DISCERNEIX I ACTUA D’ACORD
Salomó
passa amb nota l’examen d’ingrés a “La Universitat de la vida” (és una obra,
aquesta, d’un gran humanista dels nostres dies –Rob Riemen- que em permeto de
recomanar-vos-la, ja que atresora tota una sèrie d’entrevistes a personatges
“estel·lars” que han sabut donar les millors respostes a la vida, que sempre
indefectiblement ens ofereix les millors oportunitats que s’amaguen i ens fan
l’ullet i que caldrà descobrir-les amb dedicació i amb la passió del cor, amb
una recerca que no s’acontenti amb “aparences”; i que sap que mai serà
infructuosa la recerca d’allò millor en relació amb nosaltres mateixos i en el
nostre futur més vistent i satisfactori. Al Salomó, jove, me’l represento com
fent amb Déu la revàlida del Regne...
És
impactant el missatge que ens dona el jove Salomó i que es xifra en tres
actituds que sempre trobem en els cercadors de mena. Savi, tan jove!
Primer,
saber escoltar en tota la seva amplitud
d’ona, que fa oïda prompta a tot ressò,
que sap desentranyar per sintonia tota la veritat, bondat, bellesa que es troba
de pertot, si sabem romandre atents –millor- expectants, a Déu en primer lloc,
a tot altre que ens és veí, als signes dels temps, a la informació que ens dona
l’entorn, i no ho oblidem, auscultant-nos: també a nosaltres mateixos.
Segon:
I fet això , portar a plenitud el que
s’ha escoltat amb empatia, si actuem amb un discerniment de fons, per veure pros i contres del què
considerant-ho important, ens hi volem detenir ponderadament. Dis/cernir, que
ve de cernir que vol dir remoure totes les facetes d’allò que hem primer
escoltat atentament. Es posar el garbell per distingir allò que és important
d’allò que és prescindible, de les aparences i de les coses consistents, la veritat
i la mentida, d’allò essencial i d’allò que és teatre, màscara, “pose”,
lluentors... Pascal, el savi, ens aplaudiria en veure’ns i saber-nos gent que
pensa, que sap fer una critica lúcida de fets i comportaments. De persona que
sap separar el gra de la palla, del rumor (“diuen, diuen”), al fet comprovat i
ferm, que no es refia de les fake news i
que sap contrastar tot el que corre (!) com a moneda legal i valorar i pesar-ho
i treure’n les diferències en positiu o bé en negatiu. Que sap on hi ha consistència
o on i ha frivolitat...
Tercer:
escoltar, discernir, i posar-se al servei del que mereix lliurar la vida
personal i col·lectiva, tenir la justícia
com a màxima expressió de compromís d’un bon govern envers tot altre que
depèn de mi i de les meves actuacions. Tot en vistes a donar respostes
satisfactòries en atenció als que esperen quelcom de valuós en el nostre fer,
ponderat, satisfactori. Tot això ho trobem en la resposta que Déu dona a la
petició moderada i de bon sentir de Salomó als exordis del seu govern: sagaç i
prudent!
Com
sempre entre tots els textos eucològics de la Missa hi ha un lligam de
projectes i de sentit. Això una vegada
més ho comprovem en la Col·lecta. A veure, comença per dir-nos allò que va
proclamar Jesús en dir que només Déu Pare és bo i “origen de tot bé”. Salomó
s’hi trobaria reflectit: “protector dels qui esperen en Vós”. “Sigueu
misericordiós amb nosaltres” per poder-ho ser i fer amb els súbdits i encara
més: “guiats i governats per Vós”, i que
sapiguem discernir entre el béns temporals i els incomparables, de més vàlua,
els eterns. Quin inestimable rei d’Israel!
El
salm responsorial, sintonia pura amb la descripció de la conversa de Salomó amb
Déu, i amb l’aclamació on destaquen els senzills: “Us enaltim, pare, Senyor,
perquè heu revelat als senzills els Misteris de Regne”. “jo aprecio els
vostres manaments més que l’or i més que tot. La vostra Paraula, explicada,
dona llum i l’entenen els senzills”.
Ja
de la mà de Pau, nou missatge afegit als dels diumenges anteriors. Entendreu la
meva insistència en llegir per enter tot el capítol 8è de la Carta als romans-i-a-nosaltres.
Déu és provident i prevident: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen. Que
ja els coneixia d’abans que existissin i els destinà a ser imatges vives del seu Fill. Resumint tot l’enfilall
de com ens ha pensat “pro- i pre-“: destinats, cridats, justificats,
glorificats.
Una
paraula només sobre l’evangeli que no és el del tresor i de la perla fina, sinó
la paràbola dels eterns “recercadors” que han fet de la seva vida un buscar
permanent, perquè la sort no és sort, vull dir que la tenen (la sort) per la
seva actitud indeclinable de cercar i més cercar. No és una loteria el fet de descobrir
riqueses amagades, sinó una actitud oberta a preguntar, esbrinar, indagar i
perseguir, en el ben entès que els tresors són la saviesa del viure de cara a
Déu i a la seva Paraula, esperant que la grandesa de Déu es faci trobadissa per
la nostra petitesa, viscuda amb plena senzillesa. Sabem, ens ho ha dit Pau ben
sintèticament en la segona lectura d’avui a la que jo, com us ho vaig dir
diumenge passat, hi afegiria el final d’aquest capítol que per les
circumstàncies de escaure’s diumenge vinent el relat de la Transfiguració i
tenint lectures pròpies, han desplaçat les que els tocarien de natural.
Deixeu-me’n sintetitzar-les, perquè són d’una grandesa tan en sintonia amb les
que hem anat proclamant durant totes les dominiques del mes de juliol: “Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en
contra? Qui ens separarà de l’amor de Crist? N’estic cert: ni la mort, ni la
vida, ni el present ni el futur, ni res de l’univers creat no ens podrà separar
de l’amor de Déu que s’ha manifestat
en Crist Senyor nostre”. Cal afinar un clamorós Amén final que valgui per tot
un Credo! No crec que sigui sobrer afegir amb el cant de Comunió: “Feliços els
compassius;: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui
veuran Déu”. No podíem cloure aquesta semblança del fills de Déu, tractats amb
tanta delicadesa i amb una previsió que ens ret amb un cor senzill al projecte
que té per cadascú de nosaltres. Ad maiora natus sum. Déu m’ha “pensat” més
allà de desigs i expectatives. Què grans que som! No decebem els auguris i
destinacions que Déu ens té pensats, només per amor, abans de qualsevol petit
amor que nosaltres puguem oferir-li. “Us donem Gràcies per la vostra immensa
glòria!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
XVII de durant l’any, 30 de juliol del 2023
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada