GRÀCIA SOBRE GRÀCIA
Avui,
prenent peu i motiu de la Col·lecta que diu molt escaridament: “Déu, vetlleu
bondadosament per la vostra família; protegiu-la i defenseu-la sempre, ja que
només espera en la vostra gràcia celestial”. Una invitació a parlar de
la gràcia que és la que ens és
determinant per entendre el canvi de to i de nivell de vida a la
que ens ha portat Jesucrist. I hem de començar pel mateix proemi de l’evangeli
de Joan, que de sobres sabeu que m’encisa cada vegada més i millor. Diu Joan
només encetar el seu Evangeli: són els versets 16 i 17, que fan així: “De la
seva plenitud (la de Crist fet un de
nosaltres i infinitament més, incomparable) tots nosaltres n’hem rebut gràcia sobre gràcia. La Llei fou donada
per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist”. Sota aquesta
nova manera de relació amb Déu ve gloriosament accentuada per la gràcia. Jesús
ens ha estat el nostre Red-emptor (=comprador) i el nostre Salvador. La seva
gràcia: favor, do, regal, obsequi, bondat. Noteu la rellevant diferència entre
Moisès i el centrar-ho tot en la Llei i Jesús que obre la vivència, en
la “Gràcia”, paraula nova, Pau la utilitza una enormitat de vegades, centrats
sobretot amb les epístoles als Romans, les dues als Corintis, Gàlates i Efesis.
Emblemàtic allò de que “d’allà on abundà el pecat, allí hi sobreabundà la gràcia”.
“Ara impera la gràcia mitjançant
la justícia salvadora i ens porta a la vida eterna, per
Jesucrist, Senyor nostre”. Així s’obre el capítol 6è que desclourà l’epígraf: “La nova vida en Crist. Ara hem de viure
de la gràcia i per a la gràcia. Prou pensar en els nostres pecats
que han quedat dissolts, cancel·lats, esborrats, rasats, esborrats, anul·lats,
no sé com dir-ho. Jesús els ha assumit i desfets i ara només compta la graciosa
bondat de Déu i això ens porta a viure en la excelsitud de la vida nova en Ell. Donem-ne
gràcies com ho expressem en el Glòria de la Missa: “Us lloem, us beneïm, us
adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria”.
Visquem la novetat de vida. De fer-ho amb cor agraït ens portarà a viure tots
els fruits de l’Esperit Sant (sabeu que hi tinc tirada: “Amor, goig, pau,
paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix o
temperància”). La nostra espiritualitat ha de ser deixar-nos portar per
l’Esperit Sant. Allò de Pau arrodonint el què és la vida nova de Crist. Ho diu
de meravella, Pau, que és el gran apòstol de la vida de la gràcia. Diu així:
“Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”. I qui si
no? Siguem agraïts sempre.
Com
que la nostra arrossinada manera de veure i viure encara està encallada amb la
visió dels nostres mancaments, siguem lliures amb aquest pensament: És de ben
nascuts donar gràcies per tot el que hem rebut i el que anem rebent. A Déu no
l’interessen els nostres pecats, sinó que anem despertant a un viure agraciat,
ple de la gràcia que ens eleva com ho deia Simone Weil: “La gravetat -que
tira avall- i la Gràcia -que ens eleva-“. Tinguem confiança en Déu, (la
més i millor que puguem!), que ens porti a tenir confiança en nosaltres
mateixos; Déu ens atrau i venç les caigudes de tensió evangèlica que per
presumpció pròpia ens portaria avall, però mirant Jesús Redemptor i Salvador ja
tenim ultrançada visió. Si caus, demana perdó i gràcia per no tornar-hi i
endavant: confiança per confiança. Dels “fiats” és el Regne del Cel.
Com
que de gràcia no en sabem massa, per prèdiques més de l’Antic Testament que del
Nostre que és el Nou en Jesucrist, em sembla que farem bé de llegir un
florilegi sobre la Gràcia que el copio
del Catecisme de l’Església Catòlica, a
veure si corregim dèficits i ens enriquim amb pensaments de gràcia. Agraciats,
no hi ha més! Això és la novetat del Nou Testament. La que ens fa viure Jesús,
dador de gràcia, en tot moment, si en som conscienciosos. Ell “genera”
generosament gràcia sobre gràcia. És o no
és? La gràcia no és un “esborrador” per cancel·lar, “borrar” pecats,
sinó un regenerador, un vitalitzador, un empelt en els sarments del CEP
eclesial! Punt i final
La
gràcia de l’Esperit Sant té el poder de justificar-nos, és a dir, de rentar-nos
dels nostres pecats i comunicar-nos “la justícia de Déu per la fe en Jesucrist i pel Baptisme: “la seva mort fou una mort
al pecat una vegada per sempre, però la seva vida és una vida per a Déu. Així també vosaltres tingueu-vos
per morts al pecat, però vius per a Déu en el Crist Jesús (Rm 6, 8-11)
-.Pel poder de
l’Esperit Sant, prenem part en la passió de Jesucrist morint al pecat, i en la
seva resurrecció, naixent a una vida nova, som els membres del seu Cos que és
l’Església, les sarments empeltades al cep que és Ell, esdevenim participants
de la naturalesa divina. Per això en aquells en qui habita l’Esperit
són divinitzats.
-.La primera obra
de la gràcia de l’Esperit Sant és la conversió que opera la justificació de Jesús al començament de
l’Evangeli: “convertiu-vos, que el Regne de Déu és a prop”. Sota la noció de justificació
hem d’entendre a més del perdó dels pecats l’acolliment de la vida de la
gràcia, la infusió de les virtuts de
la Fe, de l’Esperança i de la Caritat que ara operaran en el nostre esperit, oberts
a les invitacions permanents de Déu, per do i gràcia. Tot obra de la
misericòrdia activa de Déu en nosaltres. S’obre un diví “joc” d’amor entre Déu
i nosaltres. Deixem-nos oberts i operatius i Déu farà la seva obra d’autor
en nosaltres. L’Esperit Sant és el mestre interior, som lliures per a Déu. La
raó última de la nostra llibertat és deixar-nos amb una “passiva activitat”
perquè faci fruitar com a fruit la santedat i a la fi en serà la vida eterna, ja
ara, en el moment present.
La nostra justificació ve de la gràcia de Déu, és consistent, és la fluïdesa vital que podem percebre en el pensament, voluntat, emotivitat, actituds vitals. “És el favor, auxili gratuït que Déu ens dóna per poder respondre a la seva crida: arribar a ser (en creixent empoderadament) fills de Déu, fills adoptius, participants de la vida divina. La gràcia és una participació a la vida de Déu. Ens introdueix en la intimitat de la vida trinitària. Pel baptisme el cristià participa de la gràcia del Crist, Cap del seu Cos. Aquesta vocació a la vida eterna, gràcia santificant, deïficant és l’obra de la santificació personal. És un do habitual, una disposició estable i sobrenatural que perfecciona l’ànima per fer-la capaç de viure amb Déu, d’actuar pel seu amor. Cal distingir la gràcia habitual, disposició permanent a viure i a actuar segons la crida de Déu i les gràcies actuals que designen les intervencions en el curs de l’obra de santificació. El mateix acolliment de la gràcia és ja una gràcia, una obra que propicia l’anar de gràcia en gràcia. La lliure iniciativa de Déu demana una apertura d’esperit perquè la voluntat amorosa tingui una resposta amorosa. És la gran aspiració a la vida obsequiosa a l’Amor que no ens faltarà mai. És la consciència de que a nosaltres ens tira, ens esperona a crear en el nostre entorn l’anomenada civilització de l’amor. Per Jesús viure és estimar, per Jesús només hem de tenir un mirada misericordiosa envers els altres. Mirar com mirava Jesús. Les aspiracions a la veritat, a la bondat, a la bellesa, a la unitat són gràcia del Déu nostre, entranyat, estem “embarassats” de Déu. La mateixa possibilitat de sentir, d’auscultar, de conèixer i de comprendre és fruit d’aquesta presència i acció de Déu. Hi ha gràcies d’estat: estàs casat, tens família, ten amics: tot això és presència i acció positiva de Déu en tu i els teus. Hi ha gràcies, vocacions de servei, són els carismes: cadascú el seu de present i pot ser que la gràcia ens en faci veure d’altres al llarg del camí de la vida. Les virtuts teologals són els nostres ulls per veure, són el nostre cor que estima el que la fe li fa veure. La sensibilitat, la tendresa, la bondat, l dolcesa, el goig i la pau que ens enfervoreixen. Tot és obra de Déu nobiscum, l’en més inextricable. Els sants han forjat aquesta expressió que nosaltres només podem desitjar-la, que ens l’expliquin els que la viuen: Tot és gràcia. Qui més en sàpiga, més en diga.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge V, 9 de
febrer del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada