns altres TAL COM Jo us he estimat”.                                                     

                                   Aquesta vegada no puc deixar d’incloure-us també la col·lecta del diumenge, que diu així: “Deu omnipotent i etern, revifeu sempre en nosaltres  el sagrament Pasqual, per tal que sota la vostra protecció donin molt de fruit els qui heu volgut renovar pel sagrat Baptisme i concediu-los d’arribar als goigs de la vida eterna”.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V de Pasqua, 18 de maig del 2025, any Sant.   Sabadell