EN ELL: CRIST ÉS SENYOR
Durant
tota la Quaresma no ens han fet cap al·lusió a la Mare de Déu, fins que finalment
(!) avui, divendres de la VI setmana, en una col·lecta alternativa, hem pogut
llegir-pregar així: “Oh Déu que en aquest temps concediu a l’Església d’imitar
devotament santa Maria en la contemplació
de la Passió de Crist; concediu-nos, per la intercessió de la Verge, d’adherir-nos
cada vegada amb més fermesa al vostre Fill unigènit i d’arribar
finalment a la plenitud de la gràcia”. Maria és corredemptora i va estar
tan estretament unida al seu Fill, compartint la Passió, donant per acomplerta
la profecia del vell Simeó que li va desvelar aquesta visió anticipada: “Aquest
infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts altres s’aixequin: serà
una senyera combatuda, i a tu mateixa
una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al
cor de molts”. És un record de la celebració antiga de la Mare dels Set Dolors,
avui sense relleu litúrgic... Amb tot, que Maria, la nostra Mare, ens permeti d’acompanyar-la
durant aquests dies de Setmana Santa a fi de contemplar, juntament amb ella, la
passió de Crist, amb la major adhesió a la via dolorosa-gloriosa de
Jesús que corona la seva missió en humanar-se, al llarg de tota la seva vida,
passió, mort i “resurrecció “a Glòria de Déu Pare”, i amb una transcendència
integradora per a cadascú de nosaltres, viscuda amb una personalització
meravellada. Recorda aquell “Déu t’estima tant que ha donat la seva vida
per tu! Maria s’ha identificat tan
maternalment amb el seu Fill que la trobarem als carrers de Jerusalem per on havia
de passar el seu Fill entranyable i finalment al peu de la Creu i... en el goig
de la Resurrecció que, encara que no consti en els relats evangèlics de la
passió, el cor de fills li fem la presumpció de que a la primera que es va
manifestar Jesús ressuscitat fou a la seva mare! Una bona, esplèndida Setmana
Santa amb Maria, plena de gràcia i amb el Senyor sempre amb Vós, Maria i Mare
nostra. El millor Via Crucis el farem amb Ella, i amb quina consonància de
cors, d’afectes i de comunió!
Encetem
els primers passos d’aquesta Setmana Santa amb la “manifestació” espontània i festiva de la bona gent que surt amb
palmes i brancatges a rebre el Senyor de la nostra vida i de la nostra fe
amorosa. Situem-nos darrere de la pancarta que obre pas i sostinguem la llegenda que hi tenim escrita: “Hosanna,
beneït el qui ve en Nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre Pare Déu que
està a punt d’arribar. Hosanna a dalt del cel. Caminem en Pau. En Nom del Senyor!
Avui
fem que campegi la segona lectura de la Missa d’avui que és l’himne de la Carta
de Pau als de Filips, que és un himne que ens presenta a Jesucrist com a home,
com a l’Home, el prototipus de la Humanitat reconciliada, renovada, que en
plena adherència en cos i ànima “juntament” amb Crist, ens permet de néixer de
nou i de dalt i que és obra i gràcia de la Redempció que ens afecta en tot i
per tot i que ens permetrà de viure i conviure com a fills en el Fill i que ens
descobrirà un goig nou, estremidor, per viure una fraternitat comunional. Que
serà el goig ple del nostre viure-conviure meravellat. Amén.
Ara és l’hora de reprendre l’altre
himne que us vaig posar al moment mateix d’iniciar el nostre pelegrinatge
quaresmal que el trobarem en la Carta als efesis:1, 3-14 que començava amb
aquesta solemne benedicció a “Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist que ens ha
beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del
cel”. Resseguint-lo punt per punt subratllo la màgica i mística expressió en Ell, que en compto fins a nou
vegades (!) i que ens porta a una espiritualitat de comunió per, amb i en el Mestre, que és Déu i
Home veritables i que ens introdueix en una relació amb Ell inefable, profunda i globalitzant...
Contemplació, immersió, amarament, perduts en Crist que ho és “tot en tots” com
ens alliçona Pau. En la pregària de l’Àngelus que hem resat moltes vegades,
sobretot aquests dies quaresmals hem dit i ens hem dit: “Infoneu la vostra
gràcia en els nostres cors i feu que els qui per l’anunci del àngel hem conegut
l’Encarnació de Crist, el vostre Fill, siguem conduïts per la seva Passió i la
seva Creu a la Glòria de la Resurrecció”. L’àngel del Senyor va anunciar a Maria que seria mare
de Jesús (que vol dir: Déu que salva!) que seria Déu i Home veritables. La
humanitat de Jesús com ho llegim en l’himne cristològic de Pau en la carta
al·ludida més amunt i que ha de ser com la lliçó que engloba l’encarnació,
missió, vida, proclamació de Regne de Déu, contrastació amb els “jueus” i amb
el sistema religiós d’Israel en temps de Jesús que el van portar per blasfem (perquè
s’havia fet Déu essent un home, segons la ceguera dels “caps religiosos” del
seu poble) el van portar amb la connivència dels romans a la mort i a la mort
de creu.
El
Concili Vaticà II té una aproximació a Jesús Déu i Home que em té en sostingut
anhel i deler de transparentar la missió traspassada per i en Crist
que fa de la humanitat sencera el destí assimilat al ser i fer de Crist. La
Constitució pastoral de l’Església en el món contemporani obre els patents de
la porta eclesial amb aquestes paraules estremides: “El goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot
els pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança, plor i
angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de verament humà que no ressoni
en llur cor. En efecte, la seva comunitat és constituïda de persones
que, aplegades en Crist, són conduïdes per l’Esperit Sant en llur peregrinació
al Regne del Pare i han rebut el
missatge de salvació amb el deure de presentar-lo a tothom. Per això, Ella es
considera de debò íntimament lligada al llinatge humà i amb la seva història. L’Església
creu que Crist, mort per tots i
ressuscitat, proporciona a l’home llum i força per mitjà del seu Esperit, a fi
que pugui respondre a la seva vocació
sobirana; i que sota el cel no hi ha cap altre Nom donat als homes, en el qual aquests hagin de salvar-se. De
semblant manera, creu que la clau, el centre i el cimal de tota la
història humana es troba en el seu Senyor i Mestre. L’Església també afirma que
sota les mutacions hi ha moltes coses que no canvien, les quals tenen llur base
darrera en Crist que és ahir i avui i
Ell mateix pels segles. Sota la llum, doncs, de Crist, imatge de Déu invisible,
Hereu de tot la Creació, el concili es proposa de parlar a tothom a fi d’il·luminar
el misteri de l’home i de col·laborar en la recerca de solució als
principals problemes del nostre temps... És ben veritat que el misteri de
l’home només s’aclareix de debò en el
misteri del Verb Encarnat. Crist, en la mateixa revelació del misteri del
Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al mateix home i
li fa conèixer la seva altíssima vocació. En Ell tota persona humana té i troba llur font i atenyen llur
cimal. Anyell innocent, amb la seva sang lliurement vessada ens meresqué la
vida i en Ell Déu ens reconcilià: el Fill de Déu “m’estimà i es lliurà Ell mateix
per mi” (Ga 2, 10). Sofrint per nosaltres, no solament ens donà exemple a fi
que seguim les seves petjades, ans també restaurà el camí seguint el qual vida
i mort són santificades i adquireixen nou sentit. Tal i tant gran és el misteri
de l’home que la Revelació cristiana aclareix als fidels! per Crist i en Crist,
doncs, s’il·lumina l’enigma del dolor i de la mort, enigma que, fora del
seu Evangeli, ens aclapara. Crist ressuscitat, destruint la mort en la seva
mort, i ens donà la vida, a fi que, fills en el Fill, clamem en l’Esperit:
Abbà, Pare.
Viure intensament la Passió, Mort i Resurrecció és una gràcia que ens obre a la “saviesa i penetració” que tenim. La riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. En Ell, per la seva sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. En Ell hem cregut i hem estat marcats amb el segell de l’Esperit promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat, que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria”. Entreu, entreu: els misteris preclars del Regne ens seran revelats en Crist.
P. Josep Mª Balcells
Setmana Santa 24- 31/ març/ 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada